Collectage de François Troch (Sarp-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de François Troch (Sarp-65)
Sujet
Fromage et beurre
Histoire locale
Vignes
Sobriquets (villages)
Figures locales
Pastoralisme
Poésie
Description
01’10 Nom usuel des maison – en çò deth Haure a Labroquèra – Shafre deth pair : Ramonet – venguec gendre tà Sarp en 1947 – era maison en Sarp, en çò deth Sord
04’40 Economie – Sost – qu’èra un vilatge deths mès bèris – qu’ei acabat ara
05’25 Activité – élevage – hormatge – hèira deth hormatge eth 8 de seteme – un oncle que hadia hormatge ena cabana – que i avia un cabanòt de còsta ara cabana, eth hormatgèr – ara non se hè pas mès en montanha – qu’èra mès bon en hautor – era sabor n’ei pas eth madeish gost – era lèit n’a pas era madeisha valor
08’41 Idem – idem – idem – que molian sustot eras oelhas
09’59 Nom usuel des maisons – mair sortida de’n çò deth Choat – gran-mair vengut de’n çò de Tranet – ara eths sobriquets que’s pèrden totis
11’20 Vie sociale – mès praubes bèth temps a – mes mès urós – cada un sus eth tractur
13’04 Patrimoine historique – Castèth de Sarp – que dependia de Sent Bertran – eths avesques que’s venguian estar en castèth de Sarp – ara revolucion que hoc arresignat – un doctur qu’arreprenec eth castèth – arrecrompat per un maquinhon de Brauvaca (Fortassin)
16’27 Patrimoine historique – era familha de Binòs – emplegats de toa eras generacions en Sent Bertran – un tanhent en castèth de Tibiran (Dagòs) – un que n’acceptava pas era revolucion (pas tròp clar) s’èra amagat en ua tuta en Maulion – un abbat – que hoc guilhotinat a Tarbas – un descendent ara a Valcabrèra (Grand-Didier)
19’05 Idem – Sarp qu’èra de Sent Bertran – un quartièr – qu’estec arreconegut coma vilatge après era revolucion – ua bòrda a Milhàs – tanben Loras e Izaort qu’èran quartièrs de Sent Bertran – s’on vòu arquivas de davant era revolucion, que son enas arquivas de Sent Bertran
21’44 Idem – eth brocar de Sarp – ditz que Sarp e vengueria de Cèrfs – pèiras de còsta ath camin que son pèiras primaris – non pòden vénguer que deth costat deth lac d’Oo
23’50 Toponimie – quartièr de Milhàs – eths arrestes d’ua bòrda – era bòrda deth Cavalièr (ferme du chevalier)
25’00 Activité – métier – ua mòla
26’45 Patrimoine historique – Maulion – venguts de Maulion-Soule – ua familha venguda deth Bascoat – eth castèth de Maulion
29’36 Toponymie – a dreta deth castèth qu’ei Milhàs – era bòrda deth Cavalièr qu’ei ath miei deth prat – que pensa qu’eth cavalièr e venguia dera familha de Binòs
31’21 patrimoine naturel – arriu – era Orsa – un petit canal a baish (dab ua paishèra) – aquiu que i a era mòla de Sarp
34’20 Patrimoine historique – en Castèth, cavas – que pensan era plana de Sarp qu’èra plantada de « hautins » (Chautin) – eths camps qu’èran plantats dab era vilha – entre cada arbo que plantavan perseguèrs
38’34 Arboriculture – eths auderòs (un arbe) que servian de tutors ara vinha – e qu’èra de fèiçon a poder trebalhar davath
Que’m va coélher un libe vielh escrivut de Louis Fite de Maulion, neishut en 1840, « chef de musique ». Aqueth libe n’ei pas estat editat ni arren. Qu’ei ua fotocopia deth libe manuscrit. Que cèrca sus eth libe eth sobriquets dats per aqueth Louis Fite
43’24 Sobriquet village – Sarp : eths baudenaires (o baudaunaires) : « les mangeurs de gras-double » - balhat « eras pruas » en d’autis lòcs
44’20 Intime – a on trobèc eth libe – ua hemna que volia un canaris pr’amor que’n hadia eslhevatge – en escambi deth canaris, era hemna que’u prestèc eth libe
46’00 Patrimoine historique – Louis Fite – neishut en 1840 e maridat a Maulion – que hadia eth cafetièr a Loras, mòrt en 1913 a Loras – cafè qu’èra en bolangeria Lorenzi ara
Patrimoine historique – en 1845 : 267 abitants – en 1861, 231 – en 1871, 181 – 1881 – 186
51’52 Idem – era plaça de còsta ara glèisa – eth Carcan qu’èra ua convencion – eths tropèths que venguian de per baish – s’entrava en un endret privat – que la podian gahar e la se despartian entre eris deth vilatge
53’58 Patrimoine historique – cortau, particularitat barossesa ? – non – percé : era valea dera Nèsta, Barossa e era Nèsta – eth conte dera Barta n’avia pas cap de descendent – que balhèc eras tèrras ara populacion – que sinhèren ua chatre en 1300 a Valvabrèra – qu’arrevenguec aths contes d’Armanhac pendent 6 sègles – mes ara revolucion hòrt d’ahorèst que horen panats – eths contes de Luscan
58’00 Activité – pastoralisme – quin marcha eths cortaus – quin ei gerat – 25 comunas –
1’00’00 Patrimoine historique – era Revolucion non voleren desseparar era Barossa deras 4 valeas, donc deras Hautas-Pireneas
1’01’56 Occupation des sols – sovent en montanha, eras estivas que son proprietats comunalas
1’02’40 Idem – Nistòs non hè pas partida deras 4 valeas – Seich que pòt hèr pujar eth bestiar en Barossa – e se un dera comission non s’aduva pas dab eths 24 autis, qu’ei anulat
1’0817 Sobriquets village balhat peth libe de Louis Fite – Loras : eths potejaires (casau), Bertren, eths Grunhaus – Sta Maria, eths campanaires- Salechan, eths Buchornèrs – Teve, eths Tavas – Esbareish, eths hormatgèrs – eths Lèitarèrs de Sòst – eths Chòlos de Harrèra – eths Cap-herrats de Orda – Trobat, eths Semalèrs – Brauvaca, eras Hantaumas – Sacoue, eths Ahumats – Gembria, eth Petit Monde (balhat era Noblessa, sovent) – Antichan, eths Arreglats – Ilhèu, eths Uhons – Samuran, eths Craberons – Crechets, eths Praubes – Avèus, eths Arriches – Escagarrats d’Anlà
1’14’30 Poèma « eth darrèrs adius ath Cortau de Cizaes » - que coneish era poesia de còr
04’40 Economie – Sost – qu’èra un vilatge deths mès bèris – qu’ei acabat ara
05’25 Activité – élevage – hormatge – hèira deth hormatge eth 8 de seteme – un oncle que hadia hormatge ena cabana – que i avia un cabanòt de còsta ara cabana, eth hormatgèr – ara non se hè pas mès en montanha – qu’èra mès bon en hautor – era sabor n’ei pas eth madeish gost – era lèit n’a pas era madeisha valor
08’41 Idem – idem – idem – que molian sustot eras oelhas
09’59 Nom usuel des maisons – mair sortida de’n çò deth Choat – gran-mair vengut de’n çò de Tranet – ara eths sobriquets que’s pèrden totis
11’20 Vie sociale – mès praubes bèth temps a – mes mès urós – cada un sus eth tractur
13’04 Patrimoine historique – Castèth de Sarp – que dependia de Sent Bertran – eths avesques que’s venguian estar en castèth de Sarp – ara revolucion que hoc arresignat – un doctur qu’arreprenec eth castèth – arrecrompat per un maquinhon de Brauvaca (Fortassin)
16’27 Patrimoine historique – era familha de Binòs – emplegats de toa eras generacions en Sent Bertran – un tanhent en castèth de Tibiran (Dagòs) – un que n’acceptava pas era revolucion (pas tròp clar) s’èra amagat en ua tuta en Maulion – un abbat – que hoc guilhotinat a Tarbas – un descendent ara a Valcabrèra (Grand-Didier)
19’05 Idem – Sarp qu’èra de Sent Bertran – un quartièr – qu’estec arreconegut coma vilatge après era revolucion – ua bòrda a Milhàs – tanben Loras e Izaort qu’èran quartièrs de Sent Bertran – s’on vòu arquivas de davant era revolucion, que son enas arquivas de Sent Bertran
21’44 Idem – eth brocar de Sarp – ditz que Sarp e vengueria de Cèrfs – pèiras de còsta ath camin que son pèiras primaris – non pòden vénguer que deth costat deth lac d’Oo
23’50 Toponimie – quartièr de Milhàs – eths arrestes d’ua bòrda – era bòrda deth Cavalièr (ferme du chevalier)
25’00 Activité – métier – ua mòla
26’45 Patrimoine historique – Maulion – venguts de Maulion-Soule – ua familha venguda deth Bascoat – eth castèth de Maulion
29’36 Toponymie – a dreta deth castèth qu’ei Milhàs – era bòrda deth Cavalièr qu’ei ath miei deth prat – que pensa qu’eth cavalièr e venguia dera familha de Binòs
31’21 patrimoine naturel – arriu – era Orsa – un petit canal a baish (dab ua paishèra) – aquiu que i a era mòla de Sarp
34’20 Patrimoine historique – en Castèth, cavas – que pensan era plana de Sarp qu’èra plantada de « hautins » (Chautin) – eths camps qu’èran plantats dab era vilha – entre cada arbo que plantavan perseguèrs
38’34 Arboriculture – eths auderòs (un arbe) que servian de tutors ara vinha – e qu’èra de fèiçon a poder trebalhar davath
Que’m va coélher un libe vielh escrivut de Louis Fite de Maulion, neishut en 1840, « chef de musique ». Aqueth libe n’ei pas estat editat ni arren. Qu’ei ua fotocopia deth libe manuscrit. Que cèrca sus eth libe eth sobriquets dats per aqueth Louis Fite
43’24 Sobriquet village – Sarp : eths baudenaires (o baudaunaires) : « les mangeurs de gras-double » - balhat « eras pruas » en d’autis lòcs
44’20 Intime – a on trobèc eth libe – ua hemna que volia un canaris pr’amor que’n hadia eslhevatge – en escambi deth canaris, era hemna que’u prestèc eth libe
46’00 Patrimoine historique – Louis Fite – neishut en 1840 e maridat a Maulion – que hadia eth cafetièr a Loras, mòrt en 1913 a Loras – cafè qu’èra en bolangeria Lorenzi ara
Patrimoine historique – en 1845 : 267 abitants – en 1861, 231 – en 1871, 181 – 1881 – 186
51’52 Idem – era plaça de còsta ara glèisa – eth Carcan qu’èra ua convencion – eths tropèths que venguian de per baish – s’entrava en un endret privat – que la podian gahar e la se despartian entre eris deth vilatge
53’58 Patrimoine historique – cortau, particularitat barossesa ? – non – percé : era valea dera Nèsta, Barossa e era Nèsta – eth conte dera Barta n’avia pas cap de descendent – que balhèc eras tèrras ara populacion – que sinhèren ua chatre en 1300 a Valvabrèra – qu’arrevenguec aths contes d’Armanhac pendent 6 sègles – mes ara revolucion hòrt d’ahorèst que horen panats – eths contes de Luscan
58’00 Activité – pastoralisme – quin marcha eths cortaus – quin ei gerat – 25 comunas –
1’00’00 Patrimoine historique – era Revolucion non voleren desseparar era Barossa deras 4 valeas, donc deras Hautas-Pireneas
1’01’56 Occupation des sols – sovent en montanha, eras estivas que son proprietats comunalas
1’02’40 Idem – Nistòs non hè pas partida deras 4 valeas – Seich que pòt hèr pujar eth bestiar en Barossa – e se un dera comission non s’aduva pas dab eths 24 autis, qu’ei anulat
1’0817 Sobriquets village balhat peth libe de Louis Fite – Loras : eths potejaires (casau), Bertren, eths Grunhaus – Sta Maria, eths campanaires- Salechan, eths Buchornèrs – Teve, eths Tavas – Esbareish, eths hormatgèrs – eths Lèitarèrs de Sòst – eths Chòlos de Harrèra – eths Cap-herrats de Orda – Trobat, eths Semalèrs – Brauvaca, eras Hantaumas – Sacoue, eths Ahumats – Gembria, eth Petit Monde (balhat era Noblessa, sovent) – Antichan, eths Arreglats – Ilhèu, eths Uhons – Samuran, eths Craberons – Crechets, eths Praubes – Avèus, eths Arriches – Escagarrats d’Anlà
1’14’30 Poèma « eth darrèrs adius ath Cortau de Cizaes » - que coneish era poesia de còr
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sar-Tf]
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
24/05/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Sarp
Person Item Type Metadata
Birthplace
Labroquère
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de François Troch (Sarp-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/245.