Collectage de Jean Seube, Courtade (Nistos-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Jean Seube, Courtade (Nistos-65)
Sujet
Pain
Calendrier des travaux culturaux
Cidre
Blaireau européen
Emigration -- Etats Unis
Figures locales
Histoire locale
Flux migratoires liés au travail en France
Carnaval
Guerre mondiale (1914-1918) -- anecdotes
Guerre mondiale (1939-1945) -- Exactions
Guerre mondiale (1939-1945) -- Collaborateurs
Guerre mondiale (1939-1945) -- Déportation
Chansons
Description
0'00 lenga - diferenças entre gascon deth Gers e de Nistòs
...
04'56 Sobriquet maison - Cortada -
05'25 Toponymie - quartièr Borguí - era valea que part en viratge après de casa-sua : era Coma deth Borguí (que va dera Hornèra a Picamilh - 13 o 14 maisons quan èra chòc (40 personas) - ara arrés mès deth país en quartièr
06'42 Sobriquet maison quartièr Borguí (de baish tiòth haut) - era Hornèra - Cortada - Dulon - Borguí - Shishó - Miquèu - Picamilh - d'autas que n'a pas jàmes vist abitat - Jan l'Arc - Ambròsi ací qu'i èra ua aubèrja (n'ac a pas jàmes vist)
07'37 Toponymie - quartièr en tot pujar - Gerlè - eth Pè dera Còsta - a man dreta de Gerlè : eths Barons (prumèrs abitants de Nistòs (haut) qu'èran eths contes de MAsseube - mès haut eth Tuhon deth Crostet (era maison que s'aperava atau tanben)
09'20 Idem - quartièr deth Arrós aperat tanben (d'autis còps) eth Vesiau
09'50 Société - Corvadas - entreténguer eths camins - ara tot qu'ei guastat
10'31 Montanha - era Picarra - en darrèr de casa sua (oest) Pè Hita ( o Pèira Hita) - Mirós mès enlà
12'00 Idem - Mont Moish qu'ei mès baish en altituda - deth BAish Nistòs - en Mont-Moish/Picarra : eth Malh dera Craba - Malh deth Pic - Malh deth Soelh de Coms - Malh dera Coradeta
13'57 Toponymie - darrèr eth arriu qu'ei era Riba - mès enlà eth Ostalet - deth aute costat dera rota qu'ei Bòrda de Davath
14'44 Société - hòrt mès de monde bèth temps a - pas arriches mes urosis totun - tostemps contents - 10 joens sonque'n quartièr - ena escòla sonque'n Haut Nistòs, 40 escolans
16'52 Idem - escòla - ua auta en quartièr deth Borguí - eth sué gran-pair qu'anava ena maison deth Cosin (ara caguda) tara escòla - dus d'aqueras maisons que venguian dab eths joens en bistròt o hèr deths pècs - que serian podut èster spns gran-pairs
18'25 Idem - vielhs mestièrs - pendent 3 generacions, qu'èran estat maçon, carpentèrs e esclopèrs - copavan un tròç de lenha - copavan en quate - dab era pica que balhavan era fòrma deth esclòp - boès de hai tà tot dia - mes tad anar tara missa : noguèr - mès leuger
21'22 Idem - idem - molas - 12 o 13 ena comuna - despuish casa-sua 3 - çò de Shishó, duas molas que marchava ath còp - en çò deth molièr, hòrt de monde tostemps - un horn en cada maison tà hè's eth pan - monde que hasian carbon en boès - l'anavan véner a Montrejau - dab eras tarjas que crompavan blat - que'u hasian móler e que's hasian eth pan en horn
23'14 Idem - idem - un haure - que herrava eras vacas - claus taths esclòps - adobar eths utis - hèr trencas o picas
24'22 Agriculture - semiar milhòc, blt, milh morèu
24'57 Idem - tèrras arribentas
25'32 Idem - trebalhs sason per sason - printemps : preparar eths camps, portar eth hiems - eth estiu : eth hen e tanben sarclar eths camps deras mandòrras o deth milhòc - automna : segar mandòrras e eth milhòc, amassar era huelha, hèr era lenha - ivèrn soenhar eras bèstias e cauhà's
27'04 Idem - culturas - Milh-morèu que'n hasian pastèras o milhàs (coma era Polenta)
27'42 Société - alimentacion - legumes, lèitatges hòrt de pan, pomas, castanhas - que pelavan eth pòrc
29'03 Elevage - n'avan pas que vacas - mes autaments qu'èra vacas e oelhas - que las amiavan en montanha - véner-las en Montrejau o en Sarrancolin peras oelhas - passavan peth Còth d'Estivèra
30'10 Alimentacion - conservar - ena sau - eth anduton (saucisson)
31'00 Elevage - pèla-pòrc - hòrt de monde - un bèth arrepaish - ua hèsta - que bevian vin mès que d'acostumat
32'00 Agriculture - era citra - eth sué arrèr gran-pair qu'avia trebalhat en camin de hèr en País Basco - qu'i avia vist ce uin hasian era citra - qu'avia tornat aquerò d'aciu enlà - e que s'èra botat a hèr era citra - qu'avia aprés eth basco e que'u sabia escríver - qu'ac hasian eth ser tiò miejanet - talhucar eras pomas - botar ena pressa dab ua cocha de pomas, ua auta de palha
34'52 idem - idem - quen hasian aiga de vita mes sustot de prunhons - qu'anavan véner eras pomas, eras castanhas, eras escarras
35'57 Société - eth perraquèr - que passava sus un ase - que compava eras pèths de lapin - que venia savatas
36'48 Caça - eth martin (gat-martre) - que seguian era pista ena nhèu - qu'arribavan a on èra - que hasian humar - que's botava eneths nhencs deths esquiròus
38'50 Idem - ath taishon - duas varietas : eth taishon-can e eth taishon-pòrc - eth darrèr que'u minjavan - n'ac a pas jàmes vist
40'01 Société - cap de familha - gran-pair que deishava era plaça aths joens - qu'èra totun eth vielh que gavidava
41'02 Idem - eretar - eth ainat sovent, e eths autis qu'avian a partir - se demoravan ena maison, no's maridavan pas - bèths uns que partian ena America - ua gran-mair deras suas qu'èra partida en America (defuntada en Chicago) - qu'èra partida en America tà pagar un camp, tà ganhar tarjas tà pagà'u
43'43 Idem - Cortada qu'èra era maison dera sua mair - eth gran-pair que l'aprenó eth mestièr d'esclopèr - pas tostemps evident
45'09 idem - lesers - bals, dançar - taras hèiras - espelocar eth milhòc - era batèra - non i avia pas era television - qu'avian eths comiques e eths cantaires "suu cròt"
46'40 Idem - velhar - un vielh que venguia cada ser a sua - que condava tostemps causas sus eth vilatge - quan voloren hèr era glèisa en Haut Nistòs - quan heren era campana, que la heren en vilatge dab eras esquerulhas deras vacas, pèças d'argenb - quan heren era rota
48'45 Idem - idem - eths oelhèrs non parlavan pas que de oelhas
49'34 Idem - monde que partian tà passar eth ivèrn en Gers o Lot et Garonne tà hèr barrats tara vinha - qu'anavan vrenhar en Gèrs - eth sué pair e sa sòr que partiren tà Sent Poi (a 5 oras que partiren, qu'èran arribats a 11 oras)
51'00 Société - hèstas - Nadau - un arrevelhon - dab era dòba - eth soc de nadau tiòth endeman
52'35 Idem - idem - Cap d'An - duas pomas en present s'anavan en çò deth vesin
53'13 Idem - idem - eras Calandras - non coneish pas
53'51 Nature - era lua - que calia que hossa "descendante" - tanben tath casau tà semiar
55'05 Idem - eth sorelh - quan era ompras arriban enas ahrièstas de Joanòt qu'ei mieidia
55'44 Société - hèstas - era Candelèra - pastèras
56'54 Idem - idem - Carnaval - era joenessa tiò trenta ans - eth vielh Carnaval e era Carnaval - eths conscrits que portavan eth drapèu - per quartièrs - pastèras e pescajons - bèths uns qu'èran beriacs ara fin - bèth temps qu'èran eths adultes - ara que son eths mainatges
58'54 Idem - idem - idem - era careta : un carton o ua pèth de lapin - quin que hossan que's desguisavan - nada hemna en cortège
1'00'00 Idem - idem - idem - eth HAut e eth Baish desseparats - tara hèsta deth vilatge tanben
1'00'43 Idem - idem - dançar - sovent en ua cort
1'01'06 idem - idem - idem - eth judge e que hasian eth procès - que'u fusilhavan, eth medecin qu'arribava - era Carnaval que'u plorava - qu'arrevitava - eth ser que'u hasian brutlar
1'03'10 Idem - idem - 1er d'abriu - que hasian blagas -ua qu'avia hèit
1'04'16 Idem - idem - era sent Joan - cada maison que hasian eth haiar a on se trobavan - un tara sent Pierre que'u hasia pr'amor que s'aperava Pierre
1'05'26 Idem - idem - hèsta deth vilatge : 15 d'aost e sent Ròch
1'06'36 Croyances - broishas - eras hemnas que'n parlavan mès - que disian eras broishas que s'amassavan ena Sèrra de Bisa
1'09'06 Guèrra - era de 14 - son oncle que'n parlava sovent - en un trauc d'obus que s'èran amagat dab un sergent - "lève pas la tête Seube" que'u digó - mes eth sergent qu'ac he e ho mòrt davant de eth - que s'escpè de panica, ua bala que'u passè pera capòta - un oficer francés, a véir que s'escapava, que'u voló devara dab un arrevolver
1'10'43 Idem - idem - era Somme e Verdun qu'avia hèit - eth sué gran pair qu'avia eth permís de condusir tà miar eths blessats - era joenessa nistosenca que ho parrabastada
1'12'25 Idem - guèrra 40 - eth maquís -
1'12'48 Idem - idem - quan horen mitralhats peths alemands - qu'anava eneths Arrevàs tà installar ua lampa ena cava - Louis deth Chòc qu'èra eth ebot deth patron e Françoès de Hautboès eth vailet - un deth BAish Nistòs que's digó qu'eths alemands los cercavan - que s'anèren amagar - mes que'us tirèren dessús - Louis e eth qu'avian 15 ans, François 14 - s'amaguèren en hen eneth solèr d'ua bòrda - mes qu'arribèren - e horucar de pertot - que partiren tà ua auta - e que tornèren - aquetse còp que's pensèren èster gahats : non - qu'avia tirat era escala - que voloren amiar eth patron (François d'Arrevàs) pr'amor eths joens que s'èran escapats - eth de Shishó qu'avia hèit béver aiga de vita aths oficiers - que'us digó qu'eth òme deths Arrevàs n'i èra pas per arren - e que'u laishèren
1'16'45 Idem - idem - idem - que n'i avia de pertot de maquisis
1'18'00 Idem - idem - un cosin deths sués que's vengó amagar en Nistòs - que demorava ena maison mes que'u digoren que non èr pas mès possible - que partí tà ua bòrda amagà's - eth dia d'après era miliça qu'èra a casa-sua - qu'èran estats denonciats - quan arribèren ena Corada qu'èra ua denóncia tanben
1'19'02 Idem - idem - eth molièr (de Shishó) qu'èra estat gahat tres dias après aqueth ahèr deth cosin - Jean Rumeau de Shishó - que passè a casa-sua e que demandè ara sua mair : qu'anaràs aidar Mamà tà hèr popar eth vedèth, qu'ei causas a reglar dab aqueths òmes" - se hasia un pas, eths tanben - sa pair que digó "Jean, jamais plus no'u vederam" - e que ho vertat - que hasia eth pan taths maquisis
1'21'09 Idem - idem - quan s'amaguèren en hen - pendent 3 oras torrats peth hereth (qu'èra eth ivèr e que i avia nèu) - que devarèren quan eth patron vengó soenhar eras oelhas
1'22'23 Idem - idem - eth maquís ena Corada - eths alemands que pujèren, que'us balhèren eth maishant camin tà virà'us d'arribar tròp viste - un que pujè tad averti'us - eths maquisards que hugèren - eth mèste que ho amiat peths alemands mes que'u laishèren - qu'èra era "débacle"
1'25'22 Lenga - gascon - que'n parla dab eths dera sua generacion - n'ei pas estat punit pr'amor de parlar - que sabia parlar francés avant d'arribà'i
1'26'40 Lenga - dròlles que'n saben parlar mes qu'ei escarraunhat - hòrt de francés
...qu'ensaji de lançà'u a cantar !
1'28'20 Cançon - "Haut Nistos toi qui nous a vu naître" - ua arregenta que l'avia compausada - que la me canta - tesics de cant deras annadas 1930 ara Tino Rossi ! - "Nistôs" ! - ua cançon "patriotica" tà qu'eths joens demoren en Nistòs e non partian pas - hemna maridada dab un Rumeau de Nistòs : Dorothée Rumeau
1'32'07 Guèrra - Lucien Rumeau qu'èra un arresistant - hilh d'aquera Dorothée Rumeau
1'32'44 Cançon - eth Majorau Larriba - non la coneish pas, ça ditz - sonqu'eth prumèr coplet - eth Majorau Larriba qu'èra de Harrèra e qu'èra oelhèr en Còth deth Avet - Vaquerie qu'èra un capulat dera valea dera Aura
1'34'45 Idem - eths CAçaire deths Arressecs - en eth libe de Dominique Rumeau qu'avia hèit era mononografia de Nistòs
1'36'18 Idem - Majorau Larriba - qu'i ei era version Varossa e era de Nistòs
1'37'18 Intime - que'u hè gòi era musica - que jogava harmonica en tot guarar eras vacas
...
04'56 Sobriquet maison - Cortada -
05'25 Toponymie - quartièr Borguí - era valea que part en viratge après de casa-sua : era Coma deth Borguí (que va dera Hornèra a Picamilh - 13 o 14 maisons quan èra chòc (40 personas) - ara arrés mès deth país en quartièr
06'42 Sobriquet maison quartièr Borguí (de baish tiòth haut) - era Hornèra - Cortada - Dulon - Borguí - Shishó - Miquèu - Picamilh - d'autas que n'a pas jàmes vist abitat - Jan l'Arc - Ambròsi ací qu'i èra ua aubèrja (n'ac a pas jàmes vist)
07'37 Toponymie - quartièr en tot pujar - Gerlè - eth Pè dera Còsta - a man dreta de Gerlè : eths Barons (prumèrs abitants de Nistòs (haut) qu'èran eths contes de MAsseube - mès haut eth Tuhon deth Crostet (era maison que s'aperava atau tanben)
09'20 Idem - quartièr deth Arrós aperat tanben (d'autis còps) eth Vesiau
09'50 Société - Corvadas - entreténguer eths camins - ara tot qu'ei guastat
10'31 Montanha - era Picarra - en darrèr de casa sua (oest) Pè Hita ( o Pèira Hita) - Mirós mès enlà
12'00 Idem - Mont Moish qu'ei mès baish en altituda - deth BAish Nistòs - en Mont-Moish/Picarra : eth Malh dera Craba - Malh deth Pic - Malh deth Soelh de Coms - Malh dera Coradeta
13'57 Toponymie - darrèr eth arriu qu'ei era Riba - mès enlà eth Ostalet - deth aute costat dera rota qu'ei Bòrda de Davath
14'44 Société - hòrt mès de monde bèth temps a - pas arriches mes urosis totun - tostemps contents - 10 joens sonque'n quartièr - ena escòla sonque'n Haut Nistòs, 40 escolans
16'52 Idem - escòla - ua auta en quartièr deth Borguí - eth sué gran-pair qu'anava ena maison deth Cosin (ara caguda) tara escòla - dus d'aqueras maisons que venguian dab eths joens en bistròt o hèr deths pècs - que serian podut èster spns gran-pairs
18'25 Idem - vielhs mestièrs - pendent 3 generacions, qu'èran estat maçon, carpentèrs e esclopèrs - copavan un tròç de lenha - copavan en quate - dab era pica que balhavan era fòrma deth esclòp - boès de hai tà tot dia - mes tad anar tara missa : noguèr - mès leuger
21'22 Idem - idem - molas - 12 o 13 ena comuna - despuish casa-sua 3 - çò de Shishó, duas molas que marchava ath còp - en çò deth molièr, hòrt de monde tostemps - un horn en cada maison tà hè's eth pan - monde que hasian carbon en boès - l'anavan véner a Montrejau - dab eras tarjas que crompavan blat - que'u hasian móler e que's hasian eth pan en horn
23'14 Idem - idem - un haure - que herrava eras vacas - claus taths esclòps - adobar eths utis - hèr trencas o picas
24'22 Agriculture - semiar milhòc, blt, milh morèu
24'57 Idem - tèrras arribentas
25'32 Idem - trebalhs sason per sason - printemps : preparar eths camps, portar eth hiems - eth estiu : eth hen e tanben sarclar eths camps deras mandòrras o deth milhòc - automna : segar mandòrras e eth milhòc, amassar era huelha, hèr era lenha - ivèrn soenhar eras bèstias e cauhà's
27'04 Idem - culturas - Milh-morèu que'n hasian pastèras o milhàs (coma era Polenta)
27'42 Société - alimentacion - legumes, lèitatges hòrt de pan, pomas, castanhas - que pelavan eth pòrc
29'03 Elevage - n'avan pas que vacas - mes autaments qu'èra vacas e oelhas - que las amiavan en montanha - véner-las en Montrejau o en Sarrancolin peras oelhas - passavan peth Còth d'Estivèra
30'10 Alimentacion - conservar - ena sau - eth anduton (saucisson)
31'00 Elevage - pèla-pòrc - hòrt de monde - un bèth arrepaish - ua hèsta - que bevian vin mès que d'acostumat
32'00 Agriculture - era citra - eth sué arrèr gran-pair qu'avia trebalhat en camin de hèr en País Basco - qu'i avia vist ce uin hasian era citra - qu'avia tornat aquerò d'aciu enlà - e que s'èra botat a hèr era citra - qu'avia aprés eth basco e que'u sabia escríver - qu'ac hasian eth ser tiò miejanet - talhucar eras pomas - botar ena pressa dab ua cocha de pomas, ua auta de palha
34'52 idem - idem - quen hasian aiga de vita mes sustot de prunhons - qu'anavan véner eras pomas, eras castanhas, eras escarras
35'57 Société - eth perraquèr - que passava sus un ase - que compava eras pèths de lapin - que venia savatas
36'48 Caça - eth martin (gat-martre) - que seguian era pista ena nhèu - qu'arribavan a on èra - que hasian humar - que's botava eneths nhencs deths esquiròus
38'50 Idem - ath taishon - duas varietas : eth taishon-can e eth taishon-pòrc - eth darrèr que'u minjavan - n'ac a pas jàmes vist
40'01 Société - cap de familha - gran-pair que deishava era plaça aths joens - qu'èra totun eth vielh que gavidava
41'02 Idem - eretar - eth ainat sovent, e eths autis qu'avian a partir - se demoravan ena maison, no's maridavan pas - bèths uns que partian ena America - ua gran-mair deras suas qu'èra partida en America (defuntada en Chicago) - qu'èra partida en America tà pagar un camp, tà ganhar tarjas tà pagà'u
43'43 Idem - Cortada qu'èra era maison dera sua mair - eth gran-pair que l'aprenó eth mestièr d'esclopèr - pas tostemps evident
45'09 idem - lesers - bals, dançar - taras hèiras - espelocar eth milhòc - era batèra - non i avia pas era television - qu'avian eths comiques e eths cantaires "suu cròt"
46'40 Idem - velhar - un vielh que venguia cada ser a sua - que condava tostemps causas sus eth vilatge - quan voloren hèr era glèisa en Haut Nistòs - quan heren era campana, que la heren en vilatge dab eras esquerulhas deras vacas, pèças d'argenb - quan heren era rota
48'45 Idem - idem - eths oelhèrs non parlavan pas que de oelhas
49'34 Idem - monde que partian tà passar eth ivèrn en Gers o Lot et Garonne tà hèr barrats tara vinha - qu'anavan vrenhar en Gèrs - eth sué pair e sa sòr que partiren tà Sent Poi (a 5 oras que partiren, qu'èran arribats a 11 oras)
51'00 Société - hèstas - Nadau - un arrevelhon - dab era dòba - eth soc de nadau tiòth endeman
52'35 Idem - idem - Cap d'An - duas pomas en present s'anavan en çò deth vesin
53'13 Idem - idem - eras Calandras - non coneish pas
53'51 Nature - era lua - que calia que hossa "descendante" - tanben tath casau tà semiar
55'05 Idem - eth sorelh - quan era ompras arriban enas ahrièstas de Joanòt qu'ei mieidia
55'44 Société - hèstas - era Candelèra - pastèras
56'54 Idem - idem - Carnaval - era joenessa tiò trenta ans - eth vielh Carnaval e era Carnaval - eths conscrits que portavan eth drapèu - per quartièrs - pastèras e pescajons - bèths uns qu'èran beriacs ara fin - bèth temps qu'èran eths adultes - ara que son eths mainatges
58'54 Idem - idem - idem - era careta : un carton o ua pèth de lapin - quin que hossan que's desguisavan - nada hemna en cortège
1'00'00 Idem - idem - idem - eth HAut e eth Baish desseparats - tara hèsta deth vilatge tanben
1'00'43 Idem - idem - dançar - sovent en ua cort
1'01'06 idem - idem - idem - eth judge e que hasian eth procès - que'u fusilhavan, eth medecin qu'arribava - era Carnaval que'u plorava - qu'arrevitava - eth ser que'u hasian brutlar
1'03'10 Idem - idem - 1er d'abriu - que hasian blagas -ua qu'avia hèit
1'04'16 Idem - idem - era sent Joan - cada maison que hasian eth haiar a on se trobavan - un tara sent Pierre que'u hasia pr'amor que s'aperava Pierre
1'05'26 Idem - idem - hèsta deth vilatge : 15 d'aost e sent Ròch
1'06'36 Croyances - broishas - eras hemnas que'n parlavan mès - que disian eras broishas que s'amassavan ena Sèrra de Bisa
1'09'06 Guèrra - era de 14 - son oncle que'n parlava sovent - en un trauc d'obus que s'èran amagat dab un sergent - "lève pas la tête Seube" que'u digó - mes eth sergent qu'ac he e ho mòrt davant de eth - que s'escpè de panica, ua bala que'u passè pera capòta - un oficer francés, a véir que s'escapava, que'u voló devara dab un arrevolver
1'10'43 Idem - idem - era Somme e Verdun qu'avia hèit - eth sué gran pair qu'avia eth permís de condusir tà miar eths blessats - era joenessa nistosenca que ho parrabastada
1'12'25 Idem - guèrra 40 - eth maquís -
1'12'48 Idem - idem - quan horen mitralhats peths alemands - qu'anava eneths Arrevàs tà installar ua lampa ena cava - Louis deth Chòc qu'èra eth ebot deth patron e Françoès de Hautboès eth vailet - un deth BAish Nistòs que's digó qu'eths alemands los cercavan - que s'anèren amagar - mes que'us tirèren dessús - Louis e eth qu'avian 15 ans, François 14 - s'amaguèren en hen eneth solèr d'ua bòrda - mes qu'arribèren - e horucar de pertot - que partiren tà ua auta - e que tornèren - aquetse còp que's pensèren èster gahats : non - qu'avia tirat era escala - que voloren amiar eth patron (François d'Arrevàs) pr'amor eths joens que s'èran escapats - eth de Shishó qu'avia hèit béver aiga de vita aths oficiers - que'us digó qu'eth òme deths Arrevàs n'i èra pas per arren - e que'u laishèren
1'16'45 Idem - idem - idem - que n'i avia de pertot de maquisis
1'18'00 Idem - idem - un cosin deths sués que's vengó amagar en Nistòs - que demorava ena maison mes que'u digoren que non èr pas mès possible - que partí tà ua bòrda amagà's - eth dia d'après era miliça qu'èra a casa-sua - qu'èran estats denonciats - quan arribèren ena Corada qu'èra ua denóncia tanben
1'19'02 Idem - idem - eth molièr (de Shishó) qu'èra estat gahat tres dias après aqueth ahèr deth cosin - Jean Rumeau de Shishó - que passè a casa-sua e que demandè ara sua mair : qu'anaràs aidar Mamà tà hèr popar eth vedèth, qu'ei causas a reglar dab aqueths òmes" - se hasia un pas, eths tanben - sa pair que digó "Jean, jamais plus no'u vederam" - e que ho vertat - que hasia eth pan taths maquisis
1'21'09 Idem - idem - quan s'amaguèren en hen - pendent 3 oras torrats peth hereth (qu'èra eth ivèr e que i avia nèu) - que devarèren quan eth patron vengó soenhar eras oelhas
1'22'23 Idem - idem - eth maquís ena Corada - eths alemands que pujèren, que'us balhèren eth maishant camin tà virà'us d'arribar tròp viste - un que pujè tad averti'us - eths maquisards que hugèren - eth mèste que ho amiat peths alemands mes que'u laishèren - qu'èra era "débacle"
1'25'22 Lenga - gascon - que'n parla dab eths dera sua generacion - n'ei pas estat punit pr'amor de parlar - que sabia parlar francés avant d'arribà'i
1'26'40 Lenga - dròlles que'n saben parlar mes qu'ei escarraunhat - hòrt de francés
...qu'ensaji de lançà'u a cantar !
1'28'20 Cançon - "Haut Nistos toi qui nous a vu naître" - ua arregenta que l'avia compausada - que la me canta - tesics de cant deras annadas 1930 ara Tino Rossi ! - "Nistôs" ! - ua cançon "patriotica" tà qu'eths joens demoren en Nistòs e non partian pas - hemna maridada dab un Rumeau de Nistòs : Dorothée Rumeau
1'32'07 Guèrra - Lucien Rumeau qu'èra un arresistant - hilh d'aquera Dorothée Rumeau
1'32'44 Cançon - eth Majorau Larriba - non la coneish pas, ça ditz - sonqu'eth prumèr coplet - eth Majorau Larriba qu'èra de Harrèra e qu'èra oelhèr en Còth deth Avet - Vaquerie qu'èra un capulat dera valea dera Aura
1'34'45 Idem - eths CAçaire deths Arressecs - en eth libe de Dominique Rumeau qu'avia hèit era mononografia de Nistòs
1'36'18 Idem - Majorau Larriba - qu'i ei era version Varossa e era de Nistòs
1'37'18 Intime - que'u hè gòi era musica - que jogava harmonica en tot guarar eras vacas
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Ni-Sj]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
17/10/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Nistos
Person Item Type Metadata
Birth Date
1929
Birthplace
Nistos
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Jean Seube, Courtade (Nistos-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/357.