Collectage de Marie-Louise-Lucienne Salis (Bramevaque)
Dublin Core
Titre
Collectage de Marie-Louise-Lucienne Salis (Bramevaque)
Sujet
Surnaturel (légende)
Guerre mondiale (1939-1945) -- Résistance
Mendiant
Noël
Fête du village
Dévotion
Description
01’50 Lenga – non l’an pas jàmes parlat patoès a casa-sua – duas miei-sòrs – demorada a casa dab era sua mair que non parlava patoés
04’03 Idem – jàmes en gascon – escòla dinc a 12 ans – tots que parlavan patoès – non sap perqué
04’52 Sobriquet des maisons – en çò de Barrat (eth que bastic era maison que s’aperava atau, en 1850) – neishuda ena maison e jàmes partida
06’57 Vie sociale – 3 generacions ath còp- eth patron qu’èra eth deth miei – eth sòn pair que hoc maire e president dera comission sindicala –
09’04 Nom usuel des maisons – en çò de Tirath – Noiès – Torròc – Perèr – Dega
10’39 Lenga – Brauvaca (v prononciat) – nom deformat tad era
12’11 Patrimoine naturel – hònt captada a Maulion – gesseish en vilatge – passa davath eth pònt de Brauvaca – un camin que va tara Gordiòla (maison des sources) – sortida en un camin de Brauvaca
16’42 Idem – arriu – un que gesseish d’un malh en ua proprietat deras suas – que’s geta ena Orsa
19’46 Activité – proprietats en maishant estat – arrominguèras de pertot – sustot quan ei logat
20’25 Toponymie – quartièrs – eth sòn quartièr que s’apèra « era Lana Dessús » - Eths Casalós – era Hornèda
21’26 Patrimoine historique – era capèra St Barthelemy – arrestauda quan èra maira dab eths « Beaux Arts » pr’amor deth castèth – arreheren eth plancher e trobèren ua dala dera beròias – botèren bancs – hòrt bèra era glèisa segon era
27’55 Idem – eth castèth – pas hòrt interresant segon era
28’28 Croyances – era legenda – era rèina Margerita qu’èra estada embarrada en castèth –
29’04 idem – que volia minjar vianda deras frèscas – que minjava mainats – non i a via mès e que prenec un
vedèth – era vaca que’u plorava en bramar – d’on Brauvaca
30’36 Activité – agriculture – pas mès de camps ara – logats o balhats per ertatge – non vòlen pas mès trebalhar eth monde – un prat de còsta ara Orsa hart de pomèrs – que botavan eras pomas eneths cars – que las se venian a casa a un marchand – ara eth que a eth prat que s’ac a tot copat – hadian citra bèth temps a – qu’a encara eth pressoir tà hèr era citra
34’00 Idem – idem – çò que semiavan – blat de morò e topinambours – mandòrras
34’57 Patrimoine historique – qu’avia prés 2 dròlles pendent era guèrra a casa-sua – atau que’s viravan deth
STO
35’50 Intime – guèrra – hòrt d’espanhòus que vengueren en França – que passavan en Canfran – qu’avec un cople a casa, eth òme qu’èra paisan e era hemna qu’ajudavan –
38’46 Vie sociale – hèstas – Nadau – tostemps un mendicaire eth dia de Nadau – tad era, qu’èra eth Pair de Nadau – que dromia ena bòrda, en troat – qu’avian paur aths pedolhs – que canatavan – ua mandarina coma present, e qu’èran era maison mès rica de Brauvaca – tostemps eths madeish
40’38 Vie sociale – eths praubes – ua hemna que venia cada dia tà mendicar – un tròç de pna e lard – que n’i avia quasi en cada vilatge –
43’15 Idem – hèstas – Nadau – un soquet de Nadau – tostemps – ua hemna que’s guarava eras vacas ath ras deth camin – e que venguia mendicar pan – un vielhòt que vivia en ua maison miei desmolida que n’èra pas era sua –
45’42 Vie sociale – Brauvaca qu’èra mès praube que Trobat – mès de paisans a Brauvaca, a Trobat mès de comerçants
46’28 Vie sociale – mestièr – eth perraquèr – qu’arribava en cridar « Peiaròt ! » - que’s crompava eras pètses de lapin
48’04 Idem – hèstas – Nadau – misssa de miejanet a Antichan – en tornar que podian minjar era saucissa – hòrt mès arreligiós bèth temps a – un curè a Sacoue, Trobat, Antichan, Maulion
49’35 Sobriquet collectif dera comuna – Trobat eths semalèrs, que hadian « comportes » - les Sorcières (en gascon ?) - era Noblessa de Gembria
51’55 Vie sociale – hèstas – Cap d’an – de maison en maison ? Non –
52’24 Idem – idem – era Candelèra – pastèras
53’10 Idem – idem – Sent Blas – non coneish pas – prumèr còp qu’ac enten
53’57 idem – idem – no’s bremba quan se hadia – ad ua epòca – se era gojata qu’èra brava, un boquet de flors, se non, ortigas – que’s demanda çò que l’aurian balhat, ortigas o flors ? no’s hadia pas mès a Brauvaca
56’05 Idem – idem – dias on èra interdit de trabalhar – non segon era – qu’a tostemps trebalhat – certificat d’estudis a 12 ans – mes qu’avec a s’estar a casa
57’04 Vie sociale – eth ainat que s’estava a casa – s’èra ua hemna ? – en principi qu’èra un gojat
58’21 Idem – idem – Carnaval – ara pas mès arren – qu’avia caretas de bèth temps a – n’ac a pas hèt aquerò – eth sòn gran-pair que hadia ath violon, piston, accordéon – eths mascats que passavan de maison en maison – ueus e haria – n’avia pas eth dret de sortir – que venguian mès de Gembria
1’00’58 idem – idem – eth 25 d’aost, era hèsta deth vilatge – St Barthelemy – que hadian era hèsta sus era rota – que passava ua voetura cada miejorada – que daçavan dab un viradisc – un que seguia totis eths bals – ue venian confetis e cacahuètas – quin panavan
1’03’15 Vie sociale – distractions – que l’agradava hòrt a dançar – que la venguian coélher taths bals – Trobat, que dançavan ath hons dera còsta – a Gembria, que dançavan sus eth pònt – Crechets, sus era rota – acompanhats qu’èran – eras mairs que venguian – que s’acabava de cap a l’ua ora – sonqu’un accordéon – Tanon de Poma eth accordeoniste, sortit d’Antichan –
1’06’31 Idem – hèstas – eth har – qu’ac hadian ena còsta on i a era crotz a baish – crotz bastida en reconeishança deth tornar deth sòn òme ( guèrra) – pr’amor d’aquerò n’ac heren pas mès aquiu – ara que’us balhan eth hair (conselh generau) – era que’u balhava
1’09’25 Idem- idem – amagar eras causa e empialar sus era plaça – que’s hadia – mes n’ac a pas jàmes vist a hèr
1’10’35 Patrimoine naturel – Gert de cap – endarrèr, mont Sacon – de cap a Brauvaca, bosquetat, darrèr qu’ei un malh
1’12’23 Patrimoine naturel – quauques prats sus Mont Sacon
1’13’24 Intime – un vailet qu’avian anat coélher a St Gaudens – era sua istoèra
1’19’06 guèrra – joens amagats en maquis en Mont Sacon
1’19’34 Guèrra – que hoc restistenta – qu’amaguèc 2 òmes venguts de Paris enlà, pendent 15 dias – un curè que’us hadia passar en Espanha – que’us a balhat pelhas caudas tà traucar era termièra - que horen gahats – partits enenths « camps » - tres ans a, un òme qu’arribèc – que l’avisèc de tira – Kleber que s’aperava – qu’èra en vacança ath camping, era patrona que’u didec de qu’èra de segur dauna Salis de qui parlava – qu’avisèc era maison quan no’n èra pas jàmes sortit dera cramba – pensada sus era vita
04’03 Idem – jàmes en gascon – escòla dinc a 12 ans – tots que parlavan patoès – non sap perqué
04’52 Sobriquet des maisons – en çò de Barrat (eth que bastic era maison que s’aperava atau, en 1850) – neishuda ena maison e jàmes partida
06’57 Vie sociale – 3 generacions ath còp- eth patron qu’èra eth deth miei – eth sòn pair que hoc maire e president dera comission sindicala –
09’04 Nom usuel des maisons – en çò de Tirath – Noiès – Torròc – Perèr – Dega
10’39 Lenga – Brauvaca (v prononciat) – nom deformat tad era
12’11 Patrimoine naturel – hònt captada a Maulion – gesseish en vilatge – passa davath eth pònt de Brauvaca – un camin que va tara Gordiòla (maison des sources) – sortida en un camin de Brauvaca
16’42 Idem – arriu – un que gesseish d’un malh en ua proprietat deras suas – que’s geta ena Orsa
19’46 Activité – proprietats en maishant estat – arrominguèras de pertot – sustot quan ei logat
20’25 Toponymie – quartièrs – eth sòn quartièr que s’apèra « era Lana Dessús » - Eths Casalós – era Hornèda
21’26 Patrimoine historique – era capèra St Barthelemy – arrestauda quan èra maira dab eths « Beaux Arts » pr’amor deth castèth – arreheren eth plancher e trobèren ua dala dera beròias – botèren bancs – hòrt bèra era glèisa segon era
27’55 Idem – eth castèth – pas hòrt interresant segon era
28’28 Croyances – era legenda – era rèina Margerita qu’èra estada embarrada en castèth –
29’04 idem – que volia minjar vianda deras frèscas – que minjava mainats – non i a via mès e que prenec un
vedèth – era vaca que’u plorava en bramar – d’on Brauvaca
30’36 Activité – agriculture – pas mès de camps ara – logats o balhats per ertatge – non vòlen pas mès trebalhar eth monde – un prat de còsta ara Orsa hart de pomèrs – que botavan eras pomas eneths cars – que las se venian a casa a un marchand – ara eth que a eth prat que s’ac a tot copat – hadian citra bèth temps a – qu’a encara eth pressoir tà hèr era citra
34’00 Idem – idem – çò que semiavan – blat de morò e topinambours – mandòrras
34’57 Patrimoine historique – qu’avia prés 2 dròlles pendent era guèrra a casa-sua – atau que’s viravan deth
STO
35’50 Intime – guèrra – hòrt d’espanhòus que vengueren en França – que passavan en Canfran – qu’avec un cople a casa, eth òme qu’èra paisan e era hemna qu’ajudavan –
38’46 Vie sociale – hèstas – Nadau – tostemps un mendicaire eth dia de Nadau – tad era, qu’èra eth Pair de Nadau – que dromia ena bòrda, en troat – qu’avian paur aths pedolhs – que canatavan – ua mandarina coma present, e qu’èran era maison mès rica de Brauvaca – tostemps eths madeish
40’38 Vie sociale – eths praubes – ua hemna que venia cada dia tà mendicar – un tròç de pna e lard – que n’i avia quasi en cada vilatge –
43’15 Idem – hèstas – Nadau – un soquet de Nadau – tostemps – ua hemna que’s guarava eras vacas ath ras deth camin – e que venguia mendicar pan – un vielhòt que vivia en ua maison miei desmolida que n’èra pas era sua –
45’42 Vie sociale – Brauvaca qu’èra mès praube que Trobat – mès de paisans a Brauvaca, a Trobat mès de comerçants
46’28 Vie sociale – mestièr – eth perraquèr – qu’arribava en cridar « Peiaròt ! » - que’s crompava eras pètses de lapin
48’04 Idem – hèstas – Nadau – misssa de miejanet a Antichan – en tornar que podian minjar era saucissa – hòrt mès arreligiós bèth temps a – un curè a Sacoue, Trobat, Antichan, Maulion
49’35 Sobriquet collectif dera comuna – Trobat eths semalèrs, que hadian « comportes » - les Sorcières (en gascon ?) - era Noblessa de Gembria
51’55 Vie sociale – hèstas – Cap d’an – de maison en maison ? Non –
52’24 Idem – idem – era Candelèra – pastèras
53’10 Idem – idem – Sent Blas – non coneish pas – prumèr còp qu’ac enten
53’57 idem – idem – no’s bremba quan se hadia – ad ua epòca – se era gojata qu’èra brava, un boquet de flors, se non, ortigas – que’s demanda çò que l’aurian balhat, ortigas o flors ? no’s hadia pas mès a Brauvaca
56’05 Idem – idem – dias on èra interdit de trabalhar – non segon era – qu’a tostemps trebalhat – certificat d’estudis a 12 ans – mes qu’avec a s’estar a casa
57’04 Vie sociale – eth ainat que s’estava a casa – s’èra ua hemna ? – en principi qu’èra un gojat
58’21 Idem – idem – Carnaval – ara pas mès arren – qu’avia caretas de bèth temps a – n’ac a pas hèt aquerò – eth sòn gran-pair que hadia ath violon, piston, accordéon – eths mascats que passavan de maison en maison – ueus e haria – n’avia pas eth dret de sortir – que venguian mès de Gembria
1’00’58 idem – idem – eth 25 d’aost, era hèsta deth vilatge – St Barthelemy – que hadian era hèsta sus era rota – que passava ua voetura cada miejorada – que daçavan dab un viradisc – un que seguia totis eths bals – ue venian confetis e cacahuètas – quin panavan
1’03’15 Vie sociale – distractions – que l’agradava hòrt a dançar – que la venguian coélher taths bals – Trobat, que dançavan ath hons dera còsta – a Gembria, que dançavan sus eth pònt – Crechets, sus era rota – acompanhats qu’èran – eras mairs que venguian – que s’acabava de cap a l’ua ora – sonqu’un accordéon – Tanon de Poma eth accordeoniste, sortit d’Antichan –
1’06’31 Idem – hèstas – eth har – qu’ac hadian ena còsta on i a era crotz a baish – crotz bastida en reconeishança deth tornar deth sòn òme ( guèrra) – pr’amor d’aquerò n’ac heren pas mès aquiu – ara que’us balhan eth hair (conselh generau) – era que’u balhava
1’09’25 Idem- idem – amagar eras causa e empialar sus era plaça – que’s hadia – mes n’ac a pas jàmes vist a hèr
1’10’35 Patrimoine naturel – Gert de cap – endarrèr, mont Sacon – de cap a Brauvaca, bosquetat, darrèr qu’ei un malh
1’12’23 Patrimoine naturel – quauques prats sus Mont Sacon
1’13’24 Intime – un vailet qu’avian anat coélher a St Gaudens – era sua istoèra
1’19’06 guèrra – joens amagats en maquis en Mont Sacon
1’19’34 Guèrra – que hoc restistenta – qu’amaguèc 2 òmes venguts de Paris enlà, pendent 15 dias – un curè que’us hadia passar en Espanha – que’us a balhat pelhas caudas tà traucar era termièra - que horen gahats – partits enenths « camps » - tres ans a, un òme qu’arribèc – que l’avisèc de tira – Kleber que s’aperava – qu’èra en vacança ath camping, era patrona que’u didec de qu’èra de segur dauna Salis de qui parlava – qu’avisèc era maison quan no’n èra pas jàmes sortit dera cramba – pensada sus era vita
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Br-Smll]
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
français
Type
Texte
Spatial Coverage
Bramevaque
Person Item Type Metadata
Birth Date
1920
Birthplace
Bramevaque
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Marie-Louise-Lucienne Salis (Bramevaque),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/192.