Collectage de Adrien Ponsolle (Ercé-09)
Dublin Core
Titre
Collectage de Adrien Ponsolle (Ercé-09)
Sujet
Montreur d'animaux savants
Emigration -- Etats Unis
Curés
Séparation de l'Église et de l'État
Description
RL-09[Ou-Er-Pa-1]
0'00 Sobriquet maison – en çò de Balaguèr – qu'ei era maison a costat d'a on ei ara – nescut a casa – no sap pas perqué s'apèra atau – ací, qu'èra era Escòla dera Boisha
01'15 Toponymie – era Boisha : ací qu'ei eths Grillons, eths Vergèrs, eths Jammets, eths Itès, e eths Paumolès
02'00 Sobriquet maisons dera Boisha – començar deth cap – en çò de Bisa, de Matalena, de Balaguèr, de Bernadet, deth Tardan, deth Haure, de Bisa encara, deths Ferrets, e eths Joanetòts, de Peirau, de Treze (dera sua familha), deth Macipon, deth Tren, de Formiga, de Rogalet, de Baròt, deth Rei, e eth bistròt, eth Pessic – eths Itèrs : de Pestèth, de Bortolon, deth Gat, de Cebet
04'05 Société – totas eras maisons abitadas, sonque ua, en temps – ara, non son pas mès que pòc – un còp dab un vesin qu'avian condat dera Escalas dinc ací, mès de 100 personas despareishudas – qu'èra mauaisit de víver ací – ara, qu'an eras primas que'us ajuda – non podian pas produsir pro entà neurir totas eras bocas – en temps, que partian entara America – eths deth sieu atge, que partian a Tolosa – qu'ei era evolucion dera agricultura qu'amièc era desertificacion deras campanhas
07'45 Agriculture – ara – eths bordaus que son caijuts – era petita agricultura qu'estèc tuada pera modernisacion – que calia trebalhar mès aviat dab era mecanisacion – ací, non son pas eudeutats
09'30 Idem – diferença entre Èrce e Aulús – qu'ei ua comuna mès agricòla ací – un flòc de terrencs planèrs – e ua politica foncièra de desenclavament deths bordaus entà sauvar çò d'arribent – cap mès de camps ara – qu'i a vist, 50 ans a, camps pertot a baish – a haut, qu'èra entà fèr era èrba e fèr pèisher eras vacas
12'10 Agriculture – navèths – un joes a Golla sus eras tèrras de sa pair
12'50 Société – populacion d'Èrce ara – monde que n'an pas volut quitar eth país – populacions novèlas – qu'ei importent pr'amor eras escòlas que poderen demorar aubèrtas
14'50 Idem – arribada deths hippies – quin se passèc – pas tròp mau – e puish qu'arribèren sus ua grana temporada
15'20 Evolution – vilatge ara – un desèrt eth ser – pendent eth estiu, un chic de monde – autament, deguns – eth ser, devant era television
16'15 Intime – mestièr – aturèc era escòla en purmèra
RL-09[Ou-Er-Pa-2]
0'00 Seguida – eth que volia està's ací – fec ua sason ena estacion de ski a Guzet – en 1972, que partic ath servici – qu'i passèc eths permís C e D – pendent sies ans, que fec era linha deths cars ací – après, que trebalhava en centre deth equipament a Sèix – deth sieu atge, un flòc que s'i son demorats – qui s'èra demorat
03'00 Société – estacament ath país – qu'ac ved dab eras suas filhas – no'n vòlen pas partir – ua que part ena Foish cada dia
04'00 Rivalitat Erce e Aulús – quan anavan en Sarrat deths Còths, que passavan pera vath de Foiet – que's fasian engular – qu'èra chic mes n'èra pas arren en comparason de bèth temps a – que calia seguir era passada – non calia pas que desquissan deth tèrmes
05'25 Semiar – trufas, milh gròs – jotas enaths pòrcs – era segle dab era palha – ara, qu'ei era tòla – mes non i va èster aquera tòla, que serian en tèrra – bastida peras gents deth país
07'20 Evolucion – enter ajuda – entà fèr era bòrda – que s'ei perdut aqueth esperit – ací, que se fè encara entre paisans – mes, avant que fotjavan, que desfoelhavan , qu'i avia mès d'ajuda qu'eth dia de uè
08'55 Elevage – eras Gasconas – mes eras suissas que fasian mès de lèt qu'era Gascona – que venian era lèt aths òtèls d'Aulús – que venian era lèt sustot – en fin de sason, se'n demorava que fasian fromatge
11'15 Idem – dressar eth parelh – júnher eras vacas, qu'a avut era chança d'ac poder fèr – n'i avia cap materiel – que calia fèr era èrba – ara, quan i pensa que's ditz qu'averen ua grana chança de conéisher aquesta epòca – pr'amor dera vita de familha qu'i avia – dera grana solidaritat – s'èra encara autan solida coma èra, era societat non seria cap coma ei ara
13'10 Maison – cap tròp coneishut eths granis parents d'Èrce – eths dera part mairau, qu'èran d'Arrós, costat d'Ost, e qu'èra loenh pera epòca – ath ser, quan avia 7 ans, qu'anava guarar eras vacas
14'30 Société – familhas nombrosas – 10 de familha, ua - Cominac tanben
16'00 Maison – autoritat – qui èra ? - sa pair a casa sua – mes sovent, qu'èra eth gran pair
RL-09[Ou-Er-Pa-3]
0'00 Seguida – qu'èra prés en carga tanben peths mainadèrs quan èran vielhis
0'50 Ossalhèrs – no n'a cap coneishut – son arrèr gran pair que n'avia avut un – que l'avia crompat mes n'èra cap partit dab eth – no'n sap cap mès – qu'èra estat domptur en un cirque, aquò segur – era fame que tira eth lop deth bòsc, ça disen
03'40 America – qu'èran partits totis – son gran pair qu'i èra anat – entà poder tornar adobar era maison – en 1930, que tornèren fèr eth tet deth bastiment – n'i èra pas anat sonque 4 ans – que'n ganhavan pr'mor no'n despensavan cap cap
05'00 Espanha – segar eth blat – de cap a St Joan – e a Leitora tanben (Lectoure) – entà segar tanben – qu'i avian fèt fortuna quauques – era familha de Caquet de Cominac qu'an encara un patrimòni gran
06'50 Société – frequentacions – que's trobavan a Aulús entà béver eth aperetif – o aperetifs mèslèu
07'40 Rivalitat Èrce e eths escarts – ena caça, belèu – eths dera Boisha, que caçavan a despart
08'30 Lenga – diferenças dab Aulús – sa mair qu'èra d'Ost e n'èra cap eth madeih tanpòc – a Ost, purmèr, qu'ei eth «h» e non pas eth «f» coma ací – eth truhat a Ost (eth truat – cap de «h» bohat ací)
09'55 Natura – era lua – entà plantar eras trufas – entà aucíser eth pòrc – entà fè's trincar eths peus – qu'èran pròches dera natura – mes que i a ua presa de consciença, ara – totun, eths paisans d'ací non contribuishen pas ara polucion deth mond
11'30 Caça – de mens en mens de caçaires – quan eths de 50 a 70 ans que seràn partits, se i aurà era relèva ? - çò que caçavan en temps e que no caçan mès ara ? - eth os ! - lèbes en temps – que'n torna aver quauqu'unas – eras palomas non passsan cap mès – que n'i a tanben que demòran ath ivèrn ací
13'30 Idem – taras pèths – eras mandras o eras martas – qu'i avia ua prima – eths pelhaires que las crompavan – ara, no pieja cap degun mès
14'50 Idem – minjar taishon – eth patron deth Otèl de França que n'auria cosinat – dus òrdes : eth nas de can e eth nas de pòrc
15'45 Idem – eleccions – j'èra ua animacion – mes que podia deishar ua traça, no pas parlà's o causas atau
RL-09[Ou-Er-Pa-4]
0'00 Société – pelejas entre curès e eths autis – eth curè e eth secretari de mairia que's pelejavan – eth curè qu'èra de gaucha e eths secretari qu'èra de dreta – un candidat de dreta, qu'i èra un mot sus era pòrta dera mairia que didia : «toi Frison qui est ami avec le curé, fais le voter X (Rambaud ?)»
0'55 Société – arreligion - eth curè qu'avia un pes ena vita – n'avian pas arren entà informà's – quan eth curè avia parlat, qu'èra dit – missionaris – entenut a parlar
02'15 Société – loisirs – qu'avian voeturas, alavetz que podian anar on volian – qu'anavan en boèta de net - era purmèra voetura qu'avia quauqu'un dera Boisha, Pierre de Barot
04'10 Sent Joan – que fasian eth foc – no's cocavan pas tard – un foc en cada escart
04'45 Fèsta deth Calvari – qu'èra ua grana fèsta – qu'èra ua procession – e que cantavan
05'50 intime – eth sieu grop de cantaires on canta : eths montagnaïres – que cantan en patoès, en francés – que n'an ua en bascon tanben
08'00 Canta – sonque'n patoès en temps – sauvar eras cançons en patoès
09'25 Idem – cançons de nadau – engüan, que feren era «crèche» e qu'i cantèren – que son eths
10'20 Idm – eras cançons deth grop
15'30 Broisha – segur qu'ena comuna, ja n'i a qui cresen encara – eths vielhis que condavan causas, coma mainadèrs, non sabian pas ce quin ac calia préner – entà fè'us pòur ?
RL-09[Ou-Er-Pa-5]
0'00 Lenga – quin aprenec – dab eths parents – que parlavan tostemps en patoès entre mainatges – eth patoès qu'ei encara parlat a Èrce, mès que'n d'autis lòcs – dab eth maire que parlan patoès
01'15 Idem – avénguer – que i a ua presa de consciença – que van sauvar eth occitan mes eths dialèctes que se'n van anar – au mens, qu'i aja monde qu'ac haçan perdurar – eras suas filhas no'n saben pas parlar mes que'u comprenen
0'00 Sobriquet maison – en çò de Balaguèr – qu'ei era maison a costat d'a on ei ara – nescut a casa – no sap pas perqué s'apèra atau – ací, qu'èra era Escòla dera Boisha
01'15 Toponymie – era Boisha : ací qu'ei eths Grillons, eths Vergèrs, eths Jammets, eths Itès, e eths Paumolès
02'00 Sobriquet maisons dera Boisha – començar deth cap – en çò de Bisa, de Matalena, de Balaguèr, de Bernadet, deth Tardan, deth Haure, de Bisa encara, deths Ferrets, e eths Joanetòts, de Peirau, de Treze (dera sua familha), deth Macipon, deth Tren, de Formiga, de Rogalet, de Baròt, deth Rei, e eth bistròt, eth Pessic – eths Itèrs : de Pestèth, de Bortolon, deth Gat, de Cebet
04'05 Société – totas eras maisons abitadas, sonque ua, en temps – ara, non son pas mès que pòc – un còp dab un vesin qu'avian condat dera Escalas dinc ací, mès de 100 personas despareishudas – qu'èra mauaisit de víver ací – ara, qu'an eras primas que'us ajuda – non podian pas produsir pro entà neurir totas eras bocas – en temps, que partian entara America – eths deth sieu atge, que partian a Tolosa – qu'ei era evolucion dera agricultura qu'amièc era desertificacion deras campanhas
07'45 Agriculture – ara – eths bordaus que son caijuts – era petita agricultura qu'estèc tuada pera modernisacion – que calia trebalhar mès aviat dab era mecanisacion – ací, non son pas eudeutats
09'30 Idem – diferença entre Èrce e Aulús – qu'ei ua comuna mès agricòla ací – un flòc de terrencs planèrs – e ua politica foncièra de desenclavament deths bordaus entà sauvar çò d'arribent – cap mès de camps ara – qu'i a vist, 50 ans a, camps pertot a baish – a haut, qu'èra entà fèr era èrba e fèr pèisher eras vacas
12'10 Agriculture – navèths – un joes a Golla sus eras tèrras de sa pair
12'50 Société – populacion d'Èrce ara – monde que n'an pas volut quitar eth país – populacions novèlas – qu'ei importent pr'amor eras escòlas que poderen demorar aubèrtas
14'50 Idem – arribada deths hippies – quin se passèc – pas tròp mau – e puish qu'arribèren sus ua grana temporada
15'20 Evolution – vilatge ara – un desèrt eth ser – pendent eth estiu, un chic de monde – autament, deguns – eth ser, devant era television
16'15 Intime – mestièr – aturèc era escòla en purmèra
RL-09[Ou-Er-Pa-2]
0'00 Seguida – eth que volia està's ací – fec ua sason ena estacion de ski a Guzet – en 1972, que partic ath servici – qu'i passèc eths permís C e D – pendent sies ans, que fec era linha deths cars ací – après, que trebalhava en centre deth equipament a Sèix – deth sieu atge, un flòc que s'i son demorats – qui s'èra demorat
03'00 Société – estacament ath país – qu'ac ved dab eras suas filhas – no'n vòlen pas partir – ua que part ena Foish cada dia
04'00 Rivalitat Erce e Aulús – quan anavan en Sarrat deths Còths, que passavan pera vath de Foiet – que's fasian engular – qu'èra chic mes n'èra pas arren en comparason de bèth temps a – que calia seguir era passada – non calia pas que desquissan deth tèrmes
05'25 Semiar – trufas, milh gròs – jotas enaths pòrcs – era segle dab era palha – ara, qu'ei era tòla – mes non i va èster aquera tòla, que serian en tèrra – bastida peras gents deth país
07'20 Evolucion – enter ajuda – entà fèr era bòrda – que s'ei perdut aqueth esperit – ací, que se fè encara entre paisans – mes, avant que fotjavan, que desfoelhavan , qu'i avia mès d'ajuda qu'eth dia de uè
08'55 Elevage – eras Gasconas – mes eras suissas que fasian mès de lèt qu'era Gascona – que venian era lèt aths òtèls d'Aulús – que venian era lèt sustot – en fin de sason, se'n demorava que fasian fromatge
11'15 Idem – dressar eth parelh – júnher eras vacas, qu'a avut era chança d'ac poder fèr – n'i avia cap materiel – que calia fèr era èrba – ara, quan i pensa que's ditz qu'averen ua grana chança de conéisher aquesta epòca – pr'amor dera vita de familha qu'i avia – dera grana solidaritat – s'èra encara autan solida coma èra, era societat non seria cap coma ei ara
13'10 Maison – cap tròp coneishut eths granis parents d'Èrce – eths dera part mairau, qu'èran d'Arrós, costat d'Ost, e qu'èra loenh pera epòca – ath ser, quan avia 7 ans, qu'anava guarar eras vacas
14'30 Société – familhas nombrosas – 10 de familha, ua - Cominac tanben
16'00 Maison – autoritat – qui èra ? - sa pair a casa sua – mes sovent, qu'èra eth gran pair
RL-09[Ou-Er-Pa-3]
0'00 Seguida – qu'èra prés en carga tanben peths mainadèrs quan èran vielhis
0'50 Ossalhèrs – no n'a cap coneishut – son arrèr gran pair que n'avia avut un – que l'avia crompat mes n'èra cap partit dab eth – no'n sap cap mès – qu'èra estat domptur en un cirque, aquò segur – era fame que tira eth lop deth bòsc, ça disen
03'40 America – qu'èran partits totis – son gran pair qu'i èra anat – entà poder tornar adobar era maison – en 1930, que tornèren fèr eth tet deth bastiment – n'i èra pas anat sonque 4 ans – que'n ganhavan pr'mor no'n despensavan cap cap
05'00 Espanha – segar eth blat – de cap a St Joan – e a Leitora tanben (Lectoure) – entà segar tanben – qu'i avian fèt fortuna quauques – era familha de Caquet de Cominac qu'an encara un patrimòni gran
06'50 Société – frequentacions – que's trobavan a Aulús entà béver eth aperetif – o aperetifs mèslèu
07'40 Rivalitat Èrce e eths escarts – ena caça, belèu – eths dera Boisha, que caçavan a despart
08'30 Lenga – diferenças dab Aulús – sa mair qu'èra d'Ost e n'èra cap eth madeih tanpòc – a Ost, purmèr, qu'ei eth «h» e non pas eth «f» coma ací – eth truhat a Ost (eth truat – cap de «h» bohat ací)
09'55 Natura – era lua – entà plantar eras trufas – entà aucíser eth pòrc – entà fè's trincar eths peus – qu'èran pròches dera natura – mes que i a ua presa de consciença, ara – totun, eths paisans d'ací non contribuishen pas ara polucion deth mond
11'30 Caça – de mens en mens de caçaires – quan eths de 50 a 70 ans que seràn partits, se i aurà era relèva ? - çò que caçavan en temps e que no caçan mès ara ? - eth os ! - lèbes en temps – que'n torna aver quauqu'unas – eras palomas non passsan cap mès – que n'i a tanben que demòran ath ivèrn ací
13'30 Idem – taras pèths – eras mandras o eras martas – qu'i avia ua prima – eths pelhaires que las crompavan – ara, no pieja cap degun mès
14'50 Idem – minjar taishon – eth patron deth Otèl de França que n'auria cosinat – dus òrdes : eth nas de can e eth nas de pòrc
15'45 Idem – eleccions – j'èra ua animacion – mes que podia deishar ua traça, no pas parlà's o causas atau
RL-09[Ou-Er-Pa-4]
0'00 Société – pelejas entre curès e eths autis – eth curè e eth secretari de mairia que's pelejavan – eth curè qu'èra de gaucha e eths secretari qu'èra de dreta – un candidat de dreta, qu'i èra un mot sus era pòrta dera mairia que didia : «toi Frison qui est ami avec le curé, fais le voter X (Rambaud ?)»
0'55 Société – arreligion - eth curè qu'avia un pes ena vita – n'avian pas arren entà informà's – quan eth curè avia parlat, qu'èra dit – missionaris – entenut a parlar
02'15 Société – loisirs – qu'avian voeturas, alavetz que podian anar on volian – qu'anavan en boèta de net - era purmèra voetura qu'avia quauqu'un dera Boisha, Pierre de Barot
04'10 Sent Joan – que fasian eth foc – no's cocavan pas tard – un foc en cada escart
04'45 Fèsta deth Calvari – qu'èra ua grana fèsta – qu'èra ua procession – e que cantavan
05'50 intime – eth sieu grop de cantaires on canta : eths montagnaïres – que cantan en patoès, en francés – que n'an ua en bascon tanben
08'00 Canta – sonque'n patoès en temps – sauvar eras cançons en patoès
09'25 Idem – cançons de nadau – engüan, que feren era «crèche» e qu'i cantèren – que son eths
10'20 Idm – eras cançons deth grop
15'30 Broisha – segur qu'ena comuna, ja n'i a qui cresen encara – eths vielhis que condavan causas, coma mainadèrs, non sabian pas ce quin ac calia préner – entà fè'us pòur ?
RL-09[Ou-Er-Pa-5]
0'00 Lenga – quin aprenec – dab eths parents – que parlavan tostemps en patoès entre mainatges – eth patoès qu'ei encara parlat a Èrce, mès que'n d'autis lòcs – dab eth maire que parlan patoès
01'15 Idem – avénguer – que i a ua presa de consciença – que van sauvar eth occitan mes eths dialèctes que se'n van anar – au mens, qu'i aja monde qu'ac haçan perdurar – eras suas filhas no'n saben pas parlar mes que'u comprenen
Créateur
Lassalle Renaud, enquêteur
Eth Ostau Comengés, producteur
Source
RL-09[Ou-Er-Pa]
EOC 11
Éditeur
Eth Ostau Comengés
Date
24/06/2014
Contributeur
Les Amis du Garbet (commanditaire)
Format
Texte/html
Langue
gascon
Spatial Coverage
Ercé
Person Item Type Metadata
Birth Date
1952
Birthplace
Ercé
Collection
Citer ce document
Lassalle Renaud, enquêteur et Eth Ostau Comengés, producteur, “Collectage de Adrien Ponsolle (Ercé-09),” Oralitat de Gasconha, consulté le 29 avril 2025, https://oralitatdegasconha.audio-lab.org/items/show/23.