Collectage de Marie-Rose Ferré (Betchat-09)
Dublin Core
Titre
Collectage de Marie-Rose Ferré (Betchat-09)
Sujet
Guerre franco-allemande (1870-1871)
Figures locales
Loup
Lin
Blé
Superstitions
Transhumance
Guerre mondiale (1939-1945) -- Exactions
Description
5. THEMES ABORDÉS PENDANT L’ENTRETIEN
1ère cassette
5’15 : era maison mairala (eras etapas dera construccion, eras # generacions)
6’24 : eth partatge en ame eths de Darrèr
7’19 : Mélie (neishuda a Montaut, era sua mair atrapada peths gendarmas)
8’27 : nebots de Mélie tuats pendent era Comuna de París
9’07 : eras istuèras de Mélie (condadas devant eth huec)
9’46 : eth maridatge de Rose e de Théo (Théo deseretat, eras gariás deth Sabatèr panadas, eth depart enà Provins, era maison crompada ath Bosquet, eras dròllas plaçadas e eths dròlles que braconavan)
12’15 : eras arrelacions en ame eths deth Sabatèr : invitacions, que i deishavan eths dròlles nà despopar-les (istuèra de Papy Jean-Marie)
13’30 : copar lenha en bòsc dera comuna ; eth garda Bergé
14’18 : Baptista de Germà e eras suas istuèras (era nhèu eth 14 de juilhet, eth sanglièr avugle) ; de còps tanben que’s haiá colhonar (istuèra deth anhèth) ; eth secret deras brutluras (que guaric eth Ainat)
16’57 : istuèra deth Traquet que s’aviá trobat ua gojata ara Boisha (bandas rivalas)
17’57 : ethçò deth Gran
18’24 : eths lops (istuèra deth parent de Neron que se n’anèc nath Sabatèr seguit peths lops)
19’21 : explic dera parentat en ame eth Tuc e arrelacions (invitacions, bàter, Génie deth Tuc que non podec passar eth Lavin pr’amor d’un eslau)
24’30 : eth lin (bargar eth lin, balhat nath teishinèr, Mélie qu’aviá hèt 24 lançòus e 24 camisas nà cada hilha)
26’14 : eth trebalh de tot diá (eras culturas, eth trebalh deras hemnas e deths òmes)
26’55 : guardar eth bestiar a Blanca (trebalh deths dròlles) / eths vielhis que guardavan eras oelhas / Mélie qu’anava guardar eras vacas a Blanca, hèr béver eras vacas peth Maupelet) / estacar eras vacas / amusà’s en ame eths joesis de Blanca / eras vacas escapadas
29’52 : eths buòus (eth trebalh deths buòus, apalhar-les a 3 oras de maitins, dompdar-les)
31’40 : erbejar (eras broas ara dalha, era dalhusa, desandar, virar era èrba, acroar, desacroar, tornar-virar, cargar, descargar)
33’24 : Après, que venguiá eth temps de segar. E segar, qu’èra un pòc era hèsta enà nosautis pr’amor qu’èram joesis encara. Mès enfin qu’èra ath torn dera guèrra, en 1940 pr’aquiu. Que i èran eths cosins de París, Jeannot de Marsolans – qu’abitava ath Boquet – eths de Bordèus… Alavetz que mos arreünissiám totis. Que tiràvam eth gavèth pr’amor que dalhavan e, après, que caliá escartar eth gavèth enà tornar passar era dalhusa. Aquò, qu’èra eth Ainat que haiá eths gavèths pr’amor i aviá cap sonque eth qu’ac sabiá hèr coma cau. E Papà que s’ocupava deths buòus. Qu’èran dus ena dalhusa.
34’10 : Après, ath cap de dus o tres diás, que haiám eras garbas. Solament, que caliá hèr endòrtas alavetz aquò qu’èra Memina, Marie, que i anava – jo, que l’aperava Marrèna – anar copar matas longas peths bòsques. Qu’èra surtot matas. E après, eths òmes, quan haián hagòts, qu’ac anavan cercar e que botavan aquò per tèrra. Que botavan dus o tres gavèths enà hèr ua garba e qu’èran pesantas, aqueras garbas ! N’èra cap facile a hèr. Après, que i botavan – sai cap se quin s’apèra, aquò – que las apialotàvam ena pèça. Que n’i botàvam dotze. Que las botavan crosadas, que haián atau, atau, en quate mashins, e, nosautis, que mos i amusàvam après. Que’n haiám cabanas. E ath cap d’un certèn temps, que caliá preparar era cort. Qu’èra tot tèrra era cort. Alavetz, coma eth estiu, que i aviá possièra, que haiám hóner bosa en ame aiga e que botàvam per tèrra e, atau, que haiá coma un espèça de ciment : i aviá cap possièra.
35’35 : Après, que haiám eth garbèr. Alavetz que caliá anar cercar tota era garba de hèr eras pèças. Eth Ainat qu’èra eth especialista de tot, eth. Que haiá eth garbèr ath mieg dera cort, arrond. E quan deishàvam atau entrò qu’era batusa venga : un mes o dus.
En aost, que venguiá era batusa e, aquiu, que haiám eths palhèrs. Eths palhèrs que les haiám ath cap deth prat, ena Pèça de Blanca. Que i aviá ua grana pèrja e, après, que botàvam eth monta-palha. Que i botàvam era palha e que caliá hèr dus o tres òmes, hèr era croa. Qu’èran granis palhèrs. Aquí tanben, qu’èra tostemps eth Ainat eth chef. Qu’èra eth chef deth trebalh fin. E nosautis, que mos amusàvam, a travès deths àvets, après. Que haiám passar un pòrro de vin pr’amor bevián cap aiga d’aqueth temps ! Mès n’èra cap vin plan hòrt. Qu’èra eth vin dera vinha e que haiám un bon arrepèish.
37’00 : eth ròle deth Ainat ena familha (eth Ainat deths dròlles, disponible, adret, curiós deras causas modèrnas, esportiu, maridat a 40 ans en ame era Nòra)
40’07 40’56 : Porgar eth blat, aquò, j’ac haiám eth ivèrn, quan aviám eth temps. Qu’avíam un triur, ací, ara Monja. Que i aviá… Coma era baruta, qu’èra a cada tua e qu’é a casa tua encara. Que i aviá tres tròces de hèr. Qu’èra un cylindre long. Que’u podiám cargar en ua carreta, que’u cargàvam e que’u prestàvam enath monde. Que’u haiám arrodar e eth blat que cagiá, que’s trigava tot sol. Eras porgas que sortián, eth blat copat ath hons. Après, eth aute n’èra cap plan bon e eth prumèr que cagiá qu’èra mès calibrat qu’eth darrèr que demorava. Que’u guardàvam enà semiar, aqueth. E après, qu’ac prestàvam naths vesins.
41’00 : eth pan pendent era 2da GM (tornar a hèr eths horns, anar hèr mòler ath amagat, hèr eth pan cada 10 diás : eras etapas), eras coquetas devant pala, un coquet naths dròlles
44’18 + 46’00 : eras crostadas levadas / recitar eth Pater
45’26 : istuèra dera pala virada era coqueta per tèrra
46’23 : eth molièr que punherava
47’13 : passar era hariá ena baruta
48’15 : eras autras cerealas (civada, morisco)
48’54 : eth blat d’Espanha (semiar, aclarir, sarclar, que i plantàvam mongetas, escabeçà’u enà balhar eths caps nath bestiar, cuélher en ame era ajuda deths vesins, espelocar, hèr secà’u en balet, eras pelòcas nà hèr matalasses o soste, eths carruts, engraütar un crièth de blat d’Espanha)
52’28 : eths ahuelhèrs (nà apalhar eras oelhas eth ivèrn / eras brancas nà alugar eth huec)
53’34 : hèr arruscada, rinçar era harda e hèr-la secar sus eras sègas
57’00 : lavà’s en arriu en tot pescar en aost
57’35 : eras vinhas (localizacion deras vinhas, vrenhar, minjar, hèr eth vin)
59’08 : cuélher eras trufas, conservadas ena cava dera codina
59’37 : eth arrepèish de bàter
Que crompàvam tomatas aqueth diá pr’amor, tomatas, en casau, que las aviám tard. I venguián cap plan d’ora. Que haiám tomatas en salada mès que haiám d’abòrd bolhon de buòu o de gariá. E gariá farcida mès que’n caliá un tepèr pr’amor qu’èram plan de monde. Que caliá monde. E après, que haiám porets, canards e ethçò qu’aviám. E mongetas : un saupiquet de mongetas. Ara, dessèrt, aquò, non. N’i aviá cap plan : quauqu’ua pera o arradim. No’n crompàvam cap. Arrís, un plat d’arrís, de còps, que haiám en dessèrt. Mès, se les haiás minjar tròp, que comprengues qu’après volián cap trebalhar era vrespada !
1’00’30 : eras oelhas ena montanha (eth oelhèr de Vic de Sòs, eth amontanhatge, eras oelhas ath iverniu, era visita deth oelhèr eth ivèrn, ua ajuda nà hèr eths devers)
2ème cassette
1’43 : eras oelhas (era visita deth oelhèr en ivèrn istuèra deth Traquet partit enà tuar eth pòrc e que pishèc en armari)
3’00 : era hèsta deth pòrc (era mès bèra hèsta dera annada, eras etapas)
6’51 : istuèra deth Ainat que’s botèc era cravata e eth capèth nà vénguer minjà’s ua lèbe
7’37 : era hèsta locala : Sent Farriòu, 18 de seteme (eras guirlandas de papèr, era messa, era vaishèra nava, eths invitats, eras hilhas acompanhadas nath bal, dejunar en ame vin blanc)
10’54 22’24 : era 2da GM (era mobilizacion eth diá de bàter, eths arrefugiats, eth maquís, eth exòde deths cosins de París, Jojo de París ena armada de Leclerc, eth 6 de junh de 1944, eth 10 de junh vist dempús era Monja, un mes après eths Alemands ara Monja, eth drama de Neron)
22’30 : copar e véner lenha (en associacion en ame eth Ainat, istuèra deth camion deth Gran dera Monja)
25’33 : anar nara escòla a pè enas annadas 1930 ; era escòla de Mauvedin ; en pension a Prat e après a Sent Guironç ; trebalhar ena Pòsta (Vic de Sòs, Rouen e après Tolosa)
30’00 : eths colporturs
30’30 : eras mentalitats qu’an cambiat
31’02 : eth patuès e eth francés
32’26 35’25 : Auguste Martres, un frair de Memina a Sent Guironç (un ex de promocion sociala)
1ère cassette
5’15 : era maison mairala (eras etapas dera construccion, eras # generacions)
6’24 : eth partatge en ame eths de Darrèr
7’19 : Mélie (neishuda a Montaut, era sua mair atrapada peths gendarmas)
8’27 : nebots de Mélie tuats pendent era Comuna de París
9’07 : eras istuèras de Mélie (condadas devant eth huec)
9’46 : eth maridatge de Rose e de Théo (Théo deseretat, eras gariás deth Sabatèr panadas, eth depart enà Provins, era maison crompada ath Bosquet, eras dròllas plaçadas e eths dròlles que braconavan)
12’15 : eras arrelacions en ame eths deth Sabatèr : invitacions, que i deishavan eths dròlles nà despopar-les (istuèra de Papy Jean-Marie)
13’30 : copar lenha en bòsc dera comuna ; eth garda Bergé
14’18 : Baptista de Germà e eras suas istuèras (era nhèu eth 14 de juilhet, eth sanglièr avugle) ; de còps tanben que’s haiá colhonar (istuèra deth anhèth) ; eth secret deras brutluras (que guaric eth Ainat)
16’57 : istuèra deth Traquet que s’aviá trobat ua gojata ara Boisha (bandas rivalas)
17’57 : ethçò deth Gran
18’24 : eths lops (istuèra deth parent de Neron que se n’anèc nath Sabatèr seguit peths lops)
19’21 : explic dera parentat en ame eth Tuc e arrelacions (invitacions, bàter, Génie deth Tuc que non podec passar eth Lavin pr’amor d’un eslau)
24’30 : eth lin (bargar eth lin, balhat nath teishinèr, Mélie qu’aviá hèt 24 lançòus e 24 camisas nà cada hilha)
26’14 : eth trebalh de tot diá (eras culturas, eth trebalh deras hemnas e deths òmes)
26’55 : guardar eth bestiar a Blanca (trebalh deths dròlles) / eths vielhis que guardavan eras oelhas / Mélie qu’anava guardar eras vacas a Blanca, hèr béver eras vacas peth Maupelet) / estacar eras vacas / amusà’s en ame eths joesis de Blanca / eras vacas escapadas
29’52 : eths buòus (eth trebalh deths buòus, apalhar-les a 3 oras de maitins, dompdar-les)
31’40 : erbejar (eras broas ara dalha, era dalhusa, desandar, virar era èrba, acroar, desacroar, tornar-virar, cargar, descargar)
33’24 : Après, que venguiá eth temps de segar. E segar, qu’èra un pòc era hèsta enà nosautis pr’amor qu’èram joesis encara. Mès enfin qu’èra ath torn dera guèrra, en 1940 pr’aquiu. Que i èran eths cosins de París, Jeannot de Marsolans – qu’abitava ath Boquet – eths de Bordèus… Alavetz que mos arreünissiám totis. Que tiràvam eth gavèth pr’amor que dalhavan e, après, que caliá escartar eth gavèth enà tornar passar era dalhusa. Aquò, qu’èra eth Ainat que haiá eths gavèths pr’amor i aviá cap sonque eth qu’ac sabiá hèr coma cau. E Papà que s’ocupava deths buòus. Qu’èran dus ena dalhusa.
34’10 : Après, ath cap de dus o tres diás, que haiám eras garbas. Solament, que caliá hèr endòrtas alavetz aquò qu’èra Memina, Marie, que i anava – jo, que l’aperava Marrèna – anar copar matas longas peths bòsques. Qu’èra surtot matas. E après, eths òmes, quan haián hagòts, qu’ac anavan cercar e que botavan aquò per tèrra. Que botavan dus o tres gavèths enà hèr ua garba e qu’èran pesantas, aqueras garbas ! N’èra cap facile a hèr. Après, que i botavan – sai cap se quin s’apèra, aquò – que las apialotàvam ena pèça. Que n’i botàvam dotze. Que las botavan crosadas, que haián atau, atau, en quate mashins, e, nosautis, que mos i amusàvam après. Que’n haiám cabanas. E ath cap d’un certèn temps, que caliá preparar era cort. Qu’èra tot tèrra era cort. Alavetz, coma eth estiu, que i aviá possièra, que haiám hóner bosa en ame aiga e que botàvam per tèrra e, atau, que haiá coma un espèça de ciment : i aviá cap possièra.
35’35 : Après, que haiám eth garbèr. Alavetz que caliá anar cercar tota era garba de hèr eras pèças. Eth Ainat qu’èra eth especialista de tot, eth. Que haiá eth garbèr ath mieg dera cort, arrond. E quan deishàvam atau entrò qu’era batusa venga : un mes o dus.
En aost, que venguiá era batusa e, aquiu, que haiám eths palhèrs. Eths palhèrs que les haiám ath cap deth prat, ena Pèça de Blanca. Que i aviá ua grana pèrja e, après, que botàvam eth monta-palha. Que i botàvam era palha e que caliá hèr dus o tres òmes, hèr era croa. Qu’èran granis palhèrs. Aquí tanben, qu’èra tostemps eth Ainat eth chef. Qu’èra eth chef deth trebalh fin. E nosautis, que mos amusàvam, a travès deths àvets, après. Que haiám passar un pòrro de vin pr’amor bevián cap aiga d’aqueth temps ! Mès n’èra cap vin plan hòrt. Qu’èra eth vin dera vinha e que haiám un bon arrepèish.
37’00 : eth ròle deth Ainat ena familha (eth Ainat deths dròlles, disponible, adret, curiós deras causas modèrnas, esportiu, maridat a 40 ans en ame era Nòra)
40’07 40’56 : Porgar eth blat, aquò, j’ac haiám eth ivèrn, quan aviám eth temps. Qu’avíam un triur, ací, ara Monja. Que i aviá… Coma era baruta, qu’èra a cada tua e qu’é a casa tua encara. Que i aviá tres tròces de hèr. Qu’èra un cylindre long. Que’u podiám cargar en ua carreta, que’u cargàvam e que’u prestàvam enath monde. Que’u haiám arrodar e eth blat que cagiá, que’s trigava tot sol. Eras porgas que sortián, eth blat copat ath hons. Après, eth aute n’èra cap plan bon e eth prumèr que cagiá qu’èra mès calibrat qu’eth darrèr que demorava. Que’u guardàvam enà semiar, aqueth. E après, qu’ac prestàvam naths vesins.
41’00 : eth pan pendent era 2da GM (tornar a hèr eths horns, anar hèr mòler ath amagat, hèr eth pan cada 10 diás : eras etapas), eras coquetas devant pala, un coquet naths dròlles
44’18 + 46’00 : eras crostadas levadas / recitar eth Pater
45’26 : istuèra dera pala virada era coqueta per tèrra
46’23 : eth molièr que punherava
47’13 : passar era hariá ena baruta
48’15 : eras autras cerealas (civada, morisco)
48’54 : eth blat d’Espanha (semiar, aclarir, sarclar, que i plantàvam mongetas, escabeçà’u enà balhar eths caps nath bestiar, cuélher en ame era ajuda deths vesins, espelocar, hèr secà’u en balet, eras pelòcas nà hèr matalasses o soste, eths carruts, engraütar un crièth de blat d’Espanha)
52’28 : eths ahuelhèrs (nà apalhar eras oelhas eth ivèrn / eras brancas nà alugar eth huec)
53’34 : hèr arruscada, rinçar era harda e hèr-la secar sus eras sègas
57’00 : lavà’s en arriu en tot pescar en aost
57’35 : eras vinhas (localizacion deras vinhas, vrenhar, minjar, hèr eth vin)
59’08 : cuélher eras trufas, conservadas ena cava dera codina
59’37 : eth arrepèish de bàter
Que crompàvam tomatas aqueth diá pr’amor, tomatas, en casau, que las aviám tard. I venguián cap plan d’ora. Que haiám tomatas en salada mès que haiám d’abòrd bolhon de buòu o de gariá. E gariá farcida mès que’n caliá un tepèr pr’amor qu’èram plan de monde. Que caliá monde. E après, que haiám porets, canards e ethçò qu’aviám. E mongetas : un saupiquet de mongetas. Ara, dessèrt, aquò, non. N’i aviá cap plan : quauqu’ua pera o arradim. No’n crompàvam cap. Arrís, un plat d’arrís, de còps, que haiám en dessèrt. Mès, se les haiás minjar tròp, que comprengues qu’après volián cap trebalhar era vrespada !
1’00’30 : eras oelhas ena montanha (eth oelhèr de Vic de Sòs, eth amontanhatge, eras oelhas ath iverniu, era visita deth oelhèr eth ivèrn, ua ajuda nà hèr eths devers)
2ème cassette
1’43 : eras oelhas (era visita deth oelhèr en ivèrn istuèra deth Traquet partit enà tuar eth pòrc e que pishèc en armari)
3’00 : era hèsta deth pòrc (era mès bèra hèsta dera annada, eras etapas)
6’51 : istuèra deth Ainat que’s botèc era cravata e eth capèth nà vénguer minjà’s ua lèbe
7’37 : era hèsta locala : Sent Farriòu, 18 de seteme (eras guirlandas de papèr, era messa, era vaishèra nava, eths invitats, eras hilhas acompanhadas nath bal, dejunar en ame vin blanc)
10’54 22’24 : era 2da GM (era mobilizacion eth diá de bàter, eths arrefugiats, eth maquís, eth exòde deths cosins de París, Jojo de París ena armada de Leclerc, eth 6 de junh de 1944, eth 10 de junh vist dempús era Monja, un mes après eths Alemands ara Monja, eth drama de Neron)
22’30 : copar e véner lenha (en associacion en ame eth Ainat, istuèra deth camion deth Gran dera Monja)
25’33 : anar nara escòla a pè enas annadas 1930 ; era escòla de Mauvedin ; en pension a Prat e après a Sent Guironç ; trebalhar ena Pòsta (Vic de Sòs, Rouen e après Tolosa)
30’00 : eths colporturs
30’30 : eras mentalitats qu’an cambiat
31’02 : eth patuès e eth francés
32’26 35’25 : Auguste Martres, un frair de Memina a Sent Guironç (un ex de promocion sociala)
Créateur
Jean-Paul Ferré, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
JPF-09[SL-Be-Fmr]
EOC 6
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
octobre 2009
Format
Texte/html
Langue
gascon
Type
Texte
Spatial Coverage
Betchat
Person Item Type Metadata
Birth Date
1929
Birthplace
Betchat
Collection
Citer ce document
Jean-Paul Ferré, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Marie-Rose Ferré (Betchat-09),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/420.