Collectage de Michel Porté (Troubat-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Michel Porté (Troubat-65)
Sujet
Sobriquets (villages)
Eau courante
Histoire locale
Procès
Gascon (sociolinguistique)
Description
0’00 Nom usuel des maisons – nòm dera sua maison desbrembat (maison crompada) – sortit de’n çò de Picòl (en çò deth maire) – neishut en 1959
01’47 Idem – sobriquets maisons Trobat – Sent Pau – Marc – Beguèr – Janet – Prosina – pas hòrt de monde que coneishen eths sobriquets – çò de Botan – eths joens no’us coneguen pas mès – eths joens non parlan pas mès
03’37 Toponymie – Troubat en gascon ? – Trobath qu’ei – quartièrs de Capdeviela, dera Carrièra – dera Estivèra – de Camin Clòs (era còsta) – ua carrièra de marble (carrièra Pegot) –
05’38 Economie – vielhs mestièrs – Trobath quei eth vilatge deths semalèrs – çò que hadian d’aqueras semaus – n’ac a pas conegut –
06’45 Sobriquet village – Graolhas de Casarilh – Cholèra de Harrèra, noblessa de Gembria – Arreglats d’Antichan – que’s demanda se’s va sauvar dab eris de Tolosa e eras residéncias segondarias
08’00 Patrimoine naturel – dus hònts – l’ua sus era plaça deth tilhul – era auta alimentada per aquesta – aiga que ven de Gèrt (de davath) – eth que sap eth camin dera aiga – que passa devath duas maisons – après arrés mès qu’ac saberà – ara pas qu’eth bestiar que’n beu – un factur que bevia d’aquesta aiga, ara dita « non-potable » e que vivèc dinc a 95 ans - eth que’n beu tota era setmana
Eth sòn mestièr
11’45 Idem – arrius – era Orsa – era Votz de cap a Samuran e que’s bota ena Orsa a Gembria –
12’29 Patrimoine historique – era maisoassa dera plaça deth Tilhul – qu’èra ua farmacia (balanças scuptada sus eth lintèu)
13’07 Economie – vielhs mestièrs – un Orlogèr – un jutge de patz (era justicia a Maulion) – un talhur – un menudèr - quan un non podia pagar, que prenia eras parcèlas de tèrra (eth jutge de patz)
15’05 Patrimoine naturel – era montanheta d’Arrrivèra (entre Trobat e Teve) – Guardèra (entre Trobath e Maulion) – era falaise de Gèrt, cap un nòm gascon ? – non se’n parlava pas abans – eth Malh Blanc qu’ei mès ensús – n’ei aps guaire blanc, mèslèu nere – ua carrièra a Sost, de blanc – arroge tanben (de cap a Nistos)
18’34 Economie – eth vilatge ara – mès de monde bèth temps a – mès de bestiar dab mens de bòrdas ubèrtas – mes n’a pas tròp cambiat eth vilatge – quauques joens venguts
20’14 Activité – agriculture – semiar – blat, blat de morò, sarrasin (milh) – eras bichas qu’ac cracan tot – botar clotura autorn – sus eth platèu d’Avèus camps de blat de moro mes qu’ei riale
21’48 Patrimoine naturel – bichas introdusidas en 1958 – era Barossa ara qu’ei empudegada de bichas e de cèrvis (« empudegada ») – qu’ei un empaish vertadèr taths paisans
23’46 Activité – cassa – sanglars, eth poth, era lèbe – era perdrís – bichas – pas mès cap de palomas – era cassa ara paloma
25’56 Activité – agriculture – qu’a conegut eth parelh de vacas tà trebalhar – tà hèr eras mandòrras – eth parelh tanben tà anat hèr càger lenha – ara no’s copa pas mès –
27’00 Idem – élevage – arraças de vacas – eras Gasconas, Castanhas, e eras Suissa – Basadesa sortida dera castanhesa ( ??) – Castanhas e Gasconas que podian montanhar tot eth estiu – arrèis deras blondas que non son hètas tad aquerò –
30’00 Activité – pastoralisme – eth concors de Maulion – tà poder montanhar – dab eths marris – taras tarasconesas e eras auresas
32’22 Idem – idem – eths cortaus oelhèr o vaquèr o era dus – Hormiguèr qu’ei eth mès baish : Baqué de Casarilh pendent bèth temps a, ara Lamolle d’Esbareich – Tocoluda, Yves Ibos de Sost – Hordoth, maire de Trobath (eth sòn frair) – Sarrat-Vielh (JL Fortassin de Brauvaca) – Cardoèth (vacas de tot eth canton, cortau cantonau) – Arrenh (Denis Sost)– Còth de L’aueth ( Pierre Mansas ) – Mont Las (D. Sost tanben) – Bacià (Aurésas, dab eth maire de Harrèra e J Rumeau de Sàcoue) – mancca era Corba dab JL Alonso – eth Mont Las qu’a pelosas deth costat de Harrèra – qu’ei ua montaha arribenta donc peras oelhas – autament eras vacas que capularian
37’00 Idem – pastoralisme – eras oelhas que son mès fragiles mès que passan pertot
37’32 Vie sociale – eras veiladas ? – no’s hadian pas mès – sonque tà era escanèra – que s’ajudavan eth monde – eth vediau ? non coneish pas – qu’a organisat un « vediau » sense sabe’c –
39’42 Idem – hèstas – Nadau – missa de Miejanet – ua missa tà 10 comunas o quinze – epòca « modèrna » - que botavan eth soquet en huec – hèr víver eras tradicions qu’ei hòrt important
41’22 Idem – idem – Cap d’an – qu’anavan soetar era bona annada enas maisons
41’45 idem – idem – Carnaval – qu’èra perdut dempuish de temps a – era Maiada (apielar eras hardas) qu’èra acabat tanben – un còp quan se hec e qu’un « neo » deth vilatge qu’aperèc eths arqüèrs
44’00 Idem – idem – era Sent Joan – eth har – en un prat a baish dera còsta de Trobat – amassar un tidon que’s pert – de tot biaih n’ei pas mès benadit – portà’s un tròç de tidon – e mascarà’s era cara, tot aquerò non s’ac hè pas mès – emparar era maison dab eth tidon o eth arramèu benadit – tà hèr húger eth diabble s’i èra
46’11 Croyances – eras sorcièras – sorcièras de Brauvaca – n’a pas jàmes entenut a parlar de hadas en Gèrt – « hada », non coneish pas eth mòt
47’17 Lenga – gascon – après dab eths vedins abans eth francés – totis que’u parlavan atau – eth sòn frair no’n parla pas guaire, que’u compren – que’n parla tanlèu que pòt – dab Pierre Ousset, Guy Ibos, dab vielhs – que’u parla pro adaise
49’40 Idem – idem – se’n parlatz dab monde mès joens ? – pas guaire – eth avénguer, bilhèu qu’arribaràn a sauvar era lenga – qu’ei patrimòni – que’ns calerian parlar gascon entre gascons – eths bascos que’s saben hèr enténer, perqué pas nos ? – eth occitan qu’ei era lenga arreconeguda – eth patoès qu’ei mès locau, e que n’i a hòrt de diferents – a Sost n’ei cap eth madeish acent – a Nistos que cambian eths mòts – qu’ei tot aquerò mesclat que hè eth occitan
52’35 Idem – idem – ua utilitat – hè’u víver – manténe’u – se poderà passar per dessús era Euròpa, qu’ei ua auta causa
01’47 Idem – sobriquets maisons Trobat – Sent Pau – Marc – Beguèr – Janet – Prosina – pas hòrt de monde que coneishen eths sobriquets – çò de Botan – eths joens no’us coneguen pas mès – eths joens non parlan pas mès
03’37 Toponymie – Troubat en gascon ? – Trobath qu’ei – quartièrs de Capdeviela, dera Carrièra – dera Estivèra – de Camin Clòs (era còsta) – ua carrièra de marble (carrièra Pegot) –
05’38 Economie – vielhs mestièrs – Trobath quei eth vilatge deths semalèrs – çò que hadian d’aqueras semaus – n’ac a pas conegut –
06’45 Sobriquet village – Graolhas de Casarilh – Cholèra de Harrèra, noblessa de Gembria – Arreglats d’Antichan – que’s demanda se’s va sauvar dab eris de Tolosa e eras residéncias segondarias
08’00 Patrimoine naturel – dus hònts – l’ua sus era plaça deth tilhul – era auta alimentada per aquesta – aiga que ven de Gèrt (de davath) – eth que sap eth camin dera aiga – que passa devath duas maisons – après arrés mès qu’ac saberà – ara pas qu’eth bestiar que’n beu – un factur que bevia d’aquesta aiga, ara dita « non-potable » e que vivèc dinc a 95 ans - eth que’n beu tota era setmana
Eth sòn mestièr
11’45 Idem – arrius – era Orsa – era Votz de cap a Samuran e que’s bota ena Orsa a Gembria –
12’29 Patrimoine historique – era maisoassa dera plaça deth Tilhul – qu’èra ua farmacia (balanças scuptada sus eth lintèu)
13’07 Economie – vielhs mestièrs – un Orlogèr – un jutge de patz (era justicia a Maulion) – un talhur – un menudèr - quan un non podia pagar, que prenia eras parcèlas de tèrra (eth jutge de patz)
15’05 Patrimoine naturel – era montanheta d’Arrrivèra (entre Trobat e Teve) – Guardèra (entre Trobath e Maulion) – era falaise de Gèrt, cap un nòm gascon ? – non se’n parlava pas abans – eth Malh Blanc qu’ei mès ensús – n’ei aps guaire blanc, mèslèu nere – ua carrièra a Sost, de blanc – arroge tanben (de cap a Nistos)
18’34 Economie – eth vilatge ara – mès de monde bèth temps a – mès de bestiar dab mens de bòrdas ubèrtas – mes n’a pas tròp cambiat eth vilatge – quauques joens venguts
20’14 Activité – agriculture – semiar – blat, blat de morò, sarrasin (milh) – eras bichas qu’ac cracan tot – botar clotura autorn – sus eth platèu d’Avèus camps de blat de moro mes qu’ei riale
21’48 Patrimoine naturel – bichas introdusidas en 1958 – era Barossa ara qu’ei empudegada de bichas e de cèrvis (« empudegada ») – qu’ei un empaish vertadèr taths paisans
23’46 Activité – cassa – sanglars, eth poth, era lèbe – era perdrís – bichas – pas mès cap de palomas – era cassa ara paloma
25’56 Activité – agriculture – qu’a conegut eth parelh de vacas tà trebalhar – tà hèr eras mandòrras – eth parelh tanben tà anat hèr càger lenha – ara no’s copa pas mès –
27’00 Idem – élevage – arraças de vacas – eras Gasconas, Castanhas, e eras Suissa – Basadesa sortida dera castanhesa ( ??) – Castanhas e Gasconas que podian montanhar tot eth estiu – arrèis deras blondas que non son hètas tad aquerò –
30’00 Activité – pastoralisme – eth concors de Maulion – tà poder montanhar – dab eths marris – taras tarasconesas e eras auresas
32’22 Idem – idem – eths cortaus oelhèr o vaquèr o era dus – Hormiguèr qu’ei eth mès baish : Baqué de Casarilh pendent bèth temps a, ara Lamolle d’Esbareich – Tocoluda, Yves Ibos de Sost – Hordoth, maire de Trobath (eth sòn frair) – Sarrat-Vielh (JL Fortassin de Brauvaca) – Cardoèth (vacas de tot eth canton, cortau cantonau) – Arrenh (Denis Sost)– Còth de L’aueth ( Pierre Mansas ) – Mont Las (D. Sost tanben) – Bacià (Aurésas, dab eth maire de Harrèra e J Rumeau de Sàcoue) – mancca era Corba dab JL Alonso – eth Mont Las qu’a pelosas deth costat de Harrèra – qu’ei ua montaha arribenta donc peras oelhas – autament eras vacas que capularian
37’00 Idem – pastoralisme – eras oelhas que son mès fragiles mès que passan pertot
37’32 Vie sociale – eras veiladas ? – no’s hadian pas mès – sonque tà era escanèra – que s’ajudavan eth monde – eth vediau ? non coneish pas – qu’a organisat un « vediau » sense sabe’c –
39’42 Idem – hèstas – Nadau – missa de Miejanet – ua missa tà 10 comunas o quinze – epòca « modèrna » - que botavan eth soquet en huec – hèr víver eras tradicions qu’ei hòrt important
41’22 Idem – idem – Cap d’an – qu’anavan soetar era bona annada enas maisons
41’45 idem – idem – Carnaval – qu’èra perdut dempuish de temps a – era Maiada (apielar eras hardas) qu’èra acabat tanben – un còp quan se hec e qu’un « neo » deth vilatge qu’aperèc eths arqüèrs
44’00 Idem – idem – era Sent Joan – eth har – en un prat a baish dera còsta de Trobat – amassar un tidon que’s pert – de tot biaih n’ei pas mès benadit – portà’s un tròç de tidon – e mascarà’s era cara, tot aquerò non s’ac hè pas mès – emparar era maison dab eth tidon o eth arramèu benadit – tà hèr húger eth diabble s’i èra
46’11 Croyances – eras sorcièras – sorcièras de Brauvaca – n’a pas jàmes entenut a parlar de hadas en Gèrt – « hada », non coneish pas eth mòt
47’17 Lenga – gascon – après dab eths vedins abans eth francés – totis que’u parlavan atau – eth sòn frair no’n parla pas guaire, que’u compren – que’n parla tanlèu que pòt – dab Pierre Ousset, Guy Ibos, dab vielhs – que’u parla pro adaise
49’40 Idem – idem – se’n parlatz dab monde mès joens ? – pas guaire – eth avénguer, bilhèu qu’arribaràn a sauvar era lenga – qu’ei patrimòni – que’ns calerian parlar gascon entre gascons – eths bascos que’s saben hèr enténer, perqué pas nos ? – eth occitan qu’ei era lenga arreconeguda – eth patoès qu’ei mès locau, e que n’i a hòrt de diferents – a Sost n’ei cap eth madeish acent – a Nistos que cambian eths mòts – qu’ei tot aquerò mesclat que hè eth occitan
52’35 Idem – idem – ua utilitat – hè’u víver – manténe’u – se poderà passar per dessús era Euròpa, qu’ei ua auta causa
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-So-Pm]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
02/04/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Troubat
Person Item Type Metadata
Birth Date
1959
Birthplace
Troubat
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Michel Porté (Troubat-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/278.