Collectage de Armand Fortassin 2 (Bramevaque-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Armand Fortassin 2 (Bramevaque-65)
Sujet
Relations entre vallées
Guerre mondiale (1939-1945) -- Occupation
Guerre mondiale (1939-1945) -- Maquis
Épuration des collaborateurs (1945)
Fromage et beurre
Fenaison
Chèvres
1er de l'an
Anticléricalisme
Dévotion
Description
0’20 Intime – P. Mansas – qu’èra oelhèr
01’27 Vie sociale – eth marcat de Lanamesan – marcat deths anhèths – un concors un dimecres abans Pascas – Montrejau qu’èra un bèth marcat bèth temps a (vacas, oelhas, e pòrcs) – St Gaudens, eth vedèths
03’03 Vie sociale – era hèira de Maulion – eth tribunal un còp per mes, eth dia dera hèira – marcat eth dissabte – hòrt de monde qu’i venguian – eths dera Arrisa que passavan peth còth de Mortís – era usina ena montanha (Pechiney) e ara qu’ei ua gravèra – non i avia pas que sendèrs
05’33 Guèrra – dus avions que s’englahèren pendent era darrèra guèrra – un de resistants ath pic de Douly e un aute, allamand en Mont Sacon – monde qu’i anavan tà cercar pèças o zinc
07’29 Guèrra – un maquís a St Bertran que trebalhavan dab eths de Nistòs – quin hadian quauques tà chicanar, e hè’s passar peth monde deth maquís – d’autis que’s hadian pagar peth monde que volian passar en Espanha, e après que’s hadian pagar peths alamands – ua hemna de Gembria que hoc aucida, pr’amor de colaborar en Mont Sacon (de mau compréner)
12’38 Intime – vadut en 1933 – que’s bremba plan dera guèrra
13’05 Patrimoine historique – castèth de Brauvaca – eth qu’i guarava eras crabas dessús – qu’ei un calhau tad eth – dus proprietats sus eth castèth – un dròlle e un òme que s’i aucideren – qu’ei dangerós
17’02 Idem – capèras deras beròjas en Barossa – Orda e Samuran
18’43 Activité – hormatge – pas a Brauvaca o sonque tara consomacion personau – a Maulion que’n hadian, Orda tanben ( en mont Sacon) ; mes sustot Harrèra, Esbareish e Sòst – ara que’n hèn pertot mes n’ei pas eth madeish
20’23 Idem – idem – bèth temps que’n hadian un o dus tot dia – ara 30 o 40 tad un – que les cantejavan sus era placa en tòla – hadian partir eth lèiton – qu’ac hadian sus eth huec tà hèr calhar era lèit – tà que hossa bon, que’u calia hèr a cada molhuda, maitin e ser
23’23 Idem – idem – eth lèiton taths porcèts – dus oelhèrs ena montanha, un taras leitèras un aute taras bassivas – dur quan plavia – autant d’aiga en seò que de lèit – que’n hadian dinc ath 15 d’aost haut o baish – no’s podian pas devarar totis ath còp pr’amor deth saumet – tad eth que cau que aja un shinhau de lèit de oelha
26’55 Activité – pastoralisme – era cabana en cortau – d’un costat eth jaç deths oelhèrs – a costat un cunh dab eth teulat en bodigas (boigas) – bèths uns que podian díder on èra estat hèt segon eth gost – era pèça qu’ei eth hormatgèr – ara obligats de hèr sanitari e ventilacion – maishant tath hormatge – après un òrdi de papèr godron
29’40 Idem – idem – idem – pas cap de cheminèia ena cabana – que s’i ahumavan – eris qu’ananavan tà Arrenh en pujar e tath còth de l’Aueth – en Mont Las, non i avia arren (aiga, ni prats, ni cabana)
32’48 Idem – idem – a Harrèra pòc se i avia arrés qu’avessa bestiar en vilatge – tot en montanha pr’amor non i avia pro de plaça – en estiu eth bestiar que pujava – mès de bestiar mes mens per persona – sauvà’s eth peishiu tara automna
34’23 Activité – dalhar – ara pas un capable de dalhar – bèth temps a qu’èra tota ara man – que podian començar en vergèrs ( èrba mès grassa) fin de mai – quauques que dalhavan, n’acabavan pas jàmes de hèr era èrba –
36’12 Activité – agriculture – a còps de horca tath bestiar après – èrba directament eneths arrastilhèrs – quan avian vederat, aiga cauda – e èrba tà virà-las deths corents d’aire
38’20 Idem – idem – un còp neurida qu’anavan tara hònt – ara que son abituadas – e ara se hè hòrt de calor que son ath sorelh – se eths vielhs e tornavan que serian hòus de véir aquerò – bèth temps a mosquèras e monde tà tirar-las eras moscas e eths tavasses – ara no’n semblan mès desarrengadas per aquerò –
40’44 Idem – élevage – eras crabas – en cada maison qu’escanavan ua craba – en saladèr – que las crompavan tà minjar-las – saumet a Brauvaca ? non – que n’i avian a Sost – un de Harrèra que partiva tath Pin, Arrenh e Bacià cada dimenge tà hèr eth arrevitalhament – eth arrevitalhament quin èra – ara eras pistas qu’arriban davant era cabana
44’24 Intime – que partia de Sarp en bicicleta dinc ath mont Las – eras oelhas n’an pas un besonh pèc de béver – pr’amor era èrba que n’ei plea –
45’31 Activité – pastoralisme – se i avia ua cabana, que podian èster segur que i avia aiga e lenha de còsta (haut o baish) – quauques montanhas sense arren – alavetz que bassivavan
48’15 Idem – idem – bassivar ? – hèr pérder era lèit, qu’ei era tropa
49’00 Activité – travaux en commun – deshuelhar – que hadian pastèras, castanhas – mes trigat dempuish que i a bichas – veiladas cada ser (o presque) – que jogavan aras cartas en bistròt – eths dIzaourt qu’i anavan jogar a Sarp – quan devaravan que minjavan en restaurant
51’27 Vie sociale – commerce – troc – un shinhau – eth monde que prenia eth car tà anar crompar ua oelha – ara qu’ei acabat – quauques uns que venian a casa mes d’autis qu’anavan ath marcat pr’amor qu’èra ua sortida
53’37 Vie sociale – Nadau – hèstas - era missa – saucissa grilhada e ua irange – qu’ac hadian ara brasa, sus era cheminèia
…
56’06 Activité – élevage – eths pòrcs qu’èran mès bèths d’autis còps
56’50 Vie sociale – hèstas – Nadau – eras esclòpas davant era cheminèia – eth que ditz eris qu’èran aisats bèth temps a, ara que serian praubes ( en Barossa) – praubes que n’i avian – eras duas hèstas qu’èran era deth vilatge e escanar eth pòrc
59’04 Vie sociale – hèstas – hèsta deth vilatge – darrèr dimenge d’aost – st Barthelemy – eths lhevats de taula – quan èran invitat en un vilatge, non calia pas anar tad un aute – dus musicaires : accordéon e bateria – qu’èran pagats dab eths lhevats de taula
1’01’08 Idem – idem – Cap d’an – soetar er bona annada – « ah que la m’as atrapada » çò que didian quan eth un soetava era bona annada davant eth aute – « bona e urosa annada seguida de fòrças autas »
1’02’25 Idem – idem – eths reis ? – non, arrés n’ac hadia
1’02’46 Idem – idem – pastèras tà dimars gras e escanar eth porcèth – pasterats tà minjar o pastèras de sang – pasterat dab pomas o peras
1’04’52 Idem – idem – sent Blas – pas jàmes entenut a parlar
1’05’’52 Idem – idem – ruscada interdita ? – non coneish pas – que’s hadia en lavoèr – a Sarp cap de bassin en vilatge – mes un a Brauvaca
1’07’10 Intime – arribat tà Sarp a 6 ans – mes qu’anava tot dia tà Brauvaca, pujava en bicicleta tà aviar eth bestiar o soenhà’u – a bèth còps quan « cargava » un shinhau que’s dromia ena bòrda – quauques uns que venguian de Sost non partian pas qu’eth endeman – dromir ena bòrda
1’09’14 Vie sociale – hèstas – carnaval – mainatge que passavan de maison en maison taths ueus – n’èran cap mascats
… era tondusa deth vedin – vòs béver un còp ? jús d’irange. Non pas sonque vin…
1’12’22 Activité – pastoralisme – eths cans – quauques uns que son bonis taras vacas e eras oelhas – eth can deras vacas, ara n’a pas mès a èster maishant – nat can quan anhèths o vedèths e i a
1’13’59 Vie sociale – hèstas – eth har – eth curè que hadia era benediccion – quan amortava eth monde que’s portava un tison
1’15’21 Vie sociale – arreligion – mès d’aus còps – cadièras arreservadas dab eras inicialas – eths arriches que’s botavan davant – que costava car – bèths uns que partian tara missa apelhat dab beròjas toilètas – eth curè qu’èra coma eth corbàs – e quan passava que hadian « croââ croââ » - un dia eth curè que venguec tà casa sua e didec ath pair « votre fils m’a croaqué ! » - pas guaire de pelejas entre pro e contre – totis qu’anavan tà missa
1’19’19 Vie sociale – arreligion – eths òmis ena galeria e eras hemnas a baish – eth curè sus era chèira – o a Brauvaca eths òmes tostemps darrèr – no’s mesclavan pas, sonqu’entaths enterraments
1’20’25 Idem – hèsta – Pasca – divéndres sent non minjavan jàmes vianda – quarème pendent 40 dias – era sua hemna quan avian un restaurant que hadia tostemps peish eth divéndres sent – eth dimenge arrés non trebalhava pas – eth dissabte qu’èra un dia coma eths autis – hèsta deth vilatge, dimenge e diluns
1’23’24 Intime – quan èra en Angletèrra – que pintan hòrt – susquetot era bièrra
1’25’42 Croyances – eras hantaumas – qu’i credian hòrt – autan pèc que de créder en Diu tad eth – hòrt de credenças – parièr tath seminari on eth monde i entran segurs e que’n sorteishen mescredents
1’28’46 Lenga – no’n parla pas dab guaire de monde – se non hèn arren que’s va acabar tad eth – ensajan d’ac relançar, mes aquerò s’interrèssa hòrt de monde ? – que caleria que hossam mès identitaris coma eths bascos e eths corses – ara quitament a Sost que parlan totis francés – eth sòn nebot que’u compren mes no’n parla pas – mes eth petit nebot no’n parla pas e no’n compren pas arren
1’32’02 Lenga – qué hèr ? – hòrt que se’n aucupèren –
1’33’05 Idem – ua utilitat ena societat ? – ara totis que parlan francés – sabé’c parlar mes dab qui ? – bèth temps avessatz parlat francés que vs’ auriatz prés per un parisian – a Brauvaca, arrés dab qui parla gascon – ena montanha dab eths de Sost – un amic deths sons qu’èra de còsta a Lanamesan – que parlava tostemps gascon dab eth ena armada – eth qu’a après eth gascon abans eth francés
01’27 Vie sociale – eth marcat de Lanamesan – marcat deths anhèths – un concors un dimecres abans Pascas – Montrejau qu’èra un bèth marcat bèth temps a (vacas, oelhas, e pòrcs) – St Gaudens, eth vedèths
03’03 Vie sociale – era hèira de Maulion – eth tribunal un còp per mes, eth dia dera hèira – marcat eth dissabte – hòrt de monde qu’i venguian – eths dera Arrisa que passavan peth còth de Mortís – era usina ena montanha (Pechiney) e ara qu’ei ua gravèra – non i avia pas que sendèrs
05’33 Guèrra – dus avions que s’englahèren pendent era darrèra guèrra – un de resistants ath pic de Douly e un aute, allamand en Mont Sacon – monde qu’i anavan tà cercar pèças o zinc
07’29 Guèrra – un maquís a St Bertran que trebalhavan dab eths de Nistòs – quin hadian quauques tà chicanar, e hè’s passar peth monde deth maquís – d’autis que’s hadian pagar peth monde que volian passar en Espanha, e après que’s hadian pagar peths alamands – ua hemna de Gembria que hoc aucida, pr’amor de colaborar en Mont Sacon (de mau compréner)
12’38 Intime – vadut en 1933 – que’s bremba plan dera guèrra
13’05 Patrimoine historique – castèth de Brauvaca – eth qu’i guarava eras crabas dessús – qu’ei un calhau tad eth – dus proprietats sus eth castèth – un dròlle e un òme que s’i aucideren – qu’ei dangerós
17’02 Idem – capèras deras beròjas en Barossa – Orda e Samuran
18’43 Activité – hormatge – pas a Brauvaca o sonque tara consomacion personau – a Maulion que’n hadian, Orda tanben ( en mont Sacon) ; mes sustot Harrèra, Esbareish e Sòst – ara que’n hèn pertot mes n’ei pas eth madeish
20’23 Idem – idem – bèth temps que’n hadian un o dus tot dia – ara 30 o 40 tad un – que les cantejavan sus era placa en tòla – hadian partir eth lèiton – qu’ac hadian sus eth huec tà hèr calhar era lèit – tà que hossa bon, que’u calia hèr a cada molhuda, maitin e ser
23’23 Idem – idem – eth lèiton taths porcèts – dus oelhèrs ena montanha, un taras leitèras un aute taras bassivas – dur quan plavia – autant d’aiga en seò que de lèit – que’n hadian dinc ath 15 d’aost haut o baish – no’s podian pas devarar totis ath còp pr’amor deth saumet – tad eth que cau que aja un shinhau de lèit de oelha
26’55 Activité – pastoralisme – era cabana en cortau – d’un costat eth jaç deths oelhèrs – a costat un cunh dab eth teulat en bodigas (boigas) – bèths uns que podian díder on èra estat hèt segon eth gost – era pèça qu’ei eth hormatgèr – ara obligats de hèr sanitari e ventilacion – maishant tath hormatge – après un òrdi de papèr godron
29’40 Idem – idem – idem – pas cap de cheminèia ena cabana – que s’i ahumavan – eris qu’ananavan tà Arrenh en pujar e tath còth de l’Aueth – en Mont Las, non i avia arren (aiga, ni prats, ni cabana)
32’48 Idem – idem – a Harrèra pòc se i avia arrés qu’avessa bestiar en vilatge – tot en montanha pr’amor non i avia pro de plaça – en estiu eth bestiar que pujava – mès de bestiar mes mens per persona – sauvà’s eth peishiu tara automna
34’23 Activité – dalhar – ara pas un capable de dalhar – bèth temps a qu’èra tota ara man – que podian començar en vergèrs ( èrba mès grassa) fin de mai – quauques que dalhavan, n’acabavan pas jàmes de hèr era èrba –
36’12 Activité – agriculture – a còps de horca tath bestiar après – èrba directament eneths arrastilhèrs – quan avian vederat, aiga cauda – e èrba tà virà-las deths corents d’aire
38’20 Idem – idem – un còp neurida qu’anavan tara hònt – ara que son abituadas – e ara se hè hòrt de calor que son ath sorelh – se eths vielhs e tornavan que serian hòus de véir aquerò – bèth temps a mosquèras e monde tà tirar-las eras moscas e eths tavasses – ara no’n semblan mès desarrengadas per aquerò –
40’44 Idem – élevage – eras crabas – en cada maison qu’escanavan ua craba – en saladèr – que las crompavan tà minjar-las – saumet a Brauvaca ? non – que n’i avian a Sost – un de Harrèra que partiva tath Pin, Arrenh e Bacià cada dimenge tà hèr eth arrevitalhament – eth arrevitalhament quin èra – ara eras pistas qu’arriban davant era cabana
44’24 Intime – que partia de Sarp en bicicleta dinc ath mont Las – eras oelhas n’an pas un besonh pèc de béver – pr’amor era èrba que n’ei plea –
45’31 Activité – pastoralisme – se i avia ua cabana, que podian èster segur que i avia aiga e lenha de còsta (haut o baish) – quauques montanhas sense arren – alavetz que bassivavan
48’15 Idem – idem – bassivar ? – hèr pérder era lèit, qu’ei era tropa
49’00 Activité – travaux en commun – deshuelhar – que hadian pastèras, castanhas – mes trigat dempuish que i a bichas – veiladas cada ser (o presque) – que jogavan aras cartas en bistròt – eths dIzaourt qu’i anavan jogar a Sarp – quan devaravan que minjavan en restaurant
51’27 Vie sociale – commerce – troc – un shinhau – eth monde que prenia eth car tà anar crompar ua oelha – ara qu’ei acabat – quauques uns que venian a casa mes d’autis qu’anavan ath marcat pr’amor qu’èra ua sortida
53’37 Vie sociale – Nadau – hèstas - era missa – saucissa grilhada e ua irange – qu’ac hadian ara brasa, sus era cheminèia
…
56’06 Activité – élevage – eths pòrcs qu’èran mès bèths d’autis còps
56’50 Vie sociale – hèstas – Nadau – eras esclòpas davant era cheminèia – eth que ditz eris qu’èran aisats bèth temps a, ara que serian praubes ( en Barossa) – praubes que n’i avian – eras duas hèstas qu’èran era deth vilatge e escanar eth pòrc
59’04 Vie sociale – hèstas – hèsta deth vilatge – darrèr dimenge d’aost – st Barthelemy – eths lhevats de taula – quan èran invitat en un vilatge, non calia pas anar tad un aute – dus musicaires : accordéon e bateria – qu’èran pagats dab eths lhevats de taula
1’01’08 Idem – idem – Cap d’an – soetar er bona annada – « ah que la m’as atrapada » çò que didian quan eth un soetava era bona annada davant eth aute – « bona e urosa annada seguida de fòrças autas »
1’02’25 Idem – idem – eths reis ? – non, arrés n’ac hadia
1’02’46 Idem – idem – pastèras tà dimars gras e escanar eth porcèth – pasterats tà minjar o pastèras de sang – pasterat dab pomas o peras
1’04’52 Idem – idem – sent Blas – pas jàmes entenut a parlar
1’05’’52 Idem – idem – ruscada interdita ? – non coneish pas – que’s hadia en lavoèr – a Sarp cap de bassin en vilatge – mes un a Brauvaca
1’07’10 Intime – arribat tà Sarp a 6 ans – mes qu’anava tot dia tà Brauvaca, pujava en bicicleta tà aviar eth bestiar o soenhà’u – a bèth còps quan « cargava » un shinhau que’s dromia ena bòrda – quauques uns que venguian de Sost non partian pas qu’eth endeman – dromir ena bòrda
1’09’14 Vie sociale – hèstas – carnaval – mainatge que passavan de maison en maison taths ueus – n’èran cap mascats
… era tondusa deth vedin – vòs béver un còp ? jús d’irange. Non pas sonque vin…
1’12’22 Activité – pastoralisme – eths cans – quauques uns que son bonis taras vacas e eras oelhas – eth can deras vacas, ara n’a pas mès a èster maishant – nat can quan anhèths o vedèths e i a
1’13’59 Vie sociale – hèstas – eth har – eth curè que hadia era benediccion – quan amortava eth monde que’s portava un tison
1’15’21 Vie sociale – arreligion – mès d’aus còps – cadièras arreservadas dab eras inicialas – eths arriches que’s botavan davant – que costava car – bèths uns que partian tara missa apelhat dab beròjas toilètas – eth curè qu’èra coma eth corbàs – e quan passava que hadian « croââ croââ » - un dia eth curè que venguec tà casa sua e didec ath pair « votre fils m’a croaqué ! » - pas guaire de pelejas entre pro e contre – totis qu’anavan tà missa
1’19’19 Vie sociale – arreligion – eths òmis ena galeria e eras hemnas a baish – eth curè sus era chèira – o a Brauvaca eths òmes tostemps darrèr – no’s mesclavan pas, sonqu’entaths enterraments
1’20’25 Idem – hèsta – Pasca – divéndres sent non minjavan jàmes vianda – quarème pendent 40 dias – era sua hemna quan avian un restaurant que hadia tostemps peish eth divéndres sent – eth dimenge arrés non trebalhava pas – eth dissabte qu’èra un dia coma eths autis – hèsta deth vilatge, dimenge e diluns
1’23’24 Intime – quan èra en Angletèrra – que pintan hòrt – susquetot era bièrra
1’25’42 Croyances – eras hantaumas – qu’i credian hòrt – autan pèc que de créder en Diu tad eth – hòrt de credenças – parièr tath seminari on eth monde i entran segurs e que’n sorteishen mescredents
1’28’46 Lenga – no’n parla pas dab guaire de monde – se non hèn arren que’s va acabar tad eth – ensajan d’ac relançar, mes aquerò s’interrèssa hòrt de monde ? – que caleria que hossam mès identitaris coma eths bascos e eths corses – ara quitament a Sost que parlan totis francés – eth sòn nebot que’u compren mes no’n parla pas – mes eth petit nebot no’n parla pas e no’n compren pas arren
1’32’02 Lenga – qué hèr ? – hòrt que se’n aucupèren –
1’33’05 Idem – ua utilitat ena societat ? – ara totis que parlan francés – sabé’c parlar mes dab qui ? – bèth temps avessatz parlat francés que vs’ auriatz prés per un parisian – a Brauvaca, arrés dab qui parla gascon – ena montanha dab eths de Sost – un amic deths sons qu’èra de còsta a Lanamesan – que parlava tostemps gascon dab eth ena armada – eth qu’a après eth gascon abans eth francés
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Br-Fa2]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
10/03/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Bramevaque
Person Item Type Metadata
Birth Date
1933
Birthplace
Bramevaque
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Armand Fortassin 2 (Bramevaque-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/190.