Collectage de Barthélémy Fournier (Bize-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Barthélémy Fournier (Bize-65)
Sujet
Guerre de Crimée (1853-1856)
Figures locales
Mines (sites d'extraction)
Proverbes
Elevage (aspects économiques)
Emigration -- Etats Unis
Gascon (sociolinguistique)
Nom des oiseaux
Description
0'20 Sobriquet - Tranina - tanben eth nòm deth crotzament - de 1780 - en quartièr Boshèra
01'20 Idem - en Boshèra - Paishés - Jamon (Jan-Bon) - Lhè - Quèl - Margoiet - Parpalha - Ventin - en çò deth òme - Pascau - Hava - Meniqueta - e Crabèr sus era rota de Hautaget - en Boshèra, tots Morères
03'00 Lenga - en Nistòs, gascon qu'ei a desbrembà's - duas generacions qu'an sautat - de mau hèr de tornar començar
03'45 Toponymie - Prats - deth aute costat dera rota - era Pèira - Bonhet - eths Glahants - era Limacosa - en tot tornar hèr eth plan, que heren sautar era meitat deths nòms - un petit parçan que s'apèra Ramonet
05'20 Idem montanhas - Pinço - Telheda- eth Arrusse : un deth quartièr que sauvè un general pendent era guèrra de Crimée - quarrecebó ua recompensa, era tèrra sus era còsta en darrèr - que he ua rota e hòrt de causas solet
06'55 Industrie - ua mina de plomb ena còsta - avant 1900 - pr'amor qu'ván perdut era Alsace e era Lorraine, qu'avoren a cercar mineraie e hèr minas enas Pireneas - hòrt enas Pireneas (Arièja, Nèsta) - après 14-18, n'avian pas mès ua utilitat en aver tornar préner era Alsace-Lorraine
08'40 Guèrra - 14-18 - ath mens 40 que desparescoren sus 300
09'20 Vilatge - hòrt esparricat coma vilatge
10'00 Toponymie - quartièrs - eth Telhò, Orra e puish qu'ei eth borc
11'05 Société - ambiança generau - ara cada un tad eth - "Diviser pour reigner" - monde que s'amassavan tà hèr trabalhar - qu'èra forçat d'èster solidaris
12'45 Agriculture - eth blat - tath gran tath pan
13'15 Idem - semiar - blat, mandòrras - qu'èra vidau - mens de gibièr pr'amor deths camps perduts - era lèbe - e nat product cimic
14'28 Idem - idem - blat - hèr garbas dab era man, dab un ligader - e bàter - minjar e béver
16'10 Economie - vielhs mestièrs - un haure e un herrader taras vacas - après eths tractors qu'arribèren e qu'èra acabat - dus o tres parelhs per maisons
17'55 Idem - revolucion agricòla - de cap a 1950
18'30 Elevage - oelhas - de cap a 1990 que s'abashè - eth doble marcat anglés que fotó tot en tèrra - dab eth Commonwealth - era vianda que pòt vier de Navèra-Zelanda e portada d'Angletèrra gessida
20'25 Idem - mestièr de oelhèr - "que cau autant de trabalh tad èster oelhèr que curè"
21'42 Idem - en Bisa, sonqu'un que viu dera fèrma - Beratou - ara que cau 50 oelhas tad aver ua prima - autament, nada prima - 50 ans a, eth qu'avia 50 oelhas que podèva passejar dab un cigarre ! - quin avénguer tath mestièr ? - sense eras primas, que seria perdut - ara non parlan pas que d'aquerò
23'50 Arboriculture - hòrt de pomèrs - tara citra e tà distillar-la - òrde de Calvadòs - tà bàter 5l minimum ! - aqueras varietats vielhas que son desparescudas - aqueth temps qu'ei hòrt maishant taths arbes, que tòrra un dia sus 7 - era sèva que puja e qu'ei torrada còp sec
26'10 Vinha - ara qu'ei acabat - que n'i avia - mes qu'ei a desparéisher - coma ena cançon de Jean Ferrat
27'38 Cultura - milhòc qu'ei pro arrecent - non la podèvan pas hèr secar - un secader de còsta - que l'a suberhaussat - ara non l'amassan pas mès dab era camporra - sovent eths gatges que son mès bèths qu'eths camps
31'03 Histoire - estatua dera vièrja - ua dauna en cada quartièr - en Orra qu'ei un sent - que se'n servivan tara procession - que venguèvan tiò Boshèra
32'52 Idem - eths "americans" - era misèra que'us hèvan partir - un pialèr de cordonièrs - que tornavan mè arrics - que parlavan anglés
34'35 Idem - colporturs
35'03 Saber-hèr - eths barrats que son acabats - ara que botan tuièus (drains) - que pòrtan tot eths cascantaus tath arriu - eth monde qu'ei capvirat
38'00 Lenga - dab era hemna que'n parlan tostemps - eth dròlle no'n parla pas mes que'u parla plan - que vòu ensajar d'ensenhar eth arrer-hilh - ua utilitat ara ? - Calandreta qu'ei plan, mes qu'ei ena escòla normau qu'aurian a apréner eth gascon, 2 oras per setmana - eths dera Calandreta que van èster marginalisats
40'00 Lenga- ena Landas que's comprenen plan - un cò qu'èra en Morcens - que parlavan gascon de còsta a quaques vielhs - que podoren parlar ad aise ( parlar negue)
42'00 Idem - que'u haré gòi d'escrive'c - diferenças de parlar entre Bisa e Nistòs - tad eth Nistòs qu'an eth parlar dera Varossa un shinhau
44'00 Histoire - ua mieja jornada de shivau tara sos-prefectura - era Varossa qu'ei ua pèca pr'amor qu'aurian a èster deth Comenge (31)
44'50 Croyances - ena valea dera Aura - que credèvan aras broishas hòrt
46'15 Lenga - ausèths : eth mèrle, eth Trauca-sègas (troglodyte) - eth parrat - era Pilha-Arranha
01'20 Idem - en Boshèra - Paishés - Jamon (Jan-Bon) - Lhè - Quèl - Margoiet - Parpalha - Ventin - en çò deth òme - Pascau - Hava - Meniqueta - e Crabèr sus era rota de Hautaget - en Boshèra, tots Morères
03'00 Lenga - en Nistòs, gascon qu'ei a desbrembà's - duas generacions qu'an sautat - de mau hèr de tornar començar
03'45 Toponymie - Prats - deth aute costat dera rota - era Pèira - Bonhet - eths Glahants - era Limacosa - en tot tornar hèr eth plan, que heren sautar era meitat deths nòms - un petit parçan que s'apèra Ramonet
05'20 Idem montanhas - Pinço - Telheda- eth Arrusse : un deth quartièr que sauvè un general pendent era guèrra de Crimée - quarrecebó ua recompensa, era tèrra sus era còsta en darrèr - que he ua rota e hòrt de causas solet
06'55 Industrie - ua mina de plomb ena còsta - avant 1900 - pr'amor qu'ván perdut era Alsace e era Lorraine, qu'avoren a cercar mineraie e hèr minas enas Pireneas - hòrt enas Pireneas (Arièja, Nèsta) - après 14-18, n'avian pas mès ua utilitat en aver tornar préner era Alsace-Lorraine
08'40 Guèrra - 14-18 - ath mens 40 que desparescoren sus 300
09'20 Vilatge - hòrt esparricat coma vilatge
10'00 Toponymie - quartièrs - eth Telhò, Orra e puish qu'ei eth borc
11'05 Société - ambiança generau - ara cada un tad eth - "Diviser pour reigner" - monde que s'amassavan tà hèr trabalhar - qu'èra forçat d'èster solidaris
12'45 Agriculture - eth blat - tath gran tath pan
13'15 Idem - semiar - blat, mandòrras - qu'èra vidau - mens de gibièr pr'amor deths camps perduts - era lèbe - e nat product cimic
14'28 Idem - idem - blat - hèr garbas dab era man, dab un ligader - e bàter - minjar e béver
16'10 Economie - vielhs mestièrs - un haure e un herrader taras vacas - après eths tractors qu'arribèren e qu'èra acabat - dus o tres parelhs per maisons
17'55 Idem - revolucion agricòla - de cap a 1950
18'30 Elevage - oelhas - de cap a 1990 que s'abashè - eth doble marcat anglés que fotó tot en tèrra - dab eth Commonwealth - era vianda que pòt vier de Navèra-Zelanda e portada d'Angletèrra gessida
20'25 Idem - mestièr de oelhèr - "que cau autant de trabalh tad èster oelhèr que curè"
21'42 Idem - en Bisa, sonqu'un que viu dera fèrma - Beratou - ara que cau 50 oelhas tad aver ua prima - autament, nada prima - 50 ans a, eth qu'avia 50 oelhas que podèva passejar dab un cigarre ! - quin avénguer tath mestièr ? - sense eras primas, que seria perdut - ara non parlan pas que d'aquerò
23'50 Arboriculture - hòrt de pomèrs - tara citra e tà distillar-la - òrde de Calvadòs - tà bàter 5l minimum ! - aqueras varietats vielhas que son desparescudas - aqueth temps qu'ei hòrt maishant taths arbes, que tòrra un dia sus 7 - era sèva que puja e qu'ei torrada còp sec
26'10 Vinha - ara qu'ei acabat - que n'i avia - mes qu'ei a desparéisher - coma ena cançon de Jean Ferrat
27'38 Cultura - milhòc qu'ei pro arrecent - non la podèvan pas hèr secar - un secader de còsta - que l'a suberhaussat - ara non l'amassan pas mès dab era camporra - sovent eths gatges que son mès bèths qu'eths camps
31'03 Histoire - estatua dera vièrja - ua dauna en cada quartièr - en Orra qu'ei un sent - que se'n servivan tara procession - que venguèvan tiò Boshèra
32'52 Idem - eths "americans" - era misèra que'us hèvan partir - un pialèr de cordonièrs - que tornavan mè arrics - que parlavan anglés
34'35 Idem - colporturs
35'03 Saber-hèr - eths barrats que son acabats - ara que botan tuièus (drains) - que pòrtan tot eths cascantaus tath arriu - eth monde qu'ei capvirat
38'00 Lenga - dab era hemna que'n parlan tostemps - eth dròlle no'n parla pas mes que'u parla plan - que vòu ensajar d'ensenhar eth arrer-hilh - ua utilitat ara ? - Calandreta qu'ei plan, mes qu'ei ena escòla normau qu'aurian a apréner eth gascon, 2 oras per setmana - eths dera Calandreta que van èster marginalisats
40'00 Lenga- ena Landas que's comprenen plan - un cò qu'èra en Morcens - que parlavan gascon de còsta a quaques vielhs - que podoren parlar ad aise ( parlar negue)
42'00 Idem - que'u haré gòi d'escrive'c - diferenças de parlar entre Bisa e Nistòs - tad eth Nistòs qu'an eth parlar dera Varossa un shinhau
44'00 Histoire - ua mieja jornada de shivau tara sos-prefectura - era Varossa qu'ei ua pèca pr'amor qu'aurian a èster deth Comenge (31)
44'50 Croyances - ena valea dera Aura - que credèvan aras broishas hòrt
46'15 Lenga - ausèths : eth mèrle, eth Trauca-sègas (troglodyte) - eth parrat - era Pilha-Arranha
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Bi-Fb]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
09/01/2012
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Bize
Person Item Type Metadata
Birth Date
1949
Birthplace
Bize
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Barthélémy Fournier (Bize-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/304.