Collectage de Guy Rumeau (Nistos-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Guy Rumeau (Nistos-65)
Sujet
Histoire locale
Exode rural
Hameaux disparus
Exploitation forestière
Battage -- batteuse
Moulins à farine
Pastoralisme
Maladies du bétail
Chèvres
Colporteur et colportage
Emigration -- Etats Unis
Figures locales
Description
0'00 Istòria - contes venguts de Masseube - que hujavan un ahèr - ath atge miejancer - pr'amor d'aquerò tantes Seubes en Nistòs - eth castèth qu'èra en quartièr deths Barons
0'45 Sobriquet maison - Pèir de Ché - un qu'èra vengut dera maison ad ensús, eths de Ché - gendre qu'èra vengut
02'00 Toponymie - eth Pas d'Ajassar - portat Ouyassa o Oula per error - quartièr ath dessús, Plan d'Arrens - de cap qu'ei tanben eth PAs d'Ajassar (en çò de Jaquet) - eths deth Tardòs, Cap deth Prat - d'ua auta que'n heren un gite comunau : eths de Sarnin
03'45 Idem - eth quartièr Tuhon, en çò deth CAp deth Prat ? - pensa que seria mès dàvit eth Pas d'Ajassar - pont deth Pas d'Ajassar, arrehèt avant 1914 - en 1875 ua inondacion deras tarriblas que s'avia portat totis eths ponts - dus ponts a archa que devón resistar - eth Pont deth Arrós, eth Pont deths Carmes
05'48 Société - Istòria - avant 1800, de cap a 1800 abitants - hòrt de partiren tara America, après tath Gers o Lòt e Garona - guèrra de 1870 e 1914 - tath Gèrs pr'amor dera misèra - mès avient de trebalhar aciu
07'00 Sobriquet maison - maison de còsta - eths de Pagalòste (Paga-l'òste) - a on i a era bòrda deras vacas : eths deth Doç - un maire que i avia viscut ena maison de Paga l'òste
08'20 Société - maisons cagudas e abandonadas - un pialèr en Arrisa - en davath de'n çò deths Arrevàs - un espanhòu qu'i vivia - que l'aucigoren que'u talhèren en tròçes e botà'u en un sac - e fóter en un potz - Arramon que s'aperava (que m'an dit Joaquin)
10'46 Istoèra dera comuna - nada rota tà pujar tara Corada - era rota qu'arribè mès tard, 1975 o atau
12'40 Toponymie - quartièr Panets - quan pujan era Lèra, qu'ei un quartièr despareishut en bòsc - ara qu'ei segòt - era Lèra (quartièr de pèças dab bòrdas)
14'17 Idem - quartièr Tuhon de Crostet - ath dessús de'n çò deth Barons - ara qu'ei arresignat
14'48 Montanha - Eth pic de cap a sua - costat dera Arrisa, que l'apèran era Picarra (n'ei pas eth vesrant deth costat de Nistòs) - eth malh de Mont Moish (a gaucha) - eth Malh deth Pic qu'ei eth mès haut
RL-65[SLN-Ni-Rg-2]
0'00 Activité - hèr lenha - en cap deth Pic - qu'i anavan sovent - dab eras vacas - hèr càger eth boès - dus mesis après eishalar - e botar trams - dètz trams en un arrossec - un aute còp davath eth Tuhon deth Artigós - ara que l'an ath ras deras maisons e qu'an trebalh tad estangà'us
02'25 Toponymie - prats ath entorn de sua - deth pont ad ensús, eths Fondurs - e davath eth pont era Herrèra - un aute prat mès ad ensús, era Herrèra de dessús
03'30 Intime - quin s'acabejè dab eth tractur - 5 meses ena clinica
04'37 Toponymie - prat costat dera maison de Ché - eth Solan - exposat ath Solelh - vilatge de Sólan (tonica sus era prumèra sillabe) - eth contrari qu'i eth Omprèr - eth Arraiòu qu'ei eth contrari deth Omprèr
06'54 Agriculture - paisatge - camps pertot - blat e eth bren taths pòrcs - que'n pelavan dus - eth casau e eras mandòrras - çò qu'èra rentable qu'èran eras vacas - eras oelhas que n'i avia pertot - ara que son desparescudas quasi - son pas mès urosis per aquò
08'35 Idem - dalhar - dab eth dalh - puish era maquina - abraçats - o liaders taras bòtas
09'55 Idem - Blat - un gavèth - eras garbas quilhadas - que las hèvan secar dahòra - mes se plavia qu'èra guastat tot - 1963 qu'entrèrem era palha molhada eneths troats - mentat deth blat qu'èra germat, bon taras garias
11'15 Idem - idem - bàter - era cort de bàter qu'èra de còsta - après laguens en hangar mes ua proba ! - botar era palha en ua granja a costat peth bocaler - eth gran en sacs - un òme qu'avia pujat 40 sacs en troat en un dia
13'12 Idem - idem - eth pan - eths bolangers que's prengoren era haria - eth blat en çò deth molièr - eths qu'anavan coélher eth bren - que s'arrestè - eth estat que punherava hòrt
14'50 Idem - eras molas - Shishó - Daniel Rogé en Baish Nistòs, Lai a Sèis, e eths deth Momet a Sèis tanben - proche d'ua quinzenada bèths dias a - arressecs tanben - en quartièr de Galharda que n'i avia un - que calia picar eras pèiras pr'amor ath cap d'un moment eth gran no's molia pas mès
RL-65[SLN-Ni-Rg-3]
0'00 Seguida - picar era pèira dera mola - móler eth milhòc - era haria, qu'èra tanben tath pastet - o de milh-morèu taras pastèras - qu'èra mès leugèr - eth milh morèu, qu'èra maishantas eras periòdas d'autan, pr'amor eth gran que cagia
02'18 Agriculture - culturas - culturas mescladas - blat e shivada - o dab òrs, eth òrs d'automna - era palha tath bestiar e eth gran deth òrs taths anhèths
03'20 Idem - elevage - oelhas pertot - era lan - un de Sarrancolin que pujava cada setmana tà crompar-la - era raça d'Aura qu'a quasi despescut - eths gròssis eslhevatges que hèn tarasconesas - en Nistòs que son clars eths qu'an auresas
05'01 Idem - idem - idem - mens de vianda (greisha) qu'eras tarasconesas -eth qu'a tostemps avut auresas - que las crompavan tà Totsants, qu'engreishavan eths anhèths e que'us venian tath printemps
06'25 Idem - idem - eths oelhèrs de ara - ara eths oelhèrs que'n son coma jo sòi porcatèr ! - era escòla qu'ei beròi mes que caleria que hossan mès sovent ath cu deras oelhas tà conéguer-las - qu'an drets aths congés - ara qu'ac an tot - e tot juste se son contents - d'autes còps ua ora e mieja de pujada e partir ua o duas setmanas - ara que demòren un an o dus
09'17 Idem - idem - pastoralisme - quin cau hèr - era "douve" - non calia pas qu'eras oelhas e pescossan l'arrosada pr'amor autament que gahavan eras "douve" - que volia díser que n'èran pas bien guaradas - quauques pèças maishantas tara douve - ara que son tracatadas
11'00 Idem - idem - eth amorrèr e eth Tornís - qu'an eth "golar" e ue son dàvit acabadas - eth Mau Eriçat dab era èrba deths bòsquis
13'00 Idem - idem - eras crabas tara lèit - que hasian vier eths mainatges dab era lèit de crabas - que disian qu'èran capriciosis aqueths
15'15 Société - vilatge cambiat en populacion - n'ei pas mès era misèra d'un còp èra - eth sué gran pair qu'avia duas vacas e ua trentia de oelhas - que partian peth ivèrn tà tota era França - de qué hèr costuras
RL-65[SLN-Ni-Rg-4]
0'10 Société - quauques uns que tornèren dera America - d'autis non, quan tornèren que horen arrestats coma "insoumis" - hòrt qu'èran partits - de cap a 1930 que ho era crisa finaciària e que tornèren
02'30 Société - pagar un arremplaçant tath servici militari - qu'existava - un deth Haut Nistòs qu'èra estat ena armada deth Pape a Roma - Pepin d'Arroma que l'aperavan
03'44 Activité en commun - pelar - dus cada an - un bèth e un aute mès joen : un arrepeler - que'us anavan portar en marcat tanben
RL-65[SLN-Ni-Rg-4]
0'20 Cans - eth sué can (beròja imatge) - eth labrit, eth petit, qu'èra mès maishant
02'28 Idem - eths Patós - n'ei pas convençut - sovent maus
04'00 PAstoralisme- eras parets - que delimitavan - un horat e ua paret après - sa pair qu'avia hèt eth tornant de casa-sua - un parelh davant eth car
05'46 Elevage - dressar eth parelh - dus parelhs - 8 viatges en un dia - qu'èran herradas
07'04 Idem - herrar eras vacas - en un marechal-ferrand - dab un mestièr - des.junhar ua vaca e botà'u ena corrèja - quin hasia - bèths uns que s'ac heren a casa mes qu'ac calia hèr aquerò
08'45 Elevage - vacas : Auresas (Castanhas) e Gasconas après
09'27 Idem - idem - Sobriquets vacas - taras Gasconas : Muleta, Guileta, Mascarina, Polida - rara Auresa : Sobanha, Castanha - enas annadas 50 que n'i avia quaques encara - arren taras oelhas
11'06 Lenga - ena escòla, eth que parlava patoès qu'èr un pèc - e ara qu'ei eth contrari - entre vilatges que cambia - diferença "que'us veniás" e "que'us venevas" - diferença "armari" en Nistòs e era "limanda" en Bisa
13'38 Idem - eth can - diferenças de prononciar entre Baish e Haut Nistòs, e Aventinhan
14'50 Idem - eth occitan - qu'ei diferent - enas escòla ça'u sembla qu'ensenhan eth occitan
16'10 Croyances - broishas -
RL-65[SLN-Ni-Rg-5]
0'06 Idem - en Arrisa, qu'anavan devinar - qu'i credian en aquera vath
0'45 Sobriquet maison - Pèir de Ché - un qu'èra vengut dera maison ad ensús, eths de Ché - gendre qu'èra vengut
02'00 Toponymie - eth Pas d'Ajassar - portat Ouyassa o Oula per error - quartièr ath dessús, Plan d'Arrens - de cap qu'ei tanben eth PAs d'Ajassar (en çò de Jaquet) - eths deth Tardòs, Cap deth Prat - d'ua auta que'n heren un gite comunau : eths de Sarnin
03'45 Idem - eth quartièr Tuhon, en çò deth CAp deth Prat ? - pensa que seria mès dàvit eth Pas d'Ajassar - pont deth Pas d'Ajassar, arrehèt avant 1914 - en 1875 ua inondacion deras tarriblas que s'avia portat totis eths ponts - dus ponts a archa que devón resistar - eth Pont deth Arrós, eth Pont deths Carmes
05'48 Société - Istòria - avant 1800, de cap a 1800 abitants - hòrt de partiren tara America, après tath Gers o Lòt e Garona - guèrra de 1870 e 1914 - tath Gèrs pr'amor dera misèra - mès avient de trebalhar aciu
07'00 Sobriquet maison - maison de còsta - eths de Pagalòste (Paga-l'òste) - a on i a era bòrda deras vacas : eths deth Doç - un maire que i avia viscut ena maison de Paga l'òste
08'20 Société - maisons cagudas e abandonadas - un pialèr en Arrisa - en davath de'n çò deths Arrevàs - un espanhòu qu'i vivia - que l'aucigoren que'u talhèren en tròçes e botà'u en un sac - e fóter en un potz - Arramon que s'aperava (que m'an dit Joaquin)
10'46 Istoèra dera comuna - nada rota tà pujar tara Corada - era rota qu'arribè mès tard, 1975 o atau
12'40 Toponymie - quartièr Panets - quan pujan era Lèra, qu'ei un quartièr despareishut en bòsc - ara qu'ei segòt - era Lèra (quartièr de pèças dab bòrdas)
14'17 Idem - quartièr Tuhon de Crostet - ath dessús de'n çò deth Barons - ara qu'ei arresignat
14'48 Montanha - Eth pic de cap a sua - costat dera Arrisa, que l'apèran era Picarra (n'ei pas eth vesrant deth costat de Nistòs) - eth malh de Mont Moish (a gaucha) - eth Malh deth Pic qu'ei eth mès haut
RL-65[SLN-Ni-Rg-2]
0'00 Activité - hèr lenha - en cap deth Pic - qu'i anavan sovent - dab eras vacas - hèr càger eth boès - dus mesis après eishalar - e botar trams - dètz trams en un arrossec - un aute còp davath eth Tuhon deth Artigós - ara que l'an ath ras deras maisons e qu'an trebalh tad estangà'us
02'25 Toponymie - prats ath entorn de sua - deth pont ad ensús, eths Fondurs - e davath eth pont era Herrèra - un aute prat mès ad ensús, era Herrèra de dessús
03'30 Intime - quin s'acabejè dab eth tractur - 5 meses ena clinica
04'37 Toponymie - prat costat dera maison de Ché - eth Solan - exposat ath Solelh - vilatge de Sólan (tonica sus era prumèra sillabe) - eth contrari qu'i eth Omprèr - eth Arraiòu qu'ei eth contrari deth Omprèr
06'54 Agriculture - paisatge - camps pertot - blat e eth bren taths pòrcs - que'n pelavan dus - eth casau e eras mandòrras - çò qu'èra rentable qu'èran eras vacas - eras oelhas que n'i avia pertot - ara que son desparescudas quasi - son pas mès urosis per aquò
08'35 Idem - dalhar - dab eth dalh - puish era maquina - abraçats - o liaders taras bòtas
09'55 Idem - Blat - un gavèth - eras garbas quilhadas - que las hèvan secar dahòra - mes se plavia qu'èra guastat tot - 1963 qu'entrèrem era palha molhada eneths troats - mentat deth blat qu'èra germat, bon taras garias
11'15 Idem - idem - bàter - era cort de bàter qu'èra de còsta - après laguens en hangar mes ua proba ! - botar era palha en ua granja a costat peth bocaler - eth gran en sacs - un òme qu'avia pujat 40 sacs en troat en un dia
13'12 Idem - idem - eth pan - eths bolangers que's prengoren era haria - eth blat en çò deth molièr - eths qu'anavan coélher eth bren - que s'arrestè - eth estat que punherava hòrt
14'50 Idem - eras molas - Shishó - Daniel Rogé en Baish Nistòs, Lai a Sèis, e eths deth Momet a Sèis tanben - proche d'ua quinzenada bèths dias a - arressecs tanben - en quartièr de Galharda que n'i avia un - que calia picar eras pèiras pr'amor ath cap d'un moment eth gran no's molia pas mès
RL-65[SLN-Ni-Rg-3]
0'00 Seguida - picar era pèira dera mola - móler eth milhòc - era haria, qu'èra tanben tath pastet - o de milh-morèu taras pastèras - qu'èra mès leugèr - eth milh morèu, qu'èra maishantas eras periòdas d'autan, pr'amor eth gran que cagia
02'18 Agriculture - culturas - culturas mescladas - blat e shivada - o dab òrs, eth òrs d'automna - era palha tath bestiar e eth gran deth òrs taths anhèths
03'20 Idem - elevage - oelhas pertot - era lan - un de Sarrancolin que pujava cada setmana tà crompar-la - era raça d'Aura qu'a quasi despescut - eths gròssis eslhevatges que hèn tarasconesas - en Nistòs que son clars eths qu'an auresas
05'01 Idem - idem - idem - mens de vianda (greisha) qu'eras tarasconesas -eth qu'a tostemps avut auresas - que las crompavan tà Totsants, qu'engreishavan eths anhèths e que'us venian tath printemps
06'25 Idem - idem - eths oelhèrs de ara - ara eths oelhèrs que'n son coma jo sòi porcatèr ! - era escòla qu'ei beròi mes que caleria que hossan mès sovent ath cu deras oelhas tà conéguer-las - qu'an drets aths congés - ara qu'ac an tot - e tot juste se son contents - d'autes còps ua ora e mieja de pujada e partir ua o duas setmanas - ara que demòren un an o dus
09'17 Idem - idem - pastoralisme - quin cau hèr - era "douve" - non calia pas qu'eras oelhas e pescossan l'arrosada pr'amor autament que gahavan eras "douve" - que volia díser que n'èran pas bien guaradas - quauques pèças maishantas tara douve - ara que son tracatadas
11'00 Idem - idem - eth amorrèr e eth Tornís - qu'an eth "golar" e ue son dàvit acabadas - eth Mau Eriçat dab era èrba deths bòsquis
13'00 Idem - idem - eras crabas tara lèit - que hasian vier eths mainatges dab era lèit de crabas - que disian qu'èran capriciosis aqueths
15'15 Société - vilatge cambiat en populacion - n'ei pas mès era misèra d'un còp èra - eth sué gran pair qu'avia duas vacas e ua trentia de oelhas - que partian peth ivèrn tà tota era França - de qué hèr costuras
RL-65[SLN-Ni-Rg-4]
0'10 Société - quauques uns que tornèren dera America - d'autis non, quan tornèren que horen arrestats coma "insoumis" - hòrt qu'èran partits - de cap a 1930 que ho era crisa finaciària e que tornèren
02'30 Société - pagar un arremplaçant tath servici militari - qu'existava - un deth Haut Nistòs qu'èra estat ena armada deth Pape a Roma - Pepin d'Arroma que l'aperavan
03'44 Activité en commun - pelar - dus cada an - un bèth e un aute mès joen : un arrepeler - que'us anavan portar en marcat tanben
RL-65[SLN-Ni-Rg-4]
0'20 Cans - eth sué can (beròja imatge) - eth labrit, eth petit, qu'èra mès maishant
02'28 Idem - eths Patós - n'ei pas convençut - sovent maus
04'00 PAstoralisme- eras parets - que delimitavan - un horat e ua paret après - sa pair qu'avia hèt eth tornant de casa-sua - un parelh davant eth car
05'46 Elevage - dressar eth parelh - dus parelhs - 8 viatges en un dia - qu'èran herradas
07'04 Idem - herrar eras vacas - en un marechal-ferrand - dab un mestièr - des.junhar ua vaca e botà'u ena corrèja - quin hasia - bèths uns que s'ac heren a casa mes qu'ac calia hèr aquerò
08'45 Elevage - vacas : Auresas (Castanhas) e Gasconas après
09'27 Idem - idem - Sobriquets vacas - taras Gasconas : Muleta, Guileta, Mascarina, Polida - rara Auresa : Sobanha, Castanha - enas annadas 50 que n'i avia quaques encara - arren taras oelhas
11'06 Lenga - ena escòla, eth que parlava patoès qu'èr un pèc - e ara qu'ei eth contrari - entre vilatges que cambia - diferença "que'us veniás" e "que'us venevas" - diferença "armari" en Nistòs e era "limanda" en Bisa
13'38 Idem - eth can - diferenças de prononciar entre Baish e Haut Nistòs, e Aventinhan
14'50 Idem - eth occitan - qu'ei diferent - enas escòla ça'u sembla qu'ensenhan eth occitan
16'10 Croyances - broishas -
RL-65[SLN-Ni-Rg-5]
0'06 Idem - en Arrisa, qu'anavan devinar - qu'i credian en aquera vath
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Ni-Rg]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
10/11/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Nistos
Person Item Type Metadata
Birth Date
1921
Birthplace
Nistos
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Guy Rumeau (Nistos-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/343.