Collectage de René Noguès (Sacoué-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de René Noguès (Sacoué-65)
Sujet
Fête du village
Sobriquets (villages)
Exploitation forestière
1er mai
Saint-Jean (fête)
Épuration des collaborateurs (1945)
Description
0’00 Nom usuel des maisons – casa-sua – en çò de Crabòt – qu’èra aquiu que dançavan pendent era hèsta deth vilatge – que tenguian era aubèrja laguens, ena maison – hèsta tà Nadau – hred que hadia
01’44 Idem – de Sacoue – çò de Palhet, çò deth Teulèr – çò de Tan – çò de Poi (a Mansas, mes maison nadau, çò de Jòrdi) – Pierre de Jòrdi que demòra en çò de Poi, mes Pierre de Poi qu’èra eth sòn gran-pair
04’39 Intime – vengut gendre a çò de Crabòt – neishut a Gembria – de còsta a çò deths gran-parents de Gilberte deth Paredèr –
05’19 Vie sociale – vénguer gendre – quin èra ? – que dependia dera familha – eth non s’a pas jàmes avut a plànher – un dròlle qu’èra partit tara America (eth ainat), era segonda no’s maridèc pas jàmes, e era tresau dab eth
06’30 Vie sociale – departs en America – eth monde qu’èran praubes - eth bèu-frair que hec era guèrra en França dab eras tropas americanas (desbarcament)
07’34 Toponymie – quartièr – a on ei, eth Cap de Portau – eth Comp Ardon – Era Canau – Eras Pòrtas – quartièr dera Mairia – eras proprietats tanben qu’an un nòm (Plan de Lauret, era Güèrdias, Pèira-Aguda, eth Vinhau – Candarà ( ?), era Horcada) – eths noms que’s van pèrder – eths arrer-hilhs non les saben pas mès
10’30 Idem – quartièrs deth Mont Sacon – Plan-Major – eths Còths – eth Prat-Ardon – era Hònt deth Miei –
11’27 Patrimoine naturel – montanhas – Mont Sacon – era Còsta – de cap a Sacoue, Gèrt e Hormiguèr
12’38 Idem – hònts – nòms deths quartièrs (deras Pòrtas, dera Canau, deth Comp-Ardon, dera Mairia) – Comp-Ardon = un comp arredon
13’52 Patrimoine naturel – eth arriu de Barmajors
14’17 Nom usuel des maisons – maisons caigudas en vilatge ? – non – pas guaire, residenças segondarias – que’s passa plan – dab eths « estrangèrs « ath vilatge, que’s pòt passar bien – mes que frenquentan mès ad aise eths deth vilatge – venguts dera vila – non sorteish pas de casa, sonque tad anar en Mont Sacon – qu’i ei bien
18’42 Economie – mès de monde bèth temps a en viltge – eths joenis que se’n van tots –
19’37 Idem – vielhs mestièrs – un brutlur que passava – un semalèr que hadia eths saladèrs e eras semaus – un haure qu’arrengava eths utises, herrava eras vacas – un talhur (non l’a pas jàmes vist a trabalhar)
21’04 Idem – idem – eras semaus ce quin èran hètas – saladèr en castanhèr – que las venian eras semaus, de cap a Tolosa, on las avian besonh –
23’23 Activité – agriculture – citra que hadian – la hadian brutlar après – eth vin vert amassat dab eths arrasims d’aquiu – qu’èra piqueta – un pè de vinha – pomèrs e perèrs – eras nòdas que’s venian – òli ? pas tròp per aquiu
26’06 Idem – hormatge ? – non pas a Sacoue – mès Sost, Esbareish
26’30 Activité – élevage – pas cap de tractur, alavetz trebalhar dab eras vacas – arraças de vacas, gasconas, Castanhas (bohat), Color de Blat= paloma – mes un shinhau de tot, qu’èra tot mesclat – ara que hèn seleccion
28’35 Activité – élevage – eras oelhas – Tarasconesas, auresas (deth pais) – Jacques Rumeau, tostemps avut auresas – « que n’a tròpas eth » de oelhas) – pas hòrt de shivaus – ara quauques cavalas, tath plaser d’aver-las
31’34 Idem – hèr càger lenha – mulets que servian hòrt tà tirar boès – eths arresecs de Maulion – qu’èra dur, mes hòrt n’avian qu’aquerò tà víver – hòrt d’italian – dab eths muleths qu’èra mès arrude – quauques dab braus
33’50 Activité – pastoralisme – eras oelhas en montanha – eneths cortaus – qu’i ei bien eth bestiar – eth oelhèr pendent eth estiu
35’12 Idem – idem – idem – un que guarava era leitèra, un aute tà un auute tropèth - qu’i hadia hormatge –
36’11 Activité – agriculture – semiar – blat, blat de morò, mandòrras – sègle, sonque taths lhadèrs tà estacar eth blat – òrs – hotjar e cauçar – en tornar, eth bestiar
37’47 Idem – idem – dalhar – corvadas que s’ajudavan deths uns aths autis – hòrt de tròç que no’s dalhan ara – erbejar e era horca e eth arrastèth – mès dur mes que s’arradoavan eth monde – ara qu’ei acabat – entrar era èrba en troat – cargada en car – descargar-la e hèr eth cantièr – un cantièr qu’ei era èrba apielada en troat
40’48 Intime – neishut en 1928 – lèu 83 ans – conscrit de Louis Sabaut
42’43 Activité – travaux en commun – veiladas de desuelhar – eras trèssas tà hè’c secar mès viste – eth monde n’avian pas secaders – vedins que venguian – bevian citra, pastèras, pescajons –
Eth hilh que entra
44’51 Idem – idem – escanar eths porcèth – hèr ara belòta – « porcèth » a Sacoue, « pòrc » qu’ei mès « rupin » - tostemps dus, de còps tres – eths vedins qu’i èra tostemps – e eths parents d’alhur – eras tripas taras hemnas – òmes que las anavan ajudar a lavar eths budèths tà preparar eras tripas – « era Mariòta, saucissa aura = saucissa dolenta »
47’30 Idem – codina – pistache dab mongetas – lèu que serà acabat aquesta vita
49’13 Idem – idem – çò que minjava eth porcèth – bletas, mandòrras e blat de morò, haria
50’02 Vie sociale – hèstas – Nadau –qu’èran mès arreligiós bèth temps a – ara que son blancs-becs que la hèn pr’amor n’i cap mès de curè – non vòu pas èster enterrat per monde atau – cada un eth sòn trabalh – un soquet deths gròs que tenguessa tota era nèt – que calia qu’i hossa cada Nadau – ua tanta ena maison hòrt arreligiosa – cohats se no’i anavan tà missa – hemnas e òmes desseparats de cada costat – òmes ath hons dera glèisa – monde qu’anavan tà missa pr’amor d’encontrà’s
53’08 Idem – idem – idem – soenhavan eth bestiar eth ser de Nadau ? – òc coma un aute ser
54’26 Idem – idem – idem – minjar era dòba o un peròt
54’51 Idem – idem – Cap d’an – arren d’especiau – soetar era bona annada ara familha – pas de maison en maison
55’56 Idem – idem – Candelèra – « pastèras deçath cap dera cremalhèra »
56’43 Idem – idem – Sent Blas – qu’avia desbrembat – non calia pas júnher
57’49 Idem – idem – Carnaval – que’s mascavan e que hadian eth torn deth vilatge – n’ac a pas jàmes hèt – que l’a vist a hèr – amassavan uèus
59’09 Idem – idem – Pascas – un pialèr de causas que hestejavan – pas trebalhar ni anar tath camp
1’00’26 Idem – idem – 1er de mai – tirar ahèrs dera granja e apielà’us sus era plaça – un vielhs que’us vedian e que’us deishavan hèr – non copavan pas arren – mès d’ententa ena joenessa
1’02’27 Idem – idem – eth har tara Sent Joan – un hai que halhavan – que l’anavan hèr càger un mes abans sent Joan – que’s hadia sus era plaça dera glèisa – totis que s’ajudavan - mes bèth temps a de bèth temps a, qu’èra en Badèth (mès haut e que’s vedia de lonh) – eths curès que’u benadia – e eth monde que s’amassava un tison (tidon) – qu’emparava era maison deth huec e dera grèle
1’06’12 Idem – idem – era hèsta deth vilatge – que la hadian a casa-sua – era granja que s’agrania e era maison qu’èra era aubèrja – accordéon e guitarra – a Gembria, qu’èra musica de cuèira – ua tapadèra – que botavan un car, pèrjas e ua bâche per dessús – hòrt de monde de vilatges a costat, dinc a Sost o Harrèra – jàmes istoèras – e se n’i avia que cercava, eths conscrits que’us botavan dehòra
1’10’35 Croyances – eras hantaumas – legendas ? – nani
1’11’19 Guèrra – ua hemna a Gembria qu’èra « bien » dab eths alamands – eth maquís que l’aucidèc ena montanha – un avion canadian que cagèc en Dolin, que s’i esglachèc – un aute alaman en Mont Sacon
1’19’39 Toponymie – Dolin o Douly ? – Qu’ei Dolin
1’14’30 Lenga – en enténer a parlar eths parents – qu’a aprés “un shinhau de francés ara escòla » - mes eths pairs que l’avian besonh – totis eths mainatges sons que parlan patoès – mes eth qu’ei eth patoès era sua lenga – non parla pas sonque patoès aths arrèr-hilhs – pr’amor qu’ei naturau
1’17’41 Lenga – eth avénguer ? – que’s va pèrder – arrés mès no’n vòu parlar – eth dia on i sia pas mès, que passaràn tath francés – eths vielhs que son testuts
1’18’58 Lenga – ua utilitat ena societat ? – quiòc – qu’an arrason de tornar lançar eth occitan – non cau pas de qué caja tot d’un còp
01’44 Idem – de Sacoue – çò de Palhet, çò deth Teulèr – çò de Tan – çò de Poi (a Mansas, mes maison nadau, çò de Jòrdi) – Pierre de Jòrdi que demòra en çò de Poi, mes Pierre de Poi qu’èra eth sòn gran-pair
04’39 Intime – vengut gendre a çò de Crabòt – neishut a Gembria – de còsta a çò deths gran-parents de Gilberte deth Paredèr –
05’19 Vie sociale – vénguer gendre – quin èra ? – que dependia dera familha – eth non s’a pas jàmes avut a plànher – un dròlle qu’èra partit tara America (eth ainat), era segonda no’s maridèc pas jàmes, e era tresau dab eth
06’30 Vie sociale – departs en America – eth monde qu’èran praubes - eth bèu-frair que hec era guèrra en França dab eras tropas americanas (desbarcament)
07’34 Toponymie – quartièr – a on ei, eth Cap de Portau – eth Comp Ardon – Era Canau – Eras Pòrtas – quartièr dera Mairia – eras proprietats tanben qu’an un nòm (Plan de Lauret, era Güèrdias, Pèira-Aguda, eth Vinhau – Candarà ( ?), era Horcada) – eths noms que’s van pèrder – eths arrer-hilhs non les saben pas mès
10’30 Idem – quartièrs deth Mont Sacon – Plan-Major – eths Còths – eth Prat-Ardon – era Hònt deth Miei –
11’27 Patrimoine naturel – montanhas – Mont Sacon – era Còsta – de cap a Sacoue, Gèrt e Hormiguèr
12’38 Idem – hònts – nòms deths quartièrs (deras Pòrtas, dera Canau, deth Comp-Ardon, dera Mairia) – Comp-Ardon = un comp arredon
13’52 Patrimoine naturel – eth arriu de Barmajors
14’17 Nom usuel des maisons – maisons caigudas en vilatge ? – non – pas guaire, residenças segondarias – que’s passa plan – dab eths « estrangèrs « ath vilatge, que’s pòt passar bien – mes que frenquentan mès ad aise eths deth vilatge – venguts dera vila – non sorteish pas de casa, sonque tad anar en Mont Sacon – qu’i ei bien
18’42 Economie – mès de monde bèth temps a en viltge – eths joenis que se’n van tots –
19’37 Idem – vielhs mestièrs – un brutlur que passava – un semalèr que hadia eths saladèrs e eras semaus – un haure qu’arrengava eths utises, herrava eras vacas – un talhur (non l’a pas jàmes vist a trabalhar)
21’04 Idem – idem – eras semaus ce quin èran hètas – saladèr en castanhèr – que las venian eras semaus, de cap a Tolosa, on las avian besonh –
23’23 Activité – agriculture – citra que hadian – la hadian brutlar après – eth vin vert amassat dab eths arrasims d’aquiu – qu’èra piqueta – un pè de vinha – pomèrs e perèrs – eras nòdas que’s venian – òli ? pas tròp per aquiu
26’06 Idem – hormatge ? – non pas a Sacoue – mès Sost, Esbareish
26’30 Activité – élevage – pas cap de tractur, alavetz trebalhar dab eras vacas – arraças de vacas, gasconas, Castanhas (bohat), Color de Blat= paloma – mes un shinhau de tot, qu’èra tot mesclat – ara que hèn seleccion
28’35 Activité – élevage – eras oelhas – Tarasconesas, auresas (deth pais) – Jacques Rumeau, tostemps avut auresas – « que n’a tròpas eth » de oelhas) – pas hòrt de shivaus – ara quauques cavalas, tath plaser d’aver-las
31’34 Idem – hèr càger lenha – mulets que servian hòrt tà tirar boès – eths arresecs de Maulion – qu’èra dur, mes hòrt n’avian qu’aquerò tà víver – hòrt d’italian – dab eths muleths qu’èra mès arrude – quauques dab braus
33’50 Activité – pastoralisme – eras oelhas en montanha – eneths cortaus – qu’i ei bien eth bestiar – eth oelhèr pendent eth estiu
35’12 Idem – idem – idem – un que guarava era leitèra, un aute tà un auute tropèth - qu’i hadia hormatge –
36’11 Activité – agriculture – semiar – blat, blat de morò, mandòrras – sègle, sonque taths lhadèrs tà estacar eth blat – òrs – hotjar e cauçar – en tornar, eth bestiar
37’47 Idem – idem – dalhar – corvadas que s’ajudavan deths uns aths autis – hòrt de tròç que no’s dalhan ara – erbejar e era horca e eth arrastèth – mès dur mes que s’arradoavan eth monde – ara qu’ei acabat – entrar era èrba en troat – cargada en car – descargar-la e hèr eth cantièr – un cantièr qu’ei era èrba apielada en troat
40’48 Intime – neishut en 1928 – lèu 83 ans – conscrit de Louis Sabaut
42’43 Activité – travaux en commun – veiladas de desuelhar – eras trèssas tà hè’c secar mès viste – eth monde n’avian pas secaders – vedins que venguian – bevian citra, pastèras, pescajons –
Eth hilh que entra
44’51 Idem – idem – escanar eths porcèth – hèr ara belòta – « porcèth » a Sacoue, « pòrc » qu’ei mès « rupin » - tostemps dus, de còps tres – eths vedins qu’i èra tostemps – e eths parents d’alhur – eras tripas taras hemnas – òmes que las anavan ajudar a lavar eths budèths tà preparar eras tripas – « era Mariòta, saucissa aura = saucissa dolenta »
47’30 Idem – codina – pistache dab mongetas – lèu que serà acabat aquesta vita
49’13 Idem – idem – çò que minjava eth porcèth – bletas, mandòrras e blat de morò, haria
50’02 Vie sociale – hèstas – Nadau –qu’èran mès arreligiós bèth temps a – ara que son blancs-becs que la hèn pr’amor n’i cap mès de curè – non vòu pas èster enterrat per monde atau – cada un eth sòn trabalh – un soquet deths gròs que tenguessa tota era nèt – que calia qu’i hossa cada Nadau – ua tanta ena maison hòrt arreligiosa – cohats se no’i anavan tà missa – hemnas e òmes desseparats de cada costat – òmes ath hons dera glèisa – monde qu’anavan tà missa pr’amor d’encontrà’s
53’08 Idem – idem – idem – soenhavan eth bestiar eth ser de Nadau ? – òc coma un aute ser
54’26 Idem – idem – idem – minjar era dòba o un peròt
54’51 Idem – idem – Cap d’an – arren d’especiau – soetar era bona annada ara familha – pas de maison en maison
55’56 Idem – idem – Candelèra – « pastèras deçath cap dera cremalhèra »
56’43 Idem – idem – Sent Blas – qu’avia desbrembat – non calia pas júnher
57’49 Idem – idem – Carnaval – que’s mascavan e que hadian eth torn deth vilatge – n’ac a pas jàmes hèt – que l’a vist a hèr – amassavan uèus
59’09 Idem – idem – Pascas – un pialèr de causas que hestejavan – pas trebalhar ni anar tath camp
1’00’26 Idem – idem – 1er de mai – tirar ahèrs dera granja e apielà’us sus era plaça – un vielhs que’us vedian e que’us deishavan hèr – non copavan pas arren – mès d’ententa ena joenessa
1’02’27 Idem – idem – eth har tara Sent Joan – un hai que halhavan – que l’anavan hèr càger un mes abans sent Joan – que’s hadia sus era plaça dera glèisa – totis que s’ajudavan - mes bèth temps a de bèth temps a, qu’èra en Badèth (mès haut e que’s vedia de lonh) – eths curès que’u benadia – e eth monde que s’amassava un tison (tidon) – qu’emparava era maison deth huec e dera grèle
1’06’12 Idem – idem – era hèsta deth vilatge – que la hadian a casa-sua – era granja que s’agrania e era maison qu’èra era aubèrja – accordéon e guitarra – a Gembria, qu’èra musica de cuèira – ua tapadèra – que botavan un car, pèrjas e ua bâche per dessús – hòrt de monde de vilatges a costat, dinc a Sost o Harrèra – jàmes istoèras – e se n’i avia que cercava, eths conscrits que’us botavan dehòra
1’10’35 Croyances – eras hantaumas – legendas ? – nani
1’11’19 Guèrra – ua hemna a Gembria qu’èra « bien » dab eths alamands – eth maquís que l’aucidèc ena montanha – un avion canadian que cagèc en Dolin, que s’i esglachèc – un aute alaman en Mont Sacon
1’19’39 Toponymie – Dolin o Douly ? – Qu’ei Dolin
1’14’30 Lenga – en enténer a parlar eths parents – qu’a aprés “un shinhau de francés ara escòla » - mes eths pairs que l’avian besonh – totis eths mainatges sons que parlan patoès – mes eth qu’ei eth patoès era sua lenga – non parla pas sonque patoès aths arrèr-hilhs – pr’amor qu’ei naturau
1’17’41 Lenga – eth avénguer ? – que’s va pèrder – arrés mès no’n vòu parlar – eth dia on i sia pas mès, que passaràn tath francés – eths vielhs que son testuts
1’18’58 Lenga – ua utilitat ena societat ? – quiòc – qu’an arrason de tornar lançar eth occitan – non cau pas de qué caja tot d’un còp
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sac-Nr]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
29/03/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Sacoué
Person Item Type Metadata
Birth Date
1928
Birthplace
Gembrie
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de René Noguès (Sacoué-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/235.