Collectage de Henri Gouaux 1 (Trobat-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Henri Gouaux 1 (Trobat-65)
Sujet
Centrales hydroélectriques
Flux migratoires liés au travail en France
Fromage et beurre
Fenaison
Description
00’26 Lenga – gascon – tostemps en gascon ara recreacion – vadut en çò de Talissan ara entrada deth vilatge de Sost
01’22 Nom usuel des maisons – en çò de Janet – non sap pas perqué s’apèra atau – era sua hemna que s’aperava Dutrey (un oncle ath castèth de Maulion)
03’15 Idem – en Trobat – de Picòl – en çò deth Sarradeth (era mòla) – deth Sabatièr – de Tessari
06’43 Idem – qu’èra tostemps emplegat – a Sost, de Tita de Louis (Baptiste) – o Adèla – era sua maison qu’avia dus nòms, Joan Pòc e Tita de Louis – que sembla que pòt èster eths dus gran parents
08’41 Idem – ara non son pas mès emplegats
09’06 Idem – hòrt de monde estrangèrs – era maison vesia qu’ei de Brauvaca, en çò de Miquèu – un òme que venia ciratge laguens – eth aute vesin qu’ei de Brauvaca tanben, era termièra que’u passa ath miei dera maison
11’38 Nòm deth vilatge – Troubat en gascon ? – Trobath – non sap d’on ven eth nòm – coma quauquarrés de trobat
12’50 Economie – ua farmacia a Trobat bèth temps a, ath ras dera rota
13’47 Toponymie – on demòra, Artiga-Nava – de cap a haut non coneish pas guaire eths nòms
15’10 Economie – vielhs mestièrs – sabatièr - semalèrs, eth vesin que hadia « compòrtas » (semaus) – a on batan eths arrasims quan vrenhan
16’06 Toponymie – montanhas – Gert (on hèn era escalada) – era falaise qu’ei Gèrt – ua gròta mes n’ei cap pregonda (on demoravan eths « arròmains ») – ua auta que va de cap a Teve ad ensús de Selhan – no’s bremba deth nòm dera montanha entre Trobat e Teve
Que m’ensenha ua persona a Brauvaca
22’43 Croyances – a Brauvaca – era reina Margerira que seria estada embarrada en castèth
23’17 Economie – ua mòla ath garatge deths vesins – dab un arresec e ua batusa que virava ara aiga – ua dinamo que hadia era lutz (qu’i ei era dinamo) –
25’25 Intime – electricitat qu’arribèc quan avia de cap a 10 ans a sost – qu’èra 120V ar epòca – que s’esclaravan dab bogias e lampas a petròle - « que n’i a passat aiga davath eth pont » - era candela de plec, n’ac a pas vist – pas mès gròs qu’eth petit dit – eths oelhèrs que s’alugavan era cigareta dab un calhau e un cotèth (amador) – que prenia huec sus era lama
29’14 Patrimoine naturel – hònts – ua sus era plaça deth tilhul – ara n’ei cap mès bevabla – totis que’s servian d’aquera aiga, quitament eth « bistrot » - eth cafè qu’èra ath cap deth Tilhul – qu’i hadian esclòps laguens
31’14 Economie – vielhs mestièrs – un talhur – en seguir eth cafè, que puja ath Cap de Viela – un sabatièr – ua brodusa – un molièr (era mòla qu’ei a on ei era usina ara), demorava ath Sarradet(h) – ua farmacia bèth temps a – n’a pas jàmes comprés qu’i avessa avut un haure a Trobat – a Teve, un charron que herrava eras vacas e chivaus
35’37 Patrimoine historique – ua maisoassa sus era plaça dab tres blasons – qu’èra ua espiceria mes non sap d’on ven
37’11 Economie – dus marcats per an a Maulion – hèiras bèth temps a – eth marcat deras vacas, ath Amassadèr e eth marcat deras oelhas de cap ara Meria – important tà tot – ara qu’ei acabat
38’46 Activité – agriculture – que trebalhavan dab eth arrai (en boès), era mossa ( en hèr) puish eth virolet ( que capvirava era tèrra deths dus costats) – ara sonque tracturs, que non seria possible de víver coma bèth temps a
39’50 Vie sociale – mès urosis bèth temps a – era auto e era tele qu’aucideren era campanha - abans que desuelhavan eth blat de morò, qu’èra un trebalh mes ara fin que dançavan – un que jogava deth accordéon e que passavan de maison en maison, mascats –
41’39 Idem – 5 bistròts e 3 quilhèrs a Sost bèth temps a – eth tarjau taras hemnas – qu’èra de plomb segon eth
43’10 Economie – Trobat bèth temps a – qu’èra haut o baish coma ara
43’43 Intime – quin partic de Barossa – qu’anèc trebalhar coma factur a Maulion – que devia aver ua tornada mes bèths uns que horen « pistonats » e que s’arretrobèc sense arren – forçat de partir – tà Valencienne dab tres mainatges – en Barossa qu’on i crebava de hame – après a Tolosa, St Gaudens e Barbasan
47’02 Intime – a Valencienne – dur mes mès de camaraderia aquiu que ací – que beven hòrt de bières, e que hoc operat deth estomac pr’amor d’aquerò – eth accent qu’èra hòrt diferent ( que l’aperavan « l’homme des Pyrénées ») – que parlavan un patoès – hòrta ua bona ambiança
49’55 Activité – élevage – vacas : muletas, castanhas e gasconas – castanha meslèu grisas, gascona que tirava sus eth blanc
51’14 Idem – eth hormatge – quin hec hormatge ua annada pr’amor deths vedèths que s’èran mòrts
51’50 Idem – idem – metòde – molhian eras vacas, era lèit en un caudèr sus eth huec – botar era calheta ( presura) en caudèr dus oras de temps – dab un cafalh que batian era lèit – amassar era pasta, era bòla dab eras mans – hicar ena hormatgèra dab eth cercle – prestí’u tà hèr sortir eth purri – cantejar eth hormatge tà qu’eth lèiton s’escorressa – salà’u cada dia – botar sus estagèras
54’36 Idem – ara qu’ei mès sec – qu’on le passava presque tot dia tà hè’u secar – ara qu’ei hòrt – quan eth hormatge ei crevassat, (« ueus ??») n’ei cap bon – non pòden pas hè’u coma bèth temps a – ara hèira a Gordan – ara que balhan harias aras vacas e qu’ei mès maishant –
57’03 Idem – idem – un prat de cap a Samuran, era lèit qu’èra hastiau – un bon hormatge que cau eras vacas qu’avessan minjar çò de sec – cada un qu’avia sa man – un oncle que’n hadia e qu’èra bon, eth aute dab era madeisha harda, qu’èra maishant – ara qu’ei viste hèt – mes ara qu’an tròp de vacas
59’43 Idem – idem – mès bon qu’èra eth de oelha – mès de pintra – ara que’n hè un shinhau pertot, a Anla que’n hèn, qu’ei tròp a baish – bèth temps a n’existava pas
1’02’12 Idem – pastoralisme – que logavan eras montanhas – dus : eth majorau, hèr eth hormatge, hèr era codina, e passar eth hormatge – eth aute qu’anava guarar eras oelhas ena montanha – que partian de cap a St Joan, 24 de juin e devaravan eth 1er d’octobre – de cap ath mes d’aost, que’s trigavan de hèr hormatge – bassivavan eth tropèth – eris que deishavan eth tropèth qu’avian tant de hormatges per oelhas – eths oelhèrs que se hadian eras cabanas – ara qu’i a tot laguens
1’05’41 Activité – pastoralisme ? – différence grange foraine/ cabana cortau – cabana de montanha, non i avia pas sonque eth hormatger (o quitament pas) – que botavan branca e papèr godron sus eth teuler – eras granjas qu’èran mès baish, pr’amor que i avia prats a dalhar – començavan de cap a Sent Joan, que podia contunhar dinc ath 15 d’aost – octobre a hèr eth arredalh ena granja foraine
1’08’33 Idem – idem – granjas foriane – quauques de cap a Gert mes just pas – era rason deras granjas ? – pas pro de tèrra pròche deth vilatge, alavetz que calia pujar
01’22 Nom usuel des maisons – en çò de Janet – non sap pas perqué s’apèra atau – era sua hemna que s’aperava Dutrey (un oncle ath castèth de Maulion)
03’15 Idem – en Trobat – de Picòl – en çò deth Sarradeth (era mòla) – deth Sabatièr – de Tessari
06’43 Idem – qu’èra tostemps emplegat – a Sost, de Tita de Louis (Baptiste) – o Adèla – era sua maison qu’avia dus nòms, Joan Pòc e Tita de Louis – que sembla que pòt èster eths dus gran parents
08’41 Idem – ara non son pas mès emplegats
09’06 Idem – hòrt de monde estrangèrs – era maison vesia qu’ei de Brauvaca, en çò de Miquèu – un òme que venia ciratge laguens – eth aute vesin qu’ei de Brauvaca tanben, era termièra que’u passa ath miei dera maison
11’38 Nòm deth vilatge – Troubat en gascon ? – Trobath – non sap d’on ven eth nòm – coma quauquarrés de trobat
12’50 Economie – ua farmacia a Trobat bèth temps a, ath ras dera rota
13’47 Toponymie – on demòra, Artiga-Nava – de cap a haut non coneish pas guaire eths nòms
15’10 Economie – vielhs mestièrs – sabatièr - semalèrs, eth vesin que hadia « compòrtas » (semaus) – a on batan eths arrasims quan vrenhan
16’06 Toponymie – montanhas – Gert (on hèn era escalada) – era falaise qu’ei Gèrt – ua gròta mes n’ei cap pregonda (on demoravan eths « arròmains ») – ua auta que va de cap a Teve ad ensús de Selhan – no’s bremba deth nòm dera montanha entre Trobat e Teve
Que m’ensenha ua persona a Brauvaca
22’43 Croyances – a Brauvaca – era reina Margerira que seria estada embarrada en castèth
23’17 Economie – ua mòla ath garatge deths vesins – dab un arresec e ua batusa que virava ara aiga – ua dinamo que hadia era lutz (qu’i ei era dinamo) –
25’25 Intime – electricitat qu’arribèc quan avia de cap a 10 ans a sost – qu’èra 120V ar epòca – que s’esclaravan dab bogias e lampas a petròle - « que n’i a passat aiga davath eth pont » - era candela de plec, n’ac a pas vist – pas mès gròs qu’eth petit dit – eths oelhèrs que s’alugavan era cigareta dab un calhau e un cotèth (amador) – que prenia huec sus era lama
29’14 Patrimoine naturel – hònts – ua sus era plaça deth tilhul – ara n’ei cap mès bevabla – totis que’s servian d’aquera aiga, quitament eth « bistrot » - eth cafè qu’èra ath cap deth Tilhul – qu’i hadian esclòps laguens
31’14 Economie – vielhs mestièrs – un talhur – en seguir eth cafè, que puja ath Cap de Viela – un sabatièr – ua brodusa – un molièr (era mòla qu’ei a on ei era usina ara), demorava ath Sarradet(h) – ua farmacia bèth temps a – n’a pas jàmes comprés qu’i avessa avut un haure a Trobat – a Teve, un charron que herrava eras vacas e chivaus
35’37 Patrimoine historique – ua maisoassa sus era plaça dab tres blasons – qu’èra ua espiceria mes non sap d’on ven
37’11 Economie – dus marcats per an a Maulion – hèiras bèth temps a – eth marcat deras vacas, ath Amassadèr e eth marcat deras oelhas de cap ara Meria – important tà tot – ara qu’ei acabat
38’46 Activité – agriculture – que trebalhavan dab eth arrai (en boès), era mossa ( en hèr) puish eth virolet ( que capvirava era tèrra deths dus costats) – ara sonque tracturs, que non seria possible de víver coma bèth temps a
39’50 Vie sociale – mès urosis bèth temps a – era auto e era tele qu’aucideren era campanha - abans que desuelhavan eth blat de morò, qu’èra un trebalh mes ara fin que dançavan – un que jogava deth accordéon e que passavan de maison en maison, mascats –
41’39 Idem – 5 bistròts e 3 quilhèrs a Sost bèth temps a – eth tarjau taras hemnas – qu’èra de plomb segon eth
43’10 Economie – Trobat bèth temps a – qu’èra haut o baish coma ara
43’43 Intime – quin partic de Barossa – qu’anèc trebalhar coma factur a Maulion – que devia aver ua tornada mes bèths uns que horen « pistonats » e que s’arretrobèc sense arren – forçat de partir – tà Valencienne dab tres mainatges – en Barossa qu’on i crebava de hame – après a Tolosa, St Gaudens e Barbasan
47’02 Intime – a Valencienne – dur mes mès de camaraderia aquiu que ací – que beven hòrt de bières, e que hoc operat deth estomac pr’amor d’aquerò – eth accent qu’èra hòrt diferent ( que l’aperavan « l’homme des Pyrénées ») – que parlavan un patoès – hòrta ua bona ambiança
49’55 Activité – élevage – vacas : muletas, castanhas e gasconas – castanha meslèu grisas, gascona que tirava sus eth blanc
51’14 Idem – eth hormatge – quin hec hormatge ua annada pr’amor deths vedèths que s’èran mòrts
51’50 Idem – idem – metòde – molhian eras vacas, era lèit en un caudèr sus eth huec – botar era calheta ( presura) en caudèr dus oras de temps – dab un cafalh que batian era lèit – amassar era pasta, era bòla dab eras mans – hicar ena hormatgèra dab eth cercle – prestí’u tà hèr sortir eth purri – cantejar eth hormatge tà qu’eth lèiton s’escorressa – salà’u cada dia – botar sus estagèras
54’36 Idem – ara qu’ei mès sec – qu’on le passava presque tot dia tà hè’u secar – ara qu’ei hòrt – quan eth hormatge ei crevassat, (« ueus ??») n’ei cap bon – non pòden pas hè’u coma bèth temps a – ara hèira a Gordan – ara que balhan harias aras vacas e qu’ei mès maishant –
57’03 Idem – idem – un prat de cap a Samuran, era lèit qu’èra hastiau – un bon hormatge que cau eras vacas qu’avessan minjar çò de sec – cada un qu’avia sa man – un oncle que’n hadia e qu’èra bon, eth aute dab era madeisha harda, qu’èra maishant – ara qu’ei viste hèt – mes ara qu’an tròp de vacas
59’43 Idem – idem – mès bon qu’èra eth de oelha – mès de pintra – ara que’n hè un shinhau pertot, a Anla que’n hèn, qu’ei tròp a baish – bèth temps a n’existava pas
1’02’12 Idem – pastoralisme – que logavan eras montanhas – dus : eth majorau, hèr eth hormatge, hèr era codina, e passar eth hormatge – eth aute qu’anava guarar eras oelhas ena montanha – que partian de cap a St Joan, 24 de juin e devaravan eth 1er d’octobre – de cap ath mes d’aost, que’s trigavan de hèr hormatge – bassivavan eth tropèth – eris que deishavan eth tropèth qu’avian tant de hormatges per oelhas – eths oelhèrs que se hadian eras cabanas – ara qu’i a tot laguens
1’05’41 Activité – pastoralisme ? – différence grange foraine/ cabana cortau – cabana de montanha, non i avia pas sonque eth hormatger (o quitament pas) – que botavan branca e papèr godron sus eth teuler – eras granjas qu’èran mès baish, pr’amor que i avia prats a dalhar – començavan de cap a Sent Joan, que podia contunhar dinc ath 15 d’aost – octobre a hèr eth arredalh ena granja foraine
1’08’33 Idem – idem – granjas foriane – quauques de cap a Gert mes just pas – era rason deras granjas ? – pas pro de tèrra pròche deth vilatge, alavetz que calia pujar
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Tr-Gh1]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
28/02/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Troubat
Person Item Type Metadata
Birth Date
1921
Birthplace
Sost
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Henri Gouaux 1 (Trobat-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/276.