Collectage de Dominique Denamiel (Ustou-09)
Dublin Core
Titre
Collectage de Dominique Denamiel (Ustou-09)
Sujet
Elevage (aspects économiques)
Ours -- Réintroduction
Relations pastorales transfrontalières
Colporteur et colportage
Surnaturel (légende)
Eleveurs de moutons (gazaille)
Description
D : Dominique
JB : Jean-Baptiste
Y : Yvette
RL-09[Ou-Us-Dd-Djb-1]
0'00 Sobriquet maison – çò de Breve
0'35 Toponymie – vilatge dera Ribèra deth Tren – eth Torte – eth Saburdac, era Pomareda, Escòts, mès naut – a baish, eth Pont dera Taula – era Vincareda tanben
01'40 Aiga – devant – (un comp devant era pòrta deviada d'ua hont ena montanha) – era aiga que vie damont – qu'ei eth Riu de Sarsenat – era Font que vien deth bòsc dera Fontar
02'35 Aiga – eth bassin de devant casa – JB que l'a vista de tota era vita – eth pair d'Yvette qu'avia hèt eth bassin – qu'avia desbordat en 1938 – aiga pertot laguens
03'50 Toponymie – tèrras ath entorn : eths Illons, eths Vernets, eth Trambílhons (??), Artiga Menua (dit «Menu» comme un «menu») - er' Isla, eth Bas Líser (?) o Bailise, era Mola Vielha, eth Parenton – era valea deth Sarsenat darrèr – bordaus laguens – era Mola Vielha qpr'amor qu'i èra ua mola
05'00 Lenga – quin D a aprés a parlar patoès – que's parlan patoès dab eth pair, sustot quan s'engulan – totis que parlavan patoès ací en temps, qu'èran 11 – Y : eth gran pair, era gran mair, parents d'Yvette, 4 oncles celibataris, ua tanta, sa sò et Yvette – ara, 3, que fè un vued
06'30 Escòla – qu'èra ací – oncle e tanta d'Y – qu'anavan ena pèça a costat, ena escòla – era arregenta qu'èra logada ací – se pagava era cramba ? Non saben pas
07'40 Elevage – qu'i cau èster neishut (JB) – deth maitin ath ser – eth ivèrn que comença lèu e s'acaba tard – un aute elevur a Serac, un ara retrèta qu'a vacas – a Portèth, Catalòt qu'a 100 oelhas – elevurs que vivan d'aquerò, n'i a pas sonqu'eth, ara
09'35 Economie – pro que partiren trebalhar en licèus – eths d'Èrce qu'èra era America – mès d'elevurs a Èrce qu'ací, perqué ? - non saben pas - «qu'ei eth darrèr mestièr»
10'45 Agriculture – darrèr deths mestièrs – JB qu'a 77 ans, jàmes n'a avut un dia de conget – deth maitin tiòth ser – qu'an oelhas tarasconesas e vacas suissas – quauques limosinas tanben – en temps, qu'èra era vaca dera valea (suissa)
12'20 Elevage – suissa – que's ven plan – era suissa qu'ei bona leitèra – avant, que fasian era lèt dab eths oncles – eth leitèr que passava e que l'amassava – qu'i cau èster entà fèr popar – véner eth vedèth e sauvà's eras vedèras – un mascle suisse qu'ei meitat prètz dera limosina – que venen aths maquinhons que passan
14'30 Fèiras – ara, non n'i a cap mès – monde que venguen discutar mes pas entà crompar – era fèira de St Luc, que marcha mès, a Sèix
15'10 Montanhar – non montanhan pas dab eths autis, darrèr – era montanha d'Ardua, Lisèrp – 50 ans a, qu'anavan a Massat – un oncle qu'èra oelhèr ailà – un aute qu'èra vaquèr en estanh de Lèrs – qu'i fasian fromaige e qu'èra bon – non se'n pòt cap mès trobar atau – en Fraishet, ací tanben, qu'èra bon – eth erbatge que conda
16'20 Elevage – Union Europeana – subvencions, autament que pòden plegar era botiqua – que's venia plan deth temps de Giscard – 75 000, ara 100€ per ua oelha
17'20 Idem – oelha tarasconesa – castilhonesa, non – qu'èran bonas tanben eras castilhonesas
18'00 Idem – Union Europeana – contraintes ? - que cau que tot sia en règle – eths papèrs, eras medalhas – 7 dias entà medalhar ua bèstia – se n'ei pas hèt «paga paisan» (JB) – non ven pas sovent (D) – qu'averteishen un dia ara avança - «qu'ei piri qu'era Gestapo, quan i èran eths alemands»
19'20 Guerre 40 – alemands en vilatge deth Trèn – 8 qu'èran en Castèth, a on ei era escòla ara – eth couvre-feu – quan avian de fèr vederar ua vaca dab era net, que les calia demandar era permission – quauques uns braves, d'autis non
20'40 idem – passurs – un de Serac qu'èran venguts cercar – qu'avia duas filhas – no tornèc cap jàmes – ath «four crématoire» - que son en vida totas duas, eras hilhas
21'20 Elevage – tóner – dissabte passat qu'ac heren – ath entorn dera fin de mai – que cau qu'era calor sia assegurada – tóner-las d'un còp – ua mèrca – n'ac hèn pas eth mème dia, que demoran que torne possar era lana – vénér era lana 60ct/kg – avant qu'èra 10fr/kg – quan èra bèra 11fr – un tipe que passa
23'40 Idem – pegar – un M vert – Macip, qu'èra eth nom deth oncle
24'30 Eishiverniu – a Pàmias, a Perpinhan (dit en gascon), en Gèrs – que'n botavan 50 d'un costat, 100 deth aute – eth oncle que'n devia aver 500 - de Perpinhan, ja tornavan bèras – d'un an ath aute, que cercava ua plaça – era meitat deths anhèths, era lana e tant per oelha (n'èra cap car) – quauques còps, que tornavan lèijas tanben – mes sovent, que's passava plan – a Perpinhan, qu'èra plan, pendent 2 ans – en Gèrs, qu'èra 2 anhèths entà eth, 1 entad eris e que tornavan bèras
27'40 Pastoralisme – majorau – qu'èra un oelhèr – eth oncle que n'èra oelhèr e que goardava eras deths autis – ara, degun mès las goara
28'50 Os – que passa – que n'a cada an – e arren de pagat – ena television, que disen que son plan indemnisats – que descoratja tot aquerò – eth os que la se minja e après, eths vautors qu'acaban eth trebalh – arren mès – n'ac pòden pas probar – en 10 minutas, a 15 vautors, era oelha qu'ei «netejada» - que s'atacan aths anhèths, que senten eth sang
31'10 Elevage – avénguer deth mestièr – que s'installaràn e que tieràn 4 o 5 ans – sovent tròp inexperimentats - «tot juste se saben qu'ua oelha qu'a 4 patas» (Yvette) – que les i dan, mes que son endeutats entà tostemps
32'20 Agriculture - cap mès nat camp – ara, que son bosiga – chic de vinhas tanben – quan non i sian mès entà dalhar, que va èster terrible – un an sense dalhar, eth espin dera hautor dera taula – cap mès que hèn camps – no's hèn cap mèma quate trufas – liseta
34'25 Ossalhèr – Pepicarèu deth Trèn – que's bemban quan se moric mes pas deth os (JB e Y)
35'50 Dalhar entà Espanha – dus que JB avia conegut qu'i èran ants – pendent era guèrra, aqueri dus que s'èran escapats a Tavascan
36'10 Tavascan – relacions de tostemps dab eris – qu'i èran anats en èster mès joesis
RL-09[Ou-Us-Dd-Djb-2]
0'00 Seguida – quan se barrejavan eras oelhas, que las anavan atraçar – qu'i sopavan ailà – eth parlan eth mèma patoès qu'ací – qu'èran braves gents – arrelacions encara, D qu'i va quauques còps – eths que coneguian que son mortis, eths joesis, no'us coneguen cap tròp mès – sobriquets : Ignaci (o Gnaci), Jaques, Masoreta
02'30 Voiatjur – un, Caserna, qu'i anava – de cap a St Estièni (dit en gascon) – que tornava portar dalhas deras bonas – tot eth ivèrn, a pè, eth tren e tot – que venia lunetas, lornhons – qu'avia ganhat sòuses
04'10 Font Senta – que volèvan fèr plàver – ua anada qu'èra ua anada de sequèra, un qu'arribèc en Pòrt (deth Marterat ?), que lancèc ua flècha, que cagèc ena font e era aiga que chisclèc – qu'èra un abesque, St Líser – qu'i anavan fèr plàver – qu'ac an entenut a condar atau – on ei era font, non s'ei pas jàmes secada – quan eth desbòrda, era font qu'ei troble
07'10 Bruishas – D, non, pas conegut monde qu'i cresian – encantadas, entenut a parlar
07'45 Lenga – mots que càmbian - «jo» ací, d'autis que disen «iò» - ací que disen «un rusc», mès a baish «un rusà»
09'40 Lenga – D, se parla patoès dab gents mens atjadas ? - pas sovent – compréner, ja comprenen mes parlà'n – JB, sovent punit pr'amor de parlar patoès – JB que'n parla ath petit hilh
11'15 Idem – utilitat – pas guaire mes que'n cau parlar pr'aquò – en Val d'Aran, qu'ei pròishe deth parlar d'ací
13'00 Elevage – a Salardú, eras vacas que travessan era rota, arrés non ditz arren – a St Guironç, que seria impossible – bèths uns non son pas contents de véser vacas sus era rota – eths anglés o alemands que son braves – JB que pensa qu'eths paisans non son cap respectats en França
JB : Jean-Baptiste
Y : Yvette
RL-09[Ou-Us-Dd-Djb-1]
0'00 Sobriquet maison – çò de Breve
0'35 Toponymie – vilatge dera Ribèra deth Tren – eth Torte – eth Saburdac, era Pomareda, Escòts, mès naut – a baish, eth Pont dera Taula – era Vincareda tanben
01'40 Aiga – devant – (un comp devant era pòrta deviada d'ua hont ena montanha) – era aiga que vie damont – qu'ei eth Riu de Sarsenat – era Font que vien deth bòsc dera Fontar
02'35 Aiga – eth bassin de devant casa – JB que l'a vista de tota era vita – eth pair d'Yvette qu'avia hèt eth bassin – qu'avia desbordat en 1938 – aiga pertot laguens
03'50 Toponymie – tèrras ath entorn : eths Illons, eths Vernets, eth Trambílhons (??), Artiga Menua (dit «Menu» comme un «menu») - er' Isla, eth Bas Líser (?) o Bailise, era Mola Vielha, eth Parenton – era valea deth Sarsenat darrèr – bordaus laguens – era Mola Vielha qpr'amor qu'i èra ua mola
05'00 Lenga – quin D a aprés a parlar patoès – que's parlan patoès dab eth pair, sustot quan s'engulan – totis que parlavan patoès ací en temps, qu'èran 11 – Y : eth gran pair, era gran mair, parents d'Yvette, 4 oncles celibataris, ua tanta, sa sò et Yvette – ara, 3, que fè un vued
06'30 Escòla – qu'èra ací – oncle e tanta d'Y – qu'anavan ena pèça a costat, ena escòla – era arregenta qu'èra logada ací – se pagava era cramba ? Non saben pas
07'40 Elevage – qu'i cau èster neishut (JB) – deth maitin ath ser – eth ivèrn que comença lèu e s'acaba tard – un aute elevur a Serac, un ara retrèta qu'a vacas – a Portèth, Catalòt qu'a 100 oelhas – elevurs que vivan d'aquerò, n'i a pas sonqu'eth, ara
09'35 Economie – pro que partiren trebalhar en licèus – eths d'Èrce qu'èra era America – mès d'elevurs a Èrce qu'ací, perqué ? - non saben pas - «qu'ei eth darrèr mestièr»
10'45 Agriculture – darrèr deths mestièrs – JB qu'a 77 ans, jàmes n'a avut un dia de conget – deth maitin tiòth ser – qu'an oelhas tarasconesas e vacas suissas – quauques limosinas tanben – en temps, qu'èra era vaca dera valea (suissa)
12'20 Elevage – suissa – que's ven plan – era suissa qu'ei bona leitèra – avant, que fasian era lèt dab eths oncles – eth leitèr que passava e que l'amassava – qu'i cau èster entà fèr popar – véner eth vedèth e sauvà's eras vedèras – un mascle suisse qu'ei meitat prètz dera limosina – que venen aths maquinhons que passan
14'30 Fèiras – ara, non n'i a cap mès – monde que venguen discutar mes pas entà crompar – era fèira de St Luc, que marcha mès, a Sèix
15'10 Montanhar – non montanhan pas dab eths autis, darrèr – era montanha d'Ardua, Lisèrp – 50 ans a, qu'anavan a Massat – un oncle qu'èra oelhèr ailà – un aute qu'èra vaquèr en estanh de Lèrs – qu'i fasian fromaige e qu'èra bon – non se'n pòt cap mès trobar atau – en Fraishet, ací tanben, qu'èra bon – eth erbatge que conda
16'20 Elevage – Union Europeana – subvencions, autament que pòden plegar era botiqua – que's venia plan deth temps de Giscard – 75 000, ara 100€ per ua oelha
17'20 Idem – oelha tarasconesa – castilhonesa, non – qu'èran bonas tanben eras castilhonesas
18'00 Idem – Union Europeana – contraintes ? - que cau que tot sia en règle – eths papèrs, eras medalhas – 7 dias entà medalhar ua bèstia – se n'ei pas hèt «paga paisan» (JB) – non ven pas sovent (D) – qu'averteishen un dia ara avança - «qu'ei piri qu'era Gestapo, quan i èran eths alemands»
19'20 Guerre 40 – alemands en vilatge deth Trèn – 8 qu'èran en Castèth, a on ei era escòla ara – eth couvre-feu – quan avian de fèr vederar ua vaca dab era net, que les calia demandar era permission – quauques uns braves, d'autis non
20'40 idem – passurs – un de Serac qu'èran venguts cercar – qu'avia duas filhas – no tornèc cap jàmes – ath «four crématoire» - que son en vida totas duas, eras hilhas
21'20 Elevage – tóner – dissabte passat qu'ac heren – ath entorn dera fin de mai – que cau qu'era calor sia assegurada – tóner-las d'un còp – ua mèrca – n'ac hèn pas eth mème dia, que demoran que torne possar era lana – vénér era lana 60ct/kg – avant qu'èra 10fr/kg – quan èra bèra 11fr – un tipe que passa
23'40 Idem – pegar – un M vert – Macip, qu'èra eth nom deth oncle
24'30 Eishiverniu – a Pàmias, a Perpinhan (dit en gascon), en Gèrs – que'n botavan 50 d'un costat, 100 deth aute – eth oncle que'n devia aver 500 - de Perpinhan, ja tornavan bèras – d'un an ath aute, que cercava ua plaça – era meitat deths anhèths, era lana e tant per oelha (n'èra cap car) – quauques còps, que tornavan lèijas tanben – mes sovent, que's passava plan – a Perpinhan, qu'èra plan, pendent 2 ans – en Gèrs, qu'èra 2 anhèths entà eth, 1 entad eris e que tornavan bèras
27'40 Pastoralisme – majorau – qu'èra un oelhèr – eth oncle que n'èra oelhèr e que goardava eras deths autis – ara, degun mès las goara
28'50 Os – que passa – que n'a cada an – e arren de pagat – ena television, que disen que son plan indemnisats – que descoratja tot aquerò – eth os que la se minja e après, eths vautors qu'acaban eth trebalh – arren mès – n'ac pòden pas probar – en 10 minutas, a 15 vautors, era oelha qu'ei «netejada» - que s'atacan aths anhèths, que senten eth sang
31'10 Elevage – avénguer deth mestièr – que s'installaràn e que tieràn 4 o 5 ans – sovent tròp inexperimentats - «tot juste se saben qu'ua oelha qu'a 4 patas» (Yvette) – que les i dan, mes que son endeutats entà tostemps
32'20 Agriculture - cap mès nat camp – ara, que son bosiga – chic de vinhas tanben – quan non i sian mès entà dalhar, que va èster terrible – un an sense dalhar, eth espin dera hautor dera taula – cap mès que hèn camps – no's hèn cap mèma quate trufas – liseta
34'25 Ossalhèr – Pepicarèu deth Trèn – que's bemban quan se moric mes pas deth os (JB e Y)
35'50 Dalhar entà Espanha – dus que JB avia conegut qu'i èran ants – pendent era guèrra, aqueri dus que s'èran escapats a Tavascan
36'10 Tavascan – relacions de tostemps dab eris – qu'i èran anats en èster mès joesis
RL-09[Ou-Us-Dd-Djb-2]
0'00 Seguida – quan se barrejavan eras oelhas, que las anavan atraçar – qu'i sopavan ailà – eth parlan eth mèma patoès qu'ací – qu'èran braves gents – arrelacions encara, D qu'i va quauques còps – eths que coneguian que son mortis, eths joesis, no'us coneguen cap tròp mès – sobriquets : Ignaci (o Gnaci), Jaques, Masoreta
02'30 Voiatjur – un, Caserna, qu'i anava – de cap a St Estièni (dit en gascon) – que tornava portar dalhas deras bonas – tot eth ivèrn, a pè, eth tren e tot – que venia lunetas, lornhons – qu'avia ganhat sòuses
04'10 Font Senta – que volèvan fèr plàver – ua anada qu'èra ua anada de sequèra, un qu'arribèc en Pòrt (deth Marterat ?), que lancèc ua flècha, que cagèc ena font e era aiga que chisclèc – qu'èra un abesque, St Líser – qu'i anavan fèr plàver – qu'ac an entenut a condar atau – on ei era font, non s'ei pas jàmes secada – quan eth desbòrda, era font qu'ei troble
07'10 Bruishas – D, non, pas conegut monde qu'i cresian – encantadas, entenut a parlar
07'45 Lenga – mots que càmbian - «jo» ací, d'autis que disen «iò» - ací que disen «un rusc», mès a baish «un rusà»
09'40 Lenga – D, se parla patoès dab gents mens atjadas ? - pas sovent – compréner, ja comprenen mes parlà'n – JB, sovent punit pr'amor de parlar patoès – JB que'n parla ath petit hilh
11'15 Idem – utilitat – pas guaire mes que'n cau parlar pr'aquò – en Val d'Aran, qu'ei pròishe deth parlar d'ací
13'00 Elevage – a Salardú, eras vacas que travessan era rota, arrés non ditz arren – a St Guironç, que seria impossible – bèths uns non son pas contents de véser vacas sus era rota – eths anglés o alemands que son braves – JB que pensa qu'eths paisans non son cap respectats en França
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-09[Ou-Us-Dd]
EOC 11
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
20/05/2015
Format
Texte/html
Langue
gascon
Spatial Coverage
Ustou
Person Item Type Metadata
Birth Date
1968
Birthplace
Ustou
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Dominique Denamiel (Ustou-09),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/32.