Collectage de Marcel Portepan 2 (Sacoué-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Marcel Portepan 2 (Sacoué-65)
Sujet
Relations entre vallées
Guerre mondiale (1939-1945) -- Maquis
Guerre mondiale (1939-1945) -- Résistance
Guerre mondiale (1939-1945) -- Passeurs
Guerre mondiale (1939-1945) -- Collaborateurs
Lin
Fenaison
Races bovines
Races ovines
Pommes -- Variétés
Chiffonniers
Blaireau européen
Description
RL-65[MaB-Sac-Pm2tròç1]
00’55 parlar d’òmes dera Arrisa
02’58 Patrimoine historique – era Arrisa – arrestacat a Nistos prumèr de cap a 1940 – puish après que tornèc tà Sacoue – e mès tard tà Seich – mes Sacoue que’s sauvèc plan pro de territòri que son totas proprietats privadas – e era carrièra qu’ei de Sacoue (era taxe pro que torna tà Sacoue) – gelosia de Nistos – dus conselhèrs ara mairia e un que non gerava sonque era valea – mes era electrificacion qu’ei venguda de Nistos deth temps on èra sua
07’58 Idem – era escòla dera Arrisa – un cople d’arregents – un tara Arrisa e era ath Haut Nistos – que horen hòrt implicats en maquís
09’11 Guèrra – eth maquís de Nistos – un avion anglés que cagèc en Dolin – que venguia arrevitalhar eth maquís e s’aucideren aciu – dus avions alemands que s’englahèren tanben (un en Mont Sacon, eth aute ?) (12 de julhet) – dus moturs en centre aeronotic de Luishon – 7 mòrts en avion anglés
11’25 Idem – idem – pas guaire que son encara vius – que cagec eth avion alemand, eth monde qu’avian paur – eth avion anglés que s’esglachèc ena net deth 13 ath 14 de julhet mes eths gendarmes n’i pujèren que fin aost – pr’amor non calia pas que’s sabessa – maisons que horen implicadas laguens eth maquís – ena maison La Courrada qu’amagavan eth pòste ràdio – eth monde que’us anavan avertir – ara dus que demòran a Montrejau – un qu’avia 15 ans ad aqueth temps – hòrt deth maquí de Nai que’s vengueren arrefugiar en Nistos
15’58 Idem – idem – qui èran eths que s’amagavan – que venguian de pertot – fòrça que non volian partir tath STO – ua rafla dab un joen aucit – un aute òme qu’èra molièr e que hoc arrestat – non tornèc pas jàmes – un bolangèr qu’alimentava eth maquís, que hoc aucit tanben
18’16 Idem – idem – quauques uns que s’anavan dromir enas maisons – hòrt d’aqueris vilatges (Nistos e Seich) qu’i horen implicats
19’00 Idem – en Barossa – dus joens de Gaudent que horen empresoats tanben, mes horen arrelargats, mes amutilat – que hadian eths passurs – sus denonciacion – un deth vilatge qu’èra estat brutlat ath lança-flama ara guèrra – qu’èra un blessat de guèrra – bèths uns que passavan per Sost, d’autis per Sacoue – e Luishon tanben
20’56 Idem – idem – un passur que hoc amiat a Buchenwald – ua hemna que rencenhavan eths alemands – que hoc aucida peth maquís entre eth còth de Mortís e eth còth deth Herrath – d’un vilatge vedin (Gembria)
22’00 Nom usuel des maisons – maison de cap ad eth (caguda) – en çò dera Mòla
22’51 Activité – élevage – bestiar en cada maison – cinc o sies vacas e 20 oelhas, pas mès – tot qu’a cambiat – que se’n servian tà laurar, tà tot, lenha, era lèit – eths vedèths que’us venian, donc no’n escanavan pas guaire – un saumet en fòrça maisons – s’ac hadian presque tot sus plaça
25’20 Vie sociale – mestièr – eths linçòus de lin – dab eth lin que hadian possar – non deishavan perde’s arren - pomèrs e perèrs de pertot
26’17 Activité – agriculture – tà laurar – era mossa o d’autes sonqu’eth braban – mes era tèrra n’ei pas tròp maishanta – eth arrai no n’i avia pas mès – quauquarrés que tenguia era mossa darrèr eth parelh – eth bestiar coma èra abituat a trebalhar, que’s hadia pro ad aisa – era prumèra fauchusa qu’arribèc de cap a 1930 – e era motofauchusa mès tard
30'04 Idem – idem – júnher eth bestiar – corvada tath prumèr còp que junian mes eras vacas n’èran pas tan sauvatges coma son ara – ua vaca vielha e ua joena tà apréner-la a marchar junta – a bèths còps duas joenas – dretèra e gauchèra que dependia e que hadian coma podian – era mès guaharda a dreta totun – eths prumèrs còps, tirar lenha pr’amor n’èran pas forçadas de tirar dret
33’18 Idem – idem – tà entrar era èrba dab eths leviaus – sovent capviradèr – medas no’n hadian qu’en ua maison – medas qu’èran corvadas tà hèr-las – pas cap de camin tà las anar cercar – tà hèr ua mèda – quilhar un tròç de boès ath miei –qu’empilavan era èrba dinc ara punta – s’èra bien hèta, era aiga que chotava mes n’entrava aps laguens – tròç de boès tà ténguer era èrba dreta mes tanben tà hèr ua cheminèia d’aeracion – que hadian un bochon dab èrba naturaument – atau que’s podia conservar era èrba tot eth ivèrn – mes qu’èra rale que’n hessan
37’22 Idem – dalhar – cap de camin tà anà’i – ua corvada qu’èra – eth monde que s’ajudavan e cap d’arredament a ténguer
38’30 Idem – agriculture – eth leviau tà qué ? – tà tot – non i avia qu’aquerò – eths cars que vengueren mès tards – mes non podia pas passar pertot – salaban ? – amurar era èrba e portar-la dab dus paus – qu’ac clia saber hèr pr’amor que’s capvirava pro adaise – era èrba que’s tenguia soleta sense hiu
42’33 Idem – idem – entrar era èrba en troat – qu’atrapavan de maishantas sudadas en troat en arrengar era èrba quan hadia calor – hòrt de prova – hèr càger era èrba taths arrastilhèrs – ua clarèra ath bòrd dera paret entà hèr càger – en quauques troats un espaci especiau, eth grepion
46’03 Idem – idem – bòrdas foraines – bèths uns que s’i estavan pendent quauque temps – ua ora de marcha tà anà’i
47’02 Idem – élevage – arraças de vacas – hòrt de grisas, gasconas, eras Castanhas – mes aquestas qu’an despareishut, mes de bonas vacas – coma era raça lordesa a Lorda – era oelha : era Tuhada (aurésa), tarasconesa – tuhada pr’amor dera lan – ara era lan non vau arren mès – que se’n servian tà hèr matelas, caucetas – eras auresas que n’an hòrt de lan – bèth shinhau de cap arroge, mes tan chic
51’23 Idem – pastoralisme – eth bestiar taths cortaus ena montanha – pas guaire de bestiar eneths cortaus – pas coma ara – eth cas deth Cardoeth, bèth temps a 350 vacas, ara 1000
53’54 Idem – hèr lenha – que partian en mont Sacon – no n’i avia pas tant de lenha dab eth temps – pas pro de monde tà entreténguer
55’25 Vie sociale – veiladas – a Sacoue non s’ac hadia pas tròp – mes qu’ac a conegut – qu’es.huelhavan eth blat de moro – aqueras veiladas que son perdudas e cada un que demòra a casa-sua pr’amor dera television – sustot en ivèrn pr’amor eras seradas qu’èran longas, e eth monde qu’èran mens fatigats que’n estiu – ara n’avem pas mès eth temps de debisar, o que no’u prenem mès
57’57 Idem – idem – que bevian citra – vin no n’i avia pas guaire – e pomèrs pertot – varietats deras vielhas : mus de lèbe, era poma plata e tà hèr citra, era neruca – en ivèrn hèr còser pomas ena cendre – eth capon que’s hadia en horn (de hèr pan) – dab ua poma sucrada – que’s hadia eths dias de pan
1’02’17 Activité – codina hèr eth pan – que durava ua setmana o mès – que conservavan pasta d’un còp ath aute e aquestaque servia de lhevami – que podian botar ueus tà minjar en gormandisas
1’04’50 Idem – idem – bonissas – pastèras – pasteràs dab lard – qu’a vist a hèr pastèras de morisca – e pastèras de sang – o que hadian milhàs dab era grèisha de lit – bèths còps que botavan ueus en paté, tà alongar eth paté – mes no’s conservava pas
1’08’31 Activité – eths perèrs – eras peras que las se minjavan o véner-las –
1’09’26 Activité – era cassa – cassava era sauvagina taras pètses – vops, taishons e eras haginas – era pètz de lapin que valia car – eths taishons que puden mes que’us pelavan totun – bèra pausa qu’a despareishut – eth gat-martre qu’èra de mau-gahar – que devaravan taras bòrdas e qu’i botavan pètges – ua cassa ath gat-martre ena nhèu – que seguian eras « pialas » o « piadas »
1’12’30 Idem – idem – bèths uns que minjavan taishon – eth qu’a conegut quauquarrés qu’avia ua vop – que hadian aprièr dab taishons – taths taishons que calia sortir era grèisha pr’amor que son gras coma pòrcs – qu’avia gahat un taishon e eth monde que s’avian sauvat eth hitge – coma era Orsa avia mès de debit, que’s podia lavar mès plan (parièr dab era vop gahada)
Quin eth men vesin botèc un taishon en un còfre o hec minjar taishon en tot díder qu’èra un civet…
Madeisha causa dab un gat…ah ah
1’25’07 Patrimoine naturel – eth gat arrodèr ? – eth gat sauvatge que ditz – mès bèth qu’un gat normau – bonis tata pèth – quauques uns en còth deth Herrath en un prat – autan gròs qu’un arrenard
1’27’30 Vie sociale – mestièrs – eth perraquèr – 50 qns o 60 ans a, un en vilatge
00’55 parlar d’òmes dera Arrisa
02’58 Patrimoine historique – era Arrisa – arrestacat a Nistos prumèr de cap a 1940 – puish après que tornèc tà Sacoue – e mès tard tà Seich – mes Sacoue que’s sauvèc plan pro de territòri que son totas proprietats privadas – e era carrièra qu’ei de Sacoue (era taxe pro que torna tà Sacoue) – gelosia de Nistos – dus conselhèrs ara mairia e un que non gerava sonque era valea – mes era electrificacion qu’ei venguda de Nistos deth temps on èra sua
07’58 Idem – era escòla dera Arrisa – un cople d’arregents – un tara Arrisa e era ath Haut Nistos – que horen hòrt implicats en maquís
09’11 Guèrra – eth maquís de Nistos – un avion anglés que cagèc en Dolin – que venguia arrevitalhar eth maquís e s’aucideren aciu – dus avions alemands que s’englahèren tanben (un en Mont Sacon, eth aute ?) (12 de julhet) – dus moturs en centre aeronotic de Luishon – 7 mòrts en avion anglés
11’25 Idem – idem – pas guaire que son encara vius – que cagec eth avion alemand, eth monde qu’avian paur – eth avion anglés que s’esglachèc ena net deth 13 ath 14 de julhet mes eths gendarmes n’i pujèren que fin aost – pr’amor non calia pas que’s sabessa – maisons que horen implicadas laguens eth maquís – ena maison La Courrada qu’amagavan eth pòste ràdio – eth monde que’us anavan avertir – ara dus que demòran a Montrejau – un qu’avia 15 ans ad aqueth temps – hòrt deth maquí de Nai que’s vengueren arrefugiar en Nistos
15’58 Idem – idem – qui èran eths que s’amagavan – que venguian de pertot – fòrça que non volian partir tath STO – ua rafla dab un joen aucit – un aute òme qu’èra molièr e que hoc arrestat – non tornèc pas jàmes – un bolangèr qu’alimentava eth maquís, que hoc aucit tanben
18’16 Idem – idem – quauques uns que s’anavan dromir enas maisons – hòrt d’aqueris vilatges (Nistos e Seich) qu’i horen implicats
19’00 Idem – en Barossa – dus joens de Gaudent que horen empresoats tanben, mes horen arrelargats, mes amutilat – que hadian eths passurs – sus denonciacion – un deth vilatge qu’èra estat brutlat ath lança-flama ara guèrra – qu’èra un blessat de guèrra – bèths uns que passavan per Sost, d’autis per Sacoue – e Luishon tanben
20’56 Idem – idem – un passur que hoc amiat a Buchenwald – ua hemna que rencenhavan eths alemands – que hoc aucida peth maquís entre eth còth de Mortís e eth còth deth Herrath – d’un vilatge vedin (Gembria)
22’00 Nom usuel des maisons – maison de cap ad eth (caguda) – en çò dera Mòla
22’51 Activité – élevage – bestiar en cada maison – cinc o sies vacas e 20 oelhas, pas mès – tot qu’a cambiat – que se’n servian tà laurar, tà tot, lenha, era lèit – eths vedèths que’us venian, donc no’n escanavan pas guaire – un saumet en fòrça maisons – s’ac hadian presque tot sus plaça
25’20 Vie sociale – mestièr – eths linçòus de lin – dab eth lin que hadian possar – non deishavan perde’s arren - pomèrs e perèrs de pertot
26’17 Activité – agriculture – tà laurar – era mossa o d’autes sonqu’eth braban – mes era tèrra n’ei pas tròp maishanta – eth arrai no n’i avia pas mès – quauquarrés que tenguia era mossa darrèr eth parelh – eth bestiar coma èra abituat a trebalhar, que’s hadia pro ad aisa – era prumèra fauchusa qu’arribèc de cap a 1930 – e era motofauchusa mès tard
30'04 Idem – idem – júnher eth bestiar – corvada tath prumèr còp que junian mes eras vacas n’èran pas tan sauvatges coma son ara – ua vaca vielha e ua joena tà apréner-la a marchar junta – a bèths còps duas joenas – dretèra e gauchèra que dependia e que hadian coma podian – era mès guaharda a dreta totun – eths prumèrs còps, tirar lenha pr’amor n’èran pas forçadas de tirar dret
33’18 Idem – idem – tà entrar era èrba dab eths leviaus – sovent capviradèr – medas no’n hadian qu’en ua maison – medas qu’èran corvadas tà hèr-las – pas cap de camin tà las anar cercar – tà hèr ua mèda – quilhar un tròç de boès ath miei –qu’empilavan era èrba dinc ara punta – s’èra bien hèta, era aiga que chotava mes n’entrava aps laguens – tròç de boès tà ténguer era èrba dreta mes tanben tà hèr ua cheminèia d’aeracion – que hadian un bochon dab èrba naturaument – atau que’s podia conservar era èrba tot eth ivèrn – mes qu’èra rale que’n hessan
37’22 Idem – dalhar – cap de camin tà anà’i – ua corvada qu’èra – eth monde que s’ajudavan e cap d’arredament a ténguer
38’30 Idem – agriculture – eth leviau tà qué ? – tà tot – non i avia qu’aquerò – eths cars que vengueren mès tards – mes non podia pas passar pertot – salaban ? – amurar era èrba e portar-la dab dus paus – qu’ac clia saber hèr pr’amor que’s capvirava pro adaise – era èrba que’s tenguia soleta sense hiu
42’33 Idem – idem – entrar era èrba en troat – qu’atrapavan de maishantas sudadas en troat en arrengar era èrba quan hadia calor – hòrt de prova – hèr càger era èrba taths arrastilhèrs – ua clarèra ath bòrd dera paret entà hèr càger – en quauques troats un espaci especiau, eth grepion
46’03 Idem – idem – bòrdas foraines – bèths uns que s’i estavan pendent quauque temps – ua ora de marcha tà anà’i
47’02 Idem – élevage – arraças de vacas – hòrt de grisas, gasconas, eras Castanhas – mes aquestas qu’an despareishut, mes de bonas vacas – coma era raça lordesa a Lorda – era oelha : era Tuhada (aurésa), tarasconesa – tuhada pr’amor dera lan – ara era lan non vau arren mès – que se’n servian tà hèr matelas, caucetas – eras auresas que n’an hòrt de lan – bèth shinhau de cap arroge, mes tan chic
51’23 Idem – pastoralisme – eth bestiar taths cortaus ena montanha – pas guaire de bestiar eneths cortaus – pas coma ara – eth cas deth Cardoeth, bèth temps a 350 vacas, ara 1000
53’54 Idem – hèr lenha – que partian en mont Sacon – no n’i avia pas tant de lenha dab eth temps – pas pro de monde tà entreténguer
55’25 Vie sociale – veiladas – a Sacoue non s’ac hadia pas tròp – mes qu’ac a conegut – qu’es.huelhavan eth blat de moro – aqueras veiladas que son perdudas e cada un que demòra a casa-sua pr’amor dera television – sustot en ivèrn pr’amor eras seradas qu’èran longas, e eth monde qu’èran mens fatigats que’n estiu – ara n’avem pas mès eth temps de debisar, o que no’u prenem mès
57’57 Idem – idem – que bevian citra – vin no n’i avia pas guaire – e pomèrs pertot – varietats deras vielhas : mus de lèbe, era poma plata e tà hèr citra, era neruca – en ivèrn hèr còser pomas ena cendre – eth capon que’s hadia en horn (de hèr pan) – dab ua poma sucrada – que’s hadia eths dias de pan
1’02’17 Activité – codina hèr eth pan – que durava ua setmana o mès – que conservavan pasta d’un còp ath aute e aquestaque servia de lhevami – que podian botar ueus tà minjar en gormandisas
1’04’50 Idem – idem – bonissas – pastèras – pasteràs dab lard – qu’a vist a hèr pastèras de morisca – e pastèras de sang – o que hadian milhàs dab era grèisha de lit – bèths còps que botavan ueus en paté, tà alongar eth paté – mes no’s conservava pas
1’08’31 Activité – eths perèrs – eras peras que las se minjavan o véner-las –
1’09’26 Activité – era cassa – cassava era sauvagina taras pètses – vops, taishons e eras haginas – era pètz de lapin que valia car – eths taishons que puden mes que’us pelavan totun – bèra pausa qu’a despareishut – eth gat-martre qu’èra de mau-gahar – que devaravan taras bòrdas e qu’i botavan pètges – ua cassa ath gat-martre ena nhèu – que seguian eras « pialas » o « piadas »
1’12’30 Idem – idem – bèths uns que minjavan taishon – eth qu’a conegut quauquarrés qu’avia ua vop – que hadian aprièr dab taishons – taths taishons que calia sortir era grèisha pr’amor que son gras coma pòrcs – qu’avia gahat un taishon e eth monde que s’avian sauvat eth hitge – coma era Orsa avia mès de debit, que’s podia lavar mès plan (parièr dab era vop gahada)
Quin eth men vesin botèc un taishon en un còfre o hec minjar taishon en tot díder qu’èra un civet…
Madeisha causa dab un gat…ah ah
1’25’07 Patrimoine naturel – eth gat arrodèr ? – eth gat sauvatge que ditz – mès bèth qu’un gat normau – bonis tata pèth – quauques uns en còth deth Herrath en un prat – autan gròs qu’un arrenard
1’27’30 Vie sociale – mestièrs – eth perraquèr – 50 qns o 60 ans a, un en vilatge
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sac-Pm]
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
05/04/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Sacoué
Person Item Type Metadata
Birth Date
1941
Birthplace
Sacoué
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Marcel Portepan 2 (Sacoué-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/237.