Collectage de Isaure Lamolle 1 (Gembrie-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Isaure Lamolle 1 (Gembrie-65)
Sujet
Sobriquets (villages)
Chandeleur
Pâques
Superstitions
Relations entre vallées
Description
0’18 Nom commun des maisons – era maison qu’èra ua espiceria – que l’an crompada – qu’ei sortida de Gaudent – eth sòn òme qu’èra militaire
01’20 Activité – élévage – sonque garias e lapins a Gembria – a Gaudent, vacas e oelhas
02’04 Intime – neishuda a Gaudent – crompèren era maison en 1952
02’40 Nom usuel des maisons – sortida de’n çò de Pierràs a Gaudent –
03’30 Idem – çò dera Figueròl – Chirò – Pèiruc – Jaques (a Gembria)
06’00 Economie – pas cap de bestiar a Gembria – a Gaudent qu’anavan guarar eth bestiar tot eth dia dab eth vrespai – bèth temps a 2 o 3 maisons qu’avian bestiar, ara acabat (a Gembria)
07’40 Sobriquet collectif Gembria – era noblessa – que’s botavan era camisa d’un costat era setmana, e eth dimenge deth aute – a Gaudent qu’èran mès praubes – a Gembria mès de mestieraus – que’us apèran eth vilatge deths arretirats (des retraités dans le texte)
09’19 Economie – eth vilatge de Gembria bèth temps a – n’èra pas guaire diferent (question mau compresa)
09’49 Activité – agriculture – quan èra joena que laurava e sa sòr que dalhava
10’18 Economie – comèrças – espiceria ( a casa sua) – un bistrot a baish, dab un quilhèr (Gembria)
11’17 Vie sociale – eth monde que s’amassavan mès – s’arretrobavan sus era plaça – desuelhar eth blat de morò – bonis moments – hadian tressas e las penjavan ena galeria – veilava deça miejanet – hadian còser peras e castanhas e bevian citra – que portavan eras pomas en trolh ara Pòsta a baish – hadian bordalesas (barricas) – un còp acabat que’n hadian aiga de vita – petitas pomas – un òme que venguia dab aqueth trolh
…
18’32 Economie – vielhs mestièrs – un haure a baish – on hadian eth bistrot e hadian aras quilhas
19’52 Activité – élevage – raças de vacas – no’s bremba pas – que trebalhavan dab era mossa – que seguian eth camp e lauravan – qu’èra dur – sa sòr que dalhava – eras que trebalhavan soletas pr’amor eth pair que s’èra mòrt 15 dias abans que neishessa
22’00 Activité – élevage – commerce – qu’anavan véner polets a Montrejau e Lores en biciclèta – n’avian pas hòrt de sòses
23’43 Activité – agriculture – semiavan blat de morò – mandòrras- que vivian dab eth arrevengut dera èrba – qu’anavan guarar eras oelhas peras montanhas ath dessús de Gaudent ( còth de Mortís – còth deth Herrat – Miramont o Viramont – Plan de Lauret) – que partian eth maitin dab eth sac e qu’i demoravan tot eth dia – qu’avian ua bòrda e quan hadian bèth temps que las pujavan de cap ara montanha – pr’amor non calia pas que horèssan eths prats a dalhar pròche de casa – eras vacas que partian eth estiu tath Pin
26’00 Vie sociale – qu’èran praubes eth monde – vianda no’n minjavan que tara hèsta ( a Gaudent)
28’00 Idem – eth 15 d’aost, era hèsta de Gaudent – eth porcèth o eth confit d’aucas – eth diluns, tà Montrejau o a pè, o en biciclèta – qu’èra praubes
29’25 Activité – agriculture- que cargavan eth car dab era horca en troat – dab ua horca – eras sua mir e sa sòr qu’ac hadian aquerò – eth leviau e eth car –
31’36 Activité – codina – hèr confit – embucar eras aucas – e que tiravan tota era annada atau – que las embucavan dab blat de morò pendent 15 dias o 3 setmanas
…
33’24 Vie sociale – vénguer gendre – quan se maridava en ua « maison » - non èra pas mauaisit (question mau compresa) – eths patrons qu’èran eths parents – que’s calia està’s dab eths parents – totis que vivian aquiu – ara eths vielhs que son botats a despart
36’13 Vie sociale - mès de solidaritat ena vita vitanta – tà dalhar, entrar era èrba – a Gembria, aquera vita qu’èra acabada –
37’20 Economie – mestièrs a Gembria – un tonnelier un talhur – ua costurèra – eth talhur que hadia pantalons dab draps de Miramont (St Gaudens) – qu’i portavan era lan deras oelhas – bèth temps a que se’n servian tà brocar – eras oelhas qu’èran tarasconesas – que las tonian
39’42 Activité – pastoralisme – cortaus - que’s hadian era setmana (eth arrevitalhament) tath oelhèr – cada un qu’ac hadian – qu’èra un esclavatge tad era – eras bòrdas foraines, non s’i estavan pas pr’amor qu’èra pròche deth vilatge
42’43 Vie sociale – hèstas – Nadau – qu’escanavan un vedèth e que le se despartian a mantuas familhas – cada un que’u pagava – a Gembria era hèsta qu’ei tara sent Miquèu –
44’30 Vie sociale – arreligion – eth monde que’n’èran mès – e qu’èran prubes - n’avian pas era docha – que botavan un bassin d’aiga ath só en estiu e demorar que cauhèssa – que’s lavavan aquiu – en ivèrn hadian cauhar ua casseròla d’aiga
46’53 Idem - mendicaires ? – non – mes cada un que vivia de çò qu’avian – pas cap d’aiga en aigüèr
48’21 Vie sociale – hèstas – soquet de Nadau – abans era missa – que calia que tenguessa tota era net – era missa de miejanet qu’èra ua hèsta – nada sovinança d’aver vist misssa de Nadau a Gembria – qu’i anavan a Sàcoue – eths cants qu’èran en francés – « sonatz campanetas » que coneish
50’54 Idem – idem – Cap d’an – soetar era bona annada de maison en maison – « que vos soèti ua bona e urosa annada acompanhada de fòrças autas » e que’us balhavan ua pèça de un sòu (quauques) – qu’èra a Gaudent
52’24 Idem – idem – qu’anavan tà missa hèr benadir tòrchas (candelas de plec) – « pastèras deçath cap dera cheminèia » - que s’amasavan tà minjar pastèras – tròces de candelas torçudas dab cira d’abelha – que se’n portavan tà casa – e que s’esclaravan atau – benadir-las tà que portèssan chança ena maison – que la botavan ena cheminèia quan periglava – que’us viravan dera halha (electricitat) – era que hadian eths devers dera escòla dab eth lampion o era candela – « candela de plec », non sap pas çò qu’ei
56’20 Idem – idem – Sent Blas – « Pastèras dinc ath nas » - qu’èra coma un aute dia – arren dab eth bestiar – eth dijau sant qu’èra interdit de hèr era ruscada – que portava malur e qu’amiavan un defuntat ena familha –
58’10 Idem – idem – Carnaval – que’s mascavan e qu’anavan en totas eras maisons – a Gembria non existava pas – eths joens que’s mascavan tots a Gaudent – que hadian Sacoue e Gaudent mascats – que’s vivian amasse eths dus vilatges
1’03’03 Lenga – que’s comprenen entre Nistòs e era Barossa mes eth parlar qu’ei diferent – eth de Nistòs qu’ei mès « plat » - a Sost qu’ei mès ponchut mes quasi pareil
1’05’07 Patrimoine historique – quin se separèren eths dera Arrisa e Sacoue – que venguian pera montanha a Sacoue – eth sòn òme qu’anava dançar tà Nistos peras montanhas (peth còth de Mortís, e deth Herrat) –
1’08’00 Vie sociale – hèstas – eth Har – eth ser de Sent Joan – cada vilatge qu’avia eth sòn – que’s hè encara a Gembria – on se hadia a Gaudent ? -
01’20 Activité – élévage – sonque garias e lapins a Gembria – a Gaudent, vacas e oelhas
02’04 Intime – neishuda a Gaudent – crompèren era maison en 1952
02’40 Nom usuel des maisons – sortida de’n çò de Pierràs a Gaudent –
03’30 Idem – çò dera Figueròl – Chirò – Pèiruc – Jaques (a Gembria)
06’00 Economie – pas cap de bestiar a Gembria – a Gaudent qu’anavan guarar eth bestiar tot eth dia dab eth vrespai – bèth temps a 2 o 3 maisons qu’avian bestiar, ara acabat (a Gembria)
07’40 Sobriquet collectif Gembria – era noblessa – que’s botavan era camisa d’un costat era setmana, e eth dimenge deth aute – a Gaudent qu’èran mès praubes – a Gembria mès de mestieraus – que’us apèran eth vilatge deths arretirats (des retraités dans le texte)
09’19 Economie – eth vilatge de Gembria bèth temps a – n’èra pas guaire diferent (question mau compresa)
09’49 Activité – agriculture – quan èra joena que laurava e sa sòr que dalhava
10’18 Economie – comèrças – espiceria ( a casa sua) – un bistrot a baish, dab un quilhèr (Gembria)
11’17 Vie sociale – eth monde que s’amassavan mès – s’arretrobavan sus era plaça – desuelhar eth blat de morò – bonis moments – hadian tressas e las penjavan ena galeria – veilava deça miejanet – hadian còser peras e castanhas e bevian citra – que portavan eras pomas en trolh ara Pòsta a baish – hadian bordalesas (barricas) – un còp acabat que’n hadian aiga de vita – petitas pomas – un òme que venguia dab aqueth trolh
…
18’32 Economie – vielhs mestièrs – un haure a baish – on hadian eth bistrot e hadian aras quilhas
19’52 Activité – élevage – raças de vacas – no’s bremba pas – que trebalhavan dab era mossa – que seguian eth camp e lauravan – qu’èra dur – sa sòr que dalhava – eras que trebalhavan soletas pr’amor eth pair que s’èra mòrt 15 dias abans que neishessa
22’00 Activité – élevage – commerce – qu’anavan véner polets a Montrejau e Lores en biciclèta – n’avian pas hòrt de sòses
23’43 Activité – agriculture – semiavan blat de morò – mandòrras- que vivian dab eth arrevengut dera èrba – qu’anavan guarar eras oelhas peras montanhas ath dessús de Gaudent ( còth de Mortís – còth deth Herrat – Miramont o Viramont – Plan de Lauret) – que partian eth maitin dab eth sac e qu’i demoravan tot eth dia – qu’avian ua bòrda e quan hadian bèth temps que las pujavan de cap ara montanha – pr’amor non calia pas que horèssan eths prats a dalhar pròche de casa – eras vacas que partian eth estiu tath Pin
26’00 Vie sociale – qu’èran praubes eth monde – vianda no’n minjavan que tara hèsta ( a Gaudent)
28’00 Idem – eth 15 d’aost, era hèsta de Gaudent – eth porcèth o eth confit d’aucas – eth diluns, tà Montrejau o a pè, o en biciclèta – qu’èra praubes
29’25 Activité – agriculture- que cargavan eth car dab era horca en troat – dab ua horca – eras sua mir e sa sòr qu’ac hadian aquerò – eth leviau e eth car –
31’36 Activité – codina – hèr confit – embucar eras aucas – e que tiravan tota era annada atau – que las embucavan dab blat de morò pendent 15 dias o 3 setmanas
…
33’24 Vie sociale – vénguer gendre – quan se maridava en ua « maison » - non èra pas mauaisit (question mau compresa) – eths patrons qu’èran eths parents – que’s calia està’s dab eths parents – totis que vivian aquiu – ara eths vielhs que son botats a despart
36’13 Vie sociale - mès de solidaritat ena vita vitanta – tà dalhar, entrar era èrba – a Gembria, aquera vita qu’èra acabada –
37’20 Economie – mestièrs a Gembria – un tonnelier un talhur – ua costurèra – eth talhur que hadia pantalons dab draps de Miramont (St Gaudens) – qu’i portavan era lan deras oelhas – bèth temps a que se’n servian tà brocar – eras oelhas qu’èran tarasconesas – que las tonian
39’42 Activité – pastoralisme – cortaus - que’s hadian era setmana (eth arrevitalhament) tath oelhèr – cada un qu’ac hadian – qu’èra un esclavatge tad era – eras bòrdas foraines, non s’i estavan pas pr’amor qu’èra pròche deth vilatge
42’43 Vie sociale – hèstas – Nadau – qu’escanavan un vedèth e que le se despartian a mantuas familhas – cada un que’u pagava – a Gembria era hèsta qu’ei tara sent Miquèu –
44’30 Vie sociale – arreligion – eth monde que’n’èran mès – e qu’èran prubes - n’avian pas era docha – que botavan un bassin d’aiga ath só en estiu e demorar que cauhèssa – que’s lavavan aquiu – en ivèrn hadian cauhar ua casseròla d’aiga
46’53 Idem - mendicaires ? – non – mes cada un que vivia de çò qu’avian – pas cap d’aiga en aigüèr
48’21 Vie sociale – hèstas – soquet de Nadau – abans era missa – que calia que tenguessa tota era net – era missa de miejanet qu’èra ua hèsta – nada sovinança d’aver vist misssa de Nadau a Gembria – qu’i anavan a Sàcoue – eths cants qu’èran en francés – « sonatz campanetas » que coneish
50’54 Idem – idem – Cap d’an – soetar era bona annada de maison en maison – « que vos soèti ua bona e urosa annada acompanhada de fòrças autas » e que’us balhavan ua pèça de un sòu (quauques) – qu’èra a Gaudent
52’24 Idem – idem – qu’anavan tà missa hèr benadir tòrchas (candelas de plec) – « pastèras deçath cap dera cheminèia » - que s’amasavan tà minjar pastèras – tròces de candelas torçudas dab cira d’abelha – que se’n portavan tà casa – e que s’esclaravan atau – benadir-las tà que portèssan chança ena maison – que la botavan ena cheminèia quan periglava – que’us viravan dera halha (electricitat) – era que hadian eths devers dera escòla dab eth lampion o era candela – « candela de plec », non sap pas çò qu’ei
56’20 Idem – idem – Sent Blas – « Pastèras dinc ath nas » - qu’èra coma un aute dia – arren dab eth bestiar – eth dijau sant qu’èra interdit de hèr era ruscada – que portava malur e qu’amiavan un defuntat ena familha –
58’10 Idem – idem – Carnaval – que’s mascavan e qu’anavan en totas eras maisons – a Gembria non existava pas – eths joens que’s mascavan tots a Gaudent – que hadian Sacoue e Gaudent mascats – que’s vivian amasse eths dus vilatges
1’03’03 Lenga – que’s comprenen entre Nistòs e era Barossa mes eth parlar qu’ei diferent – eth de Nistòs qu’ei mès « plat » - a Sost qu’ei mès ponchut mes quasi pareil
1’05’07 Patrimoine historique – quin se separèren eths dera Arrisa e Sacoue – que venguian pera montanha a Sacoue – eth sòn òme qu’anava dançar tà Nistos peras montanhas (peth còth de Mortís, e deth Herrat) –
1’08’00 Vie sociale – hèstas – eth Har – eth ser de Sent Joan – cada vilatge qu’avia eth sòn – que’s hè encara a Gembria – on se hadia a Gaudent ? -
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Ge-Li1]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
22/03/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Gembrie
Person Item Type Metadata
Birth Date
1924
Birthplace
Gaudent
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Isaure Lamolle 1 (Gembrie-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/210.