Collectage de Germaine Carrère (Ercé-09)
Dublin Core
Titre
Collectage de Germaine Carrère (Ercé-09)
Sujet
Cuisine (porc)
Calendrier des travaux culturaux
Thermalisme
Couvre feu
Quilles (jeu)
Description
RL-09[Ou-Er-Cg1-1]
0'00 Eth Bolangèr – eth pair de Michel Pujol
0'55 Sobriquet maison – sortida deth Cap dera Vièla – eth Quilhèr dera Crotz – eth monde que s'i amassavan entà hèr aras quilhas – n'ac a pas vist a fèr – qu'èra defòra sus eth camin
02'00 Sobriquets maisons deth Quilhèr dera Crotz : en çò de Pelin (era), eths Gregas – darrèr, qu'ei eth Còth deth Lac : eth Cabiròus, eths Bofaires e eths Tralhats (?) - ací, qu'ei era Ajaç (Ajas), mèslèu era Jaç – ath entorn : qu'ei eth Cap dera Vièla, eth Rengat, eth Casau d'Uguet – en temps, que l'aperavan eth Casau deras Granhòtas, ath Casau d'Uguet
04'15 Idem - ath Cap dera Vièla : eths Mandres, eths Ressegaires, eths Mostaishas – era maison deths Mascarts, n'i avia pas arrés laguens – qu'èra en estat encara
06'15 Toponymie – quartièrs – eth Cortiu de Faur (eths Reaus, Agostin e era Cabilhata, eths Peguessas que'us aperavan, eths Tetèrs, ruina ara, eths Crostets, eths Mauretas, eths Cossos, eths dera Oba, eths Mengrulhas, eths Gudanas, eths Lausèrs) - Espiau (a çò deth Capelièr) – eths sobriquets que son tostemps utilisats segon era
08'35 Toponymie – eras Jaçes, ath entorn de casa sua
09'10 Aiga – tostemps coneishut era aiga correnta – eth Riu de Lana pas lonh – era Font deth Barguadèr en Cap dera Vièla – n'exista cap mès – qu'anavan lavar en aquera font
10'55 Société – ruscada – quin se passava – rinçar enath riu – lavar ara fin deth ivèrn – n'a pas coneishut de lavar dab eras cendres
12'10 Idem – rivalitat Aulús/Èrce – non l'a pas coenishuda
12'30 Evolucion – vilatge d'Èrce ara – un chic desert – en centre que i a un chic d'animacion – mes avant d'arribà'i, que fè mort – en temps, tanlèu, que volian anar en quauque lòc, que's calia arrestar pertot entà díser adissiatz, balhar novèlas – ara, non tròban pas deguns
13'55 Economie – comèrces - que caminavan hòrt – anar fèr eth marcat – en çò deth Rei - enas espicerias, Frison, eth Chibibit, l'Epargne, Largenté, Guarrigue, çò de Cau tanben – e eths Annèths – ara, tot que's hè en voètura
16'10 Evolucion – monde navèths en vilatge
RL-09[Ou-Er-Cg1-2]
0'00 Seguida – que n'i cau, monde d'alhurs – que cau evoluar
liuraire de fuel qu'arriba
RL-09[Ou-Er-Cg1-3]
0'00 Ossalhèrs – pas coneihut – son arrèr gran pair que n'èra – que partic deras Còstas e que se bastic ua maison en tornar se'n d'ossalhèr – Guillaume Puech-Ruède – era maison que bastic que s'apera «a çò de Sanflor» (Sanflou) – qu'ei enas Còstas
02'45 Economie – trebalhar dab òtèls d'Aulús – era sua gran mair mairau qu'i anava – atraçar eras fragas en Pico – dab era moneda deras fragas, era familha que'u crompava vestits – qu'anavan véner tanben legumes deth òrt
03'55 Agriculture – semiar segle, milh gròs, trufas, jotas, mongetas – e tot çò deth òrt – era segle : que'n fasian eths tets entaras bòrdas – après, que fuc era tòla – de mès bon pausar tanben – pas coneishut maisons tetadas
06'00 Idem – torn dera annada deths trebalhs – gè, qu'apalhavan eras vacas, pera cleda – debut de març, fèr-las péisher ath long deths prats – ua petita parcela e fèr cas non passèssa pas a çò deth vesin – portar eth fiems en eths camps e prats – pielèrs e esténer tot eth ivèrn dinc ath començament d'abriu
08'30 Idem – idem – semiar eras trufas, eth milh gròs – e fotjar e cauçar – eth estiu, fèr era èrba dab era dalha e eth arrastèth, eth forcadèth de boès – fèr feishes dab era còrda – pujar era èrba pera cleda tath ivèrn – en estiu, eras vacas qu'èran ena montanha (junh, jlhet, aost, seteme) – ara tardor, que tornavan eras vacas – que calia tornar èster vaquèr e guardar-las – antalèu que nevava, que las botavan enas bòrdas
10'35 Société – eras corvadas – fè's ajudar ena dalhar – 5 o 6 personas qu'anavan dalhar en çò deth vesin – hòrt d'ajuda, e ua bona solidaritat entà era èrba o entà fotjar
11'40 Agriculture – evolucion deth paisatge – eths camps aquí – eths bòsques qu'èran prats – eth paisatge qu'a cambiat a 100/100 – que s'abituan de véser eth paisatge atau – que fuc chic a chic
RL-09[Ou-Er-Cg1-4]
0'00 Elevage – bestiar pertot – après, dab un chaval, qu'èra mès aviat
01'20 Elevage – vacas gasconas – dressar-las, n'ac a pas jàmes fèt
02'40 Société – trebalh dera femna – autant de trebalh coma eth òme
03'10 Elevage – sostre – entemps, que's servian dera fuelhada – no's servian cap deth brocaut – eth brocaut qu'èra entaths lapins
05'20 Industrie – era mòla – eth milh gròs e era mòla – non n'a pas conegut sonqu'ua, era de François Dupont – on èran eras autas – enas Còstas, ua auta -
08'20 Pomèrs – hòrt en temps – un flòc d'arbes fruitèrs en temps – ara, non – arrenèta deth Canada
10'20 Vinha – pas guaire – sonque entath arrasim – pas entà fèr vin – eras castanhas*
11'20 Eth Pòrc – era fèsta deth pòrc – invitar eths vesins – eth maserèr – era tripa – eth ser, qu'èra era fèsta – fèr era tripa : eth golar, era sang – non pas deishar-la còsere tròp – eth filet tath curè, e un tròç de trip – atau madeih entath arregent – eth endeman, eths fritons
15'35 Seguida – minjar amassa ath mieddia – era potrina farcida, eth vermicèli – ris e crema entath dessèrt – tot de casa
RL-09[Ou-Er-Cg2-1]
0'00 Seguida – atau madeish dab eths vesins – cap de concurença entre eras gents
01'00 Eth òrt – çò qu'i plantavan – prumèras trufas entara sent Josèp, eth 19 de març
02'20 Natura – fèr cas ara lua entà plantar – qu'i fasian atencion
03'30 Natura – eth lop – non – confusion dab eth sobriquet «deth Lop» - Michel Pujol que conda que un lop avia seguit un òme due coneishia, Ugène de Geraut
04'40 Eth os – en temps, que'u caçavan – eth os ara ? - se n'i a tròp, que van acabar eth pòc deths elevurs que sobra – a fòrça, non van pas voler anà'i, eths paisans – e que vierà arrominguèras
06'40 America – totis qu'i èran partits dera familha deth sieu òme – sa mair qu'èra partida ena Seta (dit ara occitana) – hèr eth menatge – pertot, qu'i avia mainadèrs, donc que devian partir – ena Bordeu, ena París
08'30 Société – mainadèrs – qui s'estava a casa sua ? - pas forçadament eth ainat
09'15 Emigracion – dalhar ena Cerdanha – o a Tavascan
09'55 Société – praubes – eras Sucateiras – que portavan lana ena aver mongetas
11'05 Société – pè descauç – eths ancians que n'èran tostemps – en eths prats – sa mair qu'anava fèr era èrba en eths Planhaus – entà estauviar eras espartenhas, que pujava pè descauç
12'30 Idem – arriches – pas guaire – qu'èran totis esgaus – après era guèrra, que comencèc de cambiar
14'00 Idem – eras eleccions – mantun candidat – que se'n volian deths uns aths autis – que's podian fachar mèma – un còp acabat, qu'èra passat
RL-09[Ou-Er-Cg2-2]
0'00 Seguida – eras pelejas
0'45 Era feira d'Èrce – ath 14 de gè – béver en eths bistròts – cercar pan en çò deth Rei, vianda en çò de Chibibit – ant s'ac hèr còser a çò de Cau – era fèsta deth Calvari – un flòc de curès – marchands de chapelets e coquetaires
02'15 Société – escòla – plusiurs – era escòla ena vièla (deths gojats e deras filhas), era deth Parcòt – eris, qu'èra era escòla de «banlieue»
03'50 Lenga – interdit de parlar gascon ena escòla – e non sabian pas parlar sonqu'aquò – ath començament, non comprenian pas arren – eth regent qu'èra de Sentenac – mes un flòc de remplaçants – punicions ena escòla
06'00 Guerre 14 – qui l'avia hèta – era, n'i fasia pas cas
07'00 Société – velhar – ath entorn de casa – cada un que condava eths afèrs deth dia
07'30 Guerre 40 – eth «couvre-feu», a nau oras, non calia pas mès cap de claror – un còp quan un alemand volec que sa gran mair li balhèssa ueus, era n'ac volec cap – qu'èra entara arrèr hilha
09'15 Idem – dia dera armistice
09'55 Nadau – ara missa de miejanet – era merluça entà sopar dab trufas boridas – coetas de tres façons – en vinagreta, en sauça e rostida – e ris – ua soca en foc : eth tíson de nadau – quauques presents – un irange, chocolat e un sucre d'òrge – ara, qu'ei saturat – qu'a evoluat tròp aviat – non permet cap enara joenessa d'apreciar era valor deth trebalh, era valor dera causa
13'30 Carnavalh – botà's un masc – que'us balhavan ueus – carnavalh deths gojats, deras gojatas e deths mainadèrs ? (Michel Pujol) – non sap pas
15'55 St Joan – que calia fèr eth boquet – que fasian eth foc en cada vilatge – qu'atraçavan eras rominguèras, eras brancas
RL-09[Ou-Er-Cg2-3]
0'00 Seguida – totis que dançavan ath entorn – que podian véser eths focs de pertot
0'40 Croyances – qu'i cresian eths vielhs – mes era, n'i fasia cap atencion – n'èra cap educatiu
02'00 Lenga – aprés a casa – prumèra lenga – que's deishèc d'èster transmetut de cap a 1940 segon era – tostemps parlat aths mainadèrs en francés ena que non fussan geinats coma eris fussan estats – n'èra pas estat un traumatisme entad era, pr'amor totis eths autis qu'èran coma era
04'50 Idem – avénguer – que's va amortar – pr'amor no'n parlan pas mès en espace public – qu'ei domatge pr'amor qu'ei un patrimòni – qu'ei era tradicion deth país
0'00 Eth Bolangèr – eth pair de Michel Pujol
0'55 Sobriquet maison – sortida deth Cap dera Vièla – eth Quilhèr dera Crotz – eth monde que s'i amassavan entà hèr aras quilhas – n'ac a pas vist a fèr – qu'èra defòra sus eth camin
02'00 Sobriquets maisons deth Quilhèr dera Crotz : en çò de Pelin (era), eths Gregas – darrèr, qu'ei eth Còth deth Lac : eth Cabiròus, eths Bofaires e eths Tralhats (?) - ací, qu'ei era Ajaç (Ajas), mèslèu era Jaç – ath entorn : qu'ei eth Cap dera Vièla, eth Rengat, eth Casau d'Uguet – en temps, que l'aperavan eth Casau deras Granhòtas, ath Casau d'Uguet
04'15 Idem - ath Cap dera Vièla : eths Mandres, eths Ressegaires, eths Mostaishas – era maison deths Mascarts, n'i avia pas arrés laguens – qu'èra en estat encara
06'15 Toponymie – quartièrs – eth Cortiu de Faur (eths Reaus, Agostin e era Cabilhata, eths Peguessas que'us aperavan, eths Tetèrs, ruina ara, eths Crostets, eths Mauretas, eths Cossos, eths dera Oba, eths Mengrulhas, eths Gudanas, eths Lausèrs) - Espiau (a çò deth Capelièr) – eths sobriquets que son tostemps utilisats segon era
08'35 Toponymie – eras Jaçes, ath entorn de casa sua
09'10 Aiga – tostemps coneishut era aiga correnta – eth Riu de Lana pas lonh – era Font deth Barguadèr en Cap dera Vièla – n'exista cap mès – qu'anavan lavar en aquera font
10'55 Société – ruscada – quin se passava – rinçar enath riu – lavar ara fin deth ivèrn – n'a pas coneishut de lavar dab eras cendres
12'10 Idem – rivalitat Aulús/Èrce – non l'a pas coenishuda
12'30 Evolucion – vilatge d'Èrce ara – un chic desert – en centre que i a un chic d'animacion – mes avant d'arribà'i, que fè mort – en temps, tanlèu, que volian anar en quauque lòc, que's calia arrestar pertot entà díser adissiatz, balhar novèlas – ara, non tròban pas deguns
13'55 Economie – comèrces - que caminavan hòrt – anar fèr eth marcat – en çò deth Rei - enas espicerias, Frison, eth Chibibit, l'Epargne, Largenté, Guarrigue, çò de Cau tanben – e eths Annèths – ara, tot que's hè en voètura
16'10 Evolucion – monde navèths en vilatge
RL-09[Ou-Er-Cg1-2]
0'00 Seguida – que n'i cau, monde d'alhurs – que cau evoluar
liuraire de fuel qu'arriba
RL-09[Ou-Er-Cg1-3]
0'00 Ossalhèrs – pas coneihut – son arrèr gran pair que n'èra – que partic deras Còstas e que se bastic ua maison en tornar se'n d'ossalhèr – Guillaume Puech-Ruède – era maison que bastic que s'apera «a çò de Sanflor» (Sanflou) – qu'ei enas Còstas
02'45 Economie – trebalhar dab òtèls d'Aulús – era sua gran mair mairau qu'i anava – atraçar eras fragas en Pico – dab era moneda deras fragas, era familha que'u crompava vestits – qu'anavan véner tanben legumes deth òrt
03'55 Agriculture – semiar segle, milh gròs, trufas, jotas, mongetas – e tot çò deth òrt – era segle : que'n fasian eths tets entaras bòrdas – après, que fuc era tòla – de mès bon pausar tanben – pas coneishut maisons tetadas
06'00 Idem – torn dera annada deths trebalhs – gè, qu'apalhavan eras vacas, pera cleda – debut de març, fèr-las péisher ath long deths prats – ua petita parcela e fèr cas non passèssa pas a çò deth vesin – portar eth fiems en eths camps e prats – pielèrs e esténer tot eth ivèrn dinc ath començament d'abriu
08'30 Idem – idem – semiar eras trufas, eth milh gròs – e fotjar e cauçar – eth estiu, fèr era èrba dab era dalha e eth arrastèth, eth forcadèth de boès – fèr feishes dab era còrda – pujar era èrba pera cleda tath ivèrn – en estiu, eras vacas qu'èran ena montanha (junh, jlhet, aost, seteme) – ara tardor, que tornavan eras vacas – que calia tornar èster vaquèr e guardar-las – antalèu que nevava, que las botavan enas bòrdas
10'35 Société – eras corvadas – fè's ajudar ena dalhar – 5 o 6 personas qu'anavan dalhar en çò deth vesin – hòrt d'ajuda, e ua bona solidaritat entà era èrba o entà fotjar
11'40 Agriculture – evolucion deth paisatge – eths camps aquí – eths bòsques qu'èran prats – eth paisatge qu'a cambiat a 100/100 – que s'abituan de véser eth paisatge atau – que fuc chic a chic
RL-09[Ou-Er-Cg1-4]
0'00 Elevage – bestiar pertot – après, dab un chaval, qu'èra mès aviat
01'20 Elevage – vacas gasconas – dressar-las, n'ac a pas jàmes fèt
02'40 Société – trebalh dera femna – autant de trebalh coma eth òme
03'10 Elevage – sostre – entemps, que's servian dera fuelhada – no's servian cap deth brocaut – eth brocaut qu'èra entaths lapins
05'20 Industrie – era mòla – eth milh gròs e era mòla – non n'a pas conegut sonqu'ua, era de François Dupont – on èran eras autas – enas Còstas, ua auta -
08'20 Pomèrs – hòrt en temps – un flòc d'arbes fruitèrs en temps – ara, non – arrenèta deth Canada
10'20 Vinha – pas guaire – sonque entath arrasim – pas entà fèr vin – eras castanhas*
11'20 Eth Pòrc – era fèsta deth pòrc – invitar eths vesins – eth maserèr – era tripa – eth ser, qu'èra era fèsta – fèr era tripa : eth golar, era sang – non pas deishar-la còsere tròp – eth filet tath curè, e un tròç de trip – atau madeih entath arregent – eth endeman, eths fritons
15'35 Seguida – minjar amassa ath mieddia – era potrina farcida, eth vermicèli – ris e crema entath dessèrt – tot de casa
RL-09[Ou-Er-Cg2-1]
0'00 Seguida – atau madeish dab eths vesins – cap de concurença entre eras gents
01'00 Eth òrt – çò qu'i plantavan – prumèras trufas entara sent Josèp, eth 19 de març
02'20 Natura – fèr cas ara lua entà plantar – qu'i fasian atencion
03'30 Natura – eth lop – non – confusion dab eth sobriquet «deth Lop» - Michel Pujol que conda que un lop avia seguit un òme due coneishia, Ugène de Geraut
04'40 Eth os – en temps, que'u caçavan – eth os ara ? - se n'i a tròp, que van acabar eth pòc deths elevurs que sobra – a fòrça, non van pas voler anà'i, eths paisans – e que vierà arrominguèras
06'40 America – totis qu'i èran partits dera familha deth sieu òme – sa mair qu'èra partida ena Seta (dit ara occitana) – hèr eth menatge – pertot, qu'i avia mainadèrs, donc que devian partir – ena Bordeu, ena París
08'30 Société – mainadèrs – qui s'estava a casa sua ? - pas forçadament eth ainat
09'15 Emigracion – dalhar ena Cerdanha – o a Tavascan
09'55 Société – praubes – eras Sucateiras – que portavan lana ena aver mongetas
11'05 Société – pè descauç – eths ancians que n'èran tostemps – en eths prats – sa mair qu'anava fèr era èrba en eths Planhaus – entà estauviar eras espartenhas, que pujava pè descauç
12'30 Idem – arriches – pas guaire – qu'èran totis esgaus – après era guèrra, que comencèc de cambiar
14'00 Idem – eras eleccions – mantun candidat – que se'n volian deths uns aths autis – que's podian fachar mèma – un còp acabat, qu'èra passat
RL-09[Ou-Er-Cg2-2]
0'00 Seguida – eras pelejas
0'45 Era feira d'Èrce – ath 14 de gè – béver en eths bistròts – cercar pan en çò deth Rei, vianda en çò de Chibibit – ant s'ac hèr còser a çò de Cau – era fèsta deth Calvari – un flòc de curès – marchands de chapelets e coquetaires
02'15 Société – escòla – plusiurs – era escòla ena vièla (deths gojats e deras filhas), era deth Parcòt – eris, qu'èra era escòla de «banlieue»
03'50 Lenga – interdit de parlar gascon ena escòla – e non sabian pas parlar sonqu'aquò – ath començament, non comprenian pas arren – eth regent qu'èra de Sentenac – mes un flòc de remplaçants – punicions ena escòla
06'00 Guerre 14 – qui l'avia hèta – era, n'i fasia pas cas
07'00 Société – velhar – ath entorn de casa – cada un que condava eths afèrs deth dia
07'30 Guerre 40 – eth «couvre-feu», a nau oras, non calia pas mès cap de claror – un còp quan un alemand volec que sa gran mair li balhèssa ueus, era n'ac volec cap – qu'èra entara arrèr hilha
09'15 Idem – dia dera armistice
09'55 Nadau – ara missa de miejanet – era merluça entà sopar dab trufas boridas – coetas de tres façons – en vinagreta, en sauça e rostida – e ris – ua soca en foc : eth tíson de nadau – quauques presents – un irange, chocolat e un sucre d'òrge – ara, qu'ei saturat – qu'a evoluat tròp aviat – non permet cap enara joenessa d'apreciar era valor deth trebalh, era valor dera causa
13'30 Carnavalh – botà's un masc – que'us balhavan ueus – carnavalh deths gojats, deras gojatas e deths mainadèrs ? (Michel Pujol) – non sap pas
15'55 St Joan – que calia fèr eth boquet – que fasian eth foc en cada vilatge – qu'atraçavan eras rominguèras, eras brancas
RL-09[Ou-Er-Cg2-3]
0'00 Seguida – totis que dançavan ath entorn – que podian véser eths focs de pertot
0'40 Croyances – qu'i cresian eths vielhs – mes era, n'i fasia cap atencion – n'èra cap educatiu
02'00 Lenga – aprés a casa – prumèra lenga – que's deishèc d'èster transmetut de cap a 1940 segon era – tostemps parlat aths mainadèrs en francés ena que non fussan geinats coma eris fussan estats – n'èra pas estat un traumatisme entad era, pr'amor totis eths autis qu'èran coma era
04'50 Idem – avénguer – que's va amortar – pr'amor no'n parlan pas mès en espace public – qu'ei domatge pr'amor qu'ei un patrimòni – qu'ei era tradicion deth país
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Source
RL-09[Ou-Er-Cg]
EOC 11
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
12/06/2014
Contributeur
Les Amis du Garbet (commanditaire)
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Ercé
Person Item Type Metadata
Birth Date
née en 1938
Birthplace
Ercé
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur, “Collectage de Germaine Carrère (Ercé-09),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/12.