Collectage de Janie Castéran 1 (Ourde-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Janie Castéran 1 (Ourde-65)
Sujet
Eau courante
Sobriquets (villages)
Séparation de l'Église et de l'État
Chaux
Proverbes
Relations entre vallées
Noël
Figures locales
Poésie
Description
0’00 Activité – travaux en commun – hèsta d’escanar eth porcèth – anecdòta
02’03 Nom usuel des maison – istòria dera sua maison – crompèren eth terrenc e bastiren eth ostau – en çò dera Clòta
05’29 Activité – activité agricole – cabana – ua banèra tà anar cercar aiga – diversion – eth sòn òme que hec eth mobilièr de casa-sua
08’10 Nom usuel des maisons – istòria dera sua maison (seguida)
09’07 Nom usuel des maisons – duas maisons deth haure – en çò deth menudèr –
10’18 Patrimoine historique – patronymes commun à Ourde – Saint-Martin e Lamolle o Lamole
11’07 Patrimoine historique – ua mola sus era Orsa (desmolida)
12’44 Activité – travaux ménagers - eras hònts – Pujo, era Clòta e era Pujaleta – eras maisons mès importantas qu’avian un potz – eths autis qu’anavan cercar era aiga ena hònt –- eras hemnas qu’èran menagères e eths òmes brassiers– eths mès arriches que logavan eth trebalh deths praubes tà que’s podessan servir deth potz
16’28 Patrimoine naturel – eras hònts – istòria dera aiga ena comuna- eth sobriquet « eths caps-herrats »
22’22 Patrimoine historique – division cléricaux – radicaux socialistes – era escòla qu’ei un ostalàs pr’amor d’aquerò
Que m’amuisha un libe
25’29 Idem – maisons que servian d’escòlas (en çò deth Borrut) –
28’56 idem – idem – ua sala dera maison que prestavan – eths mainatges qu’anavan trebalhar eneths camps
Diversion
34’34 Economie – perqué se vuedèc eth vilatge – cada un qu’avian bestiar – diversion – eths mainatges que son partits
38’34 Economie – era vita d’eth vilatge qu’èra eth bestiar –
40’49 Activité – industrie – era caudia – horn caudiau –
42’09 Idem – idem – quin hadian tà hèr devarar era caudia dera montanha enlà – vielhas maisons que’èran en caudia
43’28 Economie – eth vilatge ara – pas arrés – qu’aimava enténer eras esqueras – eth bestiar que bevian ena hònt
45’46 Economie – idem – eths mainatges que s’i avejan – maisons segondarias navas que’s venen viste – eth monde non i demòren pas pausa – eths « chalets » non son pas eth vilatge tad era –
52’30 Economie – comèrcis – n’a pas conegut cap de comèrcis a Orda –
55’13 Economie – qu’a conegut un haure, bèth shinhau – Baptiste deth Haure – un charron – un charpentier (Jean-marie deth Capiròt) – era màger partida qu’avian bestiar
57’05 Activité – élevage – hadian pujar eth bestiar eth mes de Març o Abriu – eth troat que començava de vueidà’s – « Miei Gèr miei cantièr » – aiga de còsta – hadian hormatge enas cabanas – que partian dab era sarpeta (musette) – « canta cocuth s’ès viu » - deishar possar era èrba tath estiu – eth bestiar que partian mès ensús – que las meteren sus era Arrize
1’03’11 Activité – pastoralisme – 25 de març eras vacas e goelhas que devian pujar –
Diversion…
1’06’33 Vie sociale – eras novèlas deth vilatge – eth curè que dava eras novèlas ara sortida dera missa – un per maison que s’estava
…
1’11’15 Activité – pastoralisme – cuentas de termièras dab era Vath d’Oelh pr’amor d’eths plateaux – 500 vacas bèth temps a – ara 1000 pr’amor deras primas – que podian anar tara vath de oelh de « solelh a solelh » - lis et passeries
1’15’00 Intime – lei un poèma de Janon de Ventura
…
1’24’20 Vie sociale – duas farças en patoès a Harrèra bèth temps a dab mainatges – hèt per un curè - aqueths mainatges ara que son vielhs
1’28’08 Vie sociale – cartas a Caubous – cartas espanhòlas – hòrt de goelhèrs aranés qu’i venguian – eths araneses qu’èran comprés adaisa – era estacion (hèsta) de Caubous
1’31’28 Vie sociale – hèstas – cantavan hòrt a Harrèra e a Caubous – pas a Orda
1’33’07 Vie sociale – era missa – que i anavan tà poder anar ara aubèrja –
1’34’07 Idem – hèstas – Nadau – missa de miejanet a Harrèra – deçà 23h30 qu’èran ena aubèrja – ambiança ara glèisa
…
1’38’23 Idem – hèstas – hèsta deth vilatge : era Sent-Martin – desuelhar viste avant era hèsta deth vilatge – un shinhau en familha
1’40’27 Activité – travaux en commun – desuelhar – en solèr – bevian citra
1’42’46 patrimoine historique – Janon de Venture – un originau que minjava en ua escudèla – un bon jornalièr – minjavan en un tusset – considerat coma un simple
02’03 Nom usuel des maison – istòria dera sua maison – crompèren eth terrenc e bastiren eth ostau – en çò dera Clòta
05’29 Activité – activité agricole – cabana – ua banèra tà anar cercar aiga – diversion – eth sòn òme que hec eth mobilièr de casa-sua
08’10 Nom usuel des maisons – istòria dera sua maison (seguida)
09’07 Nom usuel des maisons – duas maisons deth haure – en çò deth menudèr –
10’18 Patrimoine historique – patronymes commun à Ourde – Saint-Martin e Lamolle o Lamole
11’07 Patrimoine historique – ua mola sus era Orsa (desmolida)
12’44 Activité – travaux ménagers - eras hònts – Pujo, era Clòta e era Pujaleta – eras maisons mès importantas qu’avian un potz – eths autis qu’anavan cercar era aiga ena hònt –- eras hemnas qu’èran menagères e eths òmes brassiers– eths mès arriches que logavan eth trebalh deths praubes tà que’s podessan servir deth potz
16’28 Patrimoine naturel – eras hònts – istòria dera aiga ena comuna- eth sobriquet « eths caps-herrats »
22’22 Patrimoine historique – division cléricaux – radicaux socialistes – era escòla qu’ei un ostalàs pr’amor d’aquerò
Que m’amuisha un libe
25’29 Idem – maisons que servian d’escòlas (en çò deth Borrut) –
28’56 idem – idem – ua sala dera maison que prestavan – eths mainatges qu’anavan trebalhar eneths camps
Diversion
34’34 Economie – perqué se vuedèc eth vilatge – cada un qu’avian bestiar – diversion – eths mainatges que son partits
38’34 Economie – era vita d’eth vilatge qu’èra eth bestiar –
40’49 Activité – industrie – era caudia – horn caudiau –
42’09 Idem – idem – quin hadian tà hèr devarar era caudia dera montanha enlà – vielhas maisons que’èran en caudia
43’28 Economie – eth vilatge ara – pas arrés – qu’aimava enténer eras esqueras – eth bestiar que bevian ena hònt
45’46 Economie – idem – eths mainatges que s’i avejan – maisons segondarias navas que’s venen viste – eth monde non i demòren pas pausa – eths « chalets » non son pas eth vilatge tad era –
52’30 Economie – comèrcis – n’a pas conegut cap de comèrcis a Orda –
55’13 Economie – qu’a conegut un haure, bèth shinhau – Baptiste deth Haure – un charron – un charpentier (Jean-marie deth Capiròt) – era màger partida qu’avian bestiar
57’05 Activité – élevage – hadian pujar eth bestiar eth mes de Març o Abriu – eth troat que començava de vueidà’s – « Miei Gèr miei cantièr » – aiga de còsta – hadian hormatge enas cabanas – que partian dab era sarpeta (musette) – « canta cocuth s’ès viu » - deishar possar era èrba tath estiu – eth bestiar que partian mès ensús – que las meteren sus era Arrize
1’03’11 Activité – pastoralisme – 25 de març eras vacas e goelhas que devian pujar –
Diversion…
1’06’33 Vie sociale – eras novèlas deth vilatge – eth curè que dava eras novèlas ara sortida dera missa – un per maison que s’estava
…
1’11’15 Activité – pastoralisme – cuentas de termièras dab era Vath d’Oelh pr’amor d’eths plateaux – 500 vacas bèth temps a – ara 1000 pr’amor deras primas – que podian anar tara vath de oelh de « solelh a solelh » - lis et passeries
1’15’00 Intime – lei un poèma de Janon de Ventura
…
1’24’20 Vie sociale – duas farças en patoès a Harrèra bèth temps a dab mainatges – hèt per un curè - aqueths mainatges ara que son vielhs
1’28’08 Vie sociale – cartas a Caubous – cartas espanhòlas – hòrt de goelhèrs aranés qu’i venguian – eths araneses qu’èran comprés adaisa – era estacion (hèsta) de Caubous
1’31’28 Vie sociale – hèstas – cantavan hòrt a Harrèra e a Caubous – pas a Orda
1’33’07 Vie sociale – era missa – que i anavan tà poder anar ara aubèrja –
1’34’07 Idem – hèstas – Nadau – missa de miejanet a Harrèra – deçà 23h30 qu’èran ena aubèrja – ambiança ara glèisa
…
1’38’23 Idem – hèstas – hèsta deth vilatge : era Sent-Martin – desuelhar viste avant era hèsta deth vilatge – un shinhau en familha
1’40’27 Activité – travaux en commun – desuelhar – en solèr – bevian citra
1’42’46 patrimoine historique – Janon de Venture – un originau que minjava en ua escudèla – un bon jornalièr – minjavan en un tusset – considerat coma un simple
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Ou-Cj1]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
16/01/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Ourde
Person Item Type Metadata
Birth Date
1933
Birthplace
Ourde
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Janie Castéran 1 (Ourde-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/223.