Collectage de Renée Puységur (Anla-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Renée Puységur (Anla-65)
Sujet
Forgeron
Hameaux disparus
Peste
Surnaturel (légende)
Guerre mondiale (1939-1945) -- Résistance
Proverbes
Habillement
Carême
Quilles (jeu)
Description
0’00 Intime – quin vengueren paisans sense tròp conéguer eth mestièr – 25 vacas e 120 oelhas – çò que hèn eths mainatges – arrés ena familha non trebalha pas mès era tèrra
03’49 Intime – neishuda a Teve en 1920
04’31 Nom usuel des maisons – maison de Higuèras (francisat en Figuèra) – maison isolada – sortida deth çò de Jambes a Teve
05’55 Vie sociale – vénguer nòra ? – qu’arribèc ena familha quan era mair que’s moric – eth pair que s’èra arretrobat solet dab eths dus hilhs ath front
07’35 Toponymie – quartièr de Paâ (Pan ? ) un shinhau mès enlà – Ardon pas tròp lonh tanpòc (petita bòrda), quartièr isolat – eth vilatge
09’05 Nom usuel des maisons d’Anla – Ardon – ath Paâ no’s bremba pas – en çò de Folheta – de Germès – de Tanon
13’00 Activité – élevage – quin venian lits e tòis
13’30 Patrimoine naturel – eth lagòt a baish de casa-loa – artificiau
14’16 Idem – arrius deths dus costats deu lac a baish – un ven de Bolúp, eth aute d’Anla – Bolúp qu’ei ua montanheta
15’10 Idem – montanhas – eth Picon d’Ilhèu – eth Montborg (texto “Monbour » ) – eth petit e eth gran Montborg – bèth temps a qu’i pujavan eth bestiar – ara qu’ei tot bòsques – qu’ei cantonau
17’00 Nom usuel des maisons – Higuèra o Figuèra ? – eths mainats que diden Figuèra – pòc a pòc francizat Figuèra
17’41 Lenga – eth sòn òme non sabia pas tròp parlar gascon – ne’n parlavan pas a casa
18’44 Economie – hòrt de monde arribats ara – per era, 5 o 6 familha en vilatge – quan arribèc a Higuèra, 40 votants ; ara mès de 100
21’00 Idem – vielhs mestièrs – a Anla pas guaire – mes un haure a Teve – que s’amiavan eths bueus deçà Teve mes a bèth còps eth haure non volia pas herrar – alavetz que se’n calia tornar
22’00 Activité – agriculture – que trebalhavan dab bueus e vacas – rales qu’èran eris qu’avian bueus – que semiavan blat de morò – çò que hadian possar tà hèr vénguer era poralha
24’14 Idem – idem – çò que semiavan ? – blat, civada, trèfla ( ? no’s hadia pas guaire e’m pensi) – e laurar dab eth parelh – après eths tracturs qu’arribèren – vacas gasconas – oelhas tarasconesas – que’us avian aconselhat d’ensajar « cap-arroge e charmois » mes non marchava pas – qu’averen 2 auresas
27’47 Idem – pastoralisme – que s’ac alargavan tot sus eras duas montanhas de cap (Montborg) – n’avian pas eth dret de deishar tròp de oelhas en estiu – que hadian pujar eth bestiar tà Balès e era Corba – eras oelhas que partian d’eras madeishas – que devaravan ara fin deth mes d’aost e que dependia deras que volian anherar
30’35 Toponymie – nòms deths prats de cap a sua – eth Astiu ( ??) – eths Escrosets – eth gran prat era Estanca – eth Prat deth Marchand – eth Prat Piron – de còsta ath lac – eth Camp dera Glèisa – pr’amor qu’i èra eth vilatge bèth temps a – pr’amor d’ua pèsta qu’averen a mudar –ua aparicion que’us didec « praube monde, ara que vos cau anar mès enlà » - e qu’ei pr’amor d’aquesta legenda e deth mòt « enlà » qu’eth vilatge hoc aperat « Anla » - qu’èra ena cometa entre Ardon e Higuèra – era sua arré-hilha qu’a hèt bastir aras Esparladas – qu’i ei encara eras pèiras dera glèisa
34’40 Patrimoine naturel – hònt – era hònt deth Prat Piron – mes ara qu’ei estarida
36’00 Vie sociale – veiladas – un còp era tele crompada, veiladas dab era tele – que hadian aras cartas – era pintra qu’ei era crèma
37’40 Activité – travaux en commun – des.huelhar eth blat de morò – un pialòt ena codina a Teve – non hadian pas cap de trèssas
39’40 Idem – idem – eth pòrc, era escanèra – qu’èra ua hèsta – que hadian « contrebande dab eths pòrcs » - que venian pòrc sense qu’eths alemands non se’n avisèssan – que l’escanavan a l’ua ora deth maitin
41’25 Intime – guèrra – eths alemands que venguian e un maitin qu’èran pujats sus era montanha quan avian monde amagats laguens – que hadian passar monde tà Espanha – que podia arribar 7 o 8 òmes – eth dia que s’magavan eneths bòsques e era nèt enas crambas – non i avec pas jàmes cuenta mes que hoc mauaisit – que venguian pr’amor deth « réseau »
43’34 Intime – guèrra – sòn òme que’n vian amiat dinc ath pònt de St Beat – eth que partia dab eth velo dab era arròda crebada – que possava era bicicleta, atau que podia díder de qu’avia crebat – que venguian dera Arièja o quitament de Bretanha – que’us avian paur pr’amor se n’i avai un de maishant, qu’aurian avut a pagar
46’09 Vie sociale – hèstas – Nadau – que’m parla d’un Nadau pro arrecent – era missa qu’èra a Loras, Ilhèu e Sent Bertran – a Valcabrèra
49’17 Idem – idem – Cap d’an – que’m parla de ara – un que passava enas maisons e que cantava tostemps era madeisha causa cada an
50’59 Idem – idem – era Candelèra – « pastèras dinc ara humalèra » - no’s bremba pas d’aquerò
52’10 Idem – idem – Sent Blas – era que ditz Sent Blasi – « Eth Prumèr candeler, e detràs Sent Blasi » ( ??) – que trebalhavan coma un aute dia
53’37 Activité – hèr era lenha – ena montanha de còsta (33 ha a Anla e 20 a Teve)
54’58 Vie sociale – hèstas – un dia on èra interdit de hèr era ruscada ? – non
55’00 Idem – idem – Carnaval – que brutlavan Carnaval ath miei dera plaça – « Adiu praube, praube Carnaval » que cantavan – que passavan de maison en maison – sovent desguisada en comengésa (pelha arroja e néra e casaca nera) a Teve –
57’09 Idem – idem – idem – eths mascats que passavan – que hadian ua citrolha dab uelhs e ua pipa ena boca que botavan sus eth portau ( ?)
58’08 Idem – idem – eths Arrams – “non cau pas hèr Pascas abans d’Arrams” – non’s podian maridar pendent eth quarèsme sonqu’eth dia dera Sent Jausèp, eth 19 de mars : « era pèga qu’espòsa eth pèc », -mèslèu « tath dia dera Sent Jausep, era pèga qu’espòsa eth pèc » ( ??)
59’27 Idem – idem – era hriga-hraga – quan se’n servian ? – n’ac sap pas
1’00’42 Idem – idem – « eth 1er d’Abriu canta cocuth s’ès viu »
1’01’17 Idem – idem – setmana de Pascas – eth divéndres, camin de crotz e eth dijaus ara missa – un dia quan plantavan mandòrras a Teve, qu’enteneren eras campanas a sonar – que partiren – eras campanas que partian tà Lordas
1’03’34 Idem – idem – 1er de mai – que s’ac virava mau ad un moment dat – qu’apielavan causas sus era plaça – flors davant eth portau deras hilhas beròjas
1’04’52 Idem – idem – era hèsta qu’ei normalament eth prumèr dimenge d’Aost, mes ara que la mudèren tà Julhet
1’06’04 Idem – idem – idem – que dançavan sus era rota
1’07’04 Idem – idem – eth har – bèth temps a, ad ensús de’n çò de Folheta (L. Pifourcat) – ara qu’ei ath larèr a baish, n’ei cap parièr
1’09’00 Vie sociale – distraction – eras quilhas – eth tarjau qu’èra ua pèça que lançavan tà saber qui començaria, d’un costat qu’èra era cara, deth aute era Republica
1’10’00 Idem – hèstas – era Sent Andrèu – era hèsta d’Antichan – « A sent Andrèu, ça ditz era nhèu, se non i sò, i serè lèu »
1’11’48 Croyances – eras sorcièras – n’ac a pas jàmes tròp entenut a parlar – era sua mair que didia quan quauquarren non marchava pas « quauque puta de sorcièra qu’ei ,passada »
03’49 Intime – neishuda a Teve en 1920
04’31 Nom usuel des maisons – maison de Higuèras (francisat en Figuèra) – maison isolada – sortida deth çò de Jambes a Teve
05’55 Vie sociale – vénguer nòra ? – qu’arribèc ena familha quan era mair que’s moric – eth pair que s’èra arretrobat solet dab eths dus hilhs ath front
07’35 Toponymie – quartièr de Paâ (Pan ? ) un shinhau mès enlà – Ardon pas tròp lonh tanpòc (petita bòrda), quartièr isolat – eth vilatge
09’05 Nom usuel des maisons d’Anla – Ardon – ath Paâ no’s bremba pas – en çò de Folheta – de Germès – de Tanon
13’00 Activité – élevage – quin venian lits e tòis
13’30 Patrimoine naturel – eth lagòt a baish de casa-loa – artificiau
14’16 Idem – arrius deths dus costats deu lac a baish – un ven de Bolúp, eth aute d’Anla – Bolúp qu’ei ua montanheta
15’10 Idem – montanhas – eth Picon d’Ilhèu – eth Montborg (texto “Monbour » ) – eth petit e eth gran Montborg – bèth temps a qu’i pujavan eth bestiar – ara qu’ei tot bòsques – qu’ei cantonau
17’00 Nom usuel des maisons – Higuèra o Figuèra ? – eths mainats que diden Figuèra – pòc a pòc francizat Figuèra
17’41 Lenga – eth sòn òme non sabia pas tròp parlar gascon – ne’n parlavan pas a casa
18’44 Economie – hòrt de monde arribats ara – per era, 5 o 6 familha en vilatge – quan arribèc a Higuèra, 40 votants ; ara mès de 100
21’00 Idem – vielhs mestièrs – a Anla pas guaire – mes un haure a Teve – que s’amiavan eths bueus deçà Teve mes a bèth còps eth haure non volia pas herrar – alavetz que se’n calia tornar
22’00 Activité – agriculture – que trebalhavan dab bueus e vacas – rales qu’èran eris qu’avian bueus – que semiavan blat de morò – çò que hadian possar tà hèr vénguer era poralha
24’14 Idem – idem – çò que semiavan ? – blat, civada, trèfla ( ? no’s hadia pas guaire e’m pensi) – e laurar dab eth parelh – après eths tracturs qu’arribèren – vacas gasconas – oelhas tarasconesas – que’us avian aconselhat d’ensajar « cap-arroge e charmois » mes non marchava pas – qu’averen 2 auresas
27’47 Idem – pastoralisme – que s’ac alargavan tot sus eras duas montanhas de cap (Montborg) – n’avian pas eth dret de deishar tròp de oelhas en estiu – que hadian pujar eth bestiar tà Balès e era Corba – eras oelhas que partian d’eras madeishas – que devaravan ara fin deth mes d’aost e que dependia deras que volian anherar
30’35 Toponymie – nòms deths prats de cap a sua – eth Astiu ( ??) – eths Escrosets – eth gran prat era Estanca – eth Prat deth Marchand – eth Prat Piron – de còsta ath lac – eth Camp dera Glèisa – pr’amor qu’i èra eth vilatge bèth temps a – pr’amor d’ua pèsta qu’averen a mudar –ua aparicion que’us didec « praube monde, ara que vos cau anar mès enlà » - e qu’ei pr’amor d’aquesta legenda e deth mòt « enlà » qu’eth vilatge hoc aperat « Anla » - qu’èra ena cometa entre Ardon e Higuèra – era sua arré-hilha qu’a hèt bastir aras Esparladas – qu’i ei encara eras pèiras dera glèisa
34’40 Patrimoine naturel – hònt – era hònt deth Prat Piron – mes ara qu’ei estarida
36’00 Vie sociale – veiladas – un còp era tele crompada, veiladas dab era tele – que hadian aras cartas – era pintra qu’ei era crèma
37’40 Activité – travaux en commun – des.huelhar eth blat de morò – un pialòt ena codina a Teve – non hadian pas cap de trèssas
39’40 Idem – idem – eth pòrc, era escanèra – qu’èra ua hèsta – que hadian « contrebande dab eths pòrcs » - que venian pòrc sense qu’eths alemands non se’n avisèssan – que l’escanavan a l’ua ora deth maitin
41’25 Intime – guèrra – eths alemands que venguian e un maitin qu’èran pujats sus era montanha quan avian monde amagats laguens – que hadian passar monde tà Espanha – que podia arribar 7 o 8 òmes – eth dia que s’magavan eneths bòsques e era nèt enas crambas – non i avec pas jàmes cuenta mes que hoc mauaisit – que venguian pr’amor deth « réseau »
43’34 Intime – guèrra – sòn òme que’n vian amiat dinc ath pònt de St Beat – eth que partia dab eth velo dab era arròda crebada – que possava era bicicleta, atau que podia díder de qu’avia crebat – que venguian dera Arièja o quitament de Bretanha – que’us avian paur pr’amor se n’i avai un de maishant, qu’aurian avut a pagar
46’09 Vie sociale – hèstas – Nadau – que’m parla d’un Nadau pro arrecent – era missa qu’èra a Loras, Ilhèu e Sent Bertran – a Valcabrèra
49’17 Idem – idem – Cap d’an – que’m parla de ara – un que passava enas maisons e que cantava tostemps era madeisha causa cada an
50’59 Idem – idem – era Candelèra – « pastèras dinc ara humalèra » - no’s bremba pas d’aquerò
52’10 Idem – idem – Sent Blas – era que ditz Sent Blasi – « Eth Prumèr candeler, e detràs Sent Blasi » ( ??) – que trebalhavan coma un aute dia
53’37 Activité – hèr era lenha – ena montanha de còsta (33 ha a Anla e 20 a Teve)
54’58 Vie sociale – hèstas – un dia on èra interdit de hèr era ruscada ? – non
55’00 Idem – idem – Carnaval – que brutlavan Carnaval ath miei dera plaça – « Adiu praube, praube Carnaval » que cantavan – que passavan de maison en maison – sovent desguisada en comengésa (pelha arroja e néra e casaca nera) a Teve –
57’09 Idem – idem – idem – eths mascats que passavan – que hadian ua citrolha dab uelhs e ua pipa ena boca que botavan sus eth portau ( ?)
58’08 Idem – idem – eths Arrams – “non cau pas hèr Pascas abans d’Arrams” – non’s podian maridar pendent eth quarèsme sonqu’eth dia dera Sent Jausèp, eth 19 de mars : « era pèga qu’espòsa eth pèc », -mèslèu « tath dia dera Sent Jausep, era pèga qu’espòsa eth pèc » ( ??)
59’27 Idem – idem – era hriga-hraga – quan se’n servian ? – n’ac sap pas
1’00’42 Idem – idem – « eth 1er d’Abriu canta cocuth s’ès viu »
1’01’17 Idem – idem – setmana de Pascas – eth divéndres, camin de crotz e eth dijaus ara missa – un dia quan plantavan mandòrras a Teve, qu’enteneren eras campanas a sonar – que partiren – eras campanas que partian tà Lordas
1’03’34 Idem – idem – 1er de mai – que s’ac virava mau ad un moment dat – qu’apielavan causas sus era plaça – flors davant eth portau deras hilhas beròjas
1’04’52 Idem – idem – era hèsta qu’ei normalament eth prumèr dimenge d’Aost, mes ara que la mudèren tà Julhet
1’06’04 Idem – idem – idem – que dançavan sus era rota
1’07’04 Idem – idem – eth har – bèth temps a, ad ensús de’n çò de Folheta (L. Pifourcat) – ara qu’ei ath larèr a baish, n’ei cap parièr
1’09’00 Vie sociale – distraction – eras quilhas – eth tarjau qu’èra ua pèça que lançavan tà saber qui començaria, d’un costat qu’èra era cara, deth aute era Republica
1’10’00 Idem – hèstas – era Sent Andrèu – era hèsta d’Antichan – « A sent Andrèu, ça ditz era nhèu, se non i sò, i serè lèu »
1’11’48 Croyances – eras sorcièras – n’ac a pas jàmes tròp entenut a parlar – era sua mair que didia quan quauquarren non marchava pas « quauque puta de sorcièra qu’ei ,passada »
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
Rl-65[MB-Anl-Pr]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
20/04/2011
Contributeur
Barousse Patrimoine
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Anla
Person Item Type Metadata
Birth Date
1920
Birthplace
Anla
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Renée Puységur (Anla-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/184.