Collectage de Jacques Bégué 4 (Lombrès-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Jacques Bégué 4 (Lombrès-65)
Sujet
Peste
Histoire locale
Sobriquets (villages)
Toponymie
Irrigation par ruissellement (aigüèras)
Description
Collecte toponymique dans village
RL-65[SLN-Lo-Bj3-1]
Que partim de casa-sua (a haut) dinc ara maison deths sués parents ath baish deth vilatge
0’40 Toponymie – quartièr deras Vinhas, jàmes arretrobat nada « vinha » sus eth cadastre, que’s pensa que « vinha » e vòu díser qu’ei plan arribent – quartièr Mazoèr, deras Vinhas – ua familha que s’aperava, Mazoué
01’55 Lombrés – vilatge arribent sus un arròc – nòm que poderé vénguer deu basco : « lumberi » que vòu díser Vila Nava – coma Lombès en Gèrs
02’30 Idem – avant, Lombrés n’èra pas ací – installats ací de cap a 1550 pr’amor dera pèsta nera de Marselha – que s’aperava Burret en temps, e qu’èra deth aute costat deth arriu
03’30 Agriculture – d’autes còps, n’èra pas atau – qu’èran camps dab blat, shivada, òrs… - e quauques prats tanben – dab eth parelh tà laurar a on ei era maison ara
04’20 Sobriquet maison – en çò de Shishòrra (ua familha que s’apèra atu en Montagut) – avant, ena maison, un perraquèr que demorava laguens, e avant, un qu’èra estat aucit ena guèrra de 14
05’30 Perraquèr – un que passava e quan arribava, que cridava « Perraquèr, pèth de lapin ! » - eth monde que’s sauvavan era pèth, lançar-la hòrt sus era parèth tà que’s peguèssa dessús
06’45 Era glèisa – St Medard
07’10 Era meriá – dinc ara fin deth sègle XIX, qu’èra era escòla
07’50 Sobriquet maison – en çò de Palhas ( a dreta après era mairia)
08’15 Lombrés – era pujada dinc a casa sua, qu’èra era rota vielha tà Nistòs – camin navèth que ho bastit de cap a 1917
09’00 Toponymie – eth quartièr dera Moleta – de cap a Nistòs – un cafè, que hèva cohaire tanben – en çò de Papillon, Papillon pr’amor que portava tostemps un « nœud papillon » - era Carrèra qu’ei batiada sus ua carta, « avenue du casino » pr’amor qu’i hèva hòrt aras cartas en aqueth cafè – era Moleta pr’amor d’ua mòla a baish
10’30 Istòria – un senhor deth temps deth arreis, que s’aperava Mossur deth Sauvant – que l’avèn hèt un procès pr’amor que volèva amassar impòsis sus eth vilatge – mes aqueth vilatge (Lombrés) que hèva partida dera Varossa, ni deth Comenge, ni de Rivière verdun – Sèis, Generés, Lombrés, e Tibiran que hèvan partidas deras 4 Vaths – ara, qu’an tostemps un dret sus eth bòsc dera Varossa
12’10 Era Plaça deth casse – qu’auré entre 300 e 350 ans – ua traça en un jutjament de 1795 – que se’n parlavan dejà en aqueth jutjament – que’s pòt que sia en aquth vilatge que s’amassavan era Vesiau deras 4 Vaths
14’05 Sobriquet – a dreta, maison d’ua familha Antichan, purmèr maire ara revolucion – çò de Barrau dab era galeriá, mes ara que s’apèra, en çò de Mont ( ?) – çò de Malhet, qu’i èra un « maître chirurgien » - de còsta, qu’ei çò dera Shichorreta, era maison jauna… no’s bremba pas mès, qu’èra un cafè, e un marchand de vin dab un quilhèr, quan non hèva pas bèth, era hèsta que’s hèva aquiu – autament sus era plaça, ath entorn deth casse
16’30 Idem – çò deth Olièr (ath hons) – òli o olas ? (Palay, òli) – a dreta, çò de Palomèr
Que devaram
17’10 Idem – çò de Pèiròt – sa pair qu’èra vengut de Montagut, gendre, e qu’avè prés eth nòm dera maison : Laurent de Guilhèuma
18’10 Toponymie – quartièr de Dessús era Riba – portat sus eth cadastre de Napoleon – era carrèra de Dessús era Riba, que va tà Generés
19’00 Sobriquets – çò de Xavier, a dreta
Que prenem de cap a sua
19’40 Toponymie – quartièr de Devath era Riba – en çò deth Sindic – qu’avè era fonccion d’aplicar juridicament eras decisions deth cossos, devath eths capdaus, e eths lauraires (aqueths n’èran pas ena amassada dera vesiau) – un sindic per vilatge, e mantuns cossos peth vilatge
22’25 Sobriquet – çò dera Grava, a gaucha, ua que s’aperava Dominica, çò de Queta – e casa sua, çò de Guilhèuma
RL-65[SLN-Lo-Bj3-2]
Ena maison
0’15 Ena maison – era cramba de delà –
01’10 Ena pendula – laguens, qu’i ei porta eth dia dera mort deth sué, arrèr, arrèr gran-pair – que l’avèn estangada aqueth dia
02’25 Intime – fòtò quan hèvan eth blat – en aost 1939 qu’èra estada presa
…
04’30 Sobriquet – eth vesin, çò deth Capitani (nebot de Sabine Pène) – çò de Antònia – era escòla –
que prenem a gaucha après era crotz
05’50 Idem – era escòla qu’ei ua maison ara – a dreta, çò deth Chèc, a gaucha çò de Paule (prononciar francés), puish çò deth Capdèth
06’40 Toponymie – quartièr dera Mateta segon eth monde, mes nòm vielh sus eth cadastre : Brocalha
07’20 Montanhas – eth Picon d’Aventinhan, Mont Cabirò
07’50 Prats – eth Campet, eth Estanh, darrèr eth arriu : Acarr ?
08’15 Arius – Arrisa de Generés, eth Nistòs – eth Gorc deras Campanas, mès haut, eth Gorc deras Crampas – ath temps dera pèsta nera, un vilatjot aperat Areulet (ara un quartièr de Generés) – qu’avèn pres eras campanas e botat en gorc tà que non pas qu’eths maures las prenossin
11’40 Montanha – era Montanha de Montagut – en temps, Mont Cabirò qu’èra de Lombrés, e era Montanha, eth contrai – lavetz, qu’escambièren
12’10 istòria – Lombrés qu’èra de Montagut en temps, qu’i èra un curè en Montagut, e un vicari en Lombrés – ua crotz de boès hèta peth gran pair de Gabriel Soulé (collectat en St Laurenç)
13’30 Toponymie – eth camin que va tath Nistòs – eth camin deth arriu, o camin deths Espartiners
14’10 Sobriquets – mantuas maisons a gaucha, que son cagudas ara – ua veusa que s’èra maridada dab eth vesin
15’10 Agriculture – era gau – que botavan ua pala tà estangar era aiga, que s’aigavan atau eths prats – ara, que son quasi perdudas – ua mola a baish : era Mola de Baish – qu’i èran eras parèths e eths ventaders, mes ara, qua despareishut – ua paishèra – n’èra pas briga atau bèthtemps a
18’00 Intime – que s’ac vau miélher que agi anglés que non pas arrés
Qu’èm tornats en çò de Guilhèume
RL-65[SLN-Lo-Bj3-1]
Que partim de casa-sua (a haut) dinc ara maison deths sués parents ath baish deth vilatge
0’40 Toponymie – quartièr deras Vinhas, jàmes arretrobat nada « vinha » sus eth cadastre, que’s pensa que « vinha » e vòu díser qu’ei plan arribent – quartièr Mazoèr, deras Vinhas – ua familha que s’aperava, Mazoué
01’55 Lombrés – vilatge arribent sus un arròc – nòm que poderé vénguer deu basco : « lumberi » que vòu díser Vila Nava – coma Lombès en Gèrs
02’30 Idem – avant, Lombrés n’èra pas ací – installats ací de cap a 1550 pr’amor dera pèsta nera de Marselha – que s’aperava Burret en temps, e qu’èra deth aute costat deth arriu
03’30 Agriculture – d’autes còps, n’èra pas atau – qu’èran camps dab blat, shivada, òrs… - e quauques prats tanben – dab eth parelh tà laurar a on ei era maison ara
04’20 Sobriquet maison – en çò de Shishòrra (ua familha que s’apèra atu en Montagut) – avant, ena maison, un perraquèr que demorava laguens, e avant, un qu’èra estat aucit ena guèrra de 14
05’30 Perraquèr – un que passava e quan arribava, que cridava « Perraquèr, pèth de lapin ! » - eth monde que’s sauvavan era pèth, lançar-la hòrt sus era parèth tà que’s peguèssa dessús
06’45 Era glèisa – St Medard
07’10 Era meriá – dinc ara fin deth sègle XIX, qu’èra era escòla
07’50 Sobriquet maison – en çò de Palhas ( a dreta après era mairia)
08’15 Lombrés – era pujada dinc a casa sua, qu’èra era rota vielha tà Nistòs – camin navèth que ho bastit de cap a 1917
09’00 Toponymie – eth quartièr dera Moleta – de cap a Nistòs – un cafè, que hèva cohaire tanben – en çò de Papillon, Papillon pr’amor que portava tostemps un « nœud papillon » - era Carrèra qu’ei batiada sus ua carta, « avenue du casino » pr’amor qu’i hèva hòrt aras cartas en aqueth cafè – era Moleta pr’amor d’ua mòla a baish
10’30 Istòria – un senhor deth temps deth arreis, que s’aperava Mossur deth Sauvant – que l’avèn hèt un procès pr’amor que volèva amassar impòsis sus eth vilatge – mes aqueth vilatge (Lombrés) que hèva partida dera Varossa, ni deth Comenge, ni de Rivière verdun – Sèis, Generés, Lombrés, e Tibiran que hèvan partidas deras 4 Vaths – ara, qu’an tostemps un dret sus eth bòsc dera Varossa
12’10 Era Plaça deth casse – qu’auré entre 300 e 350 ans – ua traça en un jutjament de 1795 – que se’n parlavan dejà en aqueth jutjament – que’s pòt que sia en aquth vilatge que s’amassavan era Vesiau deras 4 Vaths
14’05 Sobriquet – a dreta, maison d’ua familha Antichan, purmèr maire ara revolucion – çò de Barrau dab era galeriá, mes ara que s’apèra, en çò de Mont ( ?) – çò de Malhet, qu’i èra un « maître chirurgien » - de còsta, qu’ei çò dera Shichorreta, era maison jauna… no’s bremba pas mès, qu’èra un cafè, e un marchand de vin dab un quilhèr, quan non hèva pas bèth, era hèsta que’s hèva aquiu – autament sus era plaça, ath entorn deth casse
16’30 Idem – çò deth Olièr (ath hons) – òli o olas ? (Palay, òli) – a dreta, çò de Palomèr
Que devaram
17’10 Idem – çò de Pèiròt – sa pair qu’èra vengut de Montagut, gendre, e qu’avè prés eth nòm dera maison : Laurent de Guilhèuma
18’10 Toponymie – quartièr de Dessús era Riba – portat sus eth cadastre de Napoleon – era carrèra de Dessús era Riba, que va tà Generés
19’00 Sobriquets – çò de Xavier, a dreta
Que prenem de cap a sua
19’40 Toponymie – quartièr de Devath era Riba – en çò deth Sindic – qu’avè era fonccion d’aplicar juridicament eras decisions deth cossos, devath eths capdaus, e eths lauraires (aqueths n’èran pas ena amassada dera vesiau) – un sindic per vilatge, e mantuns cossos peth vilatge
22’25 Sobriquet – çò dera Grava, a gaucha, ua que s’aperava Dominica, çò de Queta – e casa sua, çò de Guilhèuma
RL-65[SLN-Lo-Bj3-2]
Ena maison
0’15 Ena maison – era cramba de delà –
01’10 Ena pendula – laguens, qu’i ei porta eth dia dera mort deth sué, arrèr, arrèr gran-pair – que l’avèn estangada aqueth dia
02’25 Intime – fòtò quan hèvan eth blat – en aost 1939 qu’èra estada presa
…
04’30 Sobriquet – eth vesin, çò deth Capitani (nebot de Sabine Pène) – çò de Antònia – era escòla –
que prenem a gaucha après era crotz
05’50 Idem – era escòla qu’ei ua maison ara – a dreta, çò deth Chèc, a gaucha çò de Paule (prononciar francés), puish çò deth Capdèth
06’40 Toponymie – quartièr dera Mateta segon eth monde, mes nòm vielh sus eth cadastre : Brocalha
07’20 Montanhas – eth Picon d’Aventinhan, Mont Cabirò
07’50 Prats – eth Campet, eth Estanh, darrèr eth arriu : Acarr ?
08’15 Arius – Arrisa de Generés, eth Nistòs – eth Gorc deras Campanas, mès haut, eth Gorc deras Crampas – ath temps dera pèsta nera, un vilatjot aperat Areulet (ara un quartièr de Generés) – qu’avèn pres eras campanas e botat en gorc tà que non pas qu’eths maures las prenossin
11’40 Montanha – era Montanha de Montagut – en temps, Mont Cabirò qu’èra de Lombrés, e era Montanha, eth contrai – lavetz, qu’escambièren
12’10 istòria – Lombrés qu’èra de Montagut en temps, qu’i èra un curè en Montagut, e un vicari en Lombrés – ua crotz de boès hèta peth gran pair de Gabriel Soulé (collectat en St Laurenç)
13’30 Toponymie – eth camin que va tath Nistòs – eth camin deth arriu, o camin deths Espartiners
14’10 Sobriquets – mantuas maisons a gaucha, que son cagudas ara – ua veusa que s’èra maridada dab eth vesin
15’10 Agriculture – era gau – que botavan ua pala tà estangar era aiga, que s’aigavan atau eths prats – ara, que son quasi perdudas – ua mola a baish : era Mola de Baish – qu’i èran eras parèths e eths ventaders, mes ara, qua despareishut – ua paishèra – n’èra pas briga atau bèthtemps a
18’00 Intime – que s’ac vau miélher que agi anglés que non pas arrés
Qu’èm tornats en çò de Guilhèume
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Lo-Bj3]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
10/07/2012
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Lombrès
Person Item Type Metadata
Birth Date
1939
Birthplace
Lombrès
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Jacques Bégué 4 (Lombrès-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/321.