Collectage de Jean-Bertrand Noguès ( Gaudent)
Dublin Core
Titre
Collectage de Jean-Bertrand Noguès ( Gaudent)
Sujet
Noms de maisons
Attelage -- bovins
Hameaux disparus
Peste
Relations entre vallées
Gascon (apprentissage du français)
Gascon (sociolinguistique)
Description
01’47 Nom Usuel de smaisons – casa-sua a Gaudent, en çò d’Estièni – çò de Blasi (de còsta) – çò de Cotau – çò de Costa-Nera – en çò deth Carboèr – çò de Castèth – çò de « Jostau », mes mèslèu « çò deth Ostau » - çò de Jan (Bon !) – çò de Pèiregar – çò de Celestina (qu’i diu aver un aute nòm) – çò deth Esquerrèr – de Pòmiès – çò de Davath
05’00 Economie – vielh mestièr - eth Esquerrèr ? : non sap pas ça d’on ven
06’16 Intime – arribat tà Gaudent en 1984
06’35 Economie – vilatge vueit – hòrt de joenis partits – e pas mès de vielhs mestièrs
07’50 Idem – piri que bèth temps a – hòrt de maisons barradas – çò de Pèirahònt (a Gaudent) – cap de maison caguda totun
08’56 Sobriquet village – eths Peplats (pas segur d’eth) – eths Ahumats de Sacoue – eths Taishons a Esbareish – non sap pas perqué « eths ahumats de Sacoué »
10’34 Economie – vielhs mestièr - un haure a Sacoue – herrava eth bestiar e arrengava eras maneitas
11’28 Activité – agriculture – tà júnher eth bestiar – ua vielha dab ua joena – « wò » tà trigar-las – las hadian péisher enas andas – que calia qu’amassèssan dret – « estangar » a Nistos
13’04 Idem – élevage – un nòm tà cada vaca – tà qu’aubedissan – Muleta e Mascarina – sovent 2 parelhs e ténguer eth brabant – Baró, Polida, Morana – haut o baish qu’èra obligat – se sortia deth soc – « hà tath soc » - qu’èra mès brava era vaca – hèr-las desjunar – bèth tems que calia hèr víver era bèstia coma cau – tostemps ara èrba seca – en estiu que sortian – mes autament non las aviavan pas
17’48 Idem – idem – arraça de vacas – gasconas e casatanhas – en fòrça maisons, braus tà laurar – tostemps en fòrça maisons (pas pertot) – eths braus qu’avian a tirar eth car – dab eth temps, que devian tirar deth vilatge dinc a çò de sa pair, e qu’arrossegavan – eth car que’s quilhava deras arròdas de davant de tant qu’èra estret
20’53 Idem – agriculture – hòrt de mandòrras, de blat de morò – blat, òrs – entre Sacoue e Gaudent, qu’èran tot camps – a Gaudent, qu’an hòrt de tèrras a Sacoue – que’s maridavan hòrt entre eris, atau per ertatge, eras tèrras que’s mesclavan
23 ’00 Toponymie – en vilatge – era Capèra (era plaça) – ath cap der Carrèra – eths Estivaus – Vermós (nòms de tèrra) – de cap a Sacoue – eth Coradet – Lana – eras Vinhassas davath era escòla – e eth Plan d’Ilhèu
24’20 Croyance – qu’i èra eth vilatge d’Ilhèu ath plan d’Ilhèu bèth temps a – que i avec era pèsta
26’00 Vie sociale – tradition – arreligion – era procession deth Plan d’Ilhèu - non sap pas
26’55 Activité – travaux en commun – desuelhar eth blat de morò – veiladas tà « suelhar » - hèr tressas tà hèr secar – eth bèu-pair qu’anava tà Nistòs a pè tà desuelhar en Arrisa – que passava peth còth deth Herrat o de Cherrat
29’26 Patrimoine naturel – un arriu que’s gèta en lavoèr – n’a pas cap de nòm – un que s’apèra Miramont, que passa peras Hiamadas, e que va tà Crechets
30’30 idem – montanha – eth Brocar de Gaudent (parièr qu’eth Caup, e qu’eth Picon de Gaudent, dab a Antishan) – Cap deras Escanèras – eth Picon tad eth qu’ei ua proprietat en Brocar – bòrda foraines, que n’i a pertot dinc a ara Arrisa
32’40 Activité – agriculture – dalhar – dinc ath cap deth Caup – sustot dab eras vacas, o ara mautofauchusa, qu’ac a hèt
33’50 Idem – travaux en commun – hèstas d’escanar eth porcèth – era cotèra – dus o tres a escanar
35’10 Idem – comèrça – hadian vénguer lapins o lits o polets – nògues, castanhas – que sac venian tot tath marcat – amassar era huelha tà hèr sostra
37’10 Activité – arboriculture – pomèrs – un que botava eras pomas ena èrba tà conservar-las – ara n’amassan pas arren mès – que ditz qu’èran praubes mes uros, era vita qu’èra mès graciosa
39’39 Economie – residéncias segondàrias – quauques-uas, mes que’s passa pro plan
40’39 Vie sociale – hèstas – hèsta eth 15 d’aost, mes que s’escadia dab Sòst e Siradan – puish mudat en Julhet – que hadia un tiercé de porcèths – que plasia ath monde – qu’ei acabat – a Sacoue qu’èra tà Nadau ena bòrda de casa-sua – après davath eth preua dera escòla – mes deth dia que heren era sala deras hèstas, arrés non venguec mès – mes ara que s’ei perdut
44’14 Vie sociale – hèstas – era Sent Joan – eth Har- halhar eth har – metòde – un que seguia eths ahèrs, sovent un vielh qu’ac sabia hèr
…
47’19 Lenga – gascon – qu’aprenèc eth francés ara escòla – qu’èra genat tà apréner eth francés – eths dròlles que comprenen tot mes nn parlan pas – qu’èra ua maishanta experiéncia de non pas saber eth francés ara escòla – dab era sua familha de Sacoue, qu’ei tostemps gascon
49’46 Idem – idem – qu’èra mès sa mair que volia parlar gascon e non pas sa pair pr’amor « eth n’èra pas d’ua familha d’agriculturs » - era sua mair qu’èra a casa-sua – e eth pair qu’arribèc gendre ena familha
50’57 Idem – idem – que parla gascon dab vielhs, e dab eths de Nistòs – que guarèc eth bestiar pendent 3 ans o 4 a Balès
51’50 Activité – bestiar – guarar eth bestiar – Balès qu’ei sonque vacas – mes bèth temps a, qu’èra mesclat
53’51 Activité – hormatge – molheders enas cabanas –
55’33 Idem – idem – non se’n hadia pas a Gaudent – un vedin que didia non podian pas hèr hormatge de cap a Gaudent – n’èra pas pro grassa era èrba – non calia pas anar crompar ua bèstia a Sòst tà hèr-la devarar, pr’amor qu’èra agrilhada a péisher èrba deras grassas – eth « pisha-sang »
58’20 Activité – élevage – nòms segon eth atge –era vedèra, o era vima a Nistòs – après ua nolha, e a dus tres ans uavacas – era oelha – era anenca, era anhèra, era borrèga, e era terçoa – que’s pòt arreconéguer aras dentses – quate dentses, qu’ei 4 ans
1’00’28 Activité – élevage – eras tuhadas – era auresa – pas tant de tarasconesas
1’01’00 Lenga – en quauques annadas, que serà acabat – que’s va pérder – que’u hè hòrt de gòi de véir eth dròlles dera sua hilha que parla gascon (que va tara Calandreta) – non parla pas tot a fèt eth meme qu’eth gascon de Barossa – eris, eths de Barossa non diden pas eths mòts vertadèrs – en occitan que son eths mòts vertadèrs
05’00 Economie – vielh mestièr - eth Esquerrèr ? : non sap pas ça d’on ven
06’16 Intime – arribat tà Gaudent en 1984
06’35 Economie – vilatge vueit – hòrt de joenis partits – e pas mès de vielhs mestièrs
07’50 Idem – piri que bèth temps a – hòrt de maisons barradas – çò de Pèirahònt (a Gaudent) – cap de maison caguda totun
08’56 Sobriquet village – eths Peplats (pas segur d’eth) – eths Ahumats de Sacoue – eths Taishons a Esbareish – non sap pas perqué « eths ahumats de Sacoué »
10’34 Economie – vielhs mestièr - un haure a Sacoue – herrava eth bestiar e arrengava eras maneitas
11’28 Activité – agriculture – tà júnher eth bestiar – ua vielha dab ua joena – « wò » tà trigar-las – las hadian péisher enas andas – que calia qu’amassèssan dret – « estangar » a Nistos
13’04 Idem – élevage – un nòm tà cada vaca – tà qu’aubedissan – Muleta e Mascarina – sovent 2 parelhs e ténguer eth brabant – Baró, Polida, Morana – haut o baish qu’èra obligat – se sortia deth soc – « hà tath soc » - qu’èra mès brava era vaca – hèr-las desjunar – bèth tems que calia hèr víver era bèstia coma cau – tostemps ara èrba seca – en estiu que sortian – mes autament non las aviavan pas
17’48 Idem – idem – arraça de vacas – gasconas e casatanhas – en fòrça maisons, braus tà laurar – tostemps en fòrça maisons (pas pertot) – eths braus qu’avian a tirar eth car – dab eth temps, que devian tirar deth vilatge dinc a çò de sa pair, e qu’arrossegavan – eth car que’s quilhava deras arròdas de davant de tant qu’èra estret
20’53 Idem – agriculture – hòrt de mandòrras, de blat de morò – blat, òrs – entre Sacoue e Gaudent, qu’èran tot camps – a Gaudent, qu’an hòrt de tèrras a Sacoue – que’s maridavan hòrt entre eris, atau per ertatge, eras tèrras que’s mesclavan
23 ’00 Toponymie – en vilatge – era Capèra (era plaça) – ath cap der Carrèra – eths Estivaus – Vermós (nòms de tèrra) – de cap a Sacoue – eth Coradet – Lana – eras Vinhassas davath era escòla – e eth Plan d’Ilhèu
24’20 Croyance – qu’i èra eth vilatge d’Ilhèu ath plan d’Ilhèu bèth temps a – que i avec era pèsta
26’00 Vie sociale – tradition – arreligion – era procession deth Plan d’Ilhèu - non sap pas
26’55 Activité – travaux en commun – desuelhar eth blat de morò – veiladas tà « suelhar » - hèr tressas tà hèr secar – eth bèu-pair qu’anava tà Nistòs a pè tà desuelhar en Arrisa – que passava peth còth deth Herrat o de Cherrat
29’26 Patrimoine naturel – un arriu que’s gèta en lavoèr – n’a pas cap de nòm – un que s’apèra Miramont, que passa peras Hiamadas, e que va tà Crechets
30’30 idem – montanha – eth Brocar de Gaudent (parièr qu’eth Caup, e qu’eth Picon de Gaudent, dab a Antishan) – Cap deras Escanèras – eth Picon tad eth qu’ei ua proprietat en Brocar – bòrda foraines, que n’i a pertot dinc a ara Arrisa
32’40 Activité – agriculture – dalhar – dinc ath cap deth Caup – sustot dab eras vacas, o ara mautofauchusa, qu’ac a hèt
33’50 Idem – travaux en commun – hèstas d’escanar eth porcèth – era cotèra – dus o tres a escanar
35’10 Idem – comèrça – hadian vénguer lapins o lits o polets – nògues, castanhas – que sac venian tot tath marcat – amassar era huelha tà hèr sostra
37’10 Activité – arboriculture – pomèrs – un que botava eras pomas ena èrba tà conservar-las – ara n’amassan pas arren mès – que ditz qu’èran praubes mes uros, era vita qu’èra mès graciosa
39’39 Economie – residéncias segondàrias – quauques-uas, mes que’s passa pro plan
40’39 Vie sociale – hèstas – hèsta eth 15 d’aost, mes que s’escadia dab Sòst e Siradan – puish mudat en Julhet – que hadia un tiercé de porcèths – que plasia ath monde – qu’ei acabat – a Sacoue qu’èra tà Nadau ena bòrda de casa-sua – après davath eth preua dera escòla – mes deth dia que heren era sala deras hèstas, arrés non venguec mès – mes ara que s’ei perdut
44’14 Vie sociale – hèstas – era Sent Joan – eth Har- halhar eth har – metòde – un que seguia eths ahèrs, sovent un vielh qu’ac sabia hèr
…
47’19 Lenga – gascon – qu’aprenèc eth francés ara escòla – qu’èra genat tà apréner eth francés – eths dròlles que comprenen tot mes nn parlan pas – qu’èra ua maishanta experiéncia de non pas saber eth francés ara escòla – dab era sua familha de Sacoue, qu’ei tostemps gascon
49’46 Idem – idem – qu’èra mès sa mair que volia parlar gascon e non pas sa pair pr’amor « eth n’èra pas d’ua familha d’agriculturs » - era sua mair qu’èra a casa-sua – e eth pair qu’arribèc gendre ena familha
50’57 Idem – idem – que parla gascon dab vielhs, e dab eths de Nistòs – que guarèc eth bestiar pendent 3 ans o 4 a Balès
51’50 Activité – bestiar – guarar eth bestiar – Balès qu’ei sonque vacas – mes bèth temps a, qu’èra mesclat
53’51 Activité – hormatge – molheders enas cabanas –
55’33 Idem – idem – non se’n hadia pas a Gaudent – un vedin que didia non podian pas hèr hormatge de cap a Gaudent – n’èra pas pro grassa era èrba – non calia pas anar crompar ua bèstia a Sòst tà hèr-la devarar, pr’amor qu’èra agrilhada a péisher èrba deras grassas – eth « pisha-sang »
58’20 Activité – élevage – nòms segon eth atge –era vedèra, o era vima a Nistòs – après ua nolha, e a dus tres ans uavacas – era oelha – era anenca, era anhèra, era borrèga, e era terçoa – que’s pòt arreconéguer aras dentses – quate dentses, qu’ei 4 ans
1’00’28 Activité – élevage – eras tuhadas – era auresa – pas tant de tarasconesas
1’01’00 Lenga – en quauques annadas, que serà acabat – que’s va pérder – que’u hè hòrt de gòi de véir eth dròlles dera sua hilha que parla gascon (que va tara Calandreta) – non parla pas tot a fèt eth meme qu’eth gascon de Barossa – eris, eths de Barossa non diden pas eths mòts vertadèrs – en occitan que son eths mòts vertadèrs
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Ga-Njb]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
09/05/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Gaudent
Person Item Type Metadata
Birth Date
1952
Birthplace
Sacoué
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Jean-Bertrand Noguès ( Gaudent),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/209.