Collectage de Étiennette Castéran (Bize-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Étiennette Castéran (Bize-65)
Sujet
Hameaux disparus
Guerre mondiale (1914-1918) -- anecdotes
Travail des femmes
Lessive
Formulettes
Lune -- Influence
Proverbes
Pâques
Chandeleur
Rites et cérémonies funéraires
Carnaval
Rameaux
Description
01'10 Sobriquet maison - en çò de Peçeta - vengueria de monde que'us aurian panat eras peçetas - prumèr qu'èra çò de Dupouy, Peçeta que vengó mès tard - eth sué pair qu'èra "Castéran Peçeta dit Dupouy"
03'20 Toponymie - quartièr Pouy qu'ei portat enas cartas - e que l'apèran atau dempuish que botèren eth telef♫ne - mes normaument qu'ei eth quartièr dera Cassanha - eth bòsc en darrèr qu'ei eth bòsc dera Cassanha
04'45 Sobriquet masisons - maisons Coret e Domen mès enlà en contunhar era rota - "Domen" non coneish pas eth prenom - Prat-Gran qu'ei mès dehòra - mès haut qu'ei era maison Artiga-Cauba (prononciat Còba)
06'14 Toponymie - quartièrs - era Sèrra - Davath era Glèisa (dit en francés) - eth quartièr Boshèra - eth Canton, qu'ei a on i a era glèisa - eth Arrivet qu'ei a on passa era rota principala - era Hita
07'51 Intime - era qu'ei nescuda ena maison
08'20 Patrimoine naturel - arrius - eth Pontic que passa Davath era Glèisa e que ven de Boshèra - eth Diseder que ven dera maison Prat-Gran (dit eth Ahutader per Abel CAmpan e Mélanie Castéran) - era plana que s'apèra atau, eth Diseder (de ca^p a sua) - qu'ei eth arriu deths Merdans
09'49 Montanha - de sua e d'est tath oest - Mont Pelat - Montanhà - Montilh - eth Mont Haut - Telhada - eth Pinço e era Cassanha
10'22 Toponymie - un quartièr abandonat, eths Arnautets - jàmes vist ad arrés en aqueth quartièr - ua mainada que devarava d'aciu enlà tà era escòla, deth temps deth sué pair - ua vielha pendent era guèrra de 14 qu'i demorava soleta - un còp, son hilh, tornat de permission, non la podo pas anar veir de tan que i avia nevat
12'30 Economie - vilatge cambiat ? - maisons adobadas - duas escòlas que i avia quan i anava - tot çò de joen que partiren - ara eth vesiatge qu'ei acabat - cada un per eth
15'04 Société - velhadas - que's hantavan - e qu'èra tots peras maisosn - que trebalhavan hòrt mes qu'avian tanben temps libre, quan plavia - pas bric era madeisha mentalitat entre eths dera vila e eths dera campanha - sovent que s'ac vòlen tot - ropiagar contra era esqueras, eth hiems, eth can deth poth - qu'ei agradiu entad era d'enténer quauquarren (sia eth contrai deth ciutadans que non vòlen enténer arren)
17'27 Société - velhar - tostemps eths uns en çò deths autes -ena maison deth Coret e dera Cassanha - dab sa mair sovent en çò de Prat Gran que plavia - debisar sustot - après eras pelèras - eras istoèras qu'ei encara mès vielh
19'52 Cultures - prats pertot ?- ara qu'ei un desèrt - camps pertot - eths sanglars qu'ac esbrigalhavan tot - atau que s'acabè
20'52 Trebalhs deras hemnas - partivan tot dia tà èster boèra o oelhèra - ara era hemna que trebalha dehòra - era qu'a hèt marchar eth parelhs deras vacas - dressar-las dab ua joena e ua vielha - marchar dab eras guidas - tot dia o cada dus dia que sortivan hiems dera bòrda, e qu'ei atau que las dressavan - que'n èra eth parat
23'10 Elevage - vacas : eras grisas (auresas) e après eras Gasconas - après eths marcats no'n volian pas mès
24'16 Idem - sobriquet deras vacas - Muleta, Mascarina, Paloma, Arroja, Aurisa - braus : Mascaret e Mulet - taras oelhas, non - Guileta (taras Grisas)
26'15 Idem - arraça de pòrc - anglesis, mes d'autas blanc en neres
26'50 Société - arruscar - dab eras cendras - quan non n'avian pas mès, qu'arruscavan - eras vesias qu'ajudavan - que botavan eths linçòus sus eras sègas - "buanderie" que deu aver un ligam dab bugada tad era ( vertat !) - s'òn vegèva eth ser qu'anava hèr clar, que leishavan eths linçòus dehòra - entà que blanquejava de mès - "que serà coma era ruscada dera tanta, quan sia seca, serà blanca !", ua vesia qu'ac disia aquerò
29'56 Société - natura - hèr cas ara lua - ena lua vielha, quan ei passada peth plen - tà pelar eth pòrc tanben - quan hèvan eth anduton, eths budèths que tenguevan mielhor - era lua trenda qu'ei era purmèra mentat
32'22 Idem - eth Perraquer - de St LAurenç - qu'amassava çò de vielh, eras pèças de lapin, era pluma dera auca (6 o 7 per maisons)
33'55 Société - marcats : Lanamèsan - e Montrejau - tà Lanamèsan, eth dimecres deras Cendras taths anhèths
35'42 Société - patron ? - eth pair que n'èra - mair venguda d'Anèra, nòra - parlar pas tròp diferent
37'45 Idem - hèstas - Nadau - missa de miejanet - era dòba a còser de cap a 16 o 17h - quan tornavan qu'arresopavan - un soc deths bèths, ua bèra shascla
39'17 Idem - idem - Senta Luça - "tara Senta Luça, un saut de puça, tà Nadau, un saut de brau, e tà Cap d'An, que's coneish eth pòc o eth gran" - eths dias qu'alongan
39'55 Idem - idem - Sent Andrèu - era velha qu'ei era Sent Sarnin (Saint Saturnin) - "Sent Sarnin que'u hiquè eth dit en cu a Sent Andrèu, que l'i trobè un coèr de nhèu, e se non i ei qu'i serà lèu"
41'03 Idem - idem - Nadau - dar mès ath bestiar - quauques que pujavan tath troat tà tonar dar quauquarren taras bèstias - eras esposòbras
41'55 Idem - idem - Pascas - eras campanas que partivan tà Roma - que sortivan tà véir - e quan tornavan " que tornan, que tornan !" - eths parents qu'ac mantenguèvan - après eras estenèbras tath estabbat - eth estabbat : eth dijaus sant e hèr sonar eras estenèbras ara sortida dera missa
44'25 Idem - idm - Cap d'An - soetar en purmèr - "que la t'èi panada !" - qu'èra un jòc
45'25 Idem - idem - eras Calandras - eth 12 purmèrs dias - qu'èra arrespectat aquerò
46'06 Idem - idem - era Candelèra - que's mercava aquera hèsta - purmèra pastèras coma eras autas - eras candelas de cira, tòrclas que hèvan benadir - s i avia ua mort que servivan d'aquerò
47'50 Idem - idem - Sent Blas - que's calia tornar amassar eras bèstias cada un en çò de sué "Tà Sent Blas, se non las viras pas, era capa i lesheràs"
49"11 Idem - idem - eth arreproèr : "tara Candelèra, vira era oelha dera caselèra,se tà Sent Blas, n'ac hès pas, era capa i leisheràs"
50'10 Idem - idem - Carnaval - que's mascavan e entrar enas maisons - que n'avia ua tarribla paur ena escòla - caretas deras lèuas - ue venguian tanben enas pelèras - bèths uns no's desmascavan pas se non èran pas estats coneguts "Carnaval qu'ei arribat, boltelha, botelha, ueiratz !" - qu'on le hèvan brutlar, qu'on lo se plorava - qu'espauriva eths mainats dab eth temps
53'31 Idem - idem - idem - ara eths mainats qu'ac hèn - bèth temps a qu'èra eths grans qu'ac hèvan - eth dimecres deras cendras en Lanamèsan - un dimenge qu'i èran eths mascat ath sortit dera missa - un que se l'ahutè, que s'anè entutoar darrèr era sacrèstia - que seguí tiò mieja glèisa - quina paur
55'22 Idem - idem - Quarèsme - era sua mair que lavav eth metau - pas minjar çò de gras - e merluça, caulet-flor e mandòrra
56'22 Idem - idem - interdit de maridà's - Sent Josèp e e setmana santa - "Eth diá de Sent Josèp, que's maridan eths ausèths"
58'00 Idem - idem - eths Arrams - hèr benadir eth laurèr - se i avia ua maishanta periglada, que lo hèvan brutlar - ena bòrdas en tot tornar dera missa tà virà's deth mau deras bèstias
59'40 Idem - idem - Sent Joan - en Broceda, quartièr de cap a Boshèra - no's he pas pausa
1'00'46 Idem - idem - Maiar - cercar causas e apielar-las ena plaça - se's hèva ara, eth gendarmalha
1'01'40 Idem - idem - Ascencion - era missa e eth arrepàs deths curès
1'02'43 Idem - idem - 15 d'aost - tà Nostra Dama (ara desplaçat) - eras familhas que s'amassavan, e eths amics
1'03'30 Lenga - que'n parla dab quauques deth vilatge - non va pas durar - pr'amor que's vueida deths abitants prumèrs
b
1'07'00 Croyances - broishis - mès en arrèr qu'i credian - mes pòc entenut a parlar
03'20 Toponymie - quartièr Pouy qu'ei portat enas cartas - e que l'apèran atau dempuish que botèren eth telef♫ne - mes normaument qu'ei eth quartièr dera Cassanha - eth bòsc en darrèr qu'ei eth bòsc dera Cassanha
04'45 Sobriquet masisons - maisons Coret e Domen mès enlà en contunhar era rota - "Domen" non coneish pas eth prenom - Prat-Gran qu'ei mès dehòra - mès haut qu'ei era maison Artiga-Cauba (prononciat Còba)
06'14 Toponymie - quartièrs - era Sèrra - Davath era Glèisa (dit en francés) - eth quartièr Boshèra - eth Canton, qu'ei a on i a era glèisa - eth Arrivet qu'ei a on passa era rota principala - era Hita
07'51 Intime - era qu'ei nescuda ena maison
08'20 Patrimoine naturel - arrius - eth Pontic que passa Davath era Glèisa e que ven de Boshèra - eth Diseder que ven dera maison Prat-Gran (dit eth Ahutader per Abel CAmpan e Mélanie Castéran) - era plana que s'apèra atau, eth Diseder (de ca^p a sua) - qu'ei eth arriu deths Merdans
09'49 Montanha - de sua e d'est tath oest - Mont Pelat - Montanhà - Montilh - eth Mont Haut - Telhada - eth Pinço e era Cassanha
10'22 Toponymie - un quartièr abandonat, eths Arnautets - jàmes vist ad arrés en aqueth quartièr - ua mainada que devarava d'aciu enlà tà era escòla, deth temps deth sué pair - ua vielha pendent era guèrra de 14 qu'i demorava soleta - un còp, son hilh, tornat de permission, non la podo pas anar veir de tan que i avia nevat
12'30 Economie - vilatge cambiat ? - maisons adobadas - duas escòlas que i avia quan i anava - tot çò de joen que partiren - ara eth vesiatge qu'ei acabat - cada un per eth
15'04 Société - velhadas - que's hantavan - e qu'èra tots peras maisosn - que trebalhavan hòrt mes qu'avian tanben temps libre, quan plavia - pas bric era madeisha mentalitat entre eths dera vila e eths dera campanha - sovent que s'ac vòlen tot - ropiagar contra era esqueras, eth hiems, eth can deth poth - qu'ei agradiu entad era d'enténer quauquarren (sia eth contrai deth ciutadans que non vòlen enténer arren)
17'27 Société - velhar - tostemps eths uns en çò deths autes -ena maison deth Coret e dera Cassanha - dab sa mair sovent en çò de Prat Gran que plavia - debisar sustot - après eras pelèras - eras istoèras qu'ei encara mès vielh
19'52 Cultures - prats pertot ?- ara qu'ei un desèrt - camps pertot - eths sanglars qu'ac esbrigalhavan tot - atau que s'acabè
20'52 Trebalhs deras hemnas - partivan tot dia tà èster boèra o oelhèra - ara era hemna que trebalha dehòra - era qu'a hèt marchar eth parelhs deras vacas - dressar-las dab ua joena e ua vielha - marchar dab eras guidas - tot dia o cada dus dia que sortivan hiems dera bòrda, e qu'ei atau que las dressavan - que'n èra eth parat
23'10 Elevage - vacas : eras grisas (auresas) e après eras Gasconas - après eths marcats no'n volian pas mès
24'16 Idem - sobriquet deras vacas - Muleta, Mascarina, Paloma, Arroja, Aurisa - braus : Mascaret e Mulet - taras oelhas, non - Guileta (taras Grisas)
26'15 Idem - arraça de pòrc - anglesis, mes d'autas blanc en neres
26'50 Société - arruscar - dab eras cendras - quan non n'avian pas mès, qu'arruscavan - eras vesias qu'ajudavan - que botavan eths linçòus sus eras sègas - "buanderie" que deu aver un ligam dab bugada tad era ( vertat !) - s'òn vegèva eth ser qu'anava hèr clar, que leishavan eths linçòus dehòra - entà que blanquejava de mès - "que serà coma era ruscada dera tanta, quan sia seca, serà blanca !", ua vesia qu'ac disia aquerò
29'56 Société - natura - hèr cas ara lua - ena lua vielha, quan ei passada peth plen - tà pelar eth pòrc tanben - quan hèvan eth anduton, eths budèths que tenguevan mielhor - era lua trenda qu'ei era purmèra mentat
32'22 Idem - eth Perraquer - de St LAurenç - qu'amassava çò de vielh, eras pèças de lapin, era pluma dera auca (6 o 7 per maisons)
33'55 Société - marcats : Lanamèsan - e Montrejau - tà Lanamèsan, eth dimecres deras Cendras taths anhèths
35'42 Société - patron ? - eth pair que n'èra - mair venguda d'Anèra, nòra - parlar pas tròp diferent
37'45 Idem - hèstas - Nadau - missa de miejanet - era dòba a còser de cap a 16 o 17h - quan tornavan qu'arresopavan - un soc deths bèths, ua bèra shascla
39'17 Idem - idem - Senta Luça - "tara Senta Luça, un saut de puça, tà Nadau, un saut de brau, e tà Cap d'An, que's coneish eth pòc o eth gran" - eths dias qu'alongan
39'55 Idem - idem - Sent Andrèu - era velha qu'ei era Sent Sarnin (Saint Saturnin) - "Sent Sarnin que'u hiquè eth dit en cu a Sent Andrèu, que l'i trobè un coèr de nhèu, e se non i ei qu'i serà lèu"
41'03 Idem - idem - Nadau - dar mès ath bestiar - quauques que pujavan tath troat tà tonar dar quauquarren taras bèstias - eras esposòbras
41'55 Idem - idem - Pascas - eras campanas que partivan tà Roma - que sortivan tà véir - e quan tornavan " que tornan, que tornan !" - eths parents qu'ac mantenguèvan - après eras estenèbras tath estabbat - eth estabbat : eth dijaus sant e hèr sonar eras estenèbras ara sortida dera missa
44'25 Idem - idm - Cap d'An - soetar en purmèr - "que la t'èi panada !" - qu'èra un jòc
45'25 Idem - idem - eras Calandras - eth 12 purmèrs dias - qu'èra arrespectat aquerò
46'06 Idem - idem - era Candelèra - que's mercava aquera hèsta - purmèra pastèras coma eras autas - eras candelas de cira, tòrclas que hèvan benadir - s i avia ua mort que servivan d'aquerò
47'50 Idem - idem - Sent Blas - que's calia tornar amassar eras bèstias cada un en çò de sué "Tà Sent Blas, se non las viras pas, era capa i lesheràs"
49"11 Idem - idem - eth arreproèr : "tara Candelèra, vira era oelha dera caselèra,se tà Sent Blas, n'ac hès pas, era capa i leisheràs"
50'10 Idem - idem - Carnaval - que's mascavan e entrar enas maisons - que n'avia ua tarribla paur ena escòla - caretas deras lèuas - ue venguian tanben enas pelèras - bèths uns no's desmascavan pas se non èran pas estats coneguts "Carnaval qu'ei arribat, boltelha, botelha, ueiratz !" - qu'on le hèvan brutlar, qu'on lo se plorava - qu'espauriva eths mainats dab eth temps
53'31 Idem - idem - idem - ara eths mainats qu'ac hèn - bèth temps a qu'èra eths grans qu'ac hèvan - eth dimecres deras cendras en Lanamèsan - un dimenge qu'i èran eths mascat ath sortit dera missa - un que se l'ahutè, que s'anè entutoar darrèr era sacrèstia - que seguí tiò mieja glèisa - quina paur
55'22 Idem - idem - Quarèsme - era sua mair que lavav eth metau - pas minjar çò de gras - e merluça, caulet-flor e mandòrra
56'22 Idem - idem - interdit de maridà's - Sent Josèp e e setmana santa - "Eth diá de Sent Josèp, que's maridan eths ausèths"
58'00 Idem - idem - eths Arrams - hèr benadir eth laurèr - se i avia ua maishanta periglada, que lo hèvan brutlar - ena bòrdas en tot tornar dera missa tà virà's deth mau deras bèstias
59'40 Idem - idem - Sent Joan - en Broceda, quartièr de cap a Boshèra - no's he pas pausa
1'00'46 Idem - idem - Maiar - cercar causas e apielar-las ena plaça - se's hèva ara, eth gendarmalha
1'01'40 Idem - idem - Ascencion - era missa e eth arrepàs deths curès
1'02'43 Idem - idem - 15 d'aost - tà Nostra Dama (ara desplaçat) - eras familhas que s'amassavan, e eths amics
1'03'30 Lenga - que'n parla dab quauques deth vilatge - non va pas durar - pr'amor que's vueida deths abitants prumèrs
b
1'07'00 Croyances - broishis - mès en arrèr qu'i credian - mes pòc entenut a parlar
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Bi-Ce]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
01/12/2011
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Bize
Person Item Type Metadata
Birth Date
1935
Birthplace
Bize
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Étiennette Castéran (Bize-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/297.