Collectage de Adolphe Seube 2 (Nistos-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Adolphe Seube 2 (Nistos-65)
Sujet
Chien de berger
Noël
Pastoralisme
Dévotion
Chiffonniers
Ours
Loup
Montreur d'animaux savants
Noël
Proverbes
Fêtes chômées
Pâques
Carnaval
Rivalité entre village
Toponymie
Processions
Ivresse
Description
1
0'30 Intime – anecdote – un còp quan pujèc en montanha tà dar era sau aras oelhas
03'21 Pastoralisme – cans de oelhèrs – prumèr cans deras piereneas – après cans de cassa ? - sovent crotzats – un can deths bons picat per ua vipèra
06'54 Idem – idem – non cau pas que mossegue – que'us cau dressar de plan – que caleria que lairèssan taras oelhas
08'36 Idem – responsa a costat... - eth can que laira sovent tà virà's de córrer
09'35 Intime – anecdote – eth sòn pair que botava eras oelhas ena valea dera Aura – era sua canha
12'49 Idem – anecdote... - anar coélher un anhèth ena montanha de Solan
15'00 Vie sociale – traditions – Nadau - era crêche dab ua anhèra deras suas
16'00 Pastoralisme – vita d'ua oelha – responsa a costat... - ua oelha que sautava per dessús era clotura
18'54 Idem – emboscar – anar se'n tath bòsc taras oelhas – que cranhen era calor e pr'amor d'aquerò que's van emboscar
20'30 Idem – acomar – amassà's tà emparà's deras moscas – eras vacas qu'ei diferent – tostemps en plen sorelh
22'32 Idem – oelhas – dera annada, ua anhèra, dus ans, ua borrèga – a tres ans qu'ei ua oelha – hèr vénguer dus bessons, qu'ei de mau hèr tara oelhas
25'03 Elevage – vacas – mens de un an : ua vedèra, ua vima – tres ans, ua vaca ( mes vertaderament, 5 ans ua vaca) – ua mair e era petita, un carràs – un coble en Nistòs
27'00 Vie sociale – eth eretèr – eth ainat – responsa un shinhau a costat – confusion entre eretèr e « chef d'exploitation »
29'50 Idem – era ainada a còps ? - que dependia (encara confusion)
30'50 Société – religion – duas missas per dia bèth temps a – ara que's perd -
31'51 Idem – idem – un curè a baish e un vicari a haut – 7 ans enfant de choeur – era missa en latin qu'èra – un pair capucin que's hèva pagar eth minjar – un còp quan minjèc heritons eth dibès – que hoc arremplaçat per un holandés dab un mainatge
36'57 Société – praubes, mendicaires ? - non – monde que trebalhavan en çò deths uns e deths autes
37'48 Idem – pas arriches eth monde – quan se hec cóser un costume tara comunion en partir de linçòus
…
40'18 Nature – cassa ara hagina – hagina-putèu e hagina-martin – eth martin qu'ei un crotzament deth gat-matre dab era hagina – quin cassavan eth gat-martre – que'u humavan en arbe – era pèth dera hagina qu'èra cara
42'09 Idem – un còp quan eth ors vengó gratar era pòrta d'un oelhèr – qu'i trobèren ua patada en un sendèr – eths dera Barelha que l'aucigoren – qu'anèren dinc a Montrejau tà amuishar eth ors mort ath monde – que gahèren un verbau
46'24 Idem – cans patós tath ors – que virava eth ors – en còth de Bayelle, qu'i èra eth passatge – que passava pròche d'un cerís – qu'ensajèren de gahà'u mes non s'i escadoren pas
48'44 Idem – lops – que n'i avia 14 lops en « Nez de NApoléon » que'us escarnivan eth ser tà hèr-les vénguer tà que hossan prés ena lit
49'17 Idem – ors – ena maison de Mortís, un montrur d'orses qu'i èra entrat e qu'avian laishat un pató dessús
50'35 Société – Hèstas – Nadau – 8 dias avant, eth dia deth avent, que sonavan eras campanas, eras Esposobas (??) - entà 9 h deth ser – eth garn-pai qu'èra campanau – era missa de mieja-net dab ua crêche – un que hève capvirar ua cadièra cada còp que i avia un moment de silenci – era velha, en çò deth boucher – ua ola caperada dab ua lòsa – deth ser dinc ath mieidia eth endeman – eras hemnas qu'èran mès cosinèras
53'10 Idem – idem – idem – eth pair de nadau – qu'avoren un sucre d'òrge un còp – e eth darrèr còp, un arratèr taths mèrles – que minjavan eras pomas cotràs – ara qu'ei tròp
56'05 Idem – idem – idem – eth soc de Nadau – durar dinc ath dia d'après
56'30 Idem – idem – idem – arrevelhonar eth bestiar ? Non – eth vrespai o eth dejunar taras vacas tà trebalhar, mes arrevelhonar, non – non las cau pas destorbar
58'37 Elevage – un còp quan eth sògre se portèc ua vaca ena bòrda de colèra, sus eth còth
59'30 Société – hèstas – Calandras – 12 prumèrs dias dera annada – que's bremba mes de lonh
1'00'25 Idem – idem – Pentacosta - « Tà Pentacosta, tota poma que crosta »
01'01'05 Idem – idem – non pas júnher un parelh eth deths Arramèus bèth temps a
1'02'05 Idem – idem – Era setmana de Pascas – Arramèus puish eth dijaus sant – eras campanas que partian tà Roma o a Lordas – non sonavan pas tiò dissabte mieidia – eth divès sant que mascavan tot çò deras imatges deth Crist – eth divés de sers, qu'èra eth camin dera crotz dab 14 estancs ena glèisa – que remplaçavan eras clòches peras estenèbas que hèven tringlar – a sanctús, eras campanas que tornavan
1'05'59 Idem – idem – ua estenèba – qu'èra ad eth que la hève mès bèra
1'06'51 Idem – idem – eth quaresme, eths 40 dias avant
1'08'10 Idem – idem – Carnaval – que començava eth ser de Cap d'An – tà mieja-net que jogavan deth tambór – cada dimenge que l'anavan hèr petar en cada quartièr – eth dia de Carnavan qu'èra un dimarç – abans, tiò setze ans qu'èra shardit d'anà'i, ara qu'i van tanlèu 7 ans o atau – que hèven de lèdas caretas – ua estacion en cada quartièr – era condanacion de Carnaval – eth Judge – eth Borrèu – "Au nom de la France, feu !" Un medecin que'u fotia ua fiòla de vin blanc – que'u hève marchar eras camas – "Tambours roulez, Carnaval est resuiscicité " Eras Tardanèras, qu'èran eths que s'ahartavan un shinhau tròp e que non podian acabar era tornada
1'11'30 Idem – idem – ara qu'ac hèn dab tractors – aera arribada que'u calia auciér – dab dus còps de fesilh – que cantava "Adiu Praube Carnaval, tu te'n vas, jo que demòri !" - que canta (eth aire qu'ei exactaments eth madeish qu'enas Lanas) – eth qu'èra tambór – que s'èra acabat pendent era guèrra – e que'u tornèren a hèr après – eth tambó que l'estava tròp gran – eth gran-pair que'u hec un nod (qu'èra un codonièr) – pèth de moton
1'14'30 Idem – idem – que partian deth Baish-Nistòs – de Poloni tiò Cap deth Sausset – eth monde que hèven pastèras – ara fin saucissas, e eths ueus – un bal après – que podia èster penós d'èster tambór, pr'amor eths pairs que l'avian besonh eth dimenge – qu'èra eth Baish dab eth Baish, e eth Haut dab eth Haut – mes era hèsta qu'èra amassa – qu'avian un bon tambór – ara qu'an tambór de bateria
1'18'01 Société – rivalitat entre eth Haut e eth Baish – non volian pas qu'eras joenas deth Haut s'anèssa maridar dab un deth Baish – eths vielhs qu'anavan demorar eths galants tà calhavassà'us
1'18'50 Idem – hèstas – tà Nosta-Dama, que i avia duas hèstas, ua a Baish, ua a Haut – musicaires deths bons
1'21'55 Idem – hèstas – serenada
...
1'26'30 Croyances – hantaumas ? - non mes Témoins de Jéhova, òc – broishis qu'ei a Nistòs – non n'i avia – hadas, non se'n parlava pas
2
Vista deras montanhas deth quartièr Ilhó enlà. Que part dera dreta dinc a gaucha (Mont-Moish). Brut
0'14 Toponymie – montanhas – eth Còth d'Estivèra – eth Nez de Napoléon – eth Còth deth Labàs o Lavàs (b prononciat) – Pic de Mirós o Milós – Mont Haut d'Ilhet o Sarrancolin – eths mamelons... non se'n bremba pas (que'm dirà après de qu'ei Eth Gropa Hum pr'amor eths crums que venguen tostemps d'aqueth) – era Corada deth Pal o deth Par o Parc (que s'enten pro mau) – Cap deth Bòsc dera Còsta – Còth deth Bast (darrèr) – eth Cap deth Coston deth Còth deth Bast (a on arrepuja) – acera punta de qui's ved (eras avets a gaucha e era pelosa a dreta) : eth Cap deth Ausort – eth Pòrt deth Cap Nestès – era Hoishet – eth Cap deths Artigós – deçà..., non se'n bremba pas – era Picarra – e MonMoish – era Pelada (montanha de Generést)
02'50 Idem – ath dessús dera rota d'Ilhó, eth mont dera Nera – eth Mont Haut de Nistòs mès haut qu'Era Nera
04'00 Toponymie – sobriquets – ath lonh, era maison dera Corrada – d'a on èra sortida era sua bèra-mair – a on èra eths maquisards
04'38 Sobriquet – Toponymie – era Bernadosa, qu'ei eth quartièr dera glèisa deth Haut Nistòs – Galharda mès a baish – eth Arrevàs ath hons – que m'ensenha Gaston Forasté, en quartièr Deths Barons
06'54 Intime – neishut en 1934
3 (maishant son)
0'30 Société – religion – ath temps deths Rosaires (en mes de mai) – que passavan cada dimenge en un quartièr tà benadir eras crotz – dab eth "dé" que portavan – petalas d'arròsas que lançavan eras dròllas – eth curè que lançava eras processions – quate tipes que portavan un "dé"
0'30 Intime – anecdote – un còp quan pujèc en montanha tà dar era sau aras oelhas
03'21 Pastoralisme – cans de oelhèrs – prumèr cans deras piereneas – après cans de cassa ? - sovent crotzats – un can deths bons picat per ua vipèra
06'54 Idem – idem – non cau pas que mossegue – que'us cau dressar de plan – que caleria que lairèssan taras oelhas
08'36 Idem – responsa a costat... - eth can que laira sovent tà virà's de córrer
09'35 Intime – anecdote – eth sòn pair que botava eras oelhas ena valea dera Aura – era sua canha
12'49 Idem – anecdote... - anar coélher un anhèth ena montanha de Solan
15'00 Vie sociale – traditions – Nadau - era crêche dab ua anhèra deras suas
16'00 Pastoralisme – vita d'ua oelha – responsa a costat... - ua oelha que sautava per dessús era clotura
18'54 Idem – emboscar – anar se'n tath bòsc taras oelhas – que cranhen era calor e pr'amor d'aquerò que's van emboscar
20'30 Idem – acomar – amassà's tà emparà's deras moscas – eras vacas qu'ei diferent – tostemps en plen sorelh
22'32 Idem – oelhas – dera annada, ua anhèra, dus ans, ua borrèga – a tres ans qu'ei ua oelha – hèr vénguer dus bessons, qu'ei de mau hèr tara oelhas
25'03 Elevage – vacas – mens de un an : ua vedèra, ua vima – tres ans, ua vaca ( mes vertaderament, 5 ans ua vaca) – ua mair e era petita, un carràs – un coble en Nistòs
27'00 Vie sociale – eth eretèr – eth ainat – responsa un shinhau a costat – confusion entre eretèr e « chef d'exploitation »
29'50 Idem – era ainada a còps ? - que dependia (encara confusion)
30'50 Société – religion – duas missas per dia bèth temps a – ara que's perd -
31'51 Idem – idem – un curè a baish e un vicari a haut – 7 ans enfant de choeur – era missa en latin qu'èra – un pair capucin que's hèva pagar eth minjar – un còp quan minjèc heritons eth dibès – que hoc arremplaçat per un holandés dab un mainatge
36'57 Société – praubes, mendicaires ? - non – monde que trebalhavan en çò deths uns e deths autes
37'48 Idem – pas arriches eth monde – quan se hec cóser un costume tara comunion en partir de linçòus
…
40'18 Nature – cassa ara hagina – hagina-putèu e hagina-martin – eth martin qu'ei un crotzament deth gat-matre dab era hagina – quin cassavan eth gat-martre – que'u humavan en arbe – era pèth dera hagina qu'èra cara
42'09 Idem – un còp quan eth ors vengó gratar era pòrta d'un oelhèr – qu'i trobèren ua patada en un sendèr – eths dera Barelha que l'aucigoren – qu'anèren dinc a Montrejau tà amuishar eth ors mort ath monde – que gahèren un verbau
46'24 Idem – cans patós tath ors – que virava eth ors – en còth de Bayelle, qu'i èra eth passatge – que passava pròche d'un cerís – qu'ensajèren de gahà'u mes non s'i escadoren pas
48'44 Idem – lops – que n'i avia 14 lops en « Nez de NApoléon » que'us escarnivan eth ser tà hèr-les vénguer tà que hossan prés ena lit
49'17 Idem – ors – ena maison de Mortís, un montrur d'orses qu'i èra entrat e qu'avian laishat un pató dessús
50'35 Société – Hèstas – Nadau – 8 dias avant, eth dia deth avent, que sonavan eras campanas, eras Esposobas (??) - entà 9 h deth ser – eth garn-pai qu'èra campanau – era missa de mieja-net dab ua crêche – un que hève capvirar ua cadièra cada còp que i avia un moment de silenci – era velha, en çò deth boucher – ua ola caperada dab ua lòsa – deth ser dinc ath mieidia eth endeman – eras hemnas qu'èran mès cosinèras
53'10 Idem – idem – idem – eth pair de nadau – qu'avoren un sucre d'òrge un còp – e eth darrèr còp, un arratèr taths mèrles – que minjavan eras pomas cotràs – ara qu'ei tròp
56'05 Idem – idem – idem – eth soc de Nadau – durar dinc ath dia d'après
56'30 Idem – idem – idem – arrevelhonar eth bestiar ? Non – eth vrespai o eth dejunar taras vacas tà trebalhar, mes arrevelhonar, non – non las cau pas destorbar
58'37 Elevage – un còp quan eth sògre se portèc ua vaca ena bòrda de colèra, sus eth còth
59'30 Société – hèstas – Calandras – 12 prumèrs dias dera annada – que's bremba mes de lonh
1'00'25 Idem – idem – Pentacosta - « Tà Pentacosta, tota poma que crosta »
01'01'05 Idem – idem – non pas júnher un parelh eth deths Arramèus bèth temps a
1'02'05 Idem – idem – Era setmana de Pascas – Arramèus puish eth dijaus sant – eras campanas que partian tà Roma o a Lordas – non sonavan pas tiò dissabte mieidia – eth divès sant que mascavan tot çò deras imatges deth Crist – eth divés de sers, qu'èra eth camin dera crotz dab 14 estancs ena glèisa – que remplaçavan eras clòches peras estenèbas que hèven tringlar – a sanctús, eras campanas que tornavan
1'05'59 Idem – idem – ua estenèba – qu'èra ad eth que la hève mès bèra
1'06'51 Idem – idem – eth quaresme, eths 40 dias avant
1'08'10 Idem – idem – Carnaval – que començava eth ser de Cap d'An – tà mieja-net que jogavan deth tambór – cada dimenge que l'anavan hèr petar en cada quartièr – eth dia de Carnavan qu'èra un dimarç – abans, tiò setze ans qu'èra shardit d'anà'i, ara qu'i van tanlèu 7 ans o atau – que hèven de lèdas caretas – ua estacion en cada quartièr – era condanacion de Carnaval – eth Judge – eth Borrèu – "Au nom de la France, feu !" Un medecin que'u fotia ua fiòla de vin blanc – que'u hève marchar eras camas – "Tambours roulez, Carnaval est resuiscicité " Eras Tardanèras, qu'èran eths que s'ahartavan un shinhau tròp e que non podian acabar era tornada
1'11'30 Idem – idem – ara qu'ac hèn dab tractors – aera arribada que'u calia auciér – dab dus còps de fesilh – que cantava "Adiu Praube Carnaval, tu te'n vas, jo que demòri !" - que canta (eth aire qu'ei exactaments eth madeish qu'enas Lanas) – eth qu'èra tambór – que s'èra acabat pendent era guèrra – e que'u tornèren a hèr après – eth tambó que l'estava tròp gran – eth gran-pair que'u hec un nod (qu'èra un codonièr) – pèth de moton
1'14'30 Idem – idem – que partian deth Baish-Nistòs – de Poloni tiò Cap deth Sausset – eth monde que hèven pastèras – ara fin saucissas, e eths ueus – un bal après – que podia èster penós d'èster tambór, pr'amor eths pairs que l'avian besonh eth dimenge – qu'èra eth Baish dab eth Baish, e eth Haut dab eth Haut – mes era hèsta qu'èra amassa – qu'avian un bon tambór – ara qu'an tambór de bateria
1'18'01 Société – rivalitat entre eth Haut e eth Baish – non volian pas qu'eras joenas deth Haut s'anèssa maridar dab un deth Baish – eths vielhs qu'anavan demorar eths galants tà calhavassà'us
1'18'50 Idem – hèstas – tà Nosta-Dama, que i avia duas hèstas, ua a Baish, ua a Haut – musicaires deths bons
1'21'55 Idem – hèstas – serenada
...
1'26'30 Croyances – hantaumas ? - non mes Témoins de Jéhova, òc – broishis qu'ei a Nistòs – non n'i avia – hadas, non se'n parlava pas
2
Vista deras montanhas deth quartièr Ilhó enlà. Que part dera dreta dinc a gaucha (Mont-Moish). Brut
0'14 Toponymie – montanhas – eth Còth d'Estivèra – eth Nez de Napoléon – eth Còth deth Labàs o Lavàs (b prononciat) – Pic de Mirós o Milós – Mont Haut d'Ilhet o Sarrancolin – eths mamelons... non se'n bremba pas (que'm dirà après de qu'ei Eth Gropa Hum pr'amor eths crums que venguen tostemps d'aqueth) – era Corada deth Pal o deth Par o Parc (que s'enten pro mau) – Cap deth Bòsc dera Còsta – Còth deth Bast (darrèr) – eth Cap deth Coston deth Còth deth Bast (a on arrepuja) – acera punta de qui's ved (eras avets a gaucha e era pelosa a dreta) : eth Cap deth Ausort – eth Pòrt deth Cap Nestès – era Hoishet – eth Cap deths Artigós – deçà..., non se'n bremba pas – era Picarra – e MonMoish – era Pelada (montanha de Generést)
02'50 Idem – ath dessús dera rota d'Ilhó, eth mont dera Nera – eth Mont Haut de Nistòs mès haut qu'Era Nera
04'00 Toponymie – sobriquets – ath lonh, era maison dera Corrada – d'a on èra sortida era sua bèra-mair – a on èra eths maquisards
04'38 Sobriquet – Toponymie – era Bernadosa, qu'ei eth quartièr dera glèisa deth Haut Nistòs – Galharda mès a baish – eth Arrevàs ath hons – que m'ensenha Gaston Forasté, en quartièr Deths Barons
06'54 Intime – neishut en 1934
3 (maishant son)
0'30 Société – religion – ath temps deths Rosaires (en mes de mai) – que passavan cada dimenge en un quartièr tà benadir eras crotz – dab eth "dé" que portavan – petalas d'arròsas que lançavan eras dròllas – eth curè que lançava eras processions – quate tipes que portavan un "dé"
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Ni-Sad2]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
22/09/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Nistos
Person Item Type Metadata
Birth Date
1933
Birthplace
Nistos
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Adolphe Seube 2 (Nistos-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 3 août 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/352.