Collectage de Serge Sost (Sost-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Serge Sost (Sost-65)
Sujet
Histoire locale
Hameaux disparus
Thermalisme
Gascon (dialecte)
Calendrier des travaux culturaux
Surnaturel (divers)
Fêtes chômées
Description
Code : RL-65[MaB-So-Ss]
Enquêteur : RL
05’38 Nom usuel des maisons – sortit d’en çò de Sans e d’en çò de Jop – istoèra deras maisons –
07’43 Patrimoine historique – perqué Sost a Sost – prumèrs abitants – Peyre Milha qu’èra eth vilatge – Sost qu’èra un lac – que s’assequèc – e eth monde que mudèren – prumèrs qu’èran nomats Sost –
11’24 Intime – que trebalha a Tolosa – que l’a calut partir – torna tostemps tà Sost – que hèc bastir
13’09 Nom usuels des maisons – de Sost – vielha familha de Sost que ven d’en çò de Matiu – d’autes Sost sortits d’en çò deth Poticaire – eths de Beta (Gros) – Gilbert Gros (eth son oncle) qu’èra majorau
17’13 Activité – pastoralisme – que demoravan pausa enas cabanas – portavan eth ravitalhament – passar vacanças en cortau – après a dalhar dab eths de Hordoth
19’11 Nom usuel des maisons – eths d’Espouyet – Augusta d’Espouyet – d’Ilhem de Panset – Pierre de Bolant –
23’42 Activité – tot era lana qu’èra camps – camps arribents – que i a dalhat –
24’25 Activité – eras cabanas – dur – hadian 1 o 2 kg de hormatge per dia –
25’00 Activité – hormatge – metòde –
26’37 Idem – idem - Hordoth – quin èra
27’16 Patrimoine naturel – nòms deras montanhas – que m’amuisha dera sua maison enlà – mont Las 1000 m de denivelat –Costau – costau de Gaston – Tès – Espicerias – era Còsta
30’05 Idem – nòms deths arrius – era Orsa – deras Espòrtas – arriu de Hereishèda – arriu dera Molath ? – eth arriu dera Pala – Pojadiu – Caubèth –
31’06 Activité – industrie – un arresec
31’33 Patrimoine naturel – eras hònts – era hònt cauda – banhèras aquiu –
Que’m balha un informator Jean Darnet à Loures
34’16 Economie – eth que hadia eth transpòrt de cars a Sost – sortit d’en çò dera Mola – un molin a haria – en çò de Tranin
37’15 Idem – eth vilatge – 2 espicerias – 2 escòlas – un cople d’arregents
39’29 Lenga – punicions ara escòla pr’amor de parlar patoès –
40’03 Lenga – hèr aquerò qu’èra stupide – era lenga qu’ei un patrimoine – arrespect deths anciens – en 50 ans non se’n parlarà pas mès – rarament parla dab monde mès joens –
42’22 Lenga – eths pairs que’u parlavan francés mes eth monde sociau qu’èra en gascon
43’02 Lenga – pas forçadament ua utilitat – mes un arrespect a aquesir – mès de sabror ena lenga
Que’m parla deth curè de Mazères
47’12 Activité – activité agricole – en ivèr : soenhar eras bestias – èrba ara bòrda (normaument) – escanar eth pòrc – aucupà’s dera lenha – hèr jornadas ara pica – veiladas – printemps : adobar prats – hèr sortir eth bestiar – véner anhèts – preparar eras rèrras tà semiar –mandòrras tath porcèth – estiu : hèr pujar eth bestiar de cap aras cabanas – hèr hormatge – hèr er’èrba – dalhar –motofaucheuses – blat en fin d’estiu – arredalh taras goelhas anhelèras – automne entrar er’èrba – amassar blat de moro, blat etc.. – batusa en çò de Bolant – aucupà’s deths casaus – copar era lenha – titar-la dab eth parelh de bueus
56’04 Activité – trebalhs segon era Lua – càger era lenha ath baishant dera vielha lua d’aost o de seteme – atau qu’èra « blanca » - taras mandòrras tanben
58’32 Activité – activité agricole – que semiavan – mandòrras – topinambours – blat de moro – civada – òrge – (familhas eras mès aisidas)
59’56 Vie sociale – mès d’ajuda ena societat –
1’01’17 Activité – activité agricole – era citra (en noveme) – hadian era gnôle – se’n sauvavan tà desinfectar
1’02’35 Activité – travaux en commun – desuelhar – minjavan castanhas e citras – condavan istoèras e cantar –
1’04’15 Croyances – non credian pas tròp aras hadas – s’entenian brut qu’èran hantaumas – endrets ena montanhas -
1’06’35 Croyances – era tuta de Pish – on hadian eras missas
1’07’34 Vie sociale – hèstas - Nadau – iranja coma present – n’a pas jàmes vist eth soquet a casa-sua
1’08’55 Idem – idem - Cap d’an – béver un còps mes pas d’arrevelhon – soetar era bona annada – ua pèça de dus francs
1’11’22 Idem – idem – masquà’s – amassar ueus de maison en maison – hadian pastèras pescajons
1’11’55 Idem – idem – eth dia de Sent Blas – non coneish pas
1’12’45 Idem – idem – non trebalhavan pas eth dimenge ni eth dia dera hèsta deth vilatge (15 d’aost) – tà Pascas non cau pas alugar tronçonusa, tractusa – respecta encara eras tradicions
1’14’43 Idem – idem – Carnaval – eth monde que les volian desmasquar –
1’15’36 Idem – idem – Pascas – tota era vita basada sus era religion
1’16’10 Idem – idem – eth har – eras halhas – se hadia aquí tau – qu’ei eth qu’ac hè –
1’17’53 Idem – idem – eth har – eth tison – portà’s a casa contra era periglada e eth huec deth cèu
1’19’12 Patrimoine historique – era revòlta deths barossencs – desbrembat
Que m’ensenha un aute informator – Christian Castéran a Lannemezan
Pas mès de bateria…
Enquêteur : RL
05’38 Nom usuel des maisons – sortit d’en çò de Sans e d’en çò de Jop – istoèra deras maisons –
07’43 Patrimoine historique – perqué Sost a Sost – prumèrs abitants – Peyre Milha qu’èra eth vilatge – Sost qu’èra un lac – que s’assequèc – e eth monde que mudèren – prumèrs qu’èran nomats Sost –
11’24 Intime – que trebalha a Tolosa – que l’a calut partir – torna tostemps tà Sost – que hèc bastir
13’09 Nom usuels des maisons – de Sost – vielha familha de Sost que ven d’en çò de Matiu – d’autes Sost sortits d’en çò deth Poticaire – eths de Beta (Gros) – Gilbert Gros (eth son oncle) qu’èra majorau
17’13 Activité – pastoralisme – que demoravan pausa enas cabanas – portavan eth ravitalhament – passar vacanças en cortau – après a dalhar dab eths de Hordoth
19’11 Nom usuel des maisons – eths d’Espouyet – Augusta d’Espouyet – d’Ilhem de Panset – Pierre de Bolant –
23’42 Activité – tot era lana qu’èra camps – camps arribents – que i a dalhat –
24’25 Activité – eras cabanas – dur – hadian 1 o 2 kg de hormatge per dia –
25’00 Activité – hormatge – metòde –
26’37 Idem – idem - Hordoth – quin èra
27’16 Patrimoine naturel – nòms deras montanhas – que m’amuisha dera sua maison enlà – mont Las 1000 m de denivelat –Costau – costau de Gaston – Tès – Espicerias – era Còsta
30’05 Idem – nòms deths arrius – era Orsa – deras Espòrtas – arriu de Hereishèda – arriu dera Molath ? – eth arriu dera Pala – Pojadiu – Caubèth –
31’06 Activité – industrie – un arresec
31’33 Patrimoine naturel – eras hònts – era hònt cauda – banhèras aquiu –
Que’m balha un informator Jean Darnet à Loures
34’16 Economie – eth que hadia eth transpòrt de cars a Sost – sortit d’en çò dera Mola – un molin a haria – en çò de Tranin
37’15 Idem – eth vilatge – 2 espicerias – 2 escòlas – un cople d’arregents
39’29 Lenga – punicions ara escòla pr’amor de parlar patoès –
40’03 Lenga – hèr aquerò qu’èra stupide – era lenga qu’ei un patrimoine – arrespect deths anciens – en 50 ans non se’n parlarà pas mès – rarament parla dab monde mès joens –
42’22 Lenga – eths pairs que’u parlavan francés mes eth monde sociau qu’èra en gascon
43’02 Lenga – pas forçadament ua utilitat – mes un arrespect a aquesir – mès de sabror ena lenga
Que’m parla deth curè de Mazères
47’12 Activité – activité agricole – en ivèr : soenhar eras bestias – èrba ara bòrda (normaument) – escanar eth pòrc – aucupà’s dera lenha – hèr jornadas ara pica – veiladas – printemps : adobar prats – hèr sortir eth bestiar – véner anhèts – preparar eras rèrras tà semiar –mandòrras tath porcèth – estiu : hèr pujar eth bestiar de cap aras cabanas – hèr hormatge – hèr er’èrba – dalhar –motofaucheuses – blat en fin d’estiu – arredalh taras goelhas anhelèras – automne entrar er’èrba – amassar blat de moro, blat etc.. – batusa en çò de Bolant – aucupà’s deths casaus – copar era lenha – titar-la dab eth parelh de bueus
56’04 Activité – trebalhs segon era Lua – càger era lenha ath baishant dera vielha lua d’aost o de seteme – atau qu’èra « blanca » - taras mandòrras tanben
58’32 Activité – activité agricole – que semiavan – mandòrras – topinambours – blat de moro – civada – òrge – (familhas eras mès aisidas)
59’56 Vie sociale – mès d’ajuda ena societat –
1’01’17 Activité – activité agricole – era citra (en noveme) – hadian era gnôle – se’n sauvavan tà desinfectar
1’02’35 Activité – travaux en commun – desuelhar – minjavan castanhas e citras – condavan istoèras e cantar –
1’04’15 Croyances – non credian pas tròp aras hadas – s’entenian brut qu’èran hantaumas – endrets ena montanhas -
1’06’35 Croyances – era tuta de Pish – on hadian eras missas
1’07’34 Vie sociale – hèstas - Nadau – iranja coma present – n’a pas jàmes vist eth soquet a casa-sua
1’08’55 Idem – idem - Cap d’an – béver un còps mes pas d’arrevelhon – soetar era bona annada – ua pèça de dus francs
1’11’22 Idem – idem – masquà’s – amassar ueus de maison en maison – hadian pastèras pescajons
1’11’55 Idem – idem – eth dia de Sent Blas – non coneish pas
1’12’45 Idem – idem – non trebalhavan pas eth dimenge ni eth dia dera hèsta deth vilatge (15 d’aost) – tà Pascas non cau pas alugar tronçonusa, tractusa – respecta encara eras tradicions
1’14’43 Idem – idem – Carnaval – eth monde que les volian desmasquar –
1’15’36 Idem – idem – Pascas – tota era vita basada sus era religion
1’16’10 Idem – idem – eth har – eras halhas – se hadia aquí tau – qu’ei eth qu’ac hè –
1’17’53 Idem – idem – eth har – eth tison – portà’s a casa contra era periglada e eth huec deth cèu
1’19’12 Patrimoine historique – era revòlta deths barossencs – desbrembat
Que m’ensenha un aute informator – Christian Castéran a Lannemezan
Pas mès de bateria…
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-So-Ss]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
27/12/2010
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Sost
Person Item Type Metadata
Birth Date
1953
Birthplace
Sost
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Serge Sost (Sost-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/274.