Collectage de Jean Uchan 1 (Ilheu-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Jean Uchan 1 (Ilheu-65)
Sujet
Toponymie
Gascon (sociolinguistique)
Exploitation forestière
Attelage -- bovins
Races ovines
Sobriquets (villages)
Description
01’54 Activité – élevage – qu’a encara 5 vacas tà diverti’s
02’22 Nom usuel des maisons – casa sua – en çò deth Crabèr – neishut ena maison – maison de sa mair – sa pair qu’i èra plan ena maison, quitament gendre
06’36 Idem – sobriquets deras maisons – en çò de Carcin – de Capitani – deth Marchand – de Lèna – Ponin – Pujolà – d’Estonut –
08’31 Toponymie – quartièrs – eth Cap dera Viela – eras Hòrgas (sus camin que va tà Bertren) – eths Arridats
09’00 Nom usuel des maisons – en çò de Carcin – segon eth que poderia vénguer de « carce » (chardon) – bilhèu carcin qu’èra coquin ? – eths noms que’s pèrden e eth franchimand (dixit eth) que crompa era maison, non sap pas eth sobriquet – en çò de Maniu (a baish de casa-sua)
11’20 Economie – eras maisons que son arrecrompadas peths tolosans que parla dab eth accent ponchut – non saben parlar patoès – non cèrcan pas a apréner
12’18 Lenga – era Calandreta de Bertren – qu’ei beròi mes non serveish pas a gran causa – que trobaràn mès de monde tà parlar anglés que non pas gascon
… Que parli d’ua collècta
14’29 Toponymie – eths quartièrs non son pas mès emplegats – taths vielhs cada caminòt qu’avia un nòm – ara non correspon pas a çò qu’i ei en plan – per ex : eth camin de davant casa-sua : sus eth plan, eth camin de Langlade, mes taths « uhons », qu’ei eth camin de Golarós – eth aute camin a baish, camin de Vidau (pr’amor d’ua maison caguda « en çò de Vidau »)
17’15 Intime – anat enas Lanas – tà Sopròssa tà véir ua ganaderia – corsa de vacas
18’55 Lenga – eth jornau aperat era Setmana – eth lengedocian qu’ei « patoès » tad eth – eth patoès qu’ei mès pratica e que’n a podut parlar un shinhau pertot – que pòts parlar patoès deçà era Auvernha – en Avèiron qu’ei diferent mes que’s pòt compréner tanben (e vice versa) – en Provença qu’ei « patoès » - en en vath d’Aoste tanben – que pmarcha deçà eth nòrd deth Aveyron, après que comença d’èster mauaisit – en Vendée qu’ei un aute lengatge – en Serdanha que diden « regatche, regatche » entà díder « uèita, uèita ! »
23’52 Lenga – eth catalan – que’s pòt compréner – que son testuts eths catalans – eth qu’a tribalhat dab bascos – quin se pelejavan e s’amuravan tots coma bèras oelhas ath miei dera cort – que’s pensava de que s’anavan gahar – quitament se’s gahavan a bèth còps
26’14 Intime – que hoc picaire pendent 15 ans – que ganhava mes qu’èra dur – tostemps arribent – bèth temps a cada un que’s cauhavan dab era lenha – « abans qu’i hossa eth gaz, que calia alugar eth huec »
28’21 Activité – hèr lenha – dab un parelh – que la copavan sus plaça – e encara mès enlà – que la tiravan deçà casa dab ua cadena – lenha de casse – ara sonque bedoth – era pela que brutla hòrt plan – bèth temps a, qu’i èra eth bestiar e eths arbes non podian pas possar – ara cap mès de oelha e eth mont de cap a casa sua qu’ei caburat de bedoths (d’arbes en generau)
30’57 Idem – élevage – eras oelhas e eras vacas en cada maison – eras vacas qu’i peishian e eras oelhas que passavan darrèr – arraça deras vacas : gasconas – que son rusticas, e que sabian tirar, mes ara qu’ei acabat
32’59 Idem – idem – taras vacas : dinc a 1 an, eras vedèras – de 1 a 4, eras nolhas e après vacas – vedèths, praus e buèus – bèth uns qu’avian bueus –tà dus buèus que calia 2 parelhs de vacas
34’06 Activité – agriculture – s’eths joens ara qu’avian a hèr, çò que hadian abans, que partirian – mes eras vacas qu’èran bravas – mens de còst tanben
35’35 Activité – agriculture – tà que posca marchar, que cau ua vielha dab ua joena – ajoar duas joenas amasses qu’ei maishant – eras vacas non coneguen cap eth francés – que parla ath can en gascon « vene, puja aquiu, qu’ès valenton ! »
37’55 Activité – élevage – eths cans de oelhèr – qu’avian labrits tà guarar eth bestiar – que n’avian tanben arroges dab eth pèu arràs – eth can qu’avia abans – n’averteishen pas, e nhacavan atau – eth border-colley qu’ei vengut d’Anglatèrra – que son maishants taras vacas pr’amor non las mossègan pas – mes ara non trebalhan pas mès
41’15 Idem – idem – eras arraças de oelhas – tarasconesas – o eras auresas, que son de bon guarar pr’amor que demòran ça on son – eth non l’aima pas, era tuhada – eth qu’avec suffolk – eth non las pujava pas en montanha
43’41 Idem – pastoralisme – qui èran eths oelhèrs – monde deth parçan mes sovent espanhòus venguts de darrèr era vath d’Aran
44’40 Lenga – eth aranés – qu’an tres lengas lahòre – a apréner ena escòla
45’25 Lenga – tuhada, çò que vòu díder ? – aver lan – « oelha cornuda, hemna barbuda, e vedèth mascarèt, tres diables totis sèt » - eras auresas que son mès pegòtas qu’eras tarasconesas
46’45 Activité – agriculture – bòrdas foraines – que servian de bòrda tara comoditat – bèths uns qu’i botavan ua ora tà pujà’i – e que hadian hormatge – que vau miélher portà’s un hormatge eneths bras que 20 litres de lèit
49’15 Vie sociale – eras veiladas – no’n hadian pas mès ara sua epòca – tà (de)suelhar eth blat de morò, qu’ac hadian a Harrèra (pair de Harrèra) dab un caudèr de peras e de castanhas – ara qu’ei acabat – e se era agricultura qu’ei acabada qu’ei sustot pr’amor deths transpòrts
50’40 Activité – agriculture – blat, blat de morò, mandòrras, mongetas –
51’05 Vie sociale – era escòla a Ilhèu – que s’acabèc quan avia 12 ans, e n’èran pas mès que dus ara fin (eth e eth vesin) – qu’avec a anar tà Anlà
52’05 Sobriquet habitants – tà Ilhèu, eths Uhons – pr’amor que trebalhavan dab era net (que se’n tornavan dab era net) – eths Craberons de Samuran, eths Semalèrs de Trobat – eths arreglats d’Antichan – era Noblessa de Gembria – eths ahumats de Sacoue – eths praubes de Crechets – era Porcada d’Avèus – eras pruas de Sarp – eras sorcièras de Brauvaca – eths Tavas a Teve – petit monde de Maulion – eras lèbas de Orda - eras Chòlos de Harrèras – eths Taishons d’Esbareish – eths Bassivèrs de Sost – eths Capons de Siradan – eths Grunhaus de Bertren
55’05 Patrimoine naturel – montanhas – Ventolan e Gèrt – eth Mont Mort o Mór – eth Picon d’Ilhèu
55’50 Vie sociale – mès de monde – mès de bestiar – e tres generacions en cada maison – eth patron qu’èra eth deth miei – eths prumèris tracturs qu’èran en 1957 – e après qu’ei estat de mès en mès – ara tot qu’ei mès aisit
58’29 Vie sociale – hèstas – Pascas – non pas trebalhar eth dijau e eths divéndre sant – eth dijaus que partian tà Romas eras campanas – minjar eth anhèt pascau – fin deth quarèsme
1’00’17 Idem – idem – eth quarèsme – que l’arrespectavan, autanplan qu’èra quarèsme tota era annada ! – quin hèr tà trebalhar sense minjar ? – eth dimenge non trebalhavan pas eth dimenge – que’s cau poder pausar tanben
1’02’08 Idem – idem – eth har que’u hèn brutlar eth quinze de Juinh – qu’ac tornan hèr ara – mes que cau monde tà hè’c e donc trebalh – no’s hadian pas mès a Ilhèu quan èra mainat
1’03’40 Idem – idem – hèsta deth vilatge, eth 16 de Juinh – que hadian un bal – que dançavan eth monde – ara que hèn eth har – eth que hadia càger tath har – ara non vòu pas mès hèr – qu’ac cau hèr un mes abans – un telh tà hè’c, autament hai o avet
1’06’29 Activité – eth boès deras Lanas – eths espanhòus que’s venguen coélher eths pins tà ne hèr qué ?
02’22 Nom usuel des maisons – casa sua – en çò deth Crabèr – neishut ena maison – maison de sa mair – sa pair qu’i èra plan ena maison, quitament gendre
06’36 Idem – sobriquets deras maisons – en çò de Carcin – de Capitani – deth Marchand – de Lèna – Ponin – Pujolà – d’Estonut –
08’31 Toponymie – quartièrs – eth Cap dera Viela – eras Hòrgas (sus camin que va tà Bertren) – eths Arridats
09’00 Nom usuel des maisons – en çò de Carcin – segon eth que poderia vénguer de « carce » (chardon) – bilhèu carcin qu’èra coquin ? – eths noms que’s pèrden e eth franchimand (dixit eth) que crompa era maison, non sap pas eth sobriquet – en çò de Maniu (a baish de casa-sua)
11’20 Economie – eras maisons que son arrecrompadas peths tolosans que parla dab eth accent ponchut – non saben parlar patoès – non cèrcan pas a apréner
12’18 Lenga – era Calandreta de Bertren – qu’ei beròi mes non serveish pas a gran causa – que trobaràn mès de monde tà parlar anglés que non pas gascon
… Que parli d’ua collècta
14’29 Toponymie – eths quartièrs non son pas mès emplegats – taths vielhs cada caminòt qu’avia un nòm – ara non correspon pas a çò qu’i ei en plan – per ex : eth camin de davant casa-sua : sus eth plan, eth camin de Langlade, mes taths « uhons », qu’ei eth camin de Golarós – eth aute camin a baish, camin de Vidau (pr’amor d’ua maison caguda « en çò de Vidau »)
17’15 Intime – anat enas Lanas – tà Sopròssa tà véir ua ganaderia – corsa de vacas
18’55 Lenga – eth jornau aperat era Setmana – eth lengedocian qu’ei « patoès » tad eth – eth patoès qu’ei mès pratica e que’n a podut parlar un shinhau pertot – que pòts parlar patoès deçà era Auvernha – en Avèiron qu’ei diferent mes que’s pòt compréner tanben (e vice versa) – en Provença qu’ei « patoès » - en en vath d’Aoste tanben – que pmarcha deçà eth nòrd deth Aveyron, après que comença d’èster mauaisit – en Vendée qu’ei un aute lengatge – en Serdanha que diden « regatche, regatche » entà díder « uèita, uèita ! »
23’52 Lenga – eth catalan – que’s pòt compréner – que son testuts eths catalans – eth qu’a tribalhat dab bascos – quin se pelejavan e s’amuravan tots coma bèras oelhas ath miei dera cort – que’s pensava de que s’anavan gahar – quitament se’s gahavan a bèth còps
26’14 Intime – que hoc picaire pendent 15 ans – que ganhava mes qu’èra dur – tostemps arribent – bèth temps a cada un que’s cauhavan dab era lenha – « abans qu’i hossa eth gaz, que calia alugar eth huec »
28’21 Activité – hèr lenha – dab un parelh – que la copavan sus plaça – e encara mès enlà – que la tiravan deçà casa dab ua cadena – lenha de casse – ara sonque bedoth – era pela que brutla hòrt plan – bèth temps a, qu’i èra eth bestiar e eths arbes non podian pas possar – ara cap mès de oelha e eth mont de cap a casa sua qu’ei caburat de bedoths (d’arbes en generau)
30’57 Idem – élevage – eras oelhas e eras vacas en cada maison – eras vacas qu’i peishian e eras oelhas que passavan darrèr – arraça deras vacas : gasconas – que son rusticas, e que sabian tirar, mes ara qu’ei acabat
32’59 Idem – idem – taras vacas : dinc a 1 an, eras vedèras – de 1 a 4, eras nolhas e après vacas – vedèths, praus e buèus – bèth uns qu’avian bueus –tà dus buèus que calia 2 parelhs de vacas
34’06 Activité – agriculture – s’eths joens ara qu’avian a hèr, çò que hadian abans, que partirian – mes eras vacas qu’èran bravas – mens de còst tanben
35’35 Activité – agriculture – tà que posca marchar, que cau ua vielha dab ua joena – ajoar duas joenas amasses qu’ei maishant – eras vacas non coneguen cap eth francés – que parla ath can en gascon « vene, puja aquiu, qu’ès valenton ! »
37’55 Activité – élevage – eths cans de oelhèr – qu’avian labrits tà guarar eth bestiar – que n’avian tanben arroges dab eth pèu arràs – eth can qu’avia abans – n’averteishen pas, e nhacavan atau – eth border-colley qu’ei vengut d’Anglatèrra – que son maishants taras vacas pr’amor non las mossègan pas – mes ara non trebalhan pas mès
41’15 Idem – idem – eras arraças de oelhas – tarasconesas – o eras auresas, que son de bon guarar pr’amor que demòran ça on son – eth non l’aima pas, era tuhada – eth qu’avec suffolk – eth non las pujava pas en montanha
43’41 Idem – pastoralisme – qui èran eths oelhèrs – monde deth parçan mes sovent espanhòus venguts de darrèr era vath d’Aran
44’40 Lenga – eth aranés – qu’an tres lengas lahòre – a apréner ena escòla
45’25 Lenga – tuhada, çò que vòu díder ? – aver lan – « oelha cornuda, hemna barbuda, e vedèth mascarèt, tres diables totis sèt » - eras auresas que son mès pegòtas qu’eras tarasconesas
46’45 Activité – agriculture – bòrdas foraines – que servian de bòrda tara comoditat – bèths uns qu’i botavan ua ora tà pujà’i – e que hadian hormatge – que vau miélher portà’s un hormatge eneths bras que 20 litres de lèit
49’15 Vie sociale – eras veiladas – no’n hadian pas mès ara sua epòca – tà (de)suelhar eth blat de morò, qu’ac hadian a Harrèra (pair de Harrèra) dab un caudèr de peras e de castanhas – ara qu’ei acabat – e se era agricultura qu’ei acabada qu’ei sustot pr’amor deths transpòrts
50’40 Activité – agriculture – blat, blat de morò, mandòrras, mongetas –
51’05 Vie sociale – era escòla a Ilhèu – que s’acabèc quan avia 12 ans, e n’èran pas mès que dus ara fin (eth e eth vesin) – qu’avec a anar tà Anlà
52’05 Sobriquet habitants – tà Ilhèu, eths Uhons – pr’amor que trebalhavan dab era net (que se’n tornavan dab era net) – eths Craberons de Samuran, eths Semalèrs de Trobat – eths arreglats d’Antichan – era Noblessa de Gembria – eths ahumats de Sacoue – eths praubes de Crechets – era Porcada d’Avèus – eras pruas de Sarp – eras sorcièras de Brauvaca – eths Tavas a Teve – petit monde de Maulion – eras lèbas de Orda - eras Chòlos de Harrèras – eths Taishons d’Esbareish – eths Bassivèrs de Sost – eths Capons de Siradan – eths Grunhaus de Bertren
55’05 Patrimoine naturel – montanhas – Ventolan e Gèrt – eth Mont Mort o Mór – eth Picon d’Ilhèu
55’50 Vie sociale – mès de monde – mès de bestiar – e tres generacions en cada maison – eth patron qu’èra eth deth miei – eths prumèris tracturs qu’èran en 1957 – e après qu’ei estat de mès en mès – ara tot qu’ei mès aisit
58’29 Vie sociale – hèstas – Pascas – non pas trebalhar eth dijau e eths divéndre sant – eth dijaus que partian tà Romas eras campanas – minjar eth anhèt pascau – fin deth quarèsme
1’00’17 Idem – idem – eth quarèsme – que l’arrespectavan, autanplan qu’èra quarèsme tota era annada ! – quin hèr tà trebalhar sense minjar ? – eth dimenge non trebalhavan pas eth dimenge – que’s cau poder pausar tanben
1’02’08 Idem – idem – eth har que’u hèn brutlar eth quinze de Juinh – qu’ac tornan hèr ara – mes que cau monde tà hè’c e donc trebalh – no’s hadian pas mès a Ilhèu quan èra mainat
1’03’40 Idem – idem – hèsta deth vilatge, eth 16 de Juinh – que hadian un bal – que dançavan eth monde – ara que hèn eth har – eth que hadia càger tath har – ara non vòu pas mès hèr – qu’ac cau hèr un mes abans – un telh tà hè’c, autament hai o avet
1’06’29 Activité – eth boès deras Lanas – eths espanhòus que’s venguen coélher eths pins tà ne hèr qué ?
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Il-Uj1]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
19/04/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Ilheu
Person Item Type Metadata
Birth Date
1938
Birthplace
Ilheu
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Jean Uchan 1 (Ilheu-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/213.