Collectage de Pierre Arnaud (Générest-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Pierre Arnaud (Générest-65)
Sujet
Valet
Sobriquets (villages)
Réflexions
Pommes -- Variétés
Pastoralisme (descente des troupeaux)
Corvée
Vignes
Champignons
Rivalité entre village
Gascon (sociolinguistique)
Pêche
Gascon (dialecte)
Assistance publique
Description
0'50 Intime – sortit dera assistança publica – neishut en Tolosa – arribat aras Torelhas, eth monde qu'arrecebèvan moneda tà arcuélher un petit – eth qu'avè 6 ans e qu'i demorè dinc a 21 ans
02'45 Idem – qu'i trebalhava hòrt tad eths, qu'èra un vailet – tostemps, que calèva hèr quauquarren – sense èster pagat – de 14 ans enlà, que tocava un salari – que ho dera assistança dinc a 20 ans
05'25 Idem – era prumèra annada, qu'avè ganhat 1000 fr (anciens) – quan toquè eth liberòt en sortir dera armada, de 14 ans a 20 ans, que toquè 6000 fr
07'35 Evolucion en trebalh – eths utisis : era pica e eth passa-pertot
08'00 Sobriquet maison – Sòst
08'10 Intime – mau-ententa entre eth e eth bèu pair – arrecaptat pera bèra mair
09'10 Sobriquet maisons Generest (on?) - en çò de Torreta, de Vinhau
09'30 Intime – que ho veuse – on son eths dròlles ara (que n'a dus) – coentas familiaus – quin arribè ena maison tà soenhar ua vielha – que l'ac balhè tot
13'30 Toponymie – quartièr dera Solan – çò de Grenher – de Catalan – deth Lac – çò de Barraquet e deth Pelat – un còp quan eth proprietari l'avè demandat çò que volè díser « pelat », eth que'u digó « pas tròp de tarjas »
15'10 Sobriquet abitants Generest – eths Baranaires, era baranas
15'50 Toponymie – quartièrs deras Torelhas : Delà eth Bòsc, eth Cap dera Rota, eth Cap dera Còsta, eth Castèth
16'20 Société – que'm parla de Freud – qu'a lejut en « Nouvel Observateur » : « cela ne sert à rien de changer les gens, il vaut mieux essayer de leur faire comprendre qui ils sont » - que pensa de qu'a rason - pr'amor qu'ei impossible d'arrengar quauqu'un o de cambià'u
…
19'50 Idem – tostemps apréner ena vita – que'n cau tostemps hèr – sense arren, n'an pas arren
20'40 Politica – que pensa de que Hollande va èster miélher que Sarkozy – Sarkozy qu'èra taths arrics mes non cau pas díser que n'ei pas bon aqueth òme – tostemps quauquarren de bon enas personas – Hollande que s'ei dehenut de cap a Sarkozy ena batalèra televisuau
22'25 Economie – non compren pas quin manca moneda ena societat – qu'èm dus còps mès arrics que bèth temps a
23'15 Idem – vilatge cambiat – ara, un o dus proprietaris qu'ac an tot – hòrt subvencionats – que venèvan totun, que hèvan comèrce
25'10 Ordes de pomas – Mus de Lèbe, Cotrà, era Bomba iranja (?) - eth monde que's deishen poirir eras pomas, qu'ei pèc – bèth temps a, que'n hèvan era citra
26'55 Punt de vista – hòrt que ploran, e que vòlen tot cueit, mes que's cau patacar ena vita
28'40 Eths de Nistòs – que'us coneish – que'us vedèva sus eths parcats
29'10 Marcats e hèiras – Sent Bertran, Montrejau, Maulion
29'30 Pastoralisme – pujat en Pin en Varossa pendent 30 ans – istoèra d'un òme qu'èra estat oelhèr en Pin : un còp un qu'arriba en cortau e que'u demanda « n'avetz pas ua oelha a véner », eth oelhèr (qu'èra sa purmèra annada) que'u ditz « non, non son pas mias, eras bèstias » e eth aute que'u te respon « ah ? Eth aute deth an passat, que'n venèva, eth ! » - qu'ei pertot parier, sia enas hautas hautas o en eths oelhers, cada un qu'ensaja d'arrapar quauquarren
32'25 Toponymie – anar dinc ath Pin – passar peth còth deth Avet
32'50 Intime – frairs Fortassin en Varossa – eth pair qu'èra un maquinhon
34'55 Elevage – era oelha – que s'apèra atau pr'amor de « oelh », que las cau tostemps aueitar – en quauques dias, que creban – tara Tarasconesa, que'u cau montanha, èrba seca e aiga deras honts – a baish, que gaha era dova
36'05 Idem – idem – que'us cau adobar era arranquèra – ara n'ac pòt pas hèr mès, se las vòu tornejar, qu'ei eth que's tornèja
36'50 Opinion – çò que hèn nosatis, eths autis n'ac haràn pas – fermatge que no'u pagan pas
38'00 Toponymie – prat de còsta : Era Casalèra
…
39'20 Société – que tròba que i a tròp d'assistats ena societat de ara – tantes senders a netejar – bèth temps a, que hèvan corvadas, qu'arremplaçava eths impòsis – eths vediaus : eths trebalhs atara comuna – un bon sistème mes ara eths paisans qu'an tròp de tribalh
41'50 Agriculture – de còsta, qu'èra tot camps mes hòrt morcelats pr'amor deths eiretatges
43'00 Bàter – maquina a vapor, dab era pressa, botelhusa
44'10 Agriculture – shivada que possava en mèma temps qu'eth blat – que batèvan era shivada après eth blat – e botà'u en solèr – de bonis moments enas batèras
45'50 Société – pintar – eth monde que pintavan mes non cau pas créder, eth alcool qu'a eth dessús de tot
46'20 Culturas – vinhas qu'avèn – un còp un òmi de Fronton qu'èra vengut a Generest, qu'avè mesurat era alcolemia deth vin : que hèva 6°, quan era citra que'n hèva 7° ! - un que disèva que botava cornishons a trempar en vin tà adocir eth gost ! - quin cau hèr tà aucíder eth mosit ena barrica – cepatges ibrides, noa, terràs – mès bon tà minjar que tà béver – après dab eth noa que partivan tath espitau espsiquiatric
51'20 Natura – camparòus – jaunetas que n'i a – e quauques bushornós – non pas díser on van – verdetas, cocorras, eths tremolets – ua estanhèra de cap a sua – un quan avè trobat un cep, que penjava ua saqueta
que se'n va, e que se'n torna dab ua bièrra
55'28 Un armari que i a – que va dinc ath plafond – eths mobles sons que venguen deth castèth de Montagut
moi, je bois du rouge... rien ne bouge !
58'00 Intime – parlar de D Comps
il faut pas qu'on soit tous pareils, on s'emmerderait autrement
58'55 Mobles – un qu'ei de noguèr, e eth aute de castanhèr – que's ved eras beas dera lenha, eras arralhas
1'00'10 País – Montagut – eth Castèth – qu'a 5 solèrs
1'01'20 Société – eth monde qu'ei injuste – era moneda qu'ei mès hòrta que tot – monde qu'èran mès praubes, mes ara, ena vila, que n'i a praubes tanben – eths loguèrs que son cars
1'02'00 Idem – monde de Nistòs
1'02'50 Idem – idem – quan anavan veir ua dròlla a Nistòs, que'us acalhavavan
1'03'55 Lenga – escarnir eth parlar de Nistos – james pressats – ua arregenta qu'èra venguda deth nòrd, qu'èra estada supresa pr'amor que parlavan hòrt a plaser – que ditz que'u crèban – de qu'as eth temps de calcular a çò que vas arrespóner ! - que'u repausan
1'08' 40 Idem – monde praubes en Nistòs – que son cap de borros en Nistòs, duas societats de caça – braconar
1'10'30 Pescar – ara man – en Lavet enas Torelhas – en Generest, era aiga qu'èra tròp hereda – era aiga que ven de Nistòs, qu'ei era Arrisa de Generest – cada trueita qu'a son trauc – que cau trobar era coa, carressar-la, passar era auta man ath devant, prémer e sortir-la – que's veden a on son esconudas
1'13'20 Natura – era lua – braconar ara demora taras lèbes – ara lua hòrta – que's calèva amanejar tà poder minjar – estonat pr'amor tolosencs qu'avèn venut cèps de Nistòs
1'15'30 Lenga – que'u hè arríder eth mòt « hòra » que disen en Nistòs
1'16'45 Intime – eths dera maison dera Hilha en Nistòs – que vivèvan ena caravana
1'17'30 Lenga – imitacion deth parlar de Sòst – era venta deths cortaus, quin èra – qu'an era aiga hereda, mes que s'èstiman mès eth vin - « aiman », que'u hè arríder aqueth mot – tostemps monde en eths bistròts estats de Sòst
1'19'40 Economie – cafès en Generest – nat – en Nistòs, tanpòc
1'20'00 Toponymie – montanhas – eth Tuhet (montanha de Gaudent), eth Mont Sacon – en çò de Tintèina, mair de Alfred Soubie (Sèis) que n'èra sortida
1'23'25 Hèsta deth vilatge – St Estièni, eth patron dera comuna – era comuna n'ei pas prauba pr'amor deths bòscs, coma Nistòs
1'24'20 Agriculture – que cau coratge tà trebalhar en Nistòs, pr'amor qu'ei arribent
1'25'50 Pastoralisme – dret de pacatge ena Varossa, mes pas de crompar un cortau (que'u sembla)
1'27'20 Intime – era vielhessa – que caleré cambiar eths arolaments e que greisha dab eth vin – ara que tròba eth monde tròp complicat, e que serà de piri en piri – çò de mès bon, qu'ei d'aver era santat e eth cap – e que cau ensajar de compréner eras causas
02'45 Idem – qu'i trebalhava hòrt tad eths, qu'èra un vailet – tostemps, que calèva hèr quauquarren – sense èster pagat – de 14 ans enlà, que tocava un salari – que ho dera assistança dinc a 20 ans
05'25 Idem – era prumèra annada, qu'avè ganhat 1000 fr (anciens) – quan toquè eth liberòt en sortir dera armada, de 14 ans a 20 ans, que toquè 6000 fr
07'35 Evolucion en trebalh – eths utisis : era pica e eth passa-pertot
08'00 Sobriquet maison – Sòst
08'10 Intime – mau-ententa entre eth e eth bèu pair – arrecaptat pera bèra mair
09'10 Sobriquet maisons Generest (on?) - en çò de Torreta, de Vinhau
09'30 Intime – que ho veuse – on son eths dròlles ara (que n'a dus) – coentas familiaus – quin arribè ena maison tà soenhar ua vielha – que l'ac balhè tot
13'30 Toponymie – quartièr dera Solan – çò de Grenher – de Catalan – deth Lac – çò de Barraquet e deth Pelat – un còp quan eth proprietari l'avè demandat çò que volè díser « pelat », eth que'u digó « pas tròp de tarjas »
15'10 Sobriquet abitants Generest – eths Baranaires, era baranas
15'50 Toponymie – quartièrs deras Torelhas : Delà eth Bòsc, eth Cap dera Rota, eth Cap dera Còsta, eth Castèth
16'20 Société – que'm parla de Freud – qu'a lejut en « Nouvel Observateur » : « cela ne sert à rien de changer les gens, il vaut mieux essayer de leur faire comprendre qui ils sont » - que pensa de qu'a rason - pr'amor qu'ei impossible d'arrengar quauqu'un o de cambià'u
…
19'50 Idem – tostemps apréner ena vita – que'n cau tostemps hèr – sense arren, n'an pas arren
20'40 Politica – que pensa de que Hollande va èster miélher que Sarkozy – Sarkozy qu'èra taths arrics mes non cau pas díser que n'ei pas bon aqueth òme – tostemps quauquarren de bon enas personas – Hollande que s'ei dehenut de cap a Sarkozy ena batalèra televisuau
22'25 Economie – non compren pas quin manca moneda ena societat – qu'èm dus còps mès arrics que bèth temps a
23'15 Idem – vilatge cambiat – ara, un o dus proprietaris qu'ac an tot – hòrt subvencionats – que venèvan totun, que hèvan comèrce
25'10 Ordes de pomas – Mus de Lèbe, Cotrà, era Bomba iranja (?) - eth monde que's deishen poirir eras pomas, qu'ei pèc – bèth temps a, que'n hèvan era citra
26'55 Punt de vista – hòrt que ploran, e que vòlen tot cueit, mes que's cau patacar ena vita
28'40 Eths de Nistòs – que'us coneish – que'us vedèva sus eths parcats
29'10 Marcats e hèiras – Sent Bertran, Montrejau, Maulion
29'30 Pastoralisme – pujat en Pin en Varossa pendent 30 ans – istoèra d'un òme qu'èra estat oelhèr en Pin : un còp un qu'arriba en cortau e que'u demanda « n'avetz pas ua oelha a véner », eth oelhèr (qu'èra sa purmèra annada) que'u ditz « non, non son pas mias, eras bèstias » e eth aute que'u te respon « ah ? Eth aute deth an passat, que'n venèva, eth ! » - qu'ei pertot parier, sia enas hautas hautas o en eths oelhers, cada un qu'ensaja d'arrapar quauquarren
32'25 Toponymie – anar dinc ath Pin – passar peth còth deth Avet
32'50 Intime – frairs Fortassin en Varossa – eth pair qu'èra un maquinhon
34'55 Elevage – era oelha – que s'apèra atau pr'amor de « oelh », que las cau tostemps aueitar – en quauques dias, que creban – tara Tarasconesa, que'u cau montanha, èrba seca e aiga deras honts – a baish, que gaha era dova
36'05 Idem – idem – que'us cau adobar era arranquèra – ara n'ac pòt pas hèr mès, se las vòu tornejar, qu'ei eth que's tornèja
36'50 Opinion – çò que hèn nosatis, eths autis n'ac haràn pas – fermatge que no'u pagan pas
38'00 Toponymie – prat de còsta : Era Casalèra
…
39'20 Société – que tròba que i a tròp d'assistats ena societat de ara – tantes senders a netejar – bèth temps a, que hèvan corvadas, qu'arremplaçava eths impòsis – eths vediaus : eths trebalhs atara comuna – un bon sistème mes ara eths paisans qu'an tròp de tribalh
41'50 Agriculture – de còsta, qu'èra tot camps mes hòrt morcelats pr'amor deths eiretatges
43'00 Bàter – maquina a vapor, dab era pressa, botelhusa
44'10 Agriculture – shivada que possava en mèma temps qu'eth blat – que batèvan era shivada après eth blat – e botà'u en solèr – de bonis moments enas batèras
45'50 Société – pintar – eth monde que pintavan mes non cau pas créder, eth alcool qu'a eth dessús de tot
46'20 Culturas – vinhas qu'avèn – un còp un òmi de Fronton qu'èra vengut a Generest, qu'avè mesurat era alcolemia deth vin : que hèva 6°, quan era citra que'n hèva 7° ! - un que disèva que botava cornishons a trempar en vin tà adocir eth gost ! - quin cau hèr tà aucíder eth mosit ena barrica – cepatges ibrides, noa, terràs – mès bon tà minjar que tà béver – après dab eth noa que partivan tath espitau espsiquiatric
51'20 Natura – camparòus – jaunetas que n'i a – e quauques bushornós – non pas díser on van – verdetas, cocorras, eths tremolets – ua estanhèra de cap a sua – un quan avè trobat un cep, que penjava ua saqueta
que se'n va, e que se'n torna dab ua bièrra
55'28 Un armari que i a – que va dinc ath plafond – eths mobles sons que venguen deth castèth de Montagut
moi, je bois du rouge... rien ne bouge !
58'00 Intime – parlar de D Comps
il faut pas qu'on soit tous pareils, on s'emmerderait autrement
58'55 Mobles – un qu'ei de noguèr, e eth aute de castanhèr – que's ved eras beas dera lenha, eras arralhas
1'00'10 País – Montagut – eth Castèth – qu'a 5 solèrs
1'01'20 Société – eth monde qu'ei injuste – era moneda qu'ei mès hòrta que tot – monde qu'èran mès praubes, mes ara, ena vila, que n'i a praubes tanben – eths loguèrs que son cars
1'02'00 Idem – monde de Nistòs
1'02'50 Idem – idem – quan anavan veir ua dròlla a Nistòs, que'us acalhavavan
1'03'55 Lenga – escarnir eth parlar de Nistos – james pressats – ua arregenta qu'èra venguda deth nòrd, qu'èra estada supresa pr'amor que parlavan hòrt a plaser – que ditz que'u crèban – de qu'as eth temps de calcular a çò que vas arrespóner ! - que'u repausan
1'08' 40 Idem – monde praubes en Nistòs – que son cap de borros en Nistòs, duas societats de caça – braconar
1'10'30 Pescar – ara man – en Lavet enas Torelhas – en Generest, era aiga qu'èra tròp hereda – era aiga que ven de Nistòs, qu'ei era Arrisa de Generest – cada trueita qu'a son trauc – que cau trobar era coa, carressar-la, passar era auta man ath devant, prémer e sortir-la – que's veden a on son esconudas
1'13'20 Natura – era lua – braconar ara demora taras lèbes – ara lua hòrta – que's calèva amanejar tà poder minjar – estonat pr'amor tolosencs qu'avèn venut cèps de Nistòs
1'15'30 Lenga – que'u hè arríder eth mòt « hòra » que disen en Nistòs
1'16'45 Intime – eths dera maison dera Hilha en Nistòs – que vivèvan ena caravana
1'17'30 Lenga – imitacion deth parlar de Sòst – era venta deths cortaus, quin èra – qu'an era aiga hereda, mes que s'èstiman mès eth vin - « aiman », que'u hè arríder aqueth mot – tostemps monde en eths bistròts estats de Sòst
1'19'40 Economie – cafès en Generest – nat – en Nistòs, tanpòc
1'20'00 Toponymie – montanhas – eth Tuhet (montanha de Gaudent), eth Mont Sacon – en çò de Tintèina, mair de Alfred Soubie (Sèis) que n'èra sortida
1'23'25 Hèsta deth vilatge – St Estièni, eth patron dera comuna – era comuna n'ei pas prauba pr'amor deths bòscs, coma Nistòs
1'24'20 Agriculture – que cau coratge tà trebalhar en Nistòs, pr'amor qu'ei arribent
1'25'50 Pastoralisme – dret de pacatge ena Varossa, mes pas de crompar un cortau (que'u sembla)
1'27'20 Intime – era vielhessa – que caleré cambiar eths arolaments e que greisha dab eth vin – ara que tròba eth monde tròp complicat, e que serà de piri en piri – çò de mès bon, qu'ei d'aver era santat e eth cap – e que cau ensajar de compréner eras causas
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Ge-Ap]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
30/05/2012
Format
Texte/html
Langue
gascon
français
Type
Texte
Spatial Coverage
Générest
Person Item Type Metadata
Birthplace
Toulouse
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Pierre Arnaud (Générest-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/312.