Collectage de Paul Barrère (Cantaous-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Paul Barrère (Cantaous-65)
Sujet
Guerre franco-chinoise (1881-1885) -- Tonkin
Guerre mondiale (1939-1945) -- Réquisition
Guerre mondiale (1939-1945) -- Collaborateurs
Guerre mondiale (1939-1945) -- Exactions
Guerre mondiale (1939-1945) -- Maquis
Battage -- batteuse
Vignes
Châtaignes -- Variétés
Noms de maisons
Emigration -- Amérique du Sud
Champignons
Mendiant
Gendres et brus
Marche à pied
Valet
Épuration des collaborateurs (1945)
Guerre mondiale (1939-1945) -- Ravitaillement
Description
0'17 Sobriquet maison - en çò deth Tracaret - en ua navèra maison de còsta ara vielha - per eth, era nava, qu'ei en çò deth Tracaret tanben - un tracaret ?, non sap pas çò que vòu díser
01'20 Toponymie - quartièr - eth Bernet - no's bremba pas eths autis nòms de quartièrs
02'15 Idem - centre : Cantau, eth vilatge - eth Naveran, non sap pas on ei
03'00 Sobriquets Bernet - part de còsta a sua : çò deth Manechal, de Trauèt (o Trauèta) - de cap, çò deth Lenge, de Peionha, de Betan - après, dinc ath estòp, çò de "Noré", de "Cabos", deth "Tonkin", de Pèiròt, deth Bernadòi, de Paièr, de Joanèu, de Nibèla e çò de Fir coma qui va de cap ara nacionala
04'40 Idem - en çò deth Tonkin, eth gran-pair dera maison, qu'avè hèit era guèrra deth Tonkin
05'50 Société - familha - tostemps au mens duas generacions ena maison
06'15 Toponymie - après Cantau, qu'ei eth Boalà - un quartièr de Sent Laurenç - qu'i son a 5 mèstres, eras purmèras maisons que's son bastidas ara
07'05 Idem - eths prats ath entorn - era Còsta, era Nauda, Darrèr de'n çò deth Pelha
07'35 Arriu - era Nauda - drin mès lonh, era Vaquèra - eth Vievèr qu'ei mès baish - era Loja que va tà Viela Nava
08'15 Aiga - hèr béver dab era aiga deth potz - en paresh - pas hòrt de honts ací - era hont deth Cantau
09'25 Sobriquet vilatge - non sap pas - que coneish "eths Pelegatèrs" - non sap pas perqué
10'35 Lenga - nom gascon de Cantaous - Eth Cantau
11'20 Economie - vielhs mestièrs - haure, un charron, ua cardaira - un mestièr tà hèr aquerò - eths pientes - çò que hèva eth haure - e çò que hèva eth charron - eth haure no herrava pas eras vacas - un aute qu'ac hèva, dab un mestièr
13'50 Société - circular - en carreta, en bicicleta, e a pè - eth espicièr, o eth bolangèr, dab un shibau - eths shibaus qu'èran comuns - eths boèus tà tirar - s'era batusa èra gahada, eras vacas que la podèvan sortir - eras vacas que son mès nerviosas qu'eths boèus - boèus mès arresistents
16'35 Mestièr - eth molièr - un molin e ua gava tà alimentar era mola - pendent era guèrra, qu'i hèvan eth pan - era haria pendent era guèrra, nat bren, arren
17'20 Hèr eth pan - ua pastièra - tiquets tà préner eth pan pendent era guèrra - non sabèvan pas hèr eth pan, eth bolangèr que'us ensenhè - que'us portè eth lhèute - en arremerciment, que'u bahèren eras cartas deth pan
18'45 Guerre 40 - cartas tath pan, sucre, cafè, tath vin tanben - mes n'èra pas tròp necessari pr'amor vinhas que' n'i avia - pas eth dret de hèr mòler pendent era guèrra - monde dera vila (Bordèu o Marselha) que venguèvan tà cercar de qué minjar - o hèr tròc - un que'us avè portat ua baladusa tà esclairà's en escambi de mandòrras -
20'55 Idem - que s'i he lèj tanben a Cantau - era gara en Cantau, eth monde dera vila qu'i devaravan tà vengue's cercar causas - quan tornavan a préner eth tren, era "chef de gare" qu'avè dijà aperat eths gendarmes tà arrestà'us - après, eth conductor que'us hèva montar en camin - que'us venèvan tostemps, shens nat interès - perqué ?...
23'00 Idem - eths allemands que son venguts a Cantau - a Sent Laurenç, qu'avèn aucit tres personas - eth prumèr qu'èra un bolangèr, nomat Plantat - denonçat per un francés, fotografe, que hèva eras cartas d'identitat - sonqu'èra un espion alemand - e arrés n'ac sabèva pas - fòtò de profil - atau eths alemands qu'avèn eras fòtos deth monde - quin gahèren aqueth bolangèr - duas autas personas fusilhas qu'èran a sarclar eth milhòc - aqueth espion que ho aucit peth maquís de Nistòs, e botat ena Nèsta
25'55 Economie - comèrces - dus cafès, ua espiceria dab eth tabac - ara un sol bistròt
26'25 Vilatge - eth convent - ua escòla taras arreligiosas - ua maison de retirada laguens - eras surs que's mesclavan dab eth monde - ua que venguèva soenhar eth monde a gratís
27'40 Société - solidaritat en vilatge - espelocadas -
28'20 Idem - idem - bàter - pendent un mes en quartièr - quauques maisons, n'èra pas que 4 oras - d'autas, tota era jornada - trebalhar, minjar possièra, mes minjar tanben - dejunar eth maitin ath còp de shiulet - disnar - mes a on calèva trebalhar tota era jornada, eth ser qu'èra era hèsta - qu'èra mès simpatic que ara, non n'i avá pas maishanteriá coma ara - bien minjar, béver e cantar - bolhon de garia, tomatas, uèus durs, anduton, un gigòt de moton o rostits de polet, de bon vin, eth cafè e possa-cafè - que'us hèvan durar eth possa-cafè !
31'40 Idem - idem - idem - quan n'i èra pas era batusa - quan copavan era palha deth segle, que la batèvan - que hèvan eths ligaders tà amassar eras garbas - dab eth batur tà bàter eth linge - hèr trempar aquera palha en aiga - après, que vengó era liusa, coma ua dalhusa
34'00 Idem - idem - entrar era palha dab eth car - tostemps era mèma hemna ath darrèr dera batusa tà botar eths sacs sus eth còth deth òme - ua hemna deth quartièr
35'30 Agriculture - semiar - blat, shivada, òrs (drin), milhòc (drin tanben) - eth morisco tanben mes no's venèva pas e eras bèstias no's volèvan pas - eth brabant e virar eth brabant ara man - çò qu'ei eth virolet
37'40 Elevage - arraça vacas - tot Gasconas - bèras Castanhas - sobriquets : Muleta, Marquisa o Minhona - pas guaire de oelhas
38'41 Agriculture - vinha - en cada maison - que ditz que i ajèva "joe" vinha - Noà qu'èra eth cepatge - tots que'n bevèvan, n'èran pas hòus... pr'amor ara qu'ei interdit (que ditz tanben "percé" ath lòc de "pr'amor") - eras vrenhas, cada un a casa soa - deishar cubar ena barrica - e après, ath cap de 15 dias o tres setmanas, tirà'u - ara fin, hè'n piqueta de çò que sobrava - o ne hèr aiga de vita
41'30 Idem - idem - aiga de vita - eth alambic - que's botava per quartièr - que la calèva declarar - eth monde que charlatejavan sus eras quantitats - eths drets tà hèr aiga de vita - ara n'i a pas mès d'alambic
43'15 Idem - era citra - trolhar eras pomas - passar era vrenha en trolh e botar-la en ua barrica
44'00 Agriculture - tèrra - en Cantau o en Tuzaguèt, qu'ei tèrra nera, en Sent Laurenç, qu'ei tot sabble, e gravèr - atau que seca viste mes a lor, que demòra en Cantau
45'25 Nature - eths Castanhèrs - empeutats ? - probabble pr'amor dera talha deths marrons a bèth còps - taths pòrcs e taths òmes - còser en huec ena torradera - padena traucada - hèr humatèra tà non pas que petèssen - hèr hum tà hèr-las sudar e que cosèvan beròi atau - e pelar-las
48'40 Société - era America - a soa, que partatjavan era maison - eths dus qu'èran deth Tracaret - eras vacas que bevèvan ena mèma pareisha - duas d'aqueths que partiren tara America - e que s'i son son estats - que s'aperavan Barrère Paul, tanben - dus nebots qu'èran venguts tath Bernet - que'us balhèren cartas postalas qu'èran estadas enviadas d'America - dentèla ath torn dera carta
51'30 Idem - maison - duas familhas ena madeisha cort - (qu'èra eth cas en çò deth Tracaret) - çò deth Noré e deth Pèiròt qu'èra atau tanben - sa pair que s'aperava Barrère Jean- Paul e eth aute Barrère Paul, Jean - eth factur qu'èra emmerdat - eths que's heren aperar "dit Tracaret" e eth aute "Tracaret" tot cort
53'20 Idem - America perqué èran partits ? - tà ganhar tarjas - eths nebots que parlavan francés - d'autis de Cantau qu'èran partits tà Buenos Aires
55'20 Idem - comèrce - eth carrei deth vin - mes no's hèva pas en Cantau
57'30 Société - colporturs - eth perraquèr - pèths de lapins - era lan, era pluma e eth duvet - que hèva marchand de vaxèra - qu'èra un tròc, que pagava dab era vaishèra
48'50 Idem - caçar - non caçavan pas plan - sustot eras palomas, eras callas e era tortèla
59'35 Natura- eths camparòus -
...
1'00'30 Idem - idem - eth cep, eth tremolet (cep dab era coa grisa) - eras verdetas, eras lecassinas - eth tremolet, dab eth cap gris e eth aute, eth cap arroi - un cep de bedoth - eths mosserons
1'02'49 Société - mendicaires - ua que passava - que's botava tot eth linge en ua saca - que se n'anava en ua vielha bòrda, tà passar se'n era net
1'4'10 Idem - eth vailet - un de còsta, qu'èra quasi dera familha, que dromiva ena maison - e que ho sepelit dab eths en cavèu - eth, que minjava dab eths - qu'èra hòrt valent e que s'i èra vengut tot joen
1'06'00 Idem - qui mandava ena maison ? - eth òme - qu'èra possible que mandèssen tot dus, s'èra un gendre - era nòra qu'èra mau vista sovent - eth gendre qu'èra diferent, qu'èra tath trebalh - un còp, en Cantau, era vielha qu'avè dit ara nòra : "qu'ei çò qu'as portat, tu, a casa, n'i as pas portat arren !" e era nòra que l'avè arresponut : "çò que permèr m'an demandat, eth casau de davant casa" = hèr que tirèsse un còp eth òme, e hèr mainatges
1'08'25 Idem - idem - ua nora que devèva vénguer dab ua dòt - çò que vòu díser "eth casau de davant casa" !
1'09'30 Idem - lesers - bèths uns qu'anavan ath cafè tà anar hèr ara manilha - eras quilhas, non - eras cartas
1'10'20 idem - eras hèiras - dab eth bestiar tà véner - entà Lanamèsan - Rabastens - en Lanamèsan , qu'èra quauquarren - tà Rabastens qu'i anavan a pè, se calèva botar dus dias - Lanamèsan, : eth dimecres deras Cendres, e eth dimenge de Senta Caterina - hèira deths shibaus, sus era plaça - ara qu'ei un parking...
1'12'15 Elevage - véner - marcandejar - eths bochèrs que venguèvan a casa tà crompar pòrcs grassis- tostemps enas mèmas maisons - eth oelh blanc deth vedèth e eras coa mòla, que vòu díser era vianda, qu'ei blanca - eth consomatur non vòu que vianda blanca - e qu'ei pèc pr'amor era mès bona qu'ei era arrosada - eth musèu tà que non podossen pas minjar era palha, o serén estats tròps arrosats - sonque popar
1'15'07 Elevage - un arrepopet ? - quan vederava era vaca, popar pendent 15 dias - puish balhà'u lèit en podra pendent 15 dias - e portà'u tà Rabastens - un arrepopet, vedèth de 15 dias o tres setmanas - eth arrepopetaire que'us crompavan - era Borreta, de tres ans, que n'a pas jàmes vederat
1'18'30 Guerre 14 - no'n parlavan pas guaire eths vielhs
1'18'50 Guerre Algérie - qu'i èra avant era guèrra
1'19'15 Société - Nadau - era dòba - qu'anavan tath bochèr - era missa de miejanet
1'20'25 Idem - arreligion - mès practicants que ara - eths òmes qu'anavan béver un còp de vin blanc en cafè ara sortida dera missa
1'21'25 Idem - hèstas - Carnaval - amassar oeus
1'22'20 Idem - idem - 1er de mai - ara sortida dera missa sovent, davant era plaça dera glèisa - eth tamborèu en solèr e cargat de hen - o estujar eth shibau, mes non copavan pas arren
1'23'55 Idem - idem - Sent Joan - que's hèva, ja - un huec en prat
1'25'10 Idem - arreligion - hemnas curiosas ena missa tà criticar eras autas
1'25'50 Croyances - broishas, tà espaurir eths mainatges - desguisà's en hantauma - eras hemnas qu'avèvan paur
1'27'35 Lenga - aprés a casa dab eths parents - parents que'u parlavan patoès - aprés eth francés ena escòla
1'29'45 Lenga - que ditz "percè" tà díser pr'amor, atau parièr qu'a Mamisan !
1'30'40 Idem - avénguer deth gascon locau ? - que's va pèrder - eth occitan qu'ei diferent ena television - non compren pas tot
01'20 Toponymie - quartièr - eth Bernet - no's bremba pas eths autis nòms de quartièrs
02'15 Idem - centre : Cantau, eth vilatge - eth Naveran, non sap pas on ei
03'00 Sobriquets Bernet - part de còsta a sua : çò deth Manechal, de Trauèt (o Trauèta) - de cap, çò deth Lenge, de Peionha, de Betan - après, dinc ath estòp, çò de "Noré", de "Cabos", deth "Tonkin", de Pèiròt, deth Bernadòi, de Paièr, de Joanèu, de Nibèla e çò de Fir coma qui va de cap ara nacionala
04'40 Idem - en çò deth Tonkin, eth gran-pair dera maison, qu'avè hèit era guèrra deth Tonkin
05'50 Société - familha - tostemps au mens duas generacions ena maison
06'15 Toponymie - après Cantau, qu'ei eth Boalà - un quartièr de Sent Laurenç - qu'i son a 5 mèstres, eras purmèras maisons que's son bastidas ara
07'05 Idem - eths prats ath entorn - era Còsta, era Nauda, Darrèr de'n çò deth Pelha
07'35 Arriu - era Nauda - drin mès lonh, era Vaquèra - eth Vievèr qu'ei mès baish - era Loja que va tà Viela Nava
08'15 Aiga - hèr béver dab era aiga deth potz - en paresh - pas hòrt de honts ací - era hont deth Cantau
09'25 Sobriquet vilatge - non sap pas - que coneish "eths Pelegatèrs" - non sap pas perqué
10'35 Lenga - nom gascon de Cantaous - Eth Cantau
11'20 Economie - vielhs mestièrs - haure, un charron, ua cardaira - un mestièr tà hèr aquerò - eths pientes - çò que hèva eth haure - e çò que hèva eth charron - eth haure no herrava pas eras vacas - un aute qu'ac hèva, dab un mestièr
13'50 Société - circular - en carreta, en bicicleta, e a pè - eth espicièr, o eth bolangèr, dab un shibau - eths shibaus qu'èran comuns - eths boèus tà tirar - s'era batusa èra gahada, eras vacas que la podèvan sortir - eras vacas que son mès nerviosas qu'eths boèus - boèus mès arresistents
16'35 Mestièr - eth molièr - un molin e ua gava tà alimentar era mola - pendent era guèrra, qu'i hèvan eth pan - era haria pendent era guèrra, nat bren, arren
17'20 Hèr eth pan - ua pastièra - tiquets tà préner eth pan pendent era guèrra - non sabèvan pas hèr eth pan, eth bolangèr que'us ensenhè - que'us portè eth lhèute - en arremerciment, que'u bahèren eras cartas deth pan
18'45 Guerre 40 - cartas tath pan, sucre, cafè, tath vin tanben - mes n'èra pas tròp necessari pr'amor vinhas que' n'i avia - pas eth dret de hèr mòler pendent era guèrra - monde dera vila (Bordèu o Marselha) que venguèvan tà cercar de qué minjar - o hèr tròc - un que'us avè portat ua baladusa tà esclairà's en escambi de mandòrras -
20'55 Idem - que s'i he lèj tanben a Cantau - era gara en Cantau, eth monde dera vila qu'i devaravan tà vengue's cercar causas - quan tornavan a préner eth tren, era "chef de gare" qu'avè dijà aperat eths gendarmes tà arrestà'us - après, eth conductor que'us hèva montar en camin - que'us venèvan tostemps, shens nat interès - perqué ?...
23'00 Idem - eths allemands que son venguts a Cantau - a Sent Laurenç, qu'avèn aucit tres personas - eth prumèr qu'èra un bolangèr, nomat Plantat - denonçat per un francés, fotografe, que hèva eras cartas d'identitat - sonqu'èra un espion alemand - e arrés n'ac sabèva pas - fòtò de profil - atau eths alemands qu'avèn eras fòtos deth monde - quin gahèren aqueth bolangèr - duas autas personas fusilhas qu'èran a sarclar eth milhòc - aqueth espion que ho aucit peth maquís de Nistòs, e botat ena Nèsta
25'55 Economie - comèrces - dus cafès, ua espiceria dab eth tabac - ara un sol bistròt
26'25 Vilatge - eth convent - ua escòla taras arreligiosas - ua maison de retirada laguens - eras surs que's mesclavan dab eth monde - ua que venguèva soenhar eth monde a gratís
27'40 Société - solidaritat en vilatge - espelocadas -
28'20 Idem - idem - bàter - pendent un mes en quartièr - quauques maisons, n'èra pas que 4 oras - d'autas, tota era jornada - trebalhar, minjar possièra, mes minjar tanben - dejunar eth maitin ath còp de shiulet - disnar - mes a on calèva trebalhar tota era jornada, eth ser qu'èra era hèsta - qu'èra mès simpatic que ara, non n'i avá pas maishanteriá coma ara - bien minjar, béver e cantar - bolhon de garia, tomatas, uèus durs, anduton, un gigòt de moton o rostits de polet, de bon vin, eth cafè e possa-cafè - que'us hèvan durar eth possa-cafè !
31'40 Idem - idem - idem - quan n'i èra pas era batusa - quan copavan era palha deth segle, que la batèvan - que hèvan eths ligaders tà amassar eras garbas - dab eth batur tà bàter eth linge - hèr trempar aquera palha en aiga - après, que vengó era liusa, coma ua dalhusa
34'00 Idem - idem - entrar era palha dab eth car - tostemps era mèma hemna ath darrèr dera batusa tà botar eths sacs sus eth còth deth òme - ua hemna deth quartièr
35'30 Agriculture - semiar - blat, shivada, òrs (drin), milhòc (drin tanben) - eth morisco tanben mes no's venèva pas e eras bèstias no's volèvan pas - eth brabant e virar eth brabant ara man - çò qu'ei eth virolet
37'40 Elevage - arraça vacas - tot Gasconas - bèras Castanhas - sobriquets : Muleta, Marquisa o Minhona - pas guaire de oelhas
38'41 Agriculture - vinha - en cada maison - que ditz que i ajèva "joe" vinha - Noà qu'èra eth cepatge - tots que'n bevèvan, n'èran pas hòus... pr'amor ara qu'ei interdit (que ditz tanben "percé" ath lòc de "pr'amor") - eras vrenhas, cada un a casa soa - deishar cubar ena barrica - e après, ath cap de 15 dias o tres setmanas, tirà'u - ara fin, hè'n piqueta de çò que sobrava - o ne hèr aiga de vita
41'30 Idem - idem - aiga de vita - eth alambic - que's botava per quartièr - que la calèva declarar - eth monde que charlatejavan sus eras quantitats - eths drets tà hèr aiga de vita - ara n'i a pas mès d'alambic
43'15 Idem - era citra - trolhar eras pomas - passar era vrenha en trolh e botar-la en ua barrica
44'00 Agriculture - tèrra - en Cantau o en Tuzaguèt, qu'ei tèrra nera, en Sent Laurenç, qu'ei tot sabble, e gravèr - atau que seca viste mes a lor, que demòra en Cantau
45'25 Nature - eths Castanhèrs - empeutats ? - probabble pr'amor dera talha deths marrons a bèth còps - taths pòrcs e taths òmes - còser en huec ena torradera - padena traucada - hèr humatèra tà non pas que petèssen - hèr hum tà hèr-las sudar e que cosèvan beròi atau - e pelar-las
48'40 Société - era America - a soa, que partatjavan era maison - eths dus qu'èran deth Tracaret - eras vacas que bevèvan ena mèma pareisha - duas d'aqueths que partiren tara America - e que s'i son son estats - que s'aperavan Barrère Paul, tanben - dus nebots qu'èran venguts tath Bernet - que'us balhèren cartas postalas qu'èran estadas enviadas d'America - dentèla ath torn dera carta
51'30 Idem - maison - duas familhas ena madeisha cort - (qu'èra eth cas en çò deth Tracaret) - çò deth Noré e deth Pèiròt qu'èra atau tanben - sa pair que s'aperava Barrère Jean- Paul e eth aute Barrère Paul, Jean - eth factur qu'èra emmerdat - eths que's heren aperar "dit Tracaret" e eth aute "Tracaret" tot cort
53'20 Idem - America perqué èran partits ? - tà ganhar tarjas - eths nebots que parlavan francés - d'autis de Cantau qu'èran partits tà Buenos Aires
55'20 Idem - comèrce - eth carrei deth vin - mes no's hèva pas en Cantau
57'30 Société - colporturs - eth perraquèr - pèths de lapins - era lan, era pluma e eth duvet - que hèva marchand de vaxèra - qu'èra un tròc, que pagava dab era vaishèra
48'50 Idem - caçar - non caçavan pas plan - sustot eras palomas, eras callas e era tortèla
59'35 Natura- eths camparòus -
...
1'00'30 Idem - idem - eth cep, eth tremolet (cep dab era coa grisa) - eras verdetas, eras lecassinas - eth tremolet, dab eth cap gris e eth aute, eth cap arroi - un cep de bedoth - eths mosserons
1'02'49 Société - mendicaires - ua que passava - que's botava tot eth linge en ua saca - que se n'anava en ua vielha bòrda, tà passar se'n era net
1'4'10 Idem - eth vailet - un de còsta, qu'èra quasi dera familha, que dromiva ena maison - e que ho sepelit dab eths en cavèu - eth, que minjava dab eths - qu'èra hòrt valent e que s'i èra vengut tot joen
1'06'00 Idem - qui mandava ena maison ? - eth òme - qu'èra possible que mandèssen tot dus, s'èra un gendre - era nòra qu'èra mau vista sovent - eth gendre qu'èra diferent, qu'èra tath trebalh - un còp, en Cantau, era vielha qu'avè dit ara nòra : "qu'ei çò qu'as portat, tu, a casa, n'i as pas portat arren !" e era nòra que l'avè arresponut : "çò que permèr m'an demandat, eth casau de davant casa" = hèr que tirèsse un còp eth òme, e hèr mainatges
1'08'25 Idem - idem - ua nora que devèva vénguer dab ua dòt - çò que vòu díser "eth casau de davant casa" !
1'09'30 Idem - lesers - bèths uns qu'anavan ath cafè tà anar hèr ara manilha - eras quilhas, non - eras cartas
1'10'20 idem - eras hèiras - dab eth bestiar tà véner - entà Lanamèsan - Rabastens - en Lanamèsan , qu'èra quauquarren - tà Rabastens qu'i anavan a pè, se calèva botar dus dias - Lanamèsan, : eth dimecres deras Cendres, e eth dimenge de Senta Caterina - hèira deths shibaus, sus era plaça - ara qu'ei un parking...
1'12'15 Elevage - véner - marcandejar - eths bochèrs que venguèvan a casa tà crompar pòrcs grassis- tostemps enas mèmas maisons - eth oelh blanc deth vedèth e eras coa mòla, que vòu díser era vianda, qu'ei blanca - eth consomatur non vòu que vianda blanca - e qu'ei pèc pr'amor era mès bona qu'ei era arrosada - eth musèu tà que non podossen pas minjar era palha, o serén estats tròps arrosats - sonque popar
1'15'07 Elevage - un arrepopet ? - quan vederava era vaca, popar pendent 15 dias - puish balhà'u lèit en podra pendent 15 dias - e portà'u tà Rabastens - un arrepopet, vedèth de 15 dias o tres setmanas - eth arrepopetaire que'us crompavan - era Borreta, de tres ans, que n'a pas jàmes vederat
1'18'30 Guerre 14 - no'n parlavan pas guaire eths vielhs
1'18'50 Guerre Algérie - qu'i èra avant era guèrra
1'19'15 Société - Nadau - era dòba - qu'anavan tath bochèr - era missa de miejanet
1'20'25 Idem - arreligion - mès practicants que ara - eths òmes qu'anavan béver un còp de vin blanc en cafè ara sortida dera missa
1'21'25 Idem - hèstas - Carnaval - amassar oeus
1'22'20 Idem - idem - 1er de mai - ara sortida dera missa sovent, davant era plaça dera glèisa - eth tamborèu en solèr e cargat de hen - o estujar eth shibau, mes non copavan pas arren
1'23'55 Idem - idem - Sent Joan - que's hèva, ja - un huec en prat
1'25'10 Idem - arreligion - hemnas curiosas ena missa tà criticar eras autas
1'25'50 Croyances - broishas, tà espaurir eths mainatges - desguisà's en hantauma - eras hemnas qu'avèvan paur
1'27'35 Lenga - aprés a casa dab eths parents - parents que'u parlavan patoès - aprés eth francés ena escòla
1'29'45 Lenga - que ditz "percè" tà díser pr'amor, atau parièr qu'a Mamisan !
1'30'40 Idem - avénguer deth gascon locau ? - que's va pèrder - eth occitan qu'ei diferent ena television - non compren pas tot
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Bi-Bp]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
23/04/2012
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Cantaous
Person Item Type Metadata
Birth Date
1930
Birthplace
Cantaous
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Paul Barrère (Cantaous-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/310.