Collectage de Hélène Rumeau (Aventignan-65)
Dublin Core
Titre
Collectage de Hélène Rumeau (Aventignan-65)
Sujet
Lune -- Influence
Guerre mondiale (1914-1918)
Soins du bétail
Carnaval
Fêtes chômées
1er mai
Autorité familiale
Description
0'15 Sobriquet – çò deth Majòr – sortida ací
0'45 Toponymie – quartièrs – era plaça a baish, qu'ei « eth Cap dera Hita » - camin davant sua, que va tara Carrèra de Dessús – a baish, qu'ei era Carrèra de Devath – era Costeta qu'ei eth sué camin
01'45 Sobriquets maisons – eths Presbytère de còsta, çò de Mòt, de Sòl, Gustonha, Sarralhèr – non sap pas çò qu'ei un « sarralhèr »
03'10 Lenga - « hita » ? - non sap pas
03'40 Sobriquets abitants d'Aventinhan – Maseras , « eths Pelecas »
04'25 Era aiga – pompas, potzis e bassins – eth potz, sia dab era pompa, sia dab eth torn – eth Nistòs, era Nèsta – eth Pontet qu'ei eth Nistòs, eth pont de qui ei ath dessús
06'00 Toponymie – plaça còsta ara glèisa : Devath eth Om, eth Cap dera Hita, era Capèra, Sarrulha, quartièr deth Pont (dera Nèsta), eth Lirolet (pas que prats o camps) – entre Aventinhan e Lombrés, qu'ei era Pujòla – Camon (a dreta sus era rota deth Pontet)
07'55 Economie – que s'ei hòrt bastit dempuish eth sué temps
08'20 Société – pas mès d'arrelacions – eths joens non frequentan pas eths vielhs – ath Cap dera Hita, qu'i avè tostemps monde – que s'arradoavan
09'10 Idem – e que marchavan hòrt, ara sonqu'era voetura – ara que hèn bonjorn dera man
10'20 Société – gavidaire dera maison : eth pair – ua hemna s'èra veusa
11'20 Economie – eths mestièrs – eth haure, eth charron (qu'arrengava eras arròdas), maçons e talhurs de pèiras (dit « talhur de pièrres ») - de cap a Gargàs qu'èra era carrièra
13'05 Era Tuta de Gargàs – qu'ei coneguda dempuish bèth temps a
14'00 Société – esclarí's -
14'20 Intime – trebalhar era tèrra – qu'avèn vacas : Gasconas e « Grisas » - que trebalhavan dab eth parelh
16'15 Société – monde praubes ? - òc
17'35 Idem – monde urosis qu'èran – non coneguèvan qu'aquerò – ara que'n vòlen tostemps mès – bèth temps que s'ajudavan
18'25 Idem – velhadas – era arribada dera television – eth monde que venguèvan a vòsta tà véder-la, ara cada un que n'a ua – velhar en quartièr
20'40 Natura – era lua – tà semiar eras mandòrras, tath milhòc : era lua vielha – lenha caguda ena lua navèra, non brutla pas plan, qu'ei nera
22'30 Idem – shiulets de hereisho – ath printemps, quan era sèva puja – trucar
24'00 Société – America – non, pas ací
24'30 Guerre 14 – un oncle deths sué qu'avè hèit eth « chemin des dames », que parlava deras trencadas – eth monument qu'ei hornit – tà qué ? Tad arren – era mentat dera joenessa que'i demorè – atau, mès pòc de familhas
26'05 Société – hèstas – Nadau – era velhada – ua soca en huec tiòth aute maitin
27'25 Elevage – soenhar eras bèstias – non passavan pas eth ivèr dehòra – que'u hè dòu de véger-las dehòra, que sofreishen eras bèstias – bèths uns que s'i tornan a botar – eras raça Gascona de ara n'ei pas parièra ara vielha
29'40 Cap d'An – n'èra pas hestejat briga – soetà's era bona annada
30'40 Hèsta deth vilatge – Sent Saturnin, Sent Sarnin en gascon, que'i hè maishant tostemps
31'10 Candelèra – « que hèvan pastèras tiò era capialèra »
31'40 Carnaval – pastèras e mascà's eth monde – per Nistòs, qu'èra ua hèsta deras beròias – quauques hemnas qu'ac hèvan e qu'amassavan oeus – que hèvan pescajons – gants tà non pas èster coneguts, foulards e caretas
33'40 eth Calhavari – quan ac hèvan – ath pè dera maison, e trucar dab esqueras e casseròla, segotir e hèr musica – pagar de qué béver
35'05 Dimecres deths Cendres – e dibès minjar peish – començar eth dimecres – non pas minjar pesh, eths dijaus e dibès
36'40 Eths Maulhevats – qu'ac a entenut a díser mes no'u sap pas
37'45 Setmana santa – tara glèisa – eths dijaus e dibès
38'04 Idem – hèr partir eras campanas eth dijaus e tornar eth dissabte – que parten tà Roma – eths mainatges que hèven dab eras crecelas
39'10 Idem – interdit de trebalhar eth dijaus de vrespadas e eth dibès de matiadas – eth dimenge qu'èra caumat – tara Ascencion, arrés non trebalhavan pas – ara n'ac hèn pas, n'arrespèctan pas arren
40'20 1er de mai – flocar eths portaus, eras friponas qu'èran un flòc d'ortigas, e taras beròias, lilà – apielar causas sus era plaça – portaus, contravents, pòts de flors, utisis, cars – arrés non disèva pas arren – non copavan pas arren, qu'èra tà divertí's
42'15 Société – lesers – dançar e velhar – eras mairs qu'acompanhavan tath bal, o ua tà mantuas – pas tostemps besonh deth aubedit dera mair tà dançar dab un gojat
43'20 St Joan – eth huec – quin hèn ara, dab un arrepàs – ath pè deth pont dera Nèsta – qu'èra benadit
45'05 Croyances – monde que credèvan aras broshas – n'ac a pas jàmes conegut
45'40 Toponymie – eth camin deth Lop – que va de cap aths prats en partir dera crotz a baish
46'20 Lenga – aprés a casa – coma ara que parlan eth francés – que l'aprenó avant eth francés – a 5 ans ena escòla
47'35 Idem – eth accent que cambia – que ditz « un câ » pr'amor qu'a viscut en Nistòs
48'45 Idem – se va durar ? - arrés mès no'n parlan, e arrés mès no'u compren – non cercan pas a continuar, son hilh que'n sap parlar, mes sa hilha no'n parlarà pas, mes que'u compren
50'10 Un conselh a dar a un joen – èster aunèste – ara non n'i a pas mès d'arrespècte
0'45 Toponymie – quartièrs – era plaça a baish, qu'ei « eth Cap dera Hita » - camin davant sua, que va tara Carrèra de Dessús – a baish, qu'ei era Carrèra de Devath – era Costeta qu'ei eth sué camin
01'45 Sobriquets maisons – eths Presbytère de còsta, çò de Mòt, de Sòl, Gustonha, Sarralhèr – non sap pas çò qu'ei un « sarralhèr »
03'10 Lenga - « hita » ? - non sap pas
03'40 Sobriquets abitants d'Aventinhan – Maseras , « eths Pelecas »
04'25 Era aiga – pompas, potzis e bassins – eth potz, sia dab era pompa, sia dab eth torn – eth Nistòs, era Nèsta – eth Pontet qu'ei eth Nistòs, eth pont de qui ei ath dessús
06'00 Toponymie – plaça còsta ara glèisa : Devath eth Om, eth Cap dera Hita, era Capèra, Sarrulha, quartièr deth Pont (dera Nèsta), eth Lirolet (pas que prats o camps) – entre Aventinhan e Lombrés, qu'ei era Pujòla – Camon (a dreta sus era rota deth Pontet)
07'55 Economie – que s'ei hòrt bastit dempuish eth sué temps
08'20 Société – pas mès d'arrelacions – eths joens non frequentan pas eths vielhs – ath Cap dera Hita, qu'i avè tostemps monde – que s'arradoavan
09'10 Idem – e que marchavan hòrt, ara sonqu'era voetura – ara que hèn bonjorn dera man
10'20 Société – gavidaire dera maison : eth pair – ua hemna s'èra veusa
11'20 Economie – eths mestièrs – eth haure, eth charron (qu'arrengava eras arròdas), maçons e talhurs de pèiras (dit « talhur de pièrres ») - de cap a Gargàs qu'èra era carrièra
13'05 Era Tuta de Gargàs – qu'ei coneguda dempuish bèth temps a
14'00 Société – esclarí's -
14'20 Intime – trebalhar era tèrra – qu'avèn vacas : Gasconas e « Grisas » - que trebalhavan dab eth parelh
16'15 Société – monde praubes ? - òc
17'35 Idem – monde urosis qu'èran – non coneguèvan qu'aquerò – ara que'n vòlen tostemps mès – bèth temps que s'ajudavan
18'25 Idem – velhadas – era arribada dera television – eth monde que venguèvan a vòsta tà véder-la, ara cada un que n'a ua – velhar en quartièr
20'40 Natura – era lua – tà semiar eras mandòrras, tath milhòc : era lua vielha – lenha caguda ena lua navèra, non brutla pas plan, qu'ei nera
22'30 Idem – shiulets de hereisho – ath printemps, quan era sèva puja – trucar
24'00 Société – America – non, pas ací
24'30 Guerre 14 – un oncle deths sué qu'avè hèit eth « chemin des dames », que parlava deras trencadas – eth monument qu'ei hornit – tà qué ? Tad arren – era mentat dera joenessa que'i demorè – atau, mès pòc de familhas
26'05 Société – hèstas – Nadau – era velhada – ua soca en huec tiòth aute maitin
27'25 Elevage – soenhar eras bèstias – non passavan pas eth ivèr dehòra – que'u hè dòu de véger-las dehòra, que sofreishen eras bèstias – bèths uns que s'i tornan a botar – eras raça Gascona de ara n'ei pas parièra ara vielha
29'40 Cap d'An – n'èra pas hestejat briga – soetà's era bona annada
30'40 Hèsta deth vilatge – Sent Saturnin, Sent Sarnin en gascon, que'i hè maishant tostemps
31'10 Candelèra – « que hèvan pastèras tiò era capialèra »
31'40 Carnaval – pastèras e mascà's eth monde – per Nistòs, qu'èra ua hèsta deras beròias – quauques hemnas qu'ac hèvan e qu'amassavan oeus – que hèvan pescajons – gants tà non pas èster coneguts, foulards e caretas
33'40 eth Calhavari – quan ac hèvan – ath pè dera maison, e trucar dab esqueras e casseròla, segotir e hèr musica – pagar de qué béver
35'05 Dimecres deths Cendres – e dibès minjar peish – començar eth dimecres – non pas minjar pesh, eths dijaus e dibès
36'40 Eths Maulhevats – qu'ac a entenut a díser mes no'u sap pas
37'45 Setmana santa – tara glèisa – eths dijaus e dibès
38'04 Idem – hèr partir eras campanas eth dijaus e tornar eth dissabte – que parten tà Roma – eths mainatges que hèven dab eras crecelas
39'10 Idem – interdit de trebalhar eth dijaus de vrespadas e eth dibès de matiadas – eth dimenge qu'èra caumat – tara Ascencion, arrés non trebalhavan pas – ara n'ac hèn pas, n'arrespèctan pas arren
40'20 1er de mai – flocar eths portaus, eras friponas qu'èran un flòc d'ortigas, e taras beròias, lilà – apielar causas sus era plaça – portaus, contravents, pòts de flors, utisis, cars – arrés non disèva pas arren – non copavan pas arren, qu'èra tà divertí's
42'15 Société – lesers – dançar e velhar – eras mairs qu'acompanhavan tath bal, o ua tà mantuas – pas tostemps besonh deth aubedit dera mair tà dançar dab un gojat
43'20 St Joan – eth huec – quin hèn ara, dab un arrepàs – ath pè deth pont dera Nèsta – qu'èra benadit
45'05 Croyances – monde que credèvan aras broshas – n'ac a pas jàmes conegut
45'40 Toponymie – eth camin deth Lop – que va de cap aths prats en partir dera crotz a baish
46'20 Lenga – aprés a casa – coma ara que parlan eth francés – que l'aprenó avant eth francés – a 5 ans ena escòla
47'35 Idem – eth accent que cambia – que ditz « un câ » pr'amor qu'a viscut en Nistòs
48'45 Idem – se va durar ? - arrés mès no'n parlan, e arrés mès no'u compren – non cercan pas a continuar, son hilh que'n sap parlar, mes sa hilha no'n parlarà pas, mes que'u compren
50'10 Un conselh a dar a un joen – èster aunèste – ara non n'i a pas mès d'arrespècte
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-65[SLN-Av-Rh]
EOC 7
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
21/05/2012
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Aventignan
Person Item Type Metadata
Birth Date
1921
Birthplace
Aventignan
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Hélène Rumeau (Aventignan-65),” Oralitat de Gasconha, consulté le 30 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/293.