Collectage de Gilbert Dumont (Mauléon-Barousse-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Gilbert Dumont (Mauléon-Barousse-65)
Sujet
Immigration
Noblesse/bourgeoisie
Sobriquets (villages)
Formulettes
Calendrier des travaux culturaux
Fromage et beurre
Cuisine (porc)
Soins du bétail
Rameaux
Gascon (sociolinguistique)
Description
0’13 Nom usuel des maisons – deth pair, en çò de Monjòi – dera mair en çò d’Estiène – Gran mair pairau de Orda, gran pair de Trobat – gran mair mairau de Mauleon, gran pair d’Esbareish (en çò deth Arquèr) – sab pas d’on ven eth nòm de Dumont – eth sòn pair qu’èra eth mès gran paisan de Mauleon (de tèrras) –
02’40 Economie – hòrt mès de maisons e de paisans – de cap a 1950 hòrt d’italians qu’arribèren – eth arresec Archangeli – ara pas mès de paisan de Mauleon
04’07 Nom usuel des Maisons – maisons de Mauleon – en çò de Pèitròc – en çò deth Poth – de Tomasset – de Carbon – Loo ( ??) – de Mastroquet ( ??) – Castèth de Dutelh ( ??) – en çò de Loison – que barrèja noms de casa e de familha – en çò de Hortet – de Joanegon- en çò de Lèbe
07’45 Vie sociale – eths mossurs deth vilatge – era familha de Sonet - deth Petardièr – familha de Lila (en çò de Bordèra) – de Pic Horneir – deth Avesque – deth Plastraire – Laurença que barrèja noms de casa e de familha
09’21 Toponymie – quartièrs de Mauleon – Nogassoc pr’amor deths noguèrs (a on demòra) – Sartiga – Hontau – era plaça de Paloman – eth Amassadèr – Saòrda – Sascale – eth Laqueth – eth Amassadèr qu’i ei neishut – cada mes ua hèira e s’i amassava eth monde – ara pas mès ua plaça
11’00 Economie – era familha de Planmajou – arrichas deth vilatge – se hadian balhar eras proprietats – « noblessa deth cremalh » - eths italians que volian mandar eths autis
13’10 Idem – era familha de Propio ( ??) – que s’avia fotut eth huec ara maison – ath castèth de Jovet era vielha non volec pas qu’eth monde pujèssan pr’amor qu’avian eth planchèr cirat ( quan era maison e brutlava) – istoèras qu’a entenut – era hauta noblessa non l’a conegut – en çò de Jovet que’us getavan encara eras orduras en casau pr’amor qu’èran eris eths senhós
15’55 Sobriquet deths de Mauleon – a Cazarilh eras Graolhas – a Thève eths Tavasses – a Mauleon era noblessa ( A Mauleon, mèrda n’ei pas longa) – eths de Mauleon que’s credian superiors
16’55 Activité – solidaritat tà dalhar – a 5 o 6 – eth mès pelièr davant tà qu’ane mès viste – vacas pertot – ua fanusa mes que demorèc nava, pr’amor qu’èra tròp penós taras vacas – dalhar e erbejar – quan non i avia pro de plaça en troat, mèdas – eth salaban dab paus entà carrejar era èrba
19’50 Economie – eth vilatge de Mauleon – mès de monde – cafès 7 o 8 – pompa a essença (que hadia essença, peluquaire, telefòne, taxi) – qu’anava cercar monde a casa-loa quan e avia un còpd e telefòne tad eris – eth vilatge que vivia dab era sirène deths arresecs
22’30 Vie sociale – hèstas – tara Sent Laurenç
22’58 Economie – un haure en çò de Castís – que hadia eth charrron, que herrava eras vacas – un maçon – un menudèr (en çò de Horter ) un plastraire, en çò de Guston
24’35 Activité – agriculture – hòrt de trebalh dab eth blat de morò – copar eths cabelhas taras vacas – botar mongetas ( amassar pndent 2 meses, cada dijaus) – amassar eth bmat de morò – sia espelucar en camps o amiar a casa – era veilada, espelucar – pujavan eras carrojas ath solèr – escarrojar dab eth escarrojadèr – hèr castèth de carrojas – que se’n servian tà alugar eth huec –
27’30 Lenga – pensada sus eth mot « blat de morò » - que deu vénguer deth sarrasin (milh en Hauta Barossa)
28’33 Activité – dab era peloquèra = jaçs – hadian haria de blat de morò qu’amiavan tà Gembria – que’n hadian micòlas e eths italians, polenta – milhàs que hadian – que se’n servian tanben tà embucar eras aucas – cap de lit (guit)
Que cèrca « lit » sus eth Palay
32’50 Activité – eth hormatge – que‘n hadian a Mauleon ena sua familha ( en çò de Monjòi) – ditz qu’èra era familha que hadia mès de hormatge deth canton – eth sòn pair qu’avia ua maishanta man, mes eth oncle o eth gran-pair que’n avia ua despariada – que pujavan tà Crovens (Crouens) a Harrèra – eth porcèth qu’i pujava tanben – 9 km a hèr
35’07 Activité – eth hormatge – ce quin hadian – presura ath costat deth « còrnèr » - botar en un motle – virà’u cada dus dias – bacteria enas planchas deth hormatgèr que da eth gost – non cau pas que horteje – eth saber que’s transmetia deth un ath aute
38’25 Activité – travaux en commun – escanar eth porcèth – ua hèsta mes un trebalh hòu – que minjavan de cap a 8 oras dab eth « budèth deth cuu » que sauvavan dera auta annada – monde qu’èran dejà mieitat pintats – bonis òmis tà ténguer eth porcèth, dab un que ten era coa – era cotèra = cotèth especiau tà escanàu – aiga cauda tà pelà’u – cadenas a passar davath eth – arrasclet tà hèr àger eth pèu – penjar eth pocèth – sortir eths budèths – tath arriu tà lavà’us – codinar eth sang tà hèr eras tripas – eth mès gran trebalh taras hemnas – tastar eth ser – tota era setmana que i avia codina – ua partida que partia en saladèr – ua part tath arregent e tath curè
49’12 Activité – travaux en commun – solidaritat, tostemps ajudar eths vesins s’èran solets
50’03 Activité – élevage – eras vacas dehòra – eth son gran-pair que las hadian cauhar era aiga – tà vederar que’ s’estava pròiche d’era tota era net –
51’53 Vie sociale – hèstas – Nadau – eth Pair de Nadau n’ei cap jàmes passat – un present ara escòla – a casa-sua, un sapin dab mandarinas – missa de miejanet – minjar era dòba – un soquet, pas mès qu’aquerò
54’04 Idem – idem – Eth har tara sent Joan – un hai hienut que posca brutlar plan – halhas tà cada dròlle – un flòc e virar sus eth cap – un tison a casa tad emparà’s deth huec e eth curè que’u benedia – après eth prumèr viratge tà Harrèra
57’47 Idem – idem – eths arrams – eths joenis qu’anavan préner eras caretas, flors e tot e que s’ac amiavan tot sur era plaça – ara que seria interdit
59’43 Idem – idem – setmana santa – eths mainatges que cantavan « alleluja » - un ueu getat sus ua maison – e ua batalha ara fin deth dia
1’00’58 Idem – idem – Candelèra – pastèras mes qu’èran maishanta – que sauvavan un shinhau de sang dera escanèra tà hèr pastèras de sang – que botavan un hiu laguens – pasteràs = matehame
1’03’00 Lenga – patoès après a casa – viscut en Biarn pendent pausa – que se’n ved tà parlar – que’n parla un shinhau – mès arrident en patoès que non pas en francés
1’04’17 Lenga – que serà un snobisme de’n parlar lèu – eths que punian, que son eths que vòlen impausar eth occitan – un arregent que’s trufava d’eth pr’amor que portava esclòps – eths arregents (sia eths madeishs que vòlen impausar eth occitan) – non vòu pas que sia uniformisat – que cau aver un ligam dab eth sòn parçan tà poder parlar e sauvar-se era lenga
1’07’22 Lenga – a Ortès, monde que’n parlavan – a Montrejau eth diluns que parlan
02’40 Economie – hòrt mès de maisons e de paisans – de cap a 1950 hòrt d’italians qu’arribèren – eth arresec Archangeli – ara pas mès de paisan de Mauleon
04’07 Nom usuel des Maisons – maisons de Mauleon – en çò de Pèitròc – en çò deth Poth – de Tomasset – de Carbon – Loo ( ??) – de Mastroquet ( ??) – Castèth de Dutelh ( ??) – en çò de Loison – que barrèja noms de casa e de familha – en çò de Hortet – de Joanegon- en çò de Lèbe
07’45 Vie sociale – eths mossurs deth vilatge – era familha de Sonet - deth Petardièr – familha de Lila (en çò de Bordèra) – de Pic Horneir – deth Avesque – deth Plastraire – Laurença que barrèja noms de casa e de familha
09’21 Toponymie – quartièrs de Mauleon – Nogassoc pr’amor deths noguèrs (a on demòra) – Sartiga – Hontau – era plaça de Paloman – eth Amassadèr – Saòrda – Sascale – eth Laqueth – eth Amassadèr qu’i ei neishut – cada mes ua hèira e s’i amassava eth monde – ara pas mès ua plaça
11’00 Economie – era familha de Planmajou – arrichas deth vilatge – se hadian balhar eras proprietats – « noblessa deth cremalh » - eths italians que volian mandar eths autis
13’10 Idem – era familha de Propio ( ??) – que s’avia fotut eth huec ara maison – ath castèth de Jovet era vielha non volec pas qu’eth monde pujèssan pr’amor qu’avian eth planchèr cirat ( quan era maison e brutlava) – istoèras qu’a entenut – era hauta noblessa non l’a conegut – en çò de Jovet que’us getavan encara eras orduras en casau pr’amor qu’èran eris eths senhós
15’55 Sobriquet deths de Mauleon – a Cazarilh eras Graolhas – a Thève eths Tavasses – a Mauleon era noblessa ( A Mauleon, mèrda n’ei pas longa) – eths de Mauleon que’s credian superiors
16’55 Activité – solidaritat tà dalhar – a 5 o 6 – eth mès pelièr davant tà qu’ane mès viste – vacas pertot – ua fanusa mes que demorèc nava, pr’amor qu’èra tròp penós taras vacas – dalhar e erbejar – quan non i avia pro de plaça en troat, mèdas – eth salaban dab paus entà carrejar era èrba
19’50 Economie – eth vilatge de Mauleon – mès de monde – cafès 7 o 8 – pompa a essença (que hadia essença, peluquaire, telefòne, taxi) – qu’anava cercar monde a casa-loa quan e avia un còpd e telefòne tad eris – eth vilatge que vivia dab era sirène deths arresecs
22’30 Vie sociale – hèstas – tara Sent Laurenç
22’58 Economie – un haure en çò de Castís – que hadia eth charrron, que herrava eras vacas – un maçon – un menudèr (en çò de Horter ) un plastraire, en çò de Guston
24’35 Activité – agriculture – hòrt de trebalh dab eth blat de morò – copar eths cabelhas taras vacas – botar mongetas ( amassar pndent 2 meses, cada dijaus) – amassar eth bmat de morò – sia espelucar en camps o amiar a casa – era veilada, espelucar – pujavan eras carrojas ath solèr – escarrojar dab eth escarrojadèr – hèr castèth de carrojas – que se’n servian tà alugar eth huec –
27’30 Lenga – pensada sus eth mot « blat de morò » - que deu vénguer deth sarrasin (milh en Hauta Barossa)
28’33 Activité – dab era peloquèra = jaçs – hadian haria de blat de morò qu’amiavan tà Gembria – que’n hadian micòlas e eths italians, polenta – milhàs que hadian – que se’n servian tanben tà embucar eras aucas – cap de lit (guit)
Que cèrca « lit » sus eth Palay
32’50 Activité – eth hormatge – que‘n hadian a Mauleon ena sua familha ( en çò de Monjòi) – ditz qu’èra era familha que hadia mès de hormatge deth canton – eth sòn pair qu’avia ua maishanta man, mes eth oncle o eth gran-pair que’n avia ua despariada – que pujavan tà Crovens (Crouens) a Harrèra – eth porcèth qu’i pujava tanben – 9 km a hèr
35’07 Activité – eth hormatge – ce quin hadian – presura ath costat deth « còrnèr » - botar en un motle – virà’u cada dus dias – bacteria enas planchas deth hormatgèr que da eth gost – non cau pas que horteje – eth saber que’s transmetia deth un ath aute
38’25 Activité – travaux en commun – escanar eth porcèth – ua hèsta mes un trebalh hòu – que minjavan de cap a 8 oras dab eth « budèth deth cuu » que sauvavan dera auta annada – monde qu’èran dejà mieitat pintats – bonis òmis tà ténguer eth porcèth, dab un que ten era coa – era cotèra = cotèth especiau tà escanàu – aiga cauda tà pelà’u – cadenas a passar davath eth – arrasclet tà hèr àger eth pèu – penjar eth pocèth – sortir eths budèths – tath arriu tà lavà’us – codinar eth sang tà hèr eras tripas – eth mès gran trebalh taras hemnas – tastar eth ser – tota era setmana que i avia codina – ua partida que partia en saladèr – ua part tath arregent e tath curè
49’12 Activité – travaux en commun – solidaritat, tostemps ajudar eths vesins s’èran solets
50’03 Activité – élevage – eras vacas dehòra – eth son gran-pair que las hadian cauhar era aiga – tà vederar que’ s’estava pròiche d’era tota era net –
51’53 Vie sociale – hèstas – Nadau – eth Pair de Nadau n’ei cap jàmes passat – un present ara escòla – a casa-sua, un sapin dab mandarinas – missa de miejanet – minjar era dòba – un soquet, pas mès qu’aquerò
54’04 Idem – idem – Eth har tara sent Joan – un hai hienut que posca brutlar plan – halhas tà cada dròlle – un flòc e virar sus eth cap – un tison a casa tad emparà’s deth huec e eth curè que’u benedia – après eth prumèr viratge tà Harrèra
57’47 Idem – idem – eths arrams – eths joenis qu’anavan préner eras caretas, flors e tot e que s’ac amiavan tot sur era plaça – ara que seria interdit
59’43 Idem – idem – setmana santa – eths mainatges que cantavan « alleluja » - un ueu getat sus ua maison – e ua batalha ara fin deth dia
1’00’58 Idem – idem – Candelèra – pastèras mes qu’èran maishanta – que sauvavan un shinhau de sang dera escanèra tà hèr pastèras de sang – que botavan un hiu laguens – pasteràs = matehame
1’03’00 Lenga – patoès après a casa – viscut en Biarn pendent pausa – que se’n ved tà parlar – que’n parla un shinhau – mès arrident en patoès que non pas en francés
1’04’17 Lenga – que serà un snobisme de’n parlar lèu – eths que punian, que son eths que vòlen impausar eth occitan – un arregent que’s trufava d’eth pr’amor que portava esclòps – eths arregents (sia eths madeishs que vòlen impausar eth occitan) – non vòu pas que sia uniformisat – que cau aver un ligam dab eth sòn parçan tà poder parlar e sauvar-se era lenga
1’07’22 Lenga – a Ortès, monde que’n parlavan – a Montrejau eth diluns que parlan
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-MB-Dg]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
14/02/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Mauléon-Barousse
Person Item Type Metadata
Birth Date
1946
Birthplace
Mauléon-Barousse
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Gilbert Dumont (Mauléon-Barousse-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/217.