Collectage de Jacques Rumeau 1 (Sacoué-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Jacques Rumeau 1 (Sacoué-65)
Sujet
Relations entre vallées
Sobriquets (villages)
Chèvres
Races bovines
Races ovines
Rivalité entre vallées
Pastoralisme
Transhumance
Ours -- Réintroduction
Gascon (sociolinguistique)
Description
01’21 Nom usuel des maisons – en çò de Palhet ( casa-sua) – vengut de’ çò deth Teulèr (hadia tèulas en un prat aperat era Teuleria) – crompat quan se maridèc tà non pas èster dab eths pairs – aperat Jacques deth Teulèr – eths que son arribats non l’apèran pas atau – cada maison eth sòn nòm –
03’18 Idem – sobriquets deth vilatge – de Jòrdi – de Crabòts (cosin son) – de Tan – Pèiron – Güaus – deth Marchand – de Lile – Pèir Domenge – Marina o Marila – çò de Nè – Talhur (balhat peth hilh) – de Cogèra – deth Cap dera Vila
06’07 Toponymie – quartièrs – diferents nòms en vilatge – quartièr dera mairia – Cap deth Portau – quartièr dera Canau – Sarrath
07’28 Nom usuel des maisons – maisons desmolidas – çò de Met (arrasada) – hòrt que’n son estadas mes eth no’n ved pas qu’ua
08’45 Patrimoine naturel – arrius – eth arriu de Barmajó – deth Lavàs – 1èr devara deth còl de Mortis – eth aute que devara de Gaudent ath Cap de Lana (a on sòrt era aiga)
09’57 Idem – hònts – hònt deth Sarrat, deth Cavalièr, dera Canau, Cap deth Portau (non exista pas mès) ; eth Convaron ( ??) – dus lavoèrs on anavan lavar eras hardas – hadian dejà dab savon
12’30 Patrimoine naturel – nòms deras montanhas – Mont Sacon – eth Caup – mont Caup, còth deth Helat ( ??) –
13’13 Patrimoine historique – Era Arrisa qu’èra un quartièr de Sacoue – ara qu’ei de Seis – que venguian taths papèrs ara mairia de Sacoue – tad eth jàmes non l’aurian devut deishar partir era Arrisa – hòrt de tèrras perdudas – Sacoue qu’avia autant d’ectaras que Sost e Harrèra – non sap quan se hec
15’26 Idem – eth quartièr dera Arrisa - eras tèrras perdudas qu’èran sus eth Dolin delà – qu’èra de Sacoue – era Arrisa que partic dab eras suas tèrras – eths mòrtis qu’èran enterrats a Sacoue – que venguian dab un parelh e eth leviau dinc ath còl de Mortís e eths de Sacoue hadian era auta partida deth camin
17’03 Economie – quantis abitants a Sacoe ara ? – h.O.b 70 – eras causas qu’an cambiat e eth monde qu’arriban per aquiu dab ua mentalitat deras hrialas – ara cada un a casa-sua – tà estè’i neishut ací que n’i a pòquis – que cau eths qu’arriban e parlan e ensajan d’integrà’s
20’34 Idem – vielhs mestièrs – que i èra eth talhur – eth haure – semaler – costurèra
Telefòne
22’07 Sobriquet colectif – Sacoue, eths Ahumats – Brauvaca qu’ei eras hantaumas – Avèus qu’ei era Porcada – Gembria, era Noblessa – Gaudent, eth Peplats – Ilhèu eths Uhons – Teve, eths Tavasses – Harrèra, era Cholèra – Gembria qu’èran mès « fiers » que Sacoue, qu’ei mès era vila
24’34 Activité – élevage – mès de bestiar bèth temps a – a casa-sua – 4 ad aver – 13 vacas a casa-sua e 13 o 14 en çò deth cosin – mens de bestiar per persona – ara qu’an tropèth deths gròssis – n’ei pas per aquerò que viven miélher
25’55 Idem – idem – crabas – un deth vilatge que las anavan guarar – a tor de ròtle – dus o tres cada un mes dab eras deths autis que hadia ua tropa – que hadia un tropèth – que las escanavan e las venian – que las avian tara lèit – partian eth maitin e tornar eth ser – cap de saumet – bèth shivaus – non i avia pas guaire – a çò de Jòrdi que n’i a tostemps avut – arraça de shivau locau ? non sap pas
28’25 Idem – idem – eras raça auresa taras oelhas – era gascona taras vacas – que’n aurà atau deça que crebe – era Tarasconesa qu’amaienca mès bien qu’eras auresas – e que hoc era oelha ara mòda parièr taras blondas – mes eras suas Gasconas que passan en çò de lè – era gascona qu’ei hèta tara montanha – Castanha que s’ei perduda un shinhau – ara qu’ensajan de tornar-la mes que pensa que son crotzadas dab eras vasadesas – qu’èran grisas quan era gascona qu’a eth pèu mèslèu blanc ara no n’i a pas mès
32’15 Idem – idem – oelha : auresa qu’a mès de lan – quan neish qu’a era lan – ara non i a mejan de véner era lan – susquetot era nera – eras neras enas auresas, perqué ? – eth sus 140 que’n a 70 neras – pr’amor deth marret – que’n a tròpas (accòrd !) – neras e pigalhadas que’us hè gòi
34’36 Idem – pastoralisme – eth son gran-pair qu’anava en Bacià, Pair, eth tanben e qu’espèra eth hilh qu’i anarà tanben – eras oelhas que coneguen eth camin – eras vacas que partirà ath mes de juin solas tanben – eth tornà-se’n soletas tanben
35’49 Idem – idem – que bota eras vacas e eras oelhas amassas en Bacià – en Cardoèth sonque vacas (era tropa de Borc) – de solelh a solelhs qu’an eth dret de vénguer – rivalitat encara presenta – se eras oelhas de Borc qu’an eth dret de vénguer en Barossa, que deveria èster esgau tad eris –
38’03 Activité – agriculture – cap mès de camps – blat de morò, mandòrras, blat, bletas – de non poder ara pr’amor deras bichas – que las an vistas a aviar ( ?)
39’17 Activité – pastoralisme – eth ors – eth que’n avec 13 era madeisha net d’aucidas – que còsta car a tot le món – que i a oelhèr que son pour – impossible de colaborar dab eth ors
41’53 Activité – agriculture – pomèrs e castanhèrs – ara eras bestias que s’ac chacan tot – eth que ditz que vau miélher ua bicha qu’eth ors – que van aviar eths lops, eths ecologistes (eths dera vila) – ua oelha sua que hoc pelada en vita – que hoc arremborsat de tira - mes que vòu véner eras oelhas que l’agradan – pr’amor eth ors que tira tostemps entaras mès beròjas, jàmes eras mendras –
45’09 Economie - taths joens non balha pas guaire enveja de trebalhar en Barossa – qu’ei tròp dur e non ganhan pas arren –
46’50 Idem – pastoralisme - eth que guara eras oelhas tot eth ivèrn – eths navèths que crompan hilats electrifiats, e n’ei pas bon – eras oelhas que’s senteishen embarradas – que las cau espaci e èster guarada – tot dia que caleria partir – eras vacas que son embarradas tot eth ivèr – alarga eth maitin – e que son estacadas en bòrda – se ua vaca n’ei pas estacada, eras mès hòrtas que minjan e pas era – que’s pòt soenhar coma on vòu
49’46 Idem – era lenha – eth sòn pair que partia de cap tara Arrisa – 4 o 5 hais copats ara pica – quan arribavan sus eth plat que doblavan eth parelh – n’ac a pas hèt mes que l’a vist a hèr
51’30 Idem – dalhar – ath dalh e eth ara « motofauchusa » - que s’ajudavan enas maisons – ara horca dab eras prova en troat – era èrba qu’èra mès bona
Era hilha qu’arriba
54’27 lenga – gascon – que’u sabia parlar abans de néisher ! – après a casa – ara escòla que non sabian parlar francés hòrt – ara en vilatge, a despart dab eths cosins e eths mès vielhs – que s’arcasta de non pas aver parlat gascon aths mainatges
56’00 Lenga – gascon – ua utilitat pr’amor que i a escòlas tà apréne’c – qu’avia paur qu’eths mainats quan arribèren ena escòla, horen trufats pr’amor de parlar gascon (de non parlar qué gascon ) – dejà mauaisit taths dròlles qu’an oelhas e vacas –
58’15 Activité – pastoralisme – un oelhèr en Barossa – JL Alonso – e un vaquèr – eth que hoc oelhèr tanben e se volia tornar a’n èster que seria prest de tira – guarar eras oelhas qu’ei un mestièr – dera escòla dinc ara montanha que i a un bèth tròç de camin
1’01’00 Lenga – dab era sòr qu’èra a Paris que’n parlava quitament ath telefòne – un oncle qu’èra partit en America – tanlèu que tornava, gascon que parlava – partit dab eth gran-pair – era malaudia deth segle : no’n aver pro
1’03’45 Lenga – diferenças de parlar entre Sacoue e eras Hauta Barossa – eth accent que cambia – mes eth qu’a eth accent – accent gahat ara neishença
1’04’44 Idem – un maridatge de còsta a Peitius – que’s demandavan d’a on èra eth monde – fier de parlar atau – eth sòn gendre qu’ei deth Berry mes qu’ensaja de’n parlar ( e que s’i escad pro plan) – era dròlla que canta en gascon (Nadau) – Janie Castéran – « e véir, non la vedia, mes enténer jà l’entenia »
03’18 Idem – sobriquets deth vilatge – de Jòrdi – de Crabòts (cosin son) – de Tan – Pèiron – Güaus – deth Marchand – de Lile – Pèir Domenge – Marina o Marila – çò de Nè – Talhur (balhat peth hilh) – de Cogèra – deth Cap dera Vila
06’07 Toponymie – quartièrs – diferents nòms en vilatge – quartièr dera mairia – Cap deth Portau – quartièr dera Canau – Sarrath
07’28 Nom usuel des maisons – maisons desmolidas – çò de Met (arrasada) – hòrt que’n son estadas mes eth no’n ved pas qu’ua
08’45 Patrimoine naturel – arrius – eth arriu de Barmajó – deth Lavàs – 1èr devara deth còl de Mortis – eth aute que devara de Gaudent ath Cap de Lana (a on sòrt era aiga)
09’57 Idem – hònts – hònt deth Sarrat, deth Cavalièr, dera Canau, Cap deth Portau (non exista pas mès) ; eth Convaron ( ??) – dus lavoèrs on anavan lavar eras hardas – hadian dejà dab savon
12’30 Patrimoine naturel – nòms deras montanhas – Mont Sacon – eth Caup – mont Caup, còth deth Helat ( ??) –
13’13 Patrimoine historique – Era Arrisa qu’èra un quartièr de Sacoue – ara qu’ei de Seis – que venguian taths papèrs ara mairia de Sacoue – tad eth jàmes non l’aurian devut deishar partir era Arrisa – hòrt de tèrras perdudas – Sacoue qu’avia autant d’ectaras que Sost e Harrèra – non sap quan se hec
15’26 Idem – eth quartièr dera Arrisa - eras tèrras perdudas qu’èran sus eth Dolin delà – qu’èra de Sacoue – era Arrisa que partic dab eras suas tèrras – eths mòrtis qu’èran enterrats a Sacoue – que venguian dab un parelh e eth leviau dinc ath còl de Mortís e eths de Sacoue hadian era auta partida deth camin
17’03 Economie – quantis abitants a Sacoe ara ? – h.O.b 70 – eras causas qu’an cambiat e eth monde qu’arriban per aquiu dab ua mentalitat deras hrialas – ara cada un a casa-sua – tà estè’i neishut ací que n’i a pòquis – que cau eths qu’arriban e parlan e ensajan d’integrà’s
20’34 Idem – vielhs mestièrs – que i èra eth talhur – eth haure – semaler – costurèra
Telefòne
22’07 Sobriquet colectif – Sacoue, eths Ahumats – Brauvaca qu’ei eras hantaumas – Avèus qu’ei era Porcada – Gembria, era Noblessa – Gaudent, eth Peplats – Ilhèu eths Uhons – Teve, eths Tavasses – Harrèra, era Cholèra – Gembria qu’èran mès « fiers » que Sacoue, qu’ei mès era vila
24’34 Activité – élevage – mès de bestiar bèth temps a – a casa-sua – 4 ad aver – 13 vacas a casa-sua e 13 o 14 en çò deth cosin – mens de bestiar per persona – ara qu’an tropèth deths gròssis – n’ei pas per aquerò que viven miélher
25’55 Idem – idem – crabas – un deth vilatge que las anavan guarar – a tor de ròtle – dus o tres cada un mes dab eras deths autis que hadia ua tropa – que hadia un tropèth – que las escanavan e las venian – que las avian tara lèit – partian eth maitin e tornar eth ser – cap de saumet – bèth shivaus – non i avia pas guaire – a çò de Jòrdi que n’i a tostemps avut – arraça de shivau locau ? non sap pas
28’25 Idem – idem – eras raça auresa taras oelhas – era gascona taras vacas – que’n aurà atau deça que crebe – era Tarasconesa qu’amaienca mès bien qu’eras auresas – e que hoc era oelha ara mòda parièr taras blondas – mes eras suas Gasconas que passan en çò de lè – era gascona qu’ei hèta tara montanha – Castanha que s’ei perduda un shinhau – ara qu’ensajan de tornar-la mes que pensa que son crotzadas dab eras vasadesas – qu’èran grisas quan era gascona qu’a eth pèu mèslèu blanc ara no n’i a pas mès
32’15 Idem – idem – oelha : auresa qu’a mès de lan – quan neish qu’a era lan – ara non i a mejan de véner era lan – susquetot era nera – eras neras enas auresas, perqué ? – eth sus 140 que’n a 70 neras – pr’amor deth marret – que’n a tròpas (accòrd !) – neras e pigalhadas que’us hè gòi
34’36 Idem – pastoralisme – eth son gran-pair qu’anava en Bacià, Pair, eth tanben e qu’espèra eth hilh qu’i anarà tanben – eras oelhas que coneguen eth camin – eras vacas que partirà ath mes de juin solas tanben – eth tornà-se’n soletas tanben
35’49 Idem – idem – que bota eras vacas e eras oelhas amassas en Bacià – en Cardoèth sonque vacas (era tropa de Borc) – de solelh a solelhs qu’an eth dret de vénguer – rivalitat encara presenta – se eras oelhas de Borc qu’an eth dret de vénguer en Barossa, que deveria èster esgau tad eris –
38’03 Activité – agriculture – cap mès de camps – blat de morò, mandòrras, blat, bletas – de non poder ara pr’amor deras bichas – que las an vistas a aviar ( ?)
39’17 Activité – pastoralisme – eth ors – eth que’n avec 13 era madeisha net d’aucidas – que còsta car a tot le món – que i a oelhèr que son pour – impossible de colaborar dab eth ors
41’53 Activité – agriculture – pomèrs e castanhèrs – ara eras bestias que s’ac chacan tot – eth que ditz que vau miélher ua bicha qu’eth ors – que van aviar eths lops, eths ecologistes (eths dera vila) – ua oelha sua que hoc pelada en vita – que hoc arremborsat de tira - mes que vòu véner eras oelhas que l’agradan – pr’amor eth ors que tira tostemps entaras mès beròjas, jàmes eras mendras –
45’09 Economie - taths joens non balha pas guaire enveja de trebalhar en Barossa – qu’ei tròp dur e non ganhan pas arren –
46’50 Idem – pastoralisme - eth que guara eras oelhas tot eth ivèrn – eths navèths que crompan hilats electrifiats, e n’ei pas bon – eras oelhas que’s senteishen embarradas – que las cau espaci e èster guarada – tot dia que caleria partir – eras vacas que son embarradas tot eth ivèr – alarga eth maitin – e que son estacadas en bòrda – se ua vaca n’ei pas estacada, eras mès hòrtas que minjan e pas era – que’s pòt soenhar coma on vòu
49’46 Idem – era lenha – eth sòn pair que partia de cap tara Arrisa – 4 o 5 hais copats ara pica – quan arribavan sus eth plat que doblavan eth parelh – n’ac a pas hèt mes que l’a vist a hèr
51’30 Idem – dalhar – ath dalh e eth ara « motofauchusa » - que s’ajudavan enas maisons – ara horca dab eras prova en troat – era èrba qu’èra mès bona
Era hilha qu’arriba
54’27 lenga – gascon – que’u sabia parlar abans de néisher ! – après a casa – ara escòla que non sabian parlar francés hòrt – ara en vilatge, a despart dab eths cosins e eths mès vielhs – que s’arcasta de non pas aver parlat gascon aths mainatges
56’00 Lenga – gascon – ua utilitat pr’amor que i a escòlas tà apréne’c – qu’avia paur qu’eths mainats quan arribèren ena escòla, horen trufats pr’amor de parlar gascon (de non parlar qué gascon ) – dejà mauaisit taths dròlles qu’an oelhas e vacas –
58’15 Activité – pastoralisme – un oelhèr en Barossa – JL Alonso – e un vaquèr – eth que hoc oelhèr tanben e se volia tornar a’n èster que seria prest de tira – guarar eras oelhas qu’ei un mestièr – dera escòla dinc ara montanha que i a un bèth tròç de camin
1’01’00 Lenga – dab era sòr qu’èra a Paris que’n parlava quitament ath telefòne – un oncle qu’èra partit en America – tanlèu que tornava, gascon que parlava – partit dab eth gran-pair – era malaudia deth segle : no’n aver pro
1’03’45 Lenga – diferenças de parlar entre Sacoue e eras Hauta Barossa – eth accent que cambia – mes eth qu’a eth accent – accent gahat ara neishença
1’04’44 Idem – un maridatge de còsta a Peitius – que’s demandavan d’a on èra eth monde – fier de parlar atau – eth sòn gendre qu’ei deth Berry mes qu’ensaja de’n parlar ( e que s’i escad pro plan) – era dròlla que canta en gascon (Nadau) – Janie Castéran – « e véir, non la vedia, mes enténer jà l’entenia »
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sac-Rj1]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
15/03/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Sacoué
Person Item Type Metadata
Birth Date
1950
Birthplace
Sacoué
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Jacques Rumeau 1 (Sacoué-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/239.