Collectage de Armand Fortassin (Bramevaque-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Armand Fortassin (Bramevaque-65)
Sujet
Surnaturel (légende)
Outils
Sobriquets (villages)
Relations entre vallées
Moulins à farine
Description
0’19 Intime – pelejas dera comission pastorau dera Barossa
02’51 nom usuel des maisons – sortit de’n çò deths Coms - qu’an botat placas de boès dab eths sobriquets de maisons – eths coms = hònts
03’52 Idem – d’autis sobriquets – en çò deth Plan (darrèr era glèisa) – Torròc- Noiès – Luga ( ?) – de Carrèra – Dega – Barrat – Prosina (de còsta ara Orsa) – Pipèta – Tet (rota de Maulion) sonqu’ua que n’an pas arretrobat – cada un que s’aperava peth nòm dera maison
05’23 Nom gascon de Bramevaque – Brauvaca (v prononciat)
05’45 Croyances – era reina Margarita – un parçan ath cap deth mont Sacon – minjar vianda de dròlles que venguian de néisher – un vedèth tà minjar – e era vaca que bramèc – dempuish que s’apèra Brauvaca
Que’m part cercar libes
10’32 Patrimoine historique – ua vielha glèisa a Brauvaca
14’01 Activité – pastoralisme – eras esquèras – que n’a en garatge – que m’amuisha eth colièr de noguèr – eths botons que son de còrna de vacas – eth batant, ua dent de shivau – quauques en boès (botons)
16’25 Activité – élevage – eth sòn pair qu’èra marchand de bestiar – petitis tropets, vacas e oelhas – en 22 maisons que crompavan bestiar – ara, cap mès – Izaourt, cap mès – Sarp, 4 o 5 maisons, ara ua – Aveus, que n’ia – Crechetz, cap – etc…- Maulion, qu’èra eth vilatge on i avia mès de bestiar – ara acabat
20’08 Sobriquet vilatge – eras sorcièras de Brauvaca – Sarp, eras pruas – a Lores, eths escagarats – Izort, eth cavidats – Ilheu, eths uhons – Avèus, era Porcada – Antichan, eths arreglats – Trobat, eth Semalèrs, que hadian semaus e que las anavan véner en Gers – eras Graolhas de Cazarilh – eths Ahumats de Teve (faus, eths Tavasses) – Harrèra, era Cholèra – eths Majoraus de Sost – tad eth qu’ei era version de Sarp – era Porcada pr’amor qu’èran radinasses
…
25’31 Economie – eth vilatge mès vivant ? – cap de comparason – qu’a tot cambiat tròp viste tad eth – tròp de toristes que se’n trufan
27’05 Activité – pastoralisme – qu’alargavan ath Mont Sacon – granges foraines ? – que son totas caigudas – non s’i estavan pas guaire pr’amor qu’èra pròche deth vilatge – mès a Sost e Harrèra – Dumont de Maulion a Crohens, qu’i passava eth printemps tà hèr hormatge
30 ’02 Activité – élevage – tot mesclat – quan hadian hormatge, que se’n fotian – eras Tuhadas = eras auresas – tarasconesas – cap arroge = castilhonesas – ara que van crompar vacas en Doubs mes era lèit qu’ei maishanta – taras vacas, qu’èran gasconas hòrt de pintra laguens – Castanhas taras vacas mes sustot en Nistos
On demòri
33’50 Nom usuel des maisons – utile tanban quan i avia pas que dus o tres nòm de familha, coma a Nistos – non l’apèren pas mès peth nòm dera maison
36’45 Toponymie – Arrise, ua familha parenta dab ua de Brauvaca – Noiès (cf La Barousse de main de maîtres, Arrise)
39’08 Vie sociale – hèira – eths dera Arrisa que venguian ara hèira de Maulion, e eths de Nistòs – bèth temps eths de Orda que’s maridavan dab eths de Nistos – a Harrèra que n’i a tanben
41’08 Lenga – parlar diferent entre Nistòs e era Barossa – eth accent tanben - mes que’s comprenen adaise – a St Bertran tanben – eth patoès d’ací que pòden anar lonh e èster comprés – sonqu’eth patoès – a Sost qu’an un accent diferent
44’56 Idem – dab eth pair que parlava patoès dab era mair, francés – ara no’n parla pas guaire – que pensa qu’eth monde qu’avian hèt un complexe de parlar gascon – tròp de monde vengut deth nòrd tad eth ! – les an pas besonh
47’37 Intime – qu’a guarat eth bestiar pendent pausa dab JL Alonso
47’53 Activité – pastoralisme – tot eth bestiar dera Barossa que partia taths cortaus – anecdòta quan caminava en montanha – de non compréner !
Que m’ensenha monde d’anar véir
53’50 Patrimoine naturel – P Mansas qu’ei eth sol en Barossa a aver vist eth ors dab eth petit
55’08 Activité – agriculture – cap de camps ara a Brauvaca – ath plan de Sacoue dinc a Brauvaca que n’èra hart de camps bèth temps a – que semiavan rengadas de mandòrras – mongetas dab eth blat de morò –
56’29 Activité – eras mòlas en Barossa : 2 a Lores, 2 a Izourt, Sarp 2, 2 a Avèus – Crechets 2 – Gembria – Brauvaca 2 tanben bèth temps a – Maulion – Sost (Darnet) – Orda a baish – e a Harrèra ua auta mòla
57’58 Activité – era mòla – punherar, qu’èra atau que’s pagava – a bèth còps que punherava un shinhau tròp – que depicavan tanben
1’00’10 Idem – idem – eth milhàs – haria de blat de morò – e a minjar dab un shinhau de sucre
1’01’18 Vie sociale – eth challets Saint Néré – qu’i hadian curas – Harrèra pr’amor que i avia minas de hèr – aprièr tà Generest (« gens neres » segon eth pr’amor deth carbon) –
1’02’22 Activité – citra e arrecitra que hadian – après eth citra – vinha dinc a Sarp, après ath dessús cap – vinhas que pujavan aths pomèrs ? – piqueta – aiga de vita de pruas, de peras – heruta pertot – ara que’us còpan e non les arreplantan pas guaire – (1’04’22 ! )
1’04’44 Activité – culture – ara arrés non sap empeutar – nèflas pertot bèth temps – que botavan leda autorn deth boès, o atau – n’èra pas guaire complicat – copar, hiéner en dus o quate – un shinhau de « mèrde » de oelha – un que botava era nògues en ua prissa de castanha
1’08’13 Lenga – ara non saben mès eths nòms deths audèths – e ara escòla que’us aprenen a « caucar »
1’09’20 lenga – nòms deths audèths – moineau = un parat ( o parac) – pie = piga – roitelet = ua chorreta – coq de bruyère = un poth o eth paon (fumela, pavèssa) – qu’ei pèc pr’amor eth paon qu’ei protetjat e eths predaturs que’n sons tanben – eras clocadas n’areussisen pas jàmes
1’13’43 Activité – arratar era hagina o eth gat-martre – ua que carranquejava – eras vops que s’ac cracan tot – taishon, martres e haginas non sòrten pas eth dia
1’15’21 Activité – idem – ua pètz de vop que valia presque un anhèth – 4000 francs vielhs
1’16’37 Idem – idem – eth perraquèr – quauques uns qu’an ganhat tarjas en hèr eth mestièr – que hadian eras petses dab eth vime –
1’18’00 Activité – eths taishons que son gahats – eth que’n aucidec 18 eth còp passat – eth taishon qu’avia tuat 22 garias a casa – dus taishons, mus de can, mus de pòrc – un pètge dab un poth ath miei – un còp gahat eth poth qu’ataca era vop
02’51 nom usuel des maisons – sortit de’n çò deths Coms - qu’an botat placas de boès dab eths sobriquets de maisons – eths coms = hònts
03’52 Idem – d’autis sobriquets – en çò deth Plan (darrèr era glèisa) – Torròc- Noiès – Luga ( ?) – de Carrèra – Dega – Barrat – Prosina (de còsta ara Orsa) – Pipèta – Tet (rota de Maulion) sonqu’ua que n’an pas arretrobat – cada un que s’aperava peth nòm dera maison
05’23 Nom gascon de Bramevaque – Brauvaca (v prononciat)
05’45 Croyances – era reina Margarita – un parçan ath cap deth mont Sacon – minjar vianda de dròlles que venguian de néisher – un vedèth tà minjar – e era vaca que bramèc – dempuish que s’apèra Brauvaca
Que’m part cercar libes
10’32 Patrimoine historique – ua vielha glèisa a Brauvaca
14’01 Activité – pastoralisme – eras esquèras – que n’a en garatge – que m’amuisha eth colièr de noguèr – eths botons que son de còrna de vacas – eth batant, ua dent de shivau – quauques en boès (botons)
16’25 Activité – élevage – eth sòn pair qu’èra marchand de bestiar – petitis tropets, vacas e oelhas – en 22 maisons que crompavan bestiar – ara, cap mès – Izaourt, cap mès – Sarp, 4 o 5 maisons, ara ua – Aveus, que n’ia – Crechetz, cap – etc…- Maulion, qu’èra eth vilatge on i avia mès de bestiar – ara acabat
20’08 Sobriquet vilatge – eras sorcièras de Brauvaca – Sarp, eras pruas – a Lores, eths escagarats – Izort, eth cavidats – Ilheu, eths uhons – Avèus, era Porcada – Antichan, eths arreglats – Trobat, eth Semalèrs, que hadian semaus e que las anavan véner en Gers – eras Graolhas de Cazarilh – eths Ahumats de Teve (faus, eths Tavasses) – Harrèra, era Cholèra – eths Majoraus de Sost – tad eth qu’ei era version de Sarp – era Porcada pr’amor qu’èran radinasses
…
25’31 Economie – eth vilatge mès vivant ? – cap de comparason – qu’a tot cambiat tròp viste tad eth – tròp de toristes que se’n trufan
27’05 Activité – pastoralisme – qu’alargavan ath Mont Sacon – granges foraines ? – que son totas caigudas – non s’i estavan pas guaire pr’amor qu’èra pròche deth vilatge – mès a Sost e Harrèra – Dumont de Maulion a Crohens, qu’i passava eth printemps tà hèr hormatge
30 ’02 Activité – élevage – tot mesclat – quan hadian hormatge, que se’n fotian – eras Tuhadas = eras auresas – tarasconesas – cap arroge = castilhonesas – ara que van crompar vacas en Doubs mes era lèit qu’ei maishanta – taras vacas, qu’èran gasconas hòrt de pintra laguens – Castanhas taras vacas mes sustot en Nistos
On demòri
33’50 Nom usuel des maisons – utile tanban quan i avia pas que dus o tres nòm de familha, coma a Nistos – non l’apèren pas mès peth nòm dera maison
36’45 Toponymie – Arrise, ua familha parenta dab ua de Brauvaca – Noiès (cf La Barousse de main de maîtres, Arrise)
39’08 Vie sociale – hèira – eths dera Arrisa que venguian ara hèira de Maulion, e eths de Nistòs – bèth temps eths de Orda que’s maridavan dab eths de Nistos – a Harrèra que n’i a tanben
41’08 Lenga – parlar diferent entre Nistòs e era Barossa – eth accent tanben - mes que’s comprenen adaise – a St Bertran tanben – eth patoès d’ací que pòden anar lonh e èster comprés – sonqu’eth patoès – a Sost qu’an un accent diferent
44’56 Idem – dab eth pair que parlava patoès dab era mair, francés – ara no’n parla pas guaire – que pensa qu’eth monde qu’avian hèt un complexe de parlar gascon – tròp de monde vengut deth nòrd tad eth ! – les an pas besonh
47’37 Intime – qu’a guarat eth bestiar pendent pausa dab JL Alonso
47’53 Activité – pastoralisme – tot eth bestiar dera Barossa que partia taths cortaus – anecdòta quan caminava en montanha – de non compréner !
Que m’ensenha monde d’anar véir
53’50 Patrimoine naturel – P Mansas qu’ei eth sol en Barossa a aver vist eth ors dab eth petit
55’08 Activité – agriculture – cap de camps ara a Brauvaca – ath plan de Sacoue dinc a Brauvaca que n’èra hart de camps bèth temps a – que semiavan rengadas de mandòrras – mongetas dab eth blat de morò –
56’29 Activité – eras mòlas en Barossa : 2 a Lores, 2 a Izourt, Sarp 2, 2 a Avèus – Crechets 2 – Gembria – Brauvaca 2 tanben bèth temps a – Maulion – Sost (Darnet) – Orda a baish – e a Harrèra ua auta mòla
57’58 Activité – era mòla – punherar, qu’èra atau que’s pagava – a bèth còps que punherava un shinhau tròp – que depicavan tanben
1’00’10 Idem – idem – eth milhàs – haria de blat de morò – e a minjar dab un shinhau de sucre
1’01’18 Vie sociale – eth challets Saint Néré – qu’i hadian curas – Harrèra pr’amor que i avia minas de hèr – aprièr tà Generest (« gens neres » segon eth pr’amor deth carbon) –
1’02’22 Activité – citra e arrecitra que hadian – après eth citra – vinha dinc a Sarp, après ath dessús cap – vinhas que pujavan aths pomèrs ? – piqueta – aiga de vita de pruas, de peras – heruta pertot – ara que’us còpan e non les arreplantan pas guaire – (1’04’22 ! )
1’04’44 Activité – culture – ara arrés non sap empeutar – nèflas pertot bèth temps – que botavan leda autorn deth boès, o atau – n’èra pas guaire complicat – copar, hiéner en dus o quate – un shinhau de « mèrde » de oelha – un que botava era nògues en ua prissa de castanha
1’08’13 Lenga – ara non saben mès eths nòms deths audèths – e ara escòla que’us aprenen a « caucar »
1’09’20 lenga – nòms deths audèths – moineau = un parat ( o parac) – pie = piga – roitelet = ua chorreta – coq de bruyère = un poth o eth paon (fumela, pavèssa) – qu’ei pèc pr’amor eth paon qu’ei protetjat e eths predaturs que’n sons tanben – eras clocadas n’areussisen pas jàmes
1’13’43 Activité – arratar era hagina o eth gat-martre – ua que carranquejava – eras vops que s’ac cracan tot – taishon, martres e haginas non sòrten pas eth dia
1’15’21 Activité – idem – ua pètz de vop que valia presque un anhèth – 4000 francs vielhs
1’16’37 Idem – idem – eth perraquèr – quauques uns qu’an ganhat tarjas en hèr eth mestièr – que hadian eras petses dab eth vime –
1’18’00 Activité – eths taishons que son gahats – eth que’n aucidec 18 eth còp passat – eth taishon qu’avia tuat 22 garias a casa – dus taishons, mus de can, mus de pòrc – un pètge dab un poth ath miei – un còp gahat eth poth qu’ataca era vop
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[MB-Br-Fa1]
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
10/03/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Bramevaque
Person Item Type Metadata
Birth Date
1933
Birthplace
Bramevaque
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Armand Fortassin (Bramevaque-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/189.