Collectage de Jean-Louis Bachy (Samuran-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Jean-Louis Bachy (Samuran-65)
Sujet
Exode rural
Guerre mondiale (1939-1945) -- Maquis
Sobriquets (villages)
Description
0’10 Activité – eth molin – pas cap de molin a Samuran – un arresec a Crechets que hadia mòla que marchava dab era aiga dera Orsa – bric d’aiga tà mòler a Samuran
01’15 Patrimoine naturel – Arriu – un a Samuran – non coneish pas eth nòm – era Merlassa mès baish (d’Ilhèu) – que ven de haut – Arrivats qu’ei ath còp d’Ilhèu, Anlà e Samuran – eths prats : era Longuèra, Longorriu – venguts dera montanha
03’05 Idem – montanhas – Gèrt, Ventolan
…
Eth nòste liuraire de fuel …
07’51 Toponymie – a Casaus quin èra – tà segar – que’s hadian eth pan dab un molin electric – ua bòrda ath cap dera montanha – ací tau on son qu’ei « Badet Devath »
09’44 Sobriquet – maisons – Pocoret (casa-loa) – Vincenç – deras Pèiras – de Cabiròu – de Mr Sens – 13 maisons en vilatge – de Hortanèr
12’20 Economie – en 1974 , non i avia pas que 6 abitants – ara 22 – a’i víver tostemps 20 – que hoc eth pètit vilatge de França – passat a FR3 en 1999 – qu’èran eths solets ad aver era mairia, era glèisa e eth cementèri- pujats tà Paris tà arrecéber era « Marianne » - passats en » Combien ça coûte ? » ( !!)
15’22 Vie sociale – hèsta deth vilatge – Nadau deths dròlles
16’22 Patrimoine historique – ath dessús deth cementèri, qu’i èra eth vilatge bèth temps a – que i a encara era capèra deth castèth (que venguec era glèisa) – ara eth castèth qu’ei en vilatge
18’31 Toponymie – quartièrs – pas guaire – eth quartièr de Casaus – ara ua « hormatgèra » a haut – non se’n hadian pas guaire bèth temps a
20’46 Economie – eth vilatge qu’ei mès vivant ara – eth qu’èra eth sol mainatge – era sua hilha qu’èra era soleta tanben – ara sonque dus deth vilatge (originaris), dont ua qu’èra partida e tornada tara retirada
23’08 Intime – Mair sortida de Samuran – pair sortit d’Arras – que venguec pendent era guèrra tà hèr eth maquís en Barossa – que trauquèc era França de maquís en maquís – un vedin que s’èra escapat d’un camp de presoèrs – non parlava pas eth gascon, pas segur que le comprena
26’11 Lenga – gascon – après dab era familha
26’23 Sobriquet village – Samuran, eths Craberons – a Ilhèu, eths Uhons – era Noblessa a Gembria – eths Ahumats de Sacoue- era Cholèra de Harrèra – eths Arreglats d’Antichan – eths maquinhons d’Anlà, eths Escagarats tanben ( balhat per jo)
Perqué eths Uhons ?
28’50 Sobriquet village – a Samuran, marchands de crabas – pendent un moment, qu’avian crotsat moflons e oelhas – deth costat de Lordas que n’i a- un copla qu’èra estat introdusit
33’03 Activité – élevage – bòrdas foraines – Hossau e era auta qu’ei en prat de Hortanèr – qu’i anavan tà dalhar eras vacas – qu’i possible que s’i estavan pr’amor era granja qu’a duas partidas
34’18 Idem – idem – vacas sustot en vilatge (oelhas sonque a casa-loa e a Casaus) – arraça : era Gascona, que se’n servian tà treblahar – bueus tà hèr seguir eth brabant – tà segar, tirar era liusa
35’53 Idem – agriculture – eras « batias » (bàter eth blat)
36’13 Idem – élevage – un parelh de Castanha en çò de Cabiròu – era Tarasconesa taras oelhas – mès arruda tara montanha que non pas era auresa – era Gascona que’s comença de pérder – suissas a Sòst tà hèr era lèit – mèslèu tà trebalhar,era Gascona
38’46 Idem – élevage – eths bueus que n’i avia – n’èra pas tròp rare
39’12 Idem – agriculture – camps – mès bèth temps a – ara que sons pradas a dalhar – a Casaus qu’èran tot camps – eth blat, eras mandòrras, eth « milhòc » que ditz
40’50 Idem – agriculture – ua minòteria a Sarp
01’15 Patrimoine naturel – Arriu – un a Samuran – non coneish pas eth nòm – era Merlassa mès baish (d’Ilhèu) – que ven de haut – Arrivats qu’ei ath còp d’Ilhèu, Anlà e Samuran – eths prats : era Longuèra, Longorriu – venguts dera montanha
03’05 Idem – montanhas – Gèrt, Ventolan
…
Eth nòste liuraire de fuel …
07’51 Toponymie – a Casaus quin èra – tà segar – que’s hadian eth pan dab un molin electric – ua bòrda ath cap dera montanha – ací tau on son qu’ei « Badet Devath »
09’44 Sobriquet – maisons – Pocoret (casa-loa) – Vincenç – deras Pèiras – de Cabiròu – de Mr Sens – 13 maisons en vilatge – de Hortanèr
12’20 Economie – en 1974 , non i avia pas que 6 abitants – ara 22 – a’i víver tostemps 20 – que hoc eth pètit vilatge de França – passat a FR3 en 1999 – qu’èran eths solets ad aver era mairia, era glèisa e eth cementèri- pujats tà Paris tà arrecéber era « Marianne » - passats en » Combien ça coûte ? » ( !!)
15’22 Vie sociale – hèsta deth vilatge – Nadau deths dròlles
16’22 Patrimoine historique – ath dessús deth cementèri, qu’i èra eth vilatge bèth temps a – que i a encara era capèra deth castèth (que venguec era glèisa) – ara eth castèth qu’ei en vilatge
18’31 Toponymie – quartièrs – pas guaire – eth quartièr de Casaus – ara ua « hormatgèra » a haut – non se’n hadian pas guaire bèth temps a
20’46 Economie – eth vilatge qu’ei mès vivant ara – eth qu’èra eth sol mainatge – era sua hilha qu’èra era soleta tanben – ara sonque dus deth vilatge (originaris), dont ua qu’èra partida e tornada tara retirada
23’08 Intime – Mair sortida de Samuran – pair sortit d’Arras – que venguec pendent era guèrra tà hèr eth maquís en Barossa – que trauquèc era França de maquís en maquís – un vedin que s’èra escapat d’un camp de presoèrs – non parlava pas eth gascon, pas segur que le comprena
26’11 Lenga – gascon – après dab era familha
26’23 Sobriquet village – Samuran, eths Craberons – a Ilhèu, eths Uhons – era Noblessa a Gembria – eths Ahumats de Sacoue- era Cholèra de Harrèra – eths Arreglats d’Antichan – eths maquinhons d’Anlà, eths Escagarats tanben ( balhat per jo)
Perqué eths Uhons ?
28’50 Sobriquet village – a Samuran, marchands de crabas – pendent un moment, qu’avian crotsat moflons e oelhas – deth costat de Lordas que n’i a- un copla qu’èra estat introdusit
33’03 Activité – élevage – bòrdas foraines – Hossau e era auta qu’ei en prat de Hortanèr – qu’i anavan tà dalhar eras vacas – qu’i possible que s’i estavan pr’amor era granja qu’a duas partidas
34’18 Idem – idem – vacas sustot en vilatge (oelhas sonque a casa-loa e a Casaus) – arraça : era Gascona, que se’n servian tà treblahar – bueus tà hèr seguir eth brabant – tà segar, tirar era liusa
35’53 Idem – agriculture – eras « batias » (bàter eth blat)
36’13 Idem – élevage – un parelh de Castanha en çò de Cabiròu – era Tarasconesa taras oelhas – mès arruda tara montanha que non pas era auresa – era Gascona que’s comença de pérder – suissas a Sòst tà hèr era lèit – mèslèu tà trebalhar,era Gascona
38’46 Idem – élevage – eths bueus que n’i avia – n’èra pas tròp rare
39’12 Idem – agriculture – camps – mès bèth temps a – ara que sons pradas a dalhar – a Casaus qu’èran tot camps – eth blat, eras mandòrras, eth « milhòc » que ditz
40’50 Idem – agriculture – ua minòteria a Sarp
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sam-Bjl]
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
29/04/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Samuran
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Jean-Louis Bachy (Samuran-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/242.