Collectage de Adolphe Seube 1 (Nistos-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Adolphe Seube 1 (Nistos-65)
Sujet
Battage -- manège
Vignes
Eau courante
Pâturages d'été (appropriation)
Pastoralisme
Insolite
Attelage -- bovins
Soins du bétail
Description
0'40 Sobrqiuet maison – Centorea (francés Centorée) -
01'44 Idem – cada maison qu'ei tà arreperar eth nòm dera familha – eth monde que demandan eth nom deth particulier – mes qu'ei mèsdavit era maison – hòrt emplegat e mès aisit tath monde de Nistòs
04'00 Idem – sobriquet de maisons deth quartièr Ilhó – çò deth Beròt o Veròt (Pelòt??) – eth Gotilh – Centorea – çò deth Caperanhat (Cap Pelanhat?) – ua deisdeshada Sans Souci – era darrèra, çò de Barbeta -
05'24 Toponymie – ua bòrda taras oelhas dab tres maisons a costat, totas aperadas Era Bòrda – ua escòla tanben – ua auta en quartièr en çò deth Caperanhat (era sua hemna qu'i ei anada) – en çò dera Bòrda, ara qu'i son alemans (còsta ath arrelai de television), que depen de Ilhó – ua auta en quartièr en çò de sua ad un moment – ua escòla en cada quartièr
07'55 Economie – ua epòca, 2000 personas en Nistòs
08'29 Toponymie – eth quartièr Ilhó – sovent que disen « ehs de Lhó »?- bilhèu mes tad eth qu'ei Ilhó – mès ensús, Eth Sausset – eth Col de Bayelle – ua maison shafrada Mortís
11'31 Idem – quartièrs – Era Cornèra en Sausset – Cortalet – Lissandre – en çò deth Arruhat
12'30 Vie sociale – quin anavan tiò Montrejau
14'40 Société - bèth temps a mès dur – mès de nhèu abans
15'19 Meteo – mès de nèu – ath mes de Gèr e Herevèr – que tenguia dus meses era nèu – eths banèus dab aiga torrada
16'47 Société – un òme deth Sausset dab era levita – que l'arrossegava tostemps – qu'èra arrude (Arruhat)
17'53 Société – eth pan – eth monde que's hèven eth pan – devarar tath vilatge, en çò de Cortalet (Hont Nera) – un molin, un aute en çò de Lali (un arresec vielh) – qu'i portavan et blat a baish e tornar dab era haria
19'00 Intime – ainat de 8 – 11 a taula, pastèras e gaudinas – que's hèven viér çò que minjavan – vianda non
20'02 Agriculture – eth blat – depicar – eth es.hlaget puish eth manètge (quate parelhs de vacas) – hemna qu'arrastevavan tà tirar era palha deth blat – un ventader entà eth blat que hossa pròpe – après eth motur – puish eth tractur dab era batusa – ara qu'ei acabat
21'19 Idem – eth milhòc – impossible ara
21'58 Idem – blat – batèira – un dia de gaia qu'èra – enumeracion deths tracturs qu'avo
23'40 Idem – idem – dia de hèsta qu'èra – calar era batusa – hèr-la marchar – puish eth dia d'après, començar de d'ora – 3 o 4 garias – 20 litres de vin que crompavan – aiga de vita en cafè
25'17 Idem – idem tath Pèla-Pòrc
25'35 Agriculture- vinhas – eth sògre qu'avia plantat 1 000 pès de vinha – tres mes en annada qu'èra un trebalh – avant d'arribar ena prumèra maison – eth qu'ac a arresignat
27'40 Idem – eth milhòc – cultivat de tota era vita – un ectare de blat, ua arrèga de mandòrras e un ectare de milhòc – eras sasons qu'èran mès bonas – ara qu'an a engreishar eths anheths e de crompà's eth gran : « que pèsa mès eth manje qu'eth martèl » - nada aiga, e que calia anra hèr béver eras vacas tath arriu (eth Nistòs) – ua citèrna, plan mes quan non n'i a mès...
29'38 Elevage – bèth temps a, que s'estavan a casa eras vacas, pujavan pas tara montanha – tanlèu noveme, enà bòrda, bòrda escobada, e traucs barrats
30'30 Idem – ena vath d'Aura, qu'ac an hèit mès, de hèr-las montanhar – que hèven eth hormatge tanben – tà cap d'an, eth prumèr qu'i anava avitar eth huec ena cabana, era cabana qu'èra sua – que s'i anavan dromir era velha – qu'èra eth proprietari tara sason
33'11 Pastoralisme – eth oelhèrs de ara no'n son pas – que hèn çò que saben hèr mes qu'i cau èster dab eras oelhas – Mansas, eth, qu'ei un oelhèr – un còp quan aprenec eth mestièr en un oelhèr de nau vengut de Savoie – que'u didia se quin calia hèr
36'10 Anecdote – quan hadoren era rota forestièra – que dè eth sòn avís aths ingenaires que volian hèr era rota
38'40 Pastoralisme – quin cau hèr tà guarar era tropa – las cau hèr dromir segon eth temps que hè : se hè bèth, on que sia – era net non dromiràn pas en ua planèra, que s'aniràn en un tuhon – ath acès deth maishant temps – pas eneths avets pr'amor deras gotas – hèr-las dromir segon eth temps de qui va hèr – en maitin non las cau pas hèr lhevar tròp de d'ora (de cap a 7oras), se va hè calor, tath bòsc – taras 4 oras qu'arresòrten pr'amor las an pas vagadas de dejunar eth maitin – que cranhen hòrt eera calor
41'36 Idem – ua oelha que l'aima coma un hilh deths sons – qu'ei ua persona tad eth – que segueishen era autò – que cau aimar eras bèstias – un can deths bons (que plora)
43'26 Idem – a 12 ans que s'ocupava deras oelhas – avant d'anar ena escòla
44'31 Elevage – eth parelh deras vacas – hèr trebalhar eth parelh sense arren, còrda ni truc – era tornadura – non cau pas un baston ni guidas – que cau ua lenga e parlar coma a ua persona
48'11 Anecdòta – un veterinari qu'arribèc tà picar ua vaca – que'u te fotec un còp de pè – eth que preno era horca tà trucar-la – que'u digó qu'anava tròp viste – e qu'era horca qu'èra tath hiems
49'50 Idem – un aute còp en Nestièr - ??
53'08 Elevage – eth sòn pair que passava eth tricòt sus era vaca tà desprovar-las
54'05 Idem - ??
55'35 Elevage – qu'ei ua passion, eth bestiar – eras vacas qu'avisan eth motur
57'02 Pastoralisme – era sau que'us balha appetit – que i a montanhas on no'n cau pas – qu'aucidia eth cèrvis – mes non las cau pas balhar tròp tanpòc
58'38 eras oelhas qu'a ara, en nombre – presa de sang, que cau que sian tres còp R tà montanhar
01'01'00 Eth aute còp que'u mancava ua oelha, un moton – etc...
1'02'24 Pastoralisme – qu'i a 10 ans qu'an tostemps eras memes esquèras – era mès vielha qu'ei seguida peras autas
1'04'37 Idem – eras esqueras – qu'an a s'enténer de lonh – que n'i a que clarejan – que las esquiçan en tot heregà's sus pèiras – eras bonas que venguen de Nai – un aute deth costat de Pau, mes que son mens bonas
1'07'18 Idem – oelhas de 12 ans, ua auta de 14 – eras dents que disen se van víver encara o pas - que son copadas ath ras dera anhiva
1'08'50 Idem – era oelha auresa qu'ei era raça deth país – era tarasconesa qu'ei mès mairau – mes era auresa qu'ei mès leitèra – ua chapada dab eths vautours
1'11'21 Anecdòta – un còp quan passèc en un endret hòrt lè – qu'èra sus ua crèsta au pic d'Arrenh – n'a pas jàmes susat coma aqueth còp
…
1'21'39 Patrimoine naturel – Mont Asper – Eth Pòrt de Cap Nestés – eth Còl de l'Avet – eth Còth deth Gimbre – era montanha d'Ardengòst – de còsta, era montanha de Jezeau – eth Pic d'Arrenh – qu'òn pòt anar tiò còth de Balès
01'44 Idem – cada maison qu'ei tà arreperar eth nòm dera familha – eth monde que demandan eth nom deth particulier – mes qu'ei mèsdavit era maison – hòrt emplegat e mès aisit tath monde de Nistòs
04'00 Idem – sobriquet de maisons deth quartièr Ilhó – çò deth Beròt o Veròt (Pelòt??) – eth Gotilh – Centorea – çò deth Caperanhat (Cap Pelanhat?) – ua deisdeshada Sans Souci – era darrèra, çò de Barbeta -
05'24 Toponymie – ua bòrda taras oelhas dab tres maisons a costat, totas aperadas Era Bòrda – ua escòla tanben – ua auta en quartièr en çò deth Caperanhat (era sua hemna qu'i ei anada) – en çò dera Bòrda, ara qu'i son alemans (còsta ath arrelai de television), que depen de Ilhó – ua auta en quartièr en çò de sua ad un moment – ua escòla en cada quartièr
07'55 Economie – ua epòca, 2000 personas en Nistòs
08'29 Toponymie – eth quartièr Ilhó – sovent que disen « ehs de Lhó »?- bilhèu mes tad eth qu'ei Ilhó – mès ensús, Eth Sausset – eth Col de Bayelle – ua maison shafrada Mortís
11'31 Idem – quartièrs – Era Cornèra en Sausset – Cortalet – Lissandre – en çò deth Arruhat
12'30 Vie sociale – quin anavan tiò Montrejau
14'40 Société - bèth temps a mès dur – mès de nhèu abans
15'19 Meteo – mès de nèu – ath mes de Gèr e Herevèr – que tenguia dus meses era nèu – eths banèus dab aiga torrada
16'47 Société – un òme deth Sausset dab era levita – que l'arrossegava tostemps – qu'èra arrude (Arruhat)
17'53 Société – eth pan – eth monde que's hèven eth pan – devarar tath vilatge, en çò de Cortalet (Hont Nera) – un molin, un aute en çò de Lali (un arresec vielh) – qu'i portavan et blat a baish e tornar dab era haria
19'00 Intime – ainat de 8 – 11 a taula, pastèras e gaudinas – que's hèven viér çò que minjavan – vianda non
20'02 Agriculture – eth blat – depicar – eth es.hlaget puish eth manètge (quate parelhs de vacas) – hemna qu'arrastevavan tà tirar era palha deth blat – un ventader entà eth blat que hossa pròpe – après eth motur – puish eth tractur dab era batusa – ara qu'ei acabat
21'19 Idem – eth milhòc – impossible ara
21'58 Idem – blat – batèira – un dia de gaia qu'èra – enumeracion deths tracturs qu'avo
23'40 Idem – idem – dia de hèsta qu'èra – calar era batusa – hèr-la marchar – puish eth dia d'après, començar de d'ora – 3 o 4 garias – 20 litres de vin que crompavan – aiga de vita en cafè
25'17 Idem – idem tath Pèla-Pòrc
25'35 Agriculture- vinhas – eth sògre qu'avia plantat 1 000 pès de vinha – tres mes en annada qu'èra un trebalh – avant d'arribar ena prumèra maison – eth qu'ac a arresignat
27'40 Idem – eth milhòc – cultivat de tota era vita – un ectare de blat, ua arrèga de mandòrras e un ectare de milhòc – eras sasons qu'èran mès bonas – ara qu'an a engreishar eths anheths e de crompà's eth gran : « que pèsa mès eth manje qu'eth martèl » - nada aiga, e que calia anra hèr béver eras vacas tath arriu (eth Nistòs) – ua citèrna, plan mes quan non n'i a mès...
29'38 Elevage – bèth temps a, que s'estavan a casa eras vacas, pujavan pas tara montanha – tanlèu noveme, enà bòrda, bòrda escobada, e traucs barrats
30'30 Idem – ena vath d'Aura, qu'ac an hèit mès, de hèr-las montanhar – que hèven eth hormatge tanben – tà cap d'an, eth prumèr qu'i anava avitar eth huec ena cabana, era cabana qu'èra sua – que s'i anavan dromir era velha – qu'èra eth proprietari tara sason
33'11 Pastoralisme – eth oelhèrs de ara no'n son pas – que hèn çò que saben hèr mes qu'i cau èster dab eras oelhas – Mansas, eth, qu'ei un oelhèr – un còp quan aprenec eth mestièr en un oelhèr de nau vengut de Savoie – que'u didia se quin calia hèr
36'10 Anecdote – quan hadoren era rota forestièra – que dè eth sòn avís aths ingenaires que volian hèr era rota
38'40 Pastoralisme – quin cau hèr tà guarar era tropa – las cau hèr dromir segon eth temps que hè : se hè bèth, on que sia – era net non dromiràn pas en ua planèra, que s'aniràn en un tuhon – ath acès deth maishant temps – pas eneths avets pr'amor deras gotas – hèr-las dromir segon eth temps de qui va hèr – en maitin non las cau pas hèr lhevar tròp de d'ora (de cap a 7oras), se va hè calor, tath bòsc – taras 4 oras qu'arresòrten pr'amor las an pas vagadas de dejunar eth maitin – que cranhen hòrt eera calor
41'36 Idem – ua oelha que l'aima coma un hilh deths sons – qu'ei ua persona tad eth – que segueishen era autò – que cau aimar eras bèstias – un can deths bons (que plora)
43'26 Idem – a 12 ans que s'ocupava deras oelhas – avant d'anar ena escòla
44'31 Elevage – eth parelh deras vacas – hèr trebalhar eth parelh sense arren, còrda ni truc – era tornadura – non cau pas un baston ni guidas – que cau ua lenga e parlar coma a ua persona
48'11 Anecdòta – un veterinari qu'arribèc tà picar ua vaca – que'u te fotec un còp de pè – eth que preno era horca tà trucar-la – que'u digó qu'anava tròp viste – e qu'era horca qu'èra tath hiems
49'50 Idem – un aute còp en Nestièr - ??
53'08 Elevage – eth sòn pair que passava eth tricòt sus era vaca tà desprovar-las
54'05 Idem - ??
55'35 Elevage – qu'ei ua passion, eth bestiar – eras vacas qu'avisan eth motur
57'02 Pastoralisme – era sau que'us balha appetit – que i a montanhas on no'n cau pas – qu'aucidia eth cèrvis – mes non las cau pas balhar tròp tanpòc
58'38 eras oelhas qu'a ara, en nombre – presa de sang, que cau que sian tres còp R tà montanhar
01'01'00 Eth aute còp que'u mancava ua oelha, un moton – etc...
1'02'24 Pastoralisme – qu'i a 10 ans qu'an tostemps eras memes esquèras – era mès vielha qu'ei seguida peras autas
1'04'37 Idem – eras esqueras – qu'an a s'enténer de lonh – que n'i a que clarejan – que las esquiçan en tot heregà's sus pèiras – eras bonas que venguen de Nai – un aute deth costat de Pau, mes que son mens bonas
1'07'18 Idem – oelhas de 12 ans, ua auta de 14 – eras dents que disen se van víver encara o pas - que son copadas ath ras dera anhiva
1'08'50 Idem – era oelha auresa qu'ei era raça deth país – era tarasconesa qu'ei mès mairau – mes era auresa qu'ei mès leitèra – ua chapada dab eths vautours
1'11'21 Anecdòta – un còp quan passèc en un endret hòrt lè – qu'èra sus ua crèsta au pic d'Arrenh – n'a pas jàmes susat coma aqueth còp
…
1'21'39 Patrimoine naturel – Mont Asper – Eth Pòrt de Cap Nestés – eth Còl de l'Avet – eth Còth deth Gimbre – era montanha d'Ardengòst – de còsta, era montanha de Jezeau – eth Pic d'Arrenh – qu'òn pòt anar tiò còth de Balès
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Ni-Sad1]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
20/11/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Nistos
Person Item Type Metadata
Birth Date
1933
Birthplace
Nistos
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Adolphe Seube 1 (Nistos-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/351.