Collectage de Théophile Fontan 1 (Cathervielle-31)
Dublin Core
Titre
Collectage de Théophile Fontan 1 (Cathervielle-31)
Sujet
Surnaturel (légende)
Surnaturel (fées)
Histoire locale
Habillement
Travail - Espagne
Marche à pied
Marginaux
Espagne, Guerre d'(1936-1939)
Surnaturel (pierres magiques)
Surnaturel (sorcières)
Rivalité entre village
Plantes curatives
Champignons
Description
MF-31[BL-Ca-Ft4-1]
0’00 Croyances – Tantuga – ua divinitat deth Larbost portada peths arromans que protetjava eras arrecòltas e eth bestiar – no’s deishava pas veir e se s’aprochavan, que s’escapava – un pialèr que l’avian vist – ua barba, ua manta – que n’a entenut a parlar peths vielhs deth son temps (a on) – ara, arrés mès non sap qui èra Tantuga
02’35 Croyance – eras encantadas – ath començament deth mond, anjos que s’arrevoltèren – que horen condemnats a vénguer abitar era tèrra tà hè’s perdonar – que vivian enas sorças deras montanha – bèths uns que las avian vistas – ath cap d’un moment, quan èran perdonats, que pujavan tath cèu – ad eth, que’n parlavan e que’us avian vist, eth que’u didia que s’èra passejat pertot ena montanha sense véder nat – eths, que’u responian que devian èster totis tornats tath cèu
04’25 Histoire – eth Larbost qu’èra deth Biarn - vilatges de St Aventin a Jurviela – sonque Goaus de Larbost (es Agudes) qu’èra deth arrei de França – non pagavan pas eth impòst sus era sau per èster deth Biarn (era Gabelle) – devath Louis XIII, que’u paguèren e que he lè – un inspector deths impòst de Louis XIII qu’èra vengut tà inspectar eths bòsquis deth Larbost – que ho prés per un gabelon - que manquè d’èster aucit peth monde
06’45 Idem – idem – en Larbost, no’s tiravan pas jàmes eth berret tà saludar – eth berret que venguia dera Lanas, e deras Lanas tath Biarn, e tath País Basco on ne heren era especialitat de ara – eth berret deths landési e deths biarnési qu’èra ua tòca – e quan la tiravan, qu’esperracava eths peus – era arreina deth Biarn que didec de non tirà’c mès – n’a pas jàmes vist un vielh a tirà’s eth berret – quan èra partit tà Tolosa, sa mair que’u didec de tirà’s eth berret – que’u tirèc mes que’s sentí ridicule – quan Henri IV ho arrei, que horen arrestacats tà França
08’40 Société – francés qu’anavan trebalhar tà Espanha – eth capdèths sovent - eth centre qu’èra Sarragosse, un quartièr dit « deths francés » - òmis dera sua familha que s’i èran maridats – grans oncles deth son arrèr gran pair – n’èra pas arren per eths de marchar tant - deth Larbost, qu’anavan tà Sarrancolin, passar per Arreu – qu’i anavan en grop pr’amor deths bandits – un gran oncle de son gran pair qu’èra estat tuat atau en tot tornar se’n de Zaragoza
11’35 Idem – que’s calia ganhar era vita – e qu’èra arrica era Espanha
12’10 Idem – après, que ho eth contrari – Banheres en Larbost, e pas Luishon – era mentat de Banheres qu’ei espanhòla – que’s logavan per èster vaquèrs, oelhèrs o vailets
13’00 Pastoralisme – hèira tà logar eths oelhèrs – mantuns oelhèrs per vilatge, mes sonqu’un vaquèr per vilatge – bèths uns que’s demoravan de tota era vita per un sol patron – exemple d’un oelhèr que s’aperava Bigo ( ?) – qu’avè 10 ans quan arribè en França – que’s loguè a Catervièla – era fin dera sason qu’èra tà Totsants – aquiu, que copava eth baston davant eths patrons – que volia díser que non volia pas mès èster vaquèr – mes que tornava tostemps tath estiu
14’45 Idem – aqueth Bigo – que passava eth ivèrn sus un batèu tà soenhar eth bestiar – tara Italia, o atau – cada an que tornava – mes un an, que non tornèc – pendent 6 ans, non tornè pas – qu’èra sus un batèu tara America, e qu’anè trebalhar dab eths gauchos – que desbarquè a Dunkerque dab un sòu ena pòcha – que trauquè era França dab un sòu – que’s logava ací e aquiu – hè’s empiar era museta – que’s morí e ho enterrat tà Catervièla
17’00 Assemblada deths oelhèrs – començava eth maitin, e s’acabè a ua ora – un còp, un que s’aperava Francisco, e qu’èra vaquèr – aqueth que didec en un aute qu’avè trobat ua mena d’òr ena montanha d’Espanha –qu’i anèren tad empià’s eras pòchas – totis dus qu’èran dera Valea (Aran) – qu’èra ath temps de Franco – que horen prés per espions peths carabinèrs – embarrats en ua cabana – Francisco que se’n volia tornar pera Valea, eth aute, non – que’s desseparèren – F, eth endeman, qu’èra a Catervièla – eth aute, que passèc peras hautas montanhas – que sortic 6 dias après en Portilhon de Oo – eth oelhèr des Pingos que’u dè a minjar – que dromic 24 oras sense desvelhà’s
21’50 Idem – aqueth Francisco tanben – un delegat per maison tara locacion – Francisco que’us venguian demandar ce quan e’s devia logar – que’u digoren hòrt entà arríder e d’abaishar après – qu’èra un teatre – ara fin, que ho ua bona aumentacion pet eth – que’us mercegè – que balhava 1 kg de lan per fèrma
24’45 Croyances – eras Pèiras Lhevadas – era mès famosa qu’ei era Pèira d’Arriba Pardin ( ?) de Pobòu – ua divinitat per pèira – processions en temps – qu’èra simbolic, eth falús – ua a Portèth, qu’èra estada copada peth curè pr’amor qu’èra tròp provocant – eth endeman qu’èra mòrt, entath monde deth Larbost, qu’èra ua vengença dera pèira – eth curè de Podòu qu’avè interdit d’apressà’s dera pèira d’Arriba Pardina – un petit granit davant era pèira, que simbolisava eth mascle – interdit d’apressà’s de 50 m – qu’i anavan hantaumejar ath entorn
30’35 Idem – ua, Paulina de Barrèra – qu’èra hòrt supersticosa – un ser, son òme, Simonet, e son hilh qu’anèren per un pèla-pòrc – autalèu cochada, qu’entenó bruhèira – eras hantaumas, ce’s pensè – eth brut que s’estancava a bèths còps, hòrt puish chòc – son hilh que se’n tornè – que pugè tath graèr, non i avia pas arren – mes un còp, cochat,que tornè a començar – qu’èra eth gat que s’avia botat eth cap en un topin, e qu’arrodava en solèr
35’00 Société – pè descauç - ad aqueth temps, quauques que marchavan pè-descauç – un nebot de sa gran mair que l’avè condat que dinc a 8 o 9 ans, que marchava pè-descauç – a 9 ans, que’u crompèren esclòps – mes eth, autanlèu sortit, que’us metia en un trauc d’ua parèth
36’55 Croyances – hantaumas – ua qu’èra sopçonada de n’èster – ath lòc d’aver unclas aths pès, qu’avè grifas
37’45 Société – eths bals – un de Catèrvièla qu’anava hèr dançar eths de Goaus – que jogava accordéon – e qu’avè era passion deras armas, qu’avè un arrevolver, tostemps ena pòcha e cargat – qu’èra mau vist peths gojats de Goaus, e que’u calhavèren – eth, que tornè tath vilatge de Goaus – que tirè un còp d’arrevolver en aire – que horen prés de pòur
42’05 Agriculture – laurar – era mossa qu’èra de boès – un arrai qu’èra – quin èra hèita – puishqu’eths camps èran penjents, era tèrra en èster laurada, que devarava de cap a baish – eth haut qu’èra descarnat, eth baish qu’èra ua arriba – alavetz, cada an, que pujavan era tèrra de davath entà la vueidar ath cap, dab eth parelh o sus eth còth – dab eth brabant, qu’èra acabat – qu’èra hèit en eths camps mès arribents
44’15 Société – cada vilatge era sua mòda de botà’s eth berret – eths òmes que portavan era cinta, qu’èra arroja en Larbost, e ena Vath de Oelh, qu’èra blua – dab eth berret, que’s portava inclinat, o tà darrèr – mes a Catèrvièla qu’èra ponchut tà devant – en veir era posicion deth berret, que podian saber d’a on venguia eth monde
45’40 Idem – apelhà’s – vestit de pedaç – mes per anar tà Banheres, qu’èra vestits de prumèra – un especièr que l’avè dit que podia saber s’èra quauqu’un deth Larbost o de Banheres a cma èra abilhat
46’25 Natura – Peths de Lops (Vesse de loup), camparòu – que las utilisavan avant d’èster aubèrts – tara podra de laguens – que se’n servian taths maus – un còp que batian dab ua batusa ajudat peth manètge a 4 parelhs – eth cavilhon qu’aubric eth vente deth patron, un accident – qu’èra desventerat – ua hemna que’u demandè d’anar coélher peths de lops – un davantau plen – que l’empièren eth vente d’aquera podra – que ho operat après ath espitau – mès tard, que saboren qu’èra peniciline laguens – que sauvèc era vita a Jean de Bertrane - que’s demanada plan çò qu’avèn pensat eths surgents en véder aqueth mastic (51’20)
0’00 Croyances – Tantuga – ua divinitat deth Larbost portada peths arromans que protetjava eras arrecòltas e eth bestiar – no’s deishava pas veir e se s’aprochavan, que s’escapava – un pialèr que l’avian vist – ua barba, ua manta – que n’a entenut a parlar peths vielhs deth son temps (a on) – ara, arrés mès non sap qui èra Tantuga
02’35 Croyance – eras encantadas – ath començament deth mond, anjos que s’arrevoltèren – que horen condemnats a vénguer abitar era tèrra tà hè’s perdonar – que vivian enas sorças deras montanha – bèths uns que las avian vistas – ath cap d’un moment, quan èran perdonats, que pujavan tath cèu – ad eth, que’n parlavan e que’us avian vist, eth que’u didia que s’èra passejat pertot ena montanha sense véder nat – eths, que’u responian que devian èster totis tornats tath cèu
04’25 Histoire – eth Larbost qu’èra deth Biarn - vilatges de St Aventin a Jurviela – sonque Goaus de Larbost (es Agudes) qu’èra deth arrei de França – non pagavan pas eth impòst sus era sau per èster deth Biarn (era Gabelle) – devath Louis XIII, que’u paguèren e que he lè – un inspector deths impòst de Louis XIII qu’èra vengut tà inspectar eths bòsquis deth Larbost – que ho prés per un gabelon - que manquè d’èster aucit peth monde
06’45 Idem – idem – en Larbost, no’s tiravan pas jàmes eth berret tà saludar – eth berret que venguia dera Lanas, e deras Lanas tath Biarn, e tath País Basco on ne heren era especialitat de ara – eth berret deths landési e deths biarnési qu’èra ua tòca – e quan la tiravan, qu’esperracava eths peus – era arreina deth Biarn que didec de non tirà’c mès – n’a pas jàmes vist un vielh a tirà’s eth berret – quan èra partit tà Tolosa, sa mair que’u didec de tirà’s eth berret – que’u tirèc mes que’s sentí ridicule – quan Henri IV ho arrei, que horen arrestacats tà França
08’40 Société – francés qu’anavan trebalhar tà Espanha – eth capdèths sovent - eth centre qu’èra Sarragosse, un quartièr dit « deths francés » - òmis dera sua familha que s’i èran maridats – grans oncles deth son arrèr gran pair – n’èra pas arren per eths de marchar tant - deth Larbost, qu’anavan tà Sarrancolin, passar per Arreu – qu’i anavan en grop pr’amor deths bandits – un gran oncle de son gran pair qu’èra estat tuat atau en tot tornar se’n de Zaragoza
11’35 Idem – que’s calia ganhar era vita – e qu’èra arrica era Espanha
12’10 Idem – après, que ho eth contrari – Banheres en Larbost, e pas Luishon – era mentat de Banheres qu’ei espanhòla – que’s logavan per èster vaquèrs, oelhèrs o vailets
13’00 Pastoralisme – hèira tà logar eths oelhèrs – mantuns oelhèrs per vilatge, mes sonqu’un vaquèr per vilatge – bèths uns que’s demoravan de tota era vita per un sol patron – exemple d’un oelhèr que s’aperava Bigo ( ?) – qu’avè 10 ans quan arribè en França – que’s loguè a Catervièla – era fin dera sason qu’èra tà Totsants – aquiu, que copava eth baston davant eths patrons – que volia díser que non volia pas mès èster vaquèr – mes que tornava tostemps tath estiu
14’45 Idem – aqueth Bigo – que passava eth ivèrn sus un batèu tà soenhar eth bestiar – tara Italia, o atau – cada an que tornava – mes un an, que non tornèc – pendent 6 ans, non tornè pas – qu’èra sus un batèu tara America, e qu’anè trebalhar dab eths gauchos – que desbarquè a Dunkerque dab un sòu ena pòcha – que trauquè era França dab un sòu – que’s logava ací e aquiu – hè’s empiar era museta – que’s morí e ho enterrat tà Catervièla
17’00 Assemblada deths oelhèrs – començava eth maitin, e s’acabè a ua ora – un còp, un que s’aperava Francisco, e qu’èra vaquèr – aqueth que didec en un aute qu’avè trobat ua mena d’òr ena montanha d’Espanha –qu’i anèren tad empià’s eras pòchas – totis dus qu’èran dera Valea (Aran) – qu’èra ath temps de Franco – que horen prés per espions peths carabinèrs – embarrats en ua cabana – Francisco que se’n volia tornar pera Valea, eth aute, non – que’s desseparèren – F, eth endeman, qu’èra a Catervièla – eth aute, que passèc peras hautas montanhas – que sortic 6 dias après en Portilhon de Oo – eth oelhèr des Pingos que’u dè a minjar – que dromic 24 oras sense desvelhà’s
21’50 Idem – aqueth Francisco tanben – un delegat per maison tara locacion – Francisco que’us venguian demandar ce quan e’s devia logar – que’u digoren hòrt entà arríder e d’abaishar après – qu’èra un teatre – ara fin, que ho ua bona aumentacion pet eth – que’us mercegè – que balhava 1 kg de lan per fèrma
24’45 Croyances – eras Pèiras Lhevadas – era mès famosa qu’ei era Pèira d’Arriba Pardin ( ?) de Pobòu – ua divinitat per pèira – processions en temps – qu’èra simbolic, eth falús – ua a Portèth, qu’èra estada copada peth curè pr’amor qu’èra tròp provocant – eth endeman qu’èra mòrt, entath monde deth Larbost, qu’èra ua vengença dera pèira – eth curè de Podòu qu’avè interdit d’apressà’s dera pèira d’Arriba Pardina – un petit granit davant era pèira, que simbolisava eth mascle – interdit d’apressà’s de 50 m – qu’i anavan hantaumejar ath entorn
30’35 Idem – ua, Paulina de Barrèra – qu’èra hòrt supersticosa – un ser, son òme, Simonet, e son hilh qu’anèren per un pèla-pòrc – autalèu cochada, qu’entenó bruhèira – eras hantaumas, ce’s pensè – eth brut que s’estancava a bèths còps, hòrt puish chòc – son hilh que se’n tornè – que pugè tath graèr, non i avia pas arren – mes un còp, cochat,que tornè a començar – qu’èra eth gat que s’avia botat eth cap en un topin, e qu’arrodava en solèr
35’00 Société – pè descauç - ad aqueth temps, quauques que marchavan pè-descauç – un nebot de sa gran mair que l’avè condat que dinc a 8 o 9 ans, que marchava pè-descauç – a 9 ans, que’u crompèren esclòps – mes eth, autanlèu sortit, que’us metia en un trauc d’ua parèth
36’55 Croyances – hantaumas – ua qu’èra sopçonada de n’èster – ath lòc d’aver unclas aths pès, qu’avè grifas
37’45 Société – eths bals – un de Catèrvièla qu’anava hèr dançar eths de Goaus – que jogava accordéon – e qu’avè era passion deras armas, qu’avè un arrevolver, tostemps ena pòcha e cargat – qu’èra mau vist peths gojats de Goaus, e que’u calhavèren – eth, que tornè tath vilatge de Goaus – que tirè un còp d’arrevolver en aire – que horen prés de pòur
42’05 Agriculture – laurar – era mossa qu’èra de boès – un arrai qu’èra – quin èra hèita – puishqu’eths camps èran penjents, era tèrra en èster laurada, que devarava de cap a baish – eth haut qu’èra descarnat, eth baish qu’èra ua arriba – alavetz, cada an, que pujavan era tèrra de davath entà la vueidar ath cap, dab eth parelh o sus eth còth – dab eth brabant, qu’èra acabat – qu’èra hèit en eths camps mès arribents
44’15 Société – cada vilatge era sua mòda de botà’s eth berret – eths òmes que portavan era cinta, qu’èra arroja en Larbost, e ena Vath de Oelh, qu’èra blua – dab eth berret, que’s portava inclinat, o tà darrèr – mes a Catèrvièla qu’èra ponchut tà devant – en veir era posicion deth berret, que podian saber d’a on venguia eth monde
45’40 Idem – apelhà’s – vestit de pedaç – mes per anar tà Banheres, qu’èra vestits de prumèra – un especièr que l’avè dit que podia saber s’èra quauqu’un deth Larbost o de Banheres a cma èra abilhat
46’25 Natura – Peths de Lops (Vesse de loup), camparòu – que las utilisavan avant d’èster aubèrts – tara podra de laguens – que se’n servian taths maus – un còp que batian dab ua batusa ajudat peth manètge a 4 parelhs – eth cavilhon qu’aubric eth vente deth patron, un accident – qu’èra desventerat – ua hemna que’u demandè d’anar coélher peths de lops – un davantau plen – que l’empièren eth vente d’aquera podra – que ho operat après ath espitau – mès tard, que saboren qu’èra peniciline laguens – que sauvèc era vita a Jean de Bertrane - que’s demanada plan çò qu’avèn pensat eths surgents en véder aqueth mastic (51’20)
Créateur
Mathieu Fauré, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
MF-31[BL-Ca-Tf4]
EOC 5
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
08/10/2006
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Cathervielle
Person Item Type Metadata
Birth Date
1910
Birthplace
Cathervielle
Death Date
2006
Collection
Citer ce document
Mathieu Fauré, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Théophile Fontan 1 (Cathervielle-31),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/133.