Collectage de Marie-Rose Castéran (Nistos-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Marie-Rose Castéran (Nistos-65)
Sujet
Gascon (dialecte)
Prénoms
Marche à pied
Devinettes
Lessive
Fromage et beurre
Temps (météorologie) -- Prévision
Carnaval
Pâques
Rites et cérémonies funéraires
Surnaturel (sorcières)
Description
0'10 Sobriquet maison - en çò de Conquête
0'50 Maison còsta - era mòla a baish : era Farga - que ho ua mòla, mes jàmes vist a marchar
01'42 Lenga - diferença entre "non" e "nani" ? - era hilha : non - era mair : tà díser "vos" qu'ei "nani"
02'27 Sobriquet maison - eths dera Hilha - après quei Bisa - mès a baish, maisoassa : eths de Carrèra
03'00 Idem - après eth pont qu'ei Sèis : eths de Lai, de Blasi, d'Arroí (costat gaucha) - en delà deth arriu, costat dret qu'ei Nistòs (eths deth Baile)
04'00 Toponymie - quartièr : "le moulin Mont Saint Pierre" era que ditz "Monsem Pierre" - aquera mola qu'ei era Farga
04'57 Montanha - en darrèr qu'ei eth Mont Pelat - era coma mès enlà qu'ei eth Escalarró - eth barrat de qui còla qu'ei era Estupèra - eth camin vielh que dessepara Bisa e Nistòs
07'09 Economie - vielhs mestièrs - un haure, e un menusèr a Hont Nera, que s'aperava Alcide, Alcidon que l'aperavan - en çò de Lazare, que herravan eras vacas
08'40 Elevage - herrar eras vacas, perqué ? - tà non pas que s'esquissèssan eths pès - tiò Montrejau qu'anavan
09'44 Economie - comèrces - ua espiceria, un burèu de tabac, e dus bistròts
10'10 Société - s'a cambiat era societat? - lavetz, tot a pè - ara era autò - un còp de turla e acabat - qu'anavan velhar eth ser - eths dera Corada que devaravan tà velhar - tiò eths de Cairada (Osmin Campan) - discutar, brocar, amusà's - bèths uns que condavan istoèras - devinettes tanben - "qu'a eras còrnas en cuu, e era coa ena boca" : qu'ei un sac en juta, que l'estacavan dab ua còrda (era coa), e eras còrnas que son çò que despassa
14'42 Idem - trebalhs deras hemnas - coma eths òmes e tanben aucupà's dera poralha, dera cosina, e lavar - avant en arriu dab eth lavader - que s'i botan a genolhs - era prumèra meitat qu'ei ena aiga, era meitat que demora eishut - avant que hèvan borir ena arruscader - hè borir en un metau - "eth leishiu" - linçòus tirats deth lhet cada dus mes - qu'èran de lin e brodats
19'00 Société - vier tot - eth casau tà hèr era sopa - porets, caròtas, mongetas, coja, ceba, alh e eun tròç de camajon - e eras mandòrras mieja ora avant - polets e lapins - nat frigò - eth bochèr que crompava era vianda eneths vilatges
23'00 Idem - alimentacion - tà conservar : minjar viste ! - eth burri que conservava - que crompava òli, sucre e cafè
24'37 Idem - idem - tà hèr burri - lavà'u après - e hè'u arrodar - dab era pinta
26'20 Idem - idem - hormatge - hormatge - era lèit ath pè deth huec - presura tà hèr cahar - era pinha qu'èra eth hormtge fresc : hormatge mentat hèt - tà hèr era pinha, tà hèr-la calhar, que botavan vinagre
31'23 Société - hèstas - Nadau - Pair de NAdau que passava, mes pro leuger - qu'arrevelhonavan a casa
32'44 Idem - idem - idem - eth soquet tota era net - e era dòba - mès a minjar eth ser de Nadau ? - n'ac saben pas - hèr sonar eras campanas, esposòbras ? - n'ac saben pas
35'20 Idem - idem - era Canlandras - bona definicion
37'18 Idem - idem - Candelèra " pastèras tiòth cap dera Capialèra" - "eth dia dera candelèra, que s'a a virar eras oelhas dera casalèra"
39'04 Idem - idem - idem - era tòrcha : era "candela de plec" ? - hèr benadir? - non...
40'00 I9dem - idem - Carnaval - qu'ac hèvan a pè - ara que son eths mainatges - qu'èran tots eths vielhs - eths pleiteis que son tostemps eths madeishs - ara qu'amassan tarjas - qu'amassavan ueus dab un tistalh de bime - ara fin, un bal
42'13 Idem - idem - idem - Carnaval que començavan quan pelavan eth monde - que hèvan sautar eth drapèu
44'55 Idem - idem - eths Maulhevats - era mair qu'ac sap de lonh mes non se'n bremba pas
49'00 idem - idem - Pascas - setmna Santa - eth dijaus : eth Estabbat - que jogavan eras estenèbras - eth divés, eth camin dera crotz - eth dimecres, eras campanas que partian e que tornavan eth dia de Pascas
50'55 Idem - arreligion - mès credents que ara - ua mòrt - que velhavan tota era net o duas nets - eths vesins que s'estavan en çò deths morts
52'57 Idem - un garde champêtre que sonavan eth tambór - "avis au public" ara sortida dera missa
53'56 Idem - hèstas - Ascencion - se trebalhavan ? en principi , non
54'30 Lenga - patoès sustot dab eths anciens - entre mair e hilha que parlan patoès - diferença de parlar entre Nistòs e Lombrès : Finèstre, Herièstra - e "Hièstra" en Aventinhan - qu'ei "o" ara fin en Aventinhan - en Nistòs que s'enten mès davit "a" segon era - eth occitan qu'ei diferent - qu'ei çò qu'enten eth dimenge ena television - no'u hè pas gòi d'enténer - a bèth c┴ps que n'i a que parlan coma eths : "aqueths qu'on los escota", e eths autis mens !
58'20 Lenga - qu'apren eth espanhòu - eth patoès que pòt ajudar mes pas tròp - sustot tara conjugason - n'i cau pas pensar pr'amor que s'ac barrèja tot autament
59'10 Croyances - broishas - qu'i credian - mes n'ac saben pas
1'01'10 Idem - idem - ua hemna que condava qu'ua auta qu'èra ua broisha - un còp sonque'n passar davant un casau - que he prir tota ua clocada de guits - e pr'amor eth patron n'èra pas content, que'us heren arrevitar còp sec
0'50 Maison còsta - era mòla a baish : era Farga - que ho ua mòla, mes jàmes vist a marchar
01'42 Lenga - diferença entre "non" e "nani" ? - era hilha : non - era mair : tà díser "vos" qu'ei "nani"
02'27 Sobriquet maison - eths dera Hilha - après quei Bisa - mès a baish, maisoassa : eths de Carrèra
03'00 Idem - après eth pont qu'ei Sèis : eths de Lai, de Blasi, d'Arroí (costat gaucha) - en delà deth arriu, costat dret qu'ei Nistòs (eths deth Baile)
04'00 Toponymie - quartièr : "le moulin Mont Saint Pierre" era que ditz "Monsem Pierre" - aquera mola qu'ei era Farga
04'57 Montanha - en darrèr qu'ei eth Mont Pelat - era coma mès enlà qu'ei eth Escalarró - eth barrat de qui còla qu'ei era Estupèra - eth camin vielh que dessepara Bisa e Nistòs
07'09 Economie - vielhs mestièrs - un haure, e un menusèr a Hont Nera, que s'aperava Alcide, Alcidon que l'aperavan - en çò de Lazare, que herravan eras vacas
08'40 Elevage - herrar eras vacas, perqué ? - tà non pas que s'esquissèssan eths pès - tiò Montrejau qu'anavan
09'44 Economie - comèrces - ua espiceria, un burèu de tabac, e dus bistròts
10'10 Société - s'a cambiat era societat? - lavetz, tot a pè - ara era autò - un còp de turla e acabat - qu'anavan velhar eth ser - eths dera Corada que devaravan tà velhar - tiò eths de Cairada (Osmin Campan) - discutar, brocar, amusà's - bèths uns que condavan istoèras - devinettes tanben - "qu'a eras còrnas en cuu, e era coa ena boca" : qu'ei un sac en juta, que l'estacavan dab ua còrda (era coa), e eras còrnas que son çò que despassa
14'42 Idem - trebalhs deras hemnas - coma eths òmes e tanben aucupà's dera poralha, dera cosina, e lavar - avant en arriu dab eth lavader - que s'i botan a genolhs - era prumèra meitat qu'ei ena aiga, era meitat que demora eishut - avant que hèvan borir ena arruscader - hè borir en un metau - "eth leishiu" - linçòus tirats deth lhet cada dus mes - qu'èran de lin e brodats
19'00 Société - vier tot - eth casau tà hèr era sopa - porets, caròtas, mongetas, coja, ceba, alh e eun tròç de camajon - e eras mandòrras mieja ora avant - polets e lapins - nat frigò - eth bochèr que crompava era vianda eneths vilatges
23'00 Idem - alimentacion - tà conservar : minjar viste ! - eth burri que conservava - que crompava òli, sucre e cafè
24'37 Idem - idem - tà hèr burri - lavà'u après - e hè'u arrodar - dab era pinta
26'20 Idem - idem - hormatge - hormatge - era lèit ath pè deth huec - presura tà hèr cahar - era pinha qu'èra eth hormtge fresc : hormatge mentat hèt - tà hèr era pinha, tà hèr-la calhar, que botavan vinagre
31'23 Société - hèstas - Nadau - Pair de NAdau que passava, mes pro leuger - qu'arrevelhonavan a casa
32'44 Idem - idem - idem - eth soquet tota era net - e era dòba - mès a minjar eth ser de Nadau ? - n'ac saben pas - hèr sonar eras campanas, esposòbras ? - n'ac saben pas
35'20 Idem - idem - era Canlandras - bona definicion
37'18 Idem - idem - Candelèra " pastèras tiòth cap dera Capialèra" - "eth dia dera candelèra, que s'a a virar eras oelhas dera casalèra"
39'04 Idem - idem - idem - era tòrcha : era "candela de plec" ? - hèr benadir? - non...
40'00 I9dem - idem - Carnaval - qu'ac hèvan a pè - ara que son eths mainatges - qu'èran tots eths vielhs - eths pleiteis que son tostemps eths madeishs - ara qu'amassan tarjas - qu'amassavan ueus dab un tistalh de bime - ara fin, un bal
42'13 Idem - idem - idem - Carnaval que començavan quan pelavan eth monde - que hèvan sautar eth drapèu
44'55 Idem - idem - eths Maulhevats - era mair qu'ac sap de lonh mes non se'n bremba pas
49'00 idem - idem - Pascas - setmna Santa - eth dijaus : eth Estabbat - que jogavan eras estenèbras - eth divés, eth camin dera crotz - eth dimecres, eras campanas que partian e que tornavan eth dia de Pascas
50'55 Idem - arreligion - mès credents que ara - ua mòrt - que velhavan tota era net o duas nets - eths vesins que s'estavan en çò deths morts
52'57 Idem - un garde champêtre que sonavan eth tambór - "avis au public" ara sortida dera missa
53'56 Idem - hèstas - Ascencion - se trebalhavan ? en principi , non
54'30 Lenga - patoès sustot dab eths anciens - entre mair e hilha que parlan patoès - diferença de parlar entre Nistòs e Lombrès : Finèstre, Herièstra - e "Hièstra" en Aventinhan - qu'ei "o" ara fin en Aventinhan - en Nistòs que s'enten mès davit "a" segon era - eth occitan qu'ei diferent - qu'ei çò qu'enten eth dimenge ena television - no'u hè pas gòi d'enténer - a bèth c┴ps que n'i a que parlan coma eths : "aqueths qu'on los escota", e eths autis mens !
58'20 Lenga - qu'apren eth espanhòu - eth patoès que pòt ajudar mes pas tròp - sustot tara conjugason - n'i cau pas pensar pr'amor que s'ac barrèja tot autament
59'10 Croyances - broishas - qu'i credian - mes n'ac saben pas
1'01'10 Idem - idem - ua hemna que condava qu'ua auta qu'èra ua broisha - un còp sonque'n passar davant un casau - que he prir tota ua clocada de guits - e pr'amor eth patron n'èra pas content, que'us heren arrevitar còp sec
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Ni-Cmr]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
09/11/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Nistos
Person Item Type Metadata
Birth Date
1946
Birthplace
Nistos
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Marie-Rose Castéran (Nistos-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/330.