Collectage de Anaïs Soulé (Saléchan-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Anaïs Soulé (Saléchan-65)
Sujet
Transport fluvial
Laine
Insolite
Sobriquets (villages)
1er de l'an
Noël
Rites et cérémonies funéraires
Superstitions
Carnaval
Saint-Jean (fête)
Pâques
Gascon (sociolinguistique)
Description
01’19 Nom usuel des maisons – neishuda ena maison – mès vielha maison deth vilatge segon era – maison André Sobiron – eth sòn gran pair qu’èra batelièr sus era Garona – nomat Sobiron
02’50 Activité – que trebalhavan sus era Garona bèth temps a – n’ac a pas jàmes vist a hèr – pr’amor que i avia trens pertot – cars tanben – ara cada un qu’a era sua veitura
04’25 Toponymie – quartièrs de Salechan – eth Bardau pr’amor d’un potz que s’aperava eth Bardau – eth potz tà hèr tot (ruscada, béver, etc…) – un aute potz cobèrt dab un escalèr, aqueth n’a pas cap de nom – eras arruas que son totas en gascon a Salechan
07’00 Nom usuel des maisons – çò de Pèir de Sèrra – en çò d’Escolièr – en çò de Bàtaner – çò de Simonet – de Labarta – de Sarrauta - en çò de Coai – eth Planhon
09’19 Economie – 2 escòlas bèth temps a – dab ua trentia en cada ua – dròlles e dròllas mes ara recreacion, qu’èran desseparats
10’33 Vie sociale – era escòla – ua vrespada per setmana, qu’ensenhavan a brocar, hèr caussetas taths sordats ath front – empeutar eths arbes aths dròlles – e ua hèsta deras beròjas cada an – cantar a tres votz – polit que calia èster – que demòra encara ua escòla a Salechan
12’58 Patrimoine historique – darrèr vilatge de Barossa – gahats entre Bagíri e Estenòs – que son enclavats – ua maison qu’ei a Salechan e eth casau a Estenòs – ua auta dab un tròç dera cheminèia a Senta Maria, e eth aute a Siradan
15’07 Patrimoine naturel – eras montanhas- eth pic de Gar – eth Malh de Còts – era Sèrra –
15’30 Activité – agriculture – eths paisatges que non son eths madeishs – n’arreconeish pas eras suas tèrras de tant qu’an cambiat
16’12 Economie – mès de monde d’autis còps – mès d’ajuda – quan escanavan eth pòrc que’n balhavan aths que no’n avian – un tròç de carboada e de tripa
Era hemna de menage qu’arriba
17’38 Idem – 2 cafès, e belòta dijaus e dissabte – jòc de quilhas
Era hemna de menage que’m balha eth nòm deth sòn gran-pair a anar véir
19’20 Economie – vielhs mestièrs – un haure a Bagíri – mes un mestièr on ei era capèra – ara que non sap a qui son eras tèrras
21’49 Activité – travaux en commun – escanar eth pòrc –
22’32 Sobriquet village Salechan – eths Patanèrs – e a Siradan, eths Capons – no’n coneish cap d’aute – Carcòls tanben mes Patanèrs sustot
23’46 Activité – élevage – bestiar en cada maison – vacas e oelhas – quan estèc veusa n’avec pas guaire de retirada
25’10 Idem – idem – arraças de vacas de bèth temps a : Castanhas e Muletas – ara lemosinas – taras oelhas tarasconesas – que las amiavan entath Pin –
28’36 Activité – agriculture – erbejar dab era hoishina e eth arrastèth – qu’averen un tractur mes eth sòn òme no l’agradava pas era maquina
29’53 Vie sociale – n’avian pas arren mes qu’èran urós – e mès de solidaritat – gelósia ara
30’28 Activité – élevage – era poralha – lapins, lits – qu’escanavan lapins
31’10 Activité – travaux en commun – hèsta deth pòrc – era saucissa dolenta – que l’aimava hòrt
32’28 Idem – idem – desuelhar – qu’ac hadian en camp – e escarrojar après dab un escarrojadèr – eras carojas tà alugar eth huec
33’48 Idem – pastoralisme – amiar eth bestiar eth estiu eneths Cortaus, en Pin – tanben deth costat de Luishon
34’44 Vie sociale – eth ainat que s’estava a casa ? – pas forçadament – eth sòn òme non volia pas qu’eths mainats estessan paisans pr’amor qu’ei tròp dur –
36’31 Activité – agriculture – cada un qu’avia un tròç de camp – tà víver qu’ac calia – que calia arrespectar eras termièras – semiavan blat mòro – mongetas – blat – morisco - qu’amassavan eras castanhas – mès de pomas bèth temps a – de noguèrs – usina de Marinhac que hec hòrt de mau aths arbes hruitèrs
38’50 Activité – cueillette – nòdes – que las venian – mongetas a vénder qu’èra tath vin – que’n bevian un veire a cada arrepas, quitament eth maitin – dus o tres en vilatge que hadian vin – pèhorà’c – citra que hadian – qu’a bevut aiga de tota era vita
que’m pausa questions
43’16 Vie sociale – hèstas – Nadau – bèth temps a sonqu’ua irange – ara qu’ei ua holia – tostemps eth soquet de Nadau pendent era net sancèra
44’25 Vie sociale – veiladas – hadian aras cartas – que brocavan era lan deras oelhas – n’èra cap car – que hè caussetas ara
Era hemna mia que sap brocar, e que l’espanta.
48’08 Vie sociale – hèstas – Nadau – totis qu’anavan tara bòrda
49’21 Idem – idem – Cap d’an – soetar era bona annada – que calia passar en çò deth monde – ad era que’u semblava de qu’anava mendiar – bèths uns qu’i anavan sonqu’entara pèça – ara « que non saben çò que non an » en parlar deths dròlles
51’23 Idem – idem – presents tà Nadau – arren sonqu’ua irange – un còp qu’avec un bèth popon d’ua tanta comerçanta – que calia víver de çò que venian – e quan se moria eth vedèth, que calia demorar – alavetz crompar joguets – qu’èra eth Pair de Nadau que passava
53’31 Idem – idem – Candelèra – pastèras o pescajons – qu’ac hadia dab ua pèça ena man e deishar era prumèra pastèra sus un armari
55’12 Idem – idem – Sent Blas- « Tà Sent Blas, pastèras dinqu’ath nas » - eth bestiar que trebalhava – mes pas tara setmana senta – era familha de « sa pair » qu’èra hòrt credenta – non calia pas júnher eras vacas, hèr arren
57’06 Idem – idem – Senta Agata – non sap pas tara ruscada –
57’44 Idem – idem – non hèr era ruscada quan quauquarrés que’s moria abans 9 dias – ni lavar eths linçòus, ni arren – eth dimenge que la hadian era ruscada – non anavan tath camp sonque tà erbejar - lavar, lissar, pedaçar – lavavan ara man en bassin deth lavoèr – eth frigo, era tele, e era maquina de lavar que son eras segondas maquinas crompadas, e qu’a 85 ans – mès bon materiau d’autis còps que ara
1’00’13 Intime – cap de securitat sociala taths paisans ath començament – ua mutuela sonque tara prumèra deras dròllas – era segonda que cagec maulauda – un especialiste que’us didec de hèr un faus tara segonda – que n’ac voleren e que s’ac paguèren tot – drets qu’èran
1’02’15 Vie sociale – hèstas – Carnaval – que’s mascava e eth monde que hadian pastèras – bals – sa mair qu’anava dançar a Cierp, que prenian eth car tà anar dançar – quitament eths pairs que’s mascavan – un còp quan era sua mair qu’entrèc a casa sua mascada e qu’eth pair non l’arreconeguec pas – mes a mijanet qu’èran a casa
1’05’59 Idem – idem – eths Arrams – eth arrams benadits – eth boquet qu’èra benadit e que tirava dera periglada
1’07’27 Idem – idem – eth har que’s hadia darrèr dera glèisa – e que’s hadia dab eths maridats dera annada – que s’ac aprelhavan eths maridats dera annada, quitament se n’èran que dus – hèt de hai – hiéner e botà’c cunhs – ara qu’ac hèn en Balès, e que’n hèn cremar 3 o 4 ath còp – hèt darrèr era glèisa a Salechan ath « Guarda-huth » ( ??)
1’09’53 Idem – idem – era setmana de Pascas – ara que trebalhan quitament eth dimenge – qu’èra diferent bèth temps a – 5au generacion de Soulés a èster paisan (qu’accorda eth sòn nòm de familha ath plurau)
1’12’11 idem – idem – Nadau – que sonavan eras campanas pendent 8 dias – que no’s bremba de ce quin s’aperava tà anonciar Nadau
1’13’02 Idem – idem – Pascas – eras campanas que partian tà Roma – que las sonavan ara volada – que calia obrir eras hrièstas tà deishar-las passar
Que’u parli dera mia familha
1’16’28 Croyances – monde que credian aras hantaumas – bèths uns mes era non l’a pas coneishut – « hadas », non coneish pas aqueth mòt
1’18 ’02 Intime – Guèrra de 39-40 – interdit de passar mès lonh qu’Estenòs – n’an pas sofert deths alemands a Salechan mes que’us avia paur – pr’amor de tot çò qu’avian hèt en Barossa, aucíder monde e tot
1’19’17 Idem – guèrra de 14 – sa pair que l’avia hèt – 4 dròlles ara guèrra, dus qu’esteren presoèrs - sa pair blessat a Verdun e rapatriat – un aute que’s moric après d’aquerò
1’21’00 Lenga – gascon – que l’a entenut a parlar e qu’ei atau que s’a après – que’n parla mès ué que no’n a parlat de tota era sua vita ! – que’n parla a bèris còps dab un vedin vengut de cap a Tolosa – autament dab arrés
1’22’40 Lenga – gascon – quauquarren de beròi – eths arregents que non volian que parlèssan patoès – e qu’èra pèc pr’amor qu’ajuda a escríver – année = annada, tot çò de « ada » qu’èra « ée » en francés – era Calandreta a Bertren mes n’ei cap eth madeish patoès
1’24’31 Vie sociale – hemna/òme – un porta-moneda taths dus dab eth sòn òme – egalitat enter eris dus – cap de patron – se ua hemna qu’èra era patrona pr’amor d’èster neishuda a casa, alavetz era qu’èra era patrona – n’a pas jàmes comprés qu’estessa atau
02’50 Activité – que trebalhavan sus era Garona bèth temps a – n’ac a pas jàmes vist a hèr – pr’amor que i avia trens pertot – cars tanben – ara cada un qu’a era sua veitura
04’25 Toponymie – quartièrs de Salechan – eth Bardau pr’amor d’un potz que s’aperava eth Bardau – eth potz tà hèr tot (ruscada, béver, etc…) – un aute potz cobèrt dab un escalèr, aqueth n’a pas cap de nom – eras arruas que son totas en gascon a Salechan
07’00 Nom usuel des maisons – çò de Pèir de Sèrra – en çò d’Escolièr – en çò de Bàtaner – çò de Simonet – de Labarta – de Sarrauta - en çò de Coai – eth Planhon
09’19 Economie – 2 escòlas bèth temps a – dab ua trentia en cada ua – dròlles e dròllas mes ara recreacion, qu’èran desseparats
10’33 Vie sociale – era escòla – ua vrespada per setmana, qu’ensenhavan a brocar, hèr caussetas taths sordats ath front – empeutar eths arbes aths dròlles – e ua hèsta deras beròjas cada an – cantar a tres votz – polit que calia èster – que demòra encara ua escòla a Salechan
12’58 Patrimoine historique – darrèr vilatge de Barossa – gahats entre Bagíri e Estenòs – que son enclavats – ua maison qu’ei a Salechan e eth casau a Estenòs – ua auta dab un tròç dera cheminèia a Senta Maria, e eth aute a Siradan
15’07 Patrimoine naturel – eras montanhas- eth pic de Gar – eth Malh de Còts – era Sèrra –
15’30 Activité – agriculture – eths paisatges que non son eths madeishs – n’arreconeish pas eras suas tèrras de tant qu’an cambiat
16’12 Economie – mès de monde d’autis còps – mès d’ajuda – quan escanavan eth pòrc que’n balhavan aths que no’n avian – un tròç de carboada e de tripa
Era hemna de menage qu’arriba
17’38 Idem – 2 cafès, e belòta dijaus e dissabte – jòc de quilhas
Era hemna de menage que’m balha eth nòm deth sòn gran-pair a anar véir
19’20 Economie – vielhs mestièrs – un haure a Bagíri – mes un mestièr on ei era capèra – ara que non sap a qui son eras tèrras
21’49 Activité – travaux en commun – escanar eth pòrc –
22’32 Sobriquet village Salechan – eths Patanèrs – e a Siradan, eths Capons – no’n coneish cap d’aute – Carcòls tanben mes Patanèrs sustot
23’46 Activité – élevage – bestiar en cada maison – vacas e oelhas – quan estèc veusa n’avec pas guaire de retirada
25’10 Idem – idem – arraças de vacas de bèth temps a : Castanhas e Muletas – ara lemosinas – taras oelhas tarasconesas – que las amiavan entath Pin –
28’36 Activité – agriculture – erbejar dab era hoishina e eth arrastèth – qu’averen un tractur mes eth sòn òme no l’agradava pas era maquina
29’53 Vie sociale – n’avian pas arren mes qu’èran urós – e mès de solidaritat – gelósia ara
30’28 Activité – élevage – era poralha – lapins, lits – qu’escanavan lapins
31’10 Activité – travaux en commun – hèsta deth pòrc – era saucissa dolenta – que l’aimava hòrt
32’28 Idem – idem – desuelhar – qu’ac hadian en camp – e escarrojar après dab un escarrojadèr – eras carojas tà alugar eth huec
33’48 Idem – pastoralisme – amiar eth bestiar eth estiu eneths Cortaus, en Pin – tanben deth costat de Luishon
34’44 Vie sociale – eth ainat que s’estava a casa ? – pas forçadament – eth sòn òme non volia pas qu’eths mainats estessan paisans pr’amor qu’ei tròp dur –
36’31 Activité – agriculture – cada un qu’avia un tròç de camp – tà víver qu’ac calia – que calia arrespectar eras termièras – semiavan blat mòro – mongetas – blat – morisco - qu’amassavan eras castanhas – mès de pomas bèth temps a – de noguèrs – usina de Marinhac que hec hòrt de mau aths arbes hruitèrs
38’50 Activité – cueillette – nòdes – que las venian – mongetas a vénder qu’èra tath vin – que’n bevian un veire a cada arrepas, quitament eth maitin – dus o tres en vilatge que hadian vin – pèhorà’c – citra que hadian – qu’a bevut aiga de tota era vita
que’m pausa questions
43’16 Vie sociale – hèstas – Nadau – bèth temps a sonqu’ua irange – ara qu’ei ua holia – tostemps eth soquet de Nadau pendent era net sancèra
44’25 Vie sociale – veiladas – hadian aras cartas – que brocavan era lan deras oelhas – n’èra cap car – que hè caussetas ara
Era hemna mia que sap brocar, e que l’espanta.
48’08 Vie sociale – hèstas – Nadau – totis qu’anavan tara bòrda
49’21 Idem – idem – Cap d’an – soetar era bona annada – que calia passar en çò deth monde – ad era que’u semblava de qu’anava mendiar – bèths uns qu’i anavan sonqu’entara pèça – ara « que non saben çò que non an » en parlar deths dròlles
51’23 Idem – idem – presents tà Nadau – arren sonqu’ua irange – un còp qu’avec un bèth popon d’ua tanta comerçanta – que calia víver de çò que venian – e quan se moria eth vedèth, que calia demorar – alavetz crompar joguets – qu’èra eth Pair de Nadau que passava
53’31 Idem – idem – Candelèra – pastèras o pescajons – qu’ac hadia dab ua pèça ena man e deishar era prumèra pastèra sus un armari
55’12 Idem – idem – Sent Blas- « Tà Sent Blas, pastèras dinqu’ath nas » - eth bestiar que trebalhava – mes pas tara setmana senta – era familha de « sa pair » qu’èra hòrt credenta – non calia pas júnher eras vacas, hèr arren
57’06 Idem – idem – Senta Agata – non sap pas tara ruscada –
57’44 Idem – idem – non hèr era ruscada quan quauquarrés que’s moria abans 9 dias – ni lavar eths linçòus, ni arren – eth dimenge que la hadian era ruscada – non anavan tath camp sonque tà erbejar - lavar, lissar, pedaçar – lavavan ara man en bassin deth lavoèr – eth frigo, era tele, e era maquina de lavar que son eras segondas maquinas crompadas, e qu’a 85 ans – mès bon materiau d’autis còps que ara
1’00’13 Intime – cap de securitat sociala taths paisans ath començament – ua mutuela sonque tara prumèra deras dròllas – era segonda que cagec maulauda – un especialiste que’us didec de hèr un faus tara segonda – que n’ac voleren e que s’ac paguèren tot – drets qu’èran
1’02’15 Vie sociale – hèstas – Carnaval – que’s mascava e eth monde que hadian pastèras – bals – sa mair qu’anava dançar a Cierp, que prenian eth car tà anar dançar – quitament eths pairs que’s mascavan – un còp quan era sua mair qu’entrèc a casa sua mascada e qu’eth pair non l’arreconeguec pas – mes a mijanet qu’èran a casa
1’05’59 Idem – idem – eths Arrams – eth arrams benadits – eth boquet qu’èra benadit e que tirava dera periglada
1’07’27 Idem – idem – eth har que’s hadia darrèr dera glèisa – e que’s hadia dab eths maridats dera annada – que s’ac aprelhavan eths maridats dera annada, quitament se n’èran que dus – hèt de hai – hiéner e botà’c cunhs – ara qu’ac hèn en Balès, e que’n hèn cremar 3 o 4 ath còp – hèt darrèr era glèisa a Salechan ath « Guarda-huth » ( ??)
1’09’53 Idem – idem – era setmana de Pascas – ara que trebalhan quitament eth dimenge – qu’èra diferent bèth temps a – 5au generacion de Soulés a èster paisan (qu’accorda eth sòn nòm de familha ath plurau)
1’12’11 idem – idem – Nadau – que sonavan eras campanas pendent 8 dias – que no’s bremba de ce quin s’aperava tà anonciar Nadau
1’13’02 Idem – idem – Pascas – eras campanas que partian tà Roma – que las sonavan ara volada – que calia obrir eras hrièstas tà deishar-las passar
Que’u parli dera mia familha
1’16’28 Croyances – monde que credian aras hantaumas – bèths uns mes era non l’a pas coneishut – « hadas », non coneish pas aqueth mòt
1’18 ’02 Intime – Guèrra de 39-40 – interdit de passar mès lonh qu’Estenòs – n’an pas sofert deths alemands a Salechan mes que’us avia paur – pr’amor de tot çò qu’avian hèt en Barossa, aucíder monde e tot
1’19’17 Idem – guèrra de 14 – sa pair que l’avia hèt – 4 dròlles ara guèrra, dus qu’esteren presoèrs - sa pair blessat a Verdun e rapatriat – un aute que’s moric après d’aquerò
1’21’00 Lenga – gascon – que l’a entenut a parlar e qu’ei atau que s’a après – que’n parla mès ué que no’n a parlat de tota era sua vita ! – que’n parla a bèris còps dab un vedin vengut de cap a Tolosa – autament dab arrés
1’22’40 Lenga – gascon – quauquarren de beròi – eths arregents que non volian que parlèssan patoès – e qu’èra pèc pr’amor qu’ajuda a escríver – année = annada, tot çò de « ada » qu’èra « ée » en francés – era Calandreta a Bertren mes n’ei cap eth madeish patoès
1’24’31 Vie sociale – hemna/òme – un porta-moneda taths dus dab eth sòn òme – egalitat enter eris dus – cap de patron – se ua hemna qu’èra era patrona pr’amor d’èster neishuda a casa, alavetz era qu’èra era patrona – n’a pas jàmes comprés qu’estessa atau
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Sa-Sa]
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
21/02/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Saléchan
Person Item Type Metadata
Birth Date
1926
Birthplace
Saléchan
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Anaïs Soulé (Saléchan-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/232.