Collectage de Pierre Mansas (Sacoué-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Pierre Mansas (Sacoué-65)
Sujet
Sobriquets (villages)
Villages (aspect)
Relations entre vallées
Pastoralisme
Fromage et beurre
Pâturages d'été (appropriation)
Description
0’26 Nom usuel des maisons – çò de Poi (Ribes d’autis còps) – neishut en çò de Jòrdi – hèt Pierre de Jòrdi – maison deth sòn pair
01’36 Toponymie – quartièr deth Cap deth Prat – eth camin deth Sarrat que passa davant casa-sua
02’12 Nom usuel des maisons – sobriquet deras maisons – en çò de Plèt (nòm de familha deth gendre) – en çò de Crabòt – de Tan (possible un Bertran que i avessa viscut) – Pèirona – Teulèr – de Palhet – çò de Pòrtapan – de Jòrdi – de Lè – de Marina – deth Marchand – Bajon (nòm de familha) – que ia èra « eths de Catin » - de Clemança – en çò d’Adòlfina – d’Especièr – çò de Lil – en çò de Noêl – de Pojèra – deth Talhur – deth Palhèr – de Malèr (Manent ? ) – de Pèir-Domenge – çò de Marcelin – de Maçan – de Malé – de Guiraut – çò de Rumeau – en çò de Bordèlas
07’20 Idem – n’a pas jàmes comprés que i avessa cap de Talhúr en çò deth Talhúr
07’54 Idem – quauques que n’existan pas mès
08’28 Intime – eths parents qu’èran totis dus de Sacoue – ua gran-mair sortida de Maulion – en çò de Jòrdi, eth sòn gran pair qu’èra vengut gendre e qu’avia prés eth nòm dera nòra ? – que s’aperava Sost e que s’èra aperat Mansas ?
10’00 Vie sociale – hòrt de monde enas maisons – que’s maridavan hòrt entre capdèth e capdèta – quan era maison que’s pòrta eth nòm deth proprietari, que devia èster un capdèth e ua capdèta que i demoravan (segon eth)
11’02 Idem – eth ainat – eth ainat deths dròlles que s’estava a casa – qu’èra un principi mes que podia cambiar
11’55 Sobriquet abitants – Sacoue – eths Ahumats – eras cheminèias non tiran pas – Gembria, era Noblessa – a Brauvaca, eths Andortèrs – Trobat, eths Semalèrs – Gaudent, eths peplats ( que’s demanda s’ei pr’amor d’èster poplats o qu’an eths pès plats)
13’45 Activité – agriculture – Gaudent qu’èra sarrat – e eths cars que’s coinçavan – ce quin se coniçavan un còp – e ce quin cau hèr tà des.hèr – hornir un aute parelh – a Gaudent eras carrèras qu’èra tan estret – que calia conéisher de plan eras dimensions deras carrèras deth vilatge – tà pujar en çò de Crabòt qu’èra atau tanben – que les calias de bonas vacas tà pujar
18’14 Economie – eth vilatge – s’a cambiat – eras maisons que’s desmoliren – eths camins que horen eslargits
20’32 Idem – monde en vilatge – dab eras 5 maisons dera Arrisa, 500 abitants – un vielh que’u didia sonque deth costat gaucha en partir dera plaça, que podian contar 80 personas
22’35 Nom usuel des maisons – eras 5 maisons dera Arrisa, çò dera Vilhèra – çò de Loret – çò de Gravièu –
23’49 Guèrra – monde deth vilatge tocats pera guèrra – que n’arretrobèren pas jàmes eth morau – eths qu’èran en front qu’èran tocats
26’43 Idem – çò qu’arrepresenta era guèrra
27’34 Activité – pastoralisme – qu’ei estat oelhèr – que hadia èrba ath vilatge ath còp – en Còth de l’Avet – quan hadia calor que devarava tà erbejar tot eth dia – era cabana qu’èra un tut – un cassaire qu’avia hochat laguens – era aiga que hadia un lagòt
31’05 Idem – idem – que demanderen d’arrengar era cabana – que’n heren ua navèra – mes era vielha qu’èra mès bona tà guarar eth bestiar – que calia èster tostemps a 4 patas
32’30 Idem – idem – non hadia pas mès cap de hormatge – que molian e hèr eth hormatge ena cabana – era caban e eth hormatgèr darrèr – duas pèças de còsta – virà’u tot duia – molian denquia miei julhet – eras oelhas sonque en montanha
34’40 Idem – idem – idem – eth Majorau, eth Lèitarèr, eth Bassivèr – pòrcs que pujavan tanben en montanha – eth lèitarèr que molia e guarar era lèitèras (tot çò de mès bon)- eth bassivèr per haut – qu’èran oranizats – un molheder tà mólher
37’14 Idem – idem – quan era periglada que’us gahavan que hadia lè – e que’u calia netejar eth molheder : escarrà’u
37’50 Idem – idem – eth molheder qu’i ei encara en Còth de l’Avet – un còp on se dromic davath era tòla dera cabana
39’35 Activité – pastoralisme – eras enchèras – cada un que podia hèr pujar eths prètz – hossa eth haure deth vilatge, que podia vénguer e hèr pujar eths prètses – ara sonqu’eris qu’an bèstias que pòden participar
42’38 Activité – hormatge – a Sacoue no’n hadian pas que tara consomacion personau – eth lèiton taths porcèths – tot çò que’s demorava que’s venia tara hèsta deth hormatge
45’19 Activité – hormatge - metòde – eth gost qu’a cambiat – ara que s’ei industrializat tot – n’ei pas maishant tanpòc, mes non vau pas eth de bèth temps a – cantejar eth hormatge
47’46 Idem – idem – idem – era calor dera man dera persona que hè hòrt – eth que n’avia hèt qu’èra tròp dur – eth dròlle qu’èra famús – era man e era paciéncia – embrusar eth hormatge en caudèr – que calia ua estona
Era ajuda taths papèrs qu’arriba
01’36 Toponymie – quartièr deth Cap deth Prat – eth camin deth Sarrat que passa davant casa-sua
02’12 Nom usuel des maisons – sobriquet deras maisons – en çò de Plèt (nòm de familha deth gendre) – en çò de Crabòt – de Tan (possible un Bertran que i avessa viscut) – Pèirona – Teulèr – de Palhet – çò de Pòrtapan – de Jòrdi – de Lè – de Marina – deth Marchand – Bajon (nòm de familha) – que ia èra « eths de Catin » - de Clemança – en çò d’Adòlfina – d’Especièr – çò de Lil – en çò de Noêl – de Pojèra – deth Talhur – deth Palhèr – de Malèr (Manent ? ) – de Pèir-Domenge – çò de Marcelin – de Maçan – de Malé – de Guiraut – çò de Rumeau – en çò de Bordèlas
07’20 Idem – n’a pas jàmes comprés que i avessa cap de Talhúr en çò deth Talhúr
07’54 Idem – quauques que n’existan pas mès
08’28 Intime – eths parents qu’èran totis dus de Sacoue – ua gran-mair sortida de Maulion – en çò de Jòrdi, eth sòn gran pair qu’èra vengut gendre e qu’avia prés eth nòm dera nòra ? – que s’aperava Sost e que s’èra aperat Mansas ?
10’00 Vie sociale – hòrt de monde enas maisons – que’s maridavan hòrt entre capdèth e capdèta – quan era maison que’s pòrta eth nòm deth proprietari, que devia èster un capdèth e ua capdèta que i demoravan (segon eth)
11’02 Idem – eth ainat – eth ainat deths dròlles que s’estava a casa – qu’èra un principi mes que podia cambiar
11’55 Sobriquet abitants – Sacoue – eths Ahumats – eras cheminèias non tiran pas – Gembria, era Noblessa – a Brauvaca, eths Andortèrs – Trobat, eths Semalèrs – Gaudent, eths peplats ( que’s demanda s’ei pr’amor d’èster poplats o qu’an eths pès plats)
13’45 Activité – agriculture – Gaudent qu’èra sarrat – e eths cars que’s coinçavan – ce quin se coniçavan un còp – e ce quin cau hèr tà des.hèr – hornir un aute parelh – a Gaudent eras carrèras qu’èra tan estret – que calia conéisher de plan eras dimensions deras carrèras deth vilatge – tà pujar en çò de Crabòt qu’èra atau tanben – que les calias de bonas vacas tà pujar
18’14 Economie – eth vilatge – s’a cambiat – eras maisons que’s desmoliren – eths camins que horen eslargits
20’32 Idem – monde en vilatge – dab eras 5 maisons dera Arrisa, 500 abitants – un vielh que’u didia sonque deth costat gaucha en partir dera plaça, que podian contar 80 personas
22’35 Nom usuel des maisons – eras 5 maisons dera Arrisa, çò dera Vilhèra – çò de Loret – çò de Gravièu –
23’49 Guèrra – monde deth vilatge tocats pera guèrra – que n’arretrobèren pas jàmes eth morau – eths qu’èran en front qu’èran tocats
26’43 Idem – çò qu’arrepresenta era guèrra
27’34 Activité – pastoralisme – qu’ei estat oelhèr – que hadia èrba ath vilatge ath còp – en Còth de l’Avet – quan hadia calor que devarava tà erbejar tot eth dia – era cabana qu’èra un tut – un cassaire qu’avia hochat laguens – era aiga que hadia un lagòt
31’05 Idem – idem – que demanderen d’arrengar era cabana – que’n heren ua navèra – mes era vielha qu’èra mès bona tà guarar eth bestiar – que calia èster tostemps a 4 patas
32’30 Idem – idem – non hadia pas mès cap de hormatge – que molian e hèr eth hormatge ena cabana – era caban e eth hormatgèr darrèr – duas pèças de còsta – virà’u tot duia – molian denquia miei julhet – eras oelhas sonque en montanha
34’40 Idem – idem – idem – eth Majorau, eth Lèitarèr, eth Bassivèr – pòrcs que pujavan tanben en montanha – eth lèitarèr que molia e guarar era lèitèras (tot çò de mès bon)- eth bassivèr per haut – qu’èran oranizats – un molheder tà mólher
37’14 Idem – idem – quan era periglada que’us gahavan que hadia lè – e que’u calia netejar eth molheder : escarrà’u
37’50 Idem – idem – eth molheder qu’i ei encara en Còth de l’Avet – un còp on se dromic davath era tòla dera cabana
39’35 Activité – pastoralisme – eras enchèras – cada un que podia hèr pujar eths prètz – hossa eth haure deth vilatge, que podia vénguer e hèr pujar eths prètses – ara sonqu’eris qu’an bèstias que pòden participar
42’38 Activité – hormatge – a Sacoue no’n hadian pas que tara consomacion personau – eth lèiton taths porcèths – tot çò que’s demorava que’s venia tara hèsta deth hormatge
45’19 Activité – hormatge - metòde – eth gost qu’a cambiat – ara que s’ei industrializat tot – n’ei pas maishant tanpòc, mes non vau pas eth de bèth temps a – cantejar eth hormatge
47’46 Idem – idem – idem – era calor dera man dera persona que hè hòrt – eth que n’avia hèt qu’èra tròp dur – eth dròlle qu’èra famús – era man e era paciéncia – embrusar eth hormatge en caudèr – que calia ua estona
Era ajuda taths papèrs qu’arriba
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sac-Mp]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
24/05/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Sacoué
Person Item Type Metadata
Birth Date
1931
Birthplace
Sacoué
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Pierre Mansas (Sacoué-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/234.